Hostal Mallorquines (Riudarenes)


Antic hostal de camí ral que ja surt esmentat l'any 1714. La història diu que dues dones procedents de l'illa de Mallorca van arribar en aquest indret i s'hi van instal.lar, i d'aquí el nom d'Hostal Mallorquines.


L'Hostal és un dels més antics de la comarca de la Selva i està situat a l'antic "Camí Ral" que anava de Barcelona a França. En temps llunyans aquest hostal era un lloc de pas, una una parada obligada pels que anaven a peu, en carro o en tartana.


L'edifici és una edificació rústega, aixecada sobre la que fou una masia o casa de pagès, en la qual hi havia la vivenda, magatzems, corts estables, celler i altres dependències. En el decurs del temps, però, s'hi ha fet moltes reformes, s'ha millorat i s'han creat noves instal.lacions, nous serveis i noves comoditats adaptades al temps actuals. Totes les reformes han volgut mantenir amb respecte la típica personalitat de l'establiment.


En Pau Bardalet Costa i na Rosa Lafont foren els fundadors de la nissaga i procedents de la pagesia arribaren a l'Hostal Mallorquines procedents de Can Caballé l'any 1912 amb caràcter de llogaters.

Seguí l'activitat el seu fill Quim Bardalet Lafont qui es casà amb Maria Heras Serra i tingueren dos fills, en Pau i la Rosa.


Treballaren de valent i el 1965 en Pau Bardalet Heras i la seva família compraren l'Hostal Mallorquines i començaren llavors les obres de modernització i posada al dia.



Fonts consultades :

http://www.hostalmallorquines.com/historia_cat.php
http://www.hostalmallorquines.com/familia_cat.php
Foto sucre : http://www.totsucre.com/arbucies.html

Mapa: ICC.cat
.

Hostal de Maians (Castellfollit del Boix)


L'hostal de Maians fou un antic hostal del camí ral d'Igualada a Manresa, que amb el temps va ser l'origen del poble de Maians, al municipi de Castellfollit del Boix (Bages). Al principi devia ser un hostal solitari, i amb el temps s'anirien construïnt cases i és al s.XVIII quan s'edifica l'església nova de Sant Andreu.

El poble de Maians Vell, situat a certa distància, amb les ruïnes del seu castell (967) i de l'església romànica de Sant Andreu, fou durant anys propietat de Sant Benet del Bages (1). De fet el poblament a la zona és molt antic, ja que sobre una petita elevació allargassada es va trobar una necròpolis de tombes en cista de lloses i ceràmica del s.V-VI. (2).

En relació a les comunicacions cal dir que es coneix l'existència d'un camí romà que provenia de Sant Pau de la Guàrdia (on hi havia un important nus de comunicacions) i anava cap a l'Hostal de l'Espinac i Can Conill (terme del Bruc), passava entre Maians nou i Maians Vell , Coll Gossem, Coll de les Forques, i seguia aprop de la capella de St. Jaume del Clot del Grau, entrava a la Serra de Rubió i s'acabava juntant amb la Ctra. BV-1031 d'Igualada als Prats del Rei. (3)

I poc més sabem d'aquest hostal edificat on avui s'alça el poble de Maians.


Fonts consultades :

(1) http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0039250

(2) http://www.recercat.net/bitstream/2072/14239/1/2006+BE+2+10036.pdf

(3) http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0725108-105353//06.MVT_CAP_5.pdf

Mapa: ICC.cat

.

Hostal de Can Coma (Camps, Fonollosa)


El mas de Can Coma avui situat al mig del poble de Camps (al nord del terme de Fonollosa), a tocar l'església de Santa Maria de Camps, fou un antic hostal del camí de Manresa a Calaf.


El lloc i l'església apareixen documentats el 950 quan el comte Borrell dóna al monestir de Santa Cecília un alou situat al castell de Montedon (nom antic de Castelltallat), anomenat Cancis (Camps), amb les esglésias de Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Al 1760 s'inicia la construcció d' un nou temple, desapareixent gairebé tot l'edifici antic. (1)


El lloc és de poblament antic ja que es van trobar tres sepultures excavades a la roca conegudes com "les tombes de Camps", situades a uns 800 mts. en direcció nord, darrera el cementiri. En el mateix lloc s’hi trobava un molí circular de rotació trencat. Prop de Camps també hi ha les anomenades "Roques del Diable" . (2)

Tornant a fer referència a l'hostal de can Coma, Salvador Redó ens dóna més informació al respecte:

Aquest establiment ocupava una part d'una de les cases de més anomenada de Camps, can Coma. Ho explica Josep Maria Vila i Vila en el capítol "Fonollosa" de la Història del Bages d'edicions Parcir: "Aquesta casa del costat de l'església parroquial era de fet el centre del poble, tant econòmicament com social; la hi convertien, d'una banda, les seves propietats, cultivades per un bon nombre de rabassaires, i de l'altra, el fet de ser l'hostal del terme i l'escenari de la majoria de festes de la comunitat, a més de ser parada dels viatgers que feien el trajecte Manresa-Calaf". (3)


Fonts consultades :

(1) http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0014070

http://www.elcardener.com/Art_i_cultura/Patrimoni_i_monuments.htm?id=35&pl=8

http://www.ajfonollosa.net/index.php?option=com_content&view=article&id=45&Itemid=61

http://ca.wikipedia.org/wiki/Camps_(Bages)

(2) http://www.recercat.net/bitstream/2072/14239/1/2006+BE+2+10036.pdf

(3) Redó Martí, Salvador - Menjar, beure, dormir. Aproximació història i contemporània a l'història del Bages, p.28-29

Foto1: Santa Maria de Camps i l'Hostal de Camps
Foto2: Tombes de Camps

Mapa: ICC.cat

.

Hostal de l'Ase (Gavà)


L'Hostal de l'Ase és una casa en runes situada entre les masies de Can Pardal i el mas també en runes de Can Bassoles (antic Mas de Fonts Noves) i situat molt aprop del mirador de la Vall de la Sentiu i del Castell d'Eramprunyà al municipi de Gavà. Darrerament fou anomenat Mas Flocant.

El camí ral antic (camí de la Sentiu) és documentat el segle XII, i partia de Gavà per anar a Sitges tot travessant el Garraf. Després de Can Bassoles (també anomenat Peçoles o Pessoles) encara es pot veure el mur de gres vermell de l'antic camí medieval. Amagat en la vegetació es troba el pont de pedra de la "Beurada del Senyor".

L'historiador local Josep Campmany i Guillot ens detalla la història de Can Flocant :

"Aquest mas és també conegut com "L'hostal de l'ase", nom del qual no en coneixem la procedència. En tot cas, sembla força difícil pensar que el mas es deia així per exercir funcions de fonda o hostal; cap dels documents que nosaltres coneguem ho insinua.

Les primeres notícies d'aquesta masia cal vincular-les a un antic mas, el Mas Librella, abandonat ja al segle XVI. En aquella època, les seves terres pertanyien als Muntaner, propietaris de la Torre de la Sentiu, avui Can Dardena. De Miquel Muntaner el mas passà a la seva filla Joana i al seu gendre Joan Muntaner (àlies Peyrach), que el confessà l'any 1587. Aleshores el mas Librella es diu que està "diructi et desabitati", és a dir, derruït i deshabitat.

Aquesta situació durà poc: el 16 d'agost de l'any 1588 una cunyada de Joan Muntaner, de nom Àngela Muntaner, maridà el pagès Joan Esquer. Pels capítols matrimonials firmats davant del rector de Castelldefels Andreu Vilar la parella obtenia com a dot una peça de terra de 12 mujades, on hi reconstruiren l'antiga casa de camp. Joan Esquer i Àngela Montaner confessaren aquest nou «mas Esquer» davant del notari Antoni Seriol el 27 de juliol de 1598.

Joan Esquer i Àngela Muntaner tingueren una filla, Francesca. En morir, el mas passà al seu oncle i tutor, Pere Esquer. Quan Francesca fou major d'edat, i maridà amb Joan Vadell, pels capítols matrimonials signats davant del rector de Castelldefels el 2 de gener de 1611, la propietat del mas passà a mans dels cònjuges. Així ho confessaren el 30 de juliol de 1618 davant del notari Joan Soler Ferran i el 16 de juliol de 1632 davant del notari Onofre Personada.

Els Vadell o Badell mantingueren la propietat fins a principis del segle XVIII, ja que l'any 1700 l'heretat era confessada davant del notari Ignasi Teixidor per Jacint Badell, successor de Joan Badell i Francesca Esquer.

A finals del segle XVIII, l'heretat ja era en mans d'una altra família: els Forment. Concretament, Baldiri Forment, de Sant Climent, apareix documentat l'any 1782. El 31 de gener de 1831 l'heretat era de Climent Forment.

I a mitjans del segle XIX el mas tornà a canviar de família, i tot adquirint el seu nom actual: en un mapa de la baronia d'Eramprunyà de finals de segle XIX hom pot llegir «Heredad "Hostal del Ase", de Isidro Forment alias Flocant», la qual cosa indica que Isidre Flocant havia maridat la pubilla dels Forment. Els seus hereus ja portaren el nom de Flocant, que és l'actual.

En els nostres dies, l'excursionista encara pot veure les ruïnes del mas, amb alguna paret, el forn, i l'arrencada de l'escala que conduïa al pis superior".
(1)


Com a curiositat dir que en els mapes de l'ICC no hi trobareu el nom de Can Flocant ni tampoc el de l'Hostal de l'Ase.


FONTS CONSULTADES :


J. Mas Guàrdia - Vista general de l'hostal de l'Ase -Estudi de la masia Catalana - Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya - circa.1927 - MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/afcecemc&CISOPTR=3624&CISOBOX=1&REC=1
(1) Campany, Josep - Les Masies de la Vall de Sentiu. Unió Muntanyenca Eramprunyà. Gavà.
Campmany, Josep - ELS CAMINS DE LA VALL DE LA SENTIU. A partir de mapes antics i la fotografia aèria de 1956. Any 2009
Campmany, Josep - El camí de la Sentiu: la via altmedieval per travessar el Garraf (estudi del tram oriental)
http://www.uecgracia.org/seccions/veterans/piades/eramprunya.htm
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0422044
http://www.turismebaixllobregat.com/oci/media/pdfs/cami_06.pdf
Mapa: Icc.cat

.

Hostal cal teixidor (Aguilar de Segarra)


Antic hostal del camí ral de Manresa a Calaf, que es trobava a les afores del poble de Castellar (municipi d'Aguilar de Segarra), prop de la confluència de la riera de Grevalosa amb la riera de Rajadell.

La Roser Parcerisas i Colomer ens dóna informació de l'hostal en el seu llibre "Memòria d'Aguilar de Segarra". Al segle XVI la casa es coneixia com a mas de Sarbos :

Pel gener de 1524 al mas de Sarbos (avui cal Teixidor) s'hi estableix un home anomenat Joan Monfort amb la seva família. Tindran les terres que són pròpies d'aquest mas: La Plana damunt la qual hi ha la casa, les Trioles, la Feixa Roja i Còdol de Berga, una vinya a la Coma Jussana, la peça del mas de les Eres, la Mallola i un hort amb dret a regar els dimecres i els dissabtes.
Per tot això els Monfort hauran de pagar de cens al Senyor de Castellar 10 sous i 6 diners de quèstia, una mitgera de civada, 6 punyeres de blat per la Mare de Déu d'Agost i 3 gallines i un quarter d'oli per la festa de Nadal (...)
A 1579 a Sarbos hi viu Gaspar Monfort i la seva dona Elisabet que a l'abril bategen una filla (...)
Els Monfort es van quedar al mas de Sarbos i a partir del segle XVII els trobem que fan de teixidors. Aquesta activitat va fer que amb el temps el mas Sarbos fos anomenat Cal Teixidor i que en els registres i documents per no confondre aquests amb d'altres Monfort, se'ls posés l'afegit "àlies Teixidor".


Cal Teixidor figura en el cadastre de les cases de Castellar del 1716, on diu que la casa confronta a ponent amb la riera i el propietari és Salvador Monfort. La casa és molt petita i consisteix en mitja saleta i se troba en un aposento. Te un valor 16 lliures.


Durant la divuitena centúria l'antic mas Sarbos es renovarà totalment. Tal com hem vist amb el cadastre, el 1716 era una casa molt petita. A finals del segle XVIII ja gairebé devia ser com ara perquè totes les llindes porten aquesta data: 1728, 1738, 1777 i 1788. Al pou, 1790.
Els teixidors van prosperar teixint i fent d'hostalers vora el camí ral. A la casa hi ha molt moviment de gent. Els qui hi treballen: mossos, minyones, matalots, algun teixidor. Els passants: traginers, comerciants i soldats.
Het aquí el què cobraven les minyones i els mossos de Cal Teixidor la darrera dècada de mil set-cents :

"A 8 d'abril de 1790. Comença l'any la Francisca Vall per minyona per lo preu de 6 lliures l'any i la meitat de l'estrensilla que traurà dels passejants i no res més. Li he pagada la soldada de l'any passat dit dia posant-hi 8 pessetes que em devia son pare i les he cobrades de la soldada de la Francisca i havem quedat iguals fins lo dia dalt dit".
(...) L'estrensilla era la propina que els passejants o traginers que passaven per l'hostal pagaven a les minyones i els mossos en reconeixement dels serveis rebuts. (...) El 1794 trobem una altra minyona, Maria-Teresa Pich (...) Els dies de festa els mossos també treballaven. Les festes de Sant Roc, els Reis o Carnava devien ser molt concorregudes.
En Josep Montfort, l'amo de Cal Teixidor, sabia d'escriure i ens ha deixat molts escrits que donen testimoni de com era el Castellar de l'època (...)
(2)

L'hostal de Cal Teixidor donava servei als traginers que passaven pel camí ral i devia tractar-se d'un establiment important com ho demostra la relació de menjar i estris que es van endur els francesos durant l'ocupació de vuit hores que van fer d'Aguilar de Segarra. Amb l'arribada de les tropes els teixidors, tal com va fer tot el poble, van deixar-ho tot i va fugir cap al bosc. La tropa invasora mentrestant es va donar al pillatge. En tornar a casa, Josep Monfort fa una relació detallada de tot el perjudici que li han donat les tropes (...) :

"Vuy dilluns que és dia 5 del mes de Novembre de l'any 1810 a les 8 hores del matí vingué un exèrcit de francesos de la part de Calaf en número de dotze mil segons veierem, que consta de 1600 cavalls i lo demés d'infanteria ab molts bagatges. Arribaren en esta de Castellar i hi acamparen i varen fer la dinada i a nosaltres en esta casa de Can Teixidor nos engegaren lo vi de la tina i de les bótes en tomen 50 càrregues, i 30 quartans d'ordi, 3 quartans de favons, 3 feneques de sal, 50 parells de culleres i forquilles de llautó, una manta tota nova, 6 flassades, 30 llençols, moltes camises d'homes i de dona, 3 parells de sabates, i unes sivelles de plata son valor 3 ll.,2 gambetos, un geleco blau (armilla) amb la botonada de plata, botons reixats, dos bots de vi de potes, 2 paelles d'aram, 3 perols, 4 marmites, 6 sacs, la mesura del vi, la mesura de l'oli, 2 xocolateres, 2 peces de bri de 40 canes cada una, 3 cabassos, 3 destrals, nos espatllaren lo rellotge, nos espatllaren 4 matalassos, nos espatllaren totes les caixes, 2 roves d'aiguardent, 2 roves de bacallà, 4 rajoles de xocolata, 300 arengades i 14 roves de pa, tots los porrons, plats, gots i demés coses del servei de la casa, nos mataren 4 gats, 65 gallines i 4 galls, i robaren una barretina, 6 càntirs, molts porrons de vidre blanc, moltes xicres i el llibre del bon cristià. Entraren a l'església de Castellar i la robaren. Tota la gent fugiren".

Castellar va formar municipi uns quants decennis amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers, i poc després del 1840 s’uní a Aguilar de Segarra. En el cens de 1857 d'aquest municipi, hi figura la casa de Cal Teixidor, amb Isidro Montfort i Prat de Castellar com a cap de la casa, casat amb Antònia Duocastella de Sant Mateu del Bages, que vivien amb la mare i els fills del matrimoni. En aquest cens també hi figura la "Ferreria Teixidor" on hi vivia Esteve Trull i Prat de 47 anys.

Joan Vendrell i Torrents (1899-1997) explica que feia de traginer i feia servir el carro del Teixidor. El Teixidor volia que li busqués feina pel carro. Passada la guerra europea cada veramador ja cobrava sis pessetes cada dia. Amb el carro me'n donaven dotze. De les dotze, vuit eren per mi i quatre pel Teixidor.


Fonts consultades :


http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0015966
Parcerisas i Colomer, Roser - Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. 2000
Redó Salvador, Martí - Capítol : Els orígens i una mica més. Hostals i Tavernes. Llibre : Menjar, beure i dormir. Aproximació històrica i contemporània a l'hostaleria del Bages, p.27-28
http://www.elcardener.com/Art_i_cultura/Patrimoni_i_monuments.htm?id=36&pl=8
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001145
http://www.aguilardesegarra.cat/www.aguilardesegarra.cat/HISTORIA.html
Foto  : Hostal cal Teixidor. Fina Duocastella
Mapa: Icc.cat

.

Hostal de'n Bernat d'Armadans - Hostal de Collsespina (Collsuspina)


El poble de Collsuspina (Osona) es va crear a partir de l'hostal de Collcespina a mitjans de segle XVI (concretament l'any 1550) i fou construït per Bernat Armadans. Al voltant seu es va edificar la capella de la Mare de Déu dels Socors, construída entre 1592 i 1600 (actual església parroquial), i es van fer quatre o cinc casetes més formant l'actual nucli antic.


Als seus inicis era un solitari hostal de camí ral ubicat just al límit dels termes de Collsuspina i Balenyà, regentat per una família de fadristerns i freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al llarg de dos segles compaginà les activitats d'hostal i botiga. (1)

Els fogatges del segle XVI senyalen per San Cugat de Gavadons o de Coll sa sima (1553), entre altres la casa o hostal d'en Bernat Armadans. En un capbreu de 1643 consta la existència de l'hostal de Collcespina, i el 1780 el poble de Collcespina és format per 14 cases.

El març de 1788 Francisco de Zamora recull l'estat dels camins principals del corregiment de Vic, i fent referència al camí de ferradura de Vic a Manresa explica les modificacions que cal fer perquè el camí sigui carreter :

"... Antes de llegar al lugar de Collsespina se halla una riera nombrada lo Torrent de Collsespina, en donde deve construirse una pequeña puente; y pasada dicha puente se ha de suabizar la subida; los materiales para las referidas obras están muy cerca..." (2)


Una foto dels anys 50 ens permet veure com era la plaça sense asfaltar, amb la creu de terme i la font al mig.


La casa té finestres d'un gòtic tardà i florit, i fou construïda l'any 1550 per un mestre de cases d'origen francès, anomenat Salvi Pedrós. Aquesta informació es detalla en la inscripció de la llinda de la finestra dreta del portal, on hi ha una invocació pietosa mig en francès i mig en català antic-.

A l'interior de la sala hi ha una gran volta de pedra que arrenca des del terra.


La casa de l'hostal encara existeix i actualment fan de restaurant, que porta per nom "Can Xarina".


Fonts consultades :

(1) http://www.canxarina.com/catala/presentacio.htm

(2) Albareda i Salvadó, Joaquim - L'Estat dels Camins a la Comarca d'Osona en el segle XVIII - 1983, p. 44
http://camiral.iespana.es/article%20albareda.pdf

http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/view/39129/38991

http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=9&pos=15

http://www.collsuspina.cat/public/Turisme/Què_visitar/

Fotos extretes de: http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=9&pos=10 Autor: Feliu Añaños Masllovet.
Mapa: ICC.cat.

Hostal del Fang (Les Planes d'Hostoles)


L'antic Hostal del Fang es troba a mig camí de les Planes d'Hostoles i de la vila d'Amer, i a tocar de l'església abandonada de la Mare de Déu de Núria.


Aprop també es troba el poble de les Encies amb l'església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1155, on hi havia fins l'any 1936 la imatge de la Mare de Déu de les Encies. El lloc ha estat poblat desde molt antic, ja que al camí d'Amer a les Encies es va localitzar un jaciment prehistòric del període epimagdalenià de gran interès.


Cercant per internet hem trobat una història molt triste, que fa referència a un succés que va afectar a la família de Jaume Tarrés, personatge nascut a l'hostal del Fang :

El 6 de febrer de 1894, un pastor anomenat Joan Galceran Viusà, va assessinar la dona i 2 dels fills de Jaume Tarrés. Aquest dramàtic succés seria conegut amb els anys com "Els crims del Molí de l'Armentera".

" ... Jaume Tarrés havia nascut el 1864 al mas pròxim al poble de les Encies conegut per Hostal del Fang (tot i que el mas pertany a les Planes d’Hostoles, Jaume Tarrés consta nascut a la veïna Amer). L’Hostal del Fang, com el seu nom indica, oferia els serveis de taverna i hostal i acollia en ser final de trajecte les mercaderies amb destí a les Encies que només podien arribar-hi en carretes; precisament arran d’això es dedicaria més endavant també a la venda de queviures. Jaume era fill del matrimoni celebrat el 4 de novembre de 1856 a Amer entre Joan Baptista Tarrés (les Encies) i Raimunda Aubach (Amer); els avis paterns eren Jaume Tarrés i Rosa Triola i els materns Joan Aubach (Ubach) i Maria Verna.

Jaume, com tant altres joves de les Encies, va preferir un jornal que treballar de sol a sol a la terra. Va aprendre l’ofici de moliner treballant de mosso al Molí d’Oliveres (família Montagut), ubicat a dos-cents metres de l’hostal però depenent del veïnat de Sant Genís Sacosta d’Amer. Aquest molí fariner i arrosser s’alimentava de les aigües del torrent de Rastell i del riu Brugent, riu que concentrava una gran quantitat de molins nascuts a l’Alta Edat Mitjana; una roda al rec del Molí d’Oliveres faria moure una dinamo per donar llum a l’Hostal del Fang. Més tard, el 1880, anà a Girona, cridat pel fort creixement demogràfic i el desenvolupament industrial, per treballar al molí del Mercadal successor dels antics molins de farina, draps, paper i pólvora que havien existit en aquest barri (...) El 1884 es va casar amb Margarida Pineda (...) El jove matrimoni es desplaçaria a l’Empordà el 1886 perquè l’emprenedor Jaume Tarrés havia llogat els molins fariners i arrossers de l’Armentera i l’Arbre Sec ..." 
(1)



A la llinda de la porta lateral de l'ermita avui tapiada, s'hi pot llegir una curiosa sentència :

muy ingrato seria quien par aqui pasaria sin decir ave maria
fecit da maria antonia zafont i de conch ..


Avui al mas dit Hostal del Fang (carretera de Santa Coloma a Olot, km. 51) hi trobareu un restaurant de cuina casolana.




FONTS CONSULTADES :

(1) http://scalatunel.blogspot.com/2009/08/els-crims-del-moli-de-larmentera-1.html

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0051448

http://www.garrotxahostalatge.cat/cat/establiments-detall.asp?id_associat=51
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0023993

http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0606339

Fotos : Francesc Costa
Mapa: Icc.cat

.

Hostal de la Serrota (Ridaura)


L'Hostal de la Serrota es trobava a l'oest de la carena de Sant Miquel del Mont, en el coll del mateix nom, i prop de la carretera (N-260, km. 94). Actualment hi trobem les cases Serrota de Dalt i Serrota de Baix. El lloc permet tenir unes excel.lents vistes panoràmiques sobre la vall del Ridaura.

L'any 1918, C.A. Torras ja esmenta l'Hostal de la Serrota, en el camí que desde Ridaura anava a Sant Pau de Seguries y Camprodon per Santa Llucia de Puigmal y Sant Pons d'Aulina. També desde l'hostal sortia un camí que anava al Molí d'en Solà i que era conegut pel Camí de Cal Mestre. (2)(3), així com el camí de Ridaura a Sant Pere Despuig (3).

(2) Torras, C.A.- Pirineu Català. La Garrotxa. 1918. L'Avenç.

(3) Campillo, Xavier- Inventari de camins municipals de la Vall de Bianya

Mapa: Icc.cat


.

Hostal de la Vola (St. Pere de Torrelló)


L'Hostal de la Vola (?) es devia trobar prop d'una riera, entre el molí de la Riba (?) i l'església de Sant Andreu de la Vola, al municipi de Torelló.

El 27 de novembre de 1879, Cels Gomis fa una descripció de les rieres de la conca del Ter en el primer butlletí del CEC, que surt publicat el primer semestre de l'any 1891. L'Hostal de la Vola surt esmentat en el recorregut de la Riera de la Bola (que avui ja no figura en els mapes de l'ICC amb aquest nom) :

"...Riera de la Bola. Naix en la Collada cle Barcons, terme de Falgás d' En Bas, Girona. Passa per lo Molí de la Riba, Hostal de la Bola, Sant Andreu de la Bola, per sota la hermita de Sant Andreu y Puig-Canet, y desaigua en lo molí de la Riera, mitj' hora més amunt de San Pere de Torelló..." (1)

A finals del s.XIX, Marià Vayreda relata en "L'Afusellat i altres contes", un episodi centrat en l'hostal de la Vola :

... "Una vegada lograt l'objecte, vaig deixar la mula i la disfressa enviant los minyons per saber notícies de la força, donant-los cita per dintre tres dies a l'hostal de la Vola, a on me vaig dirigir jo també, després d'haver descansat dos dies en les balmes de Llers. Passà tot lo dia de la cita sens rebre notícies ni venir cap dels meus, quan, a la caiguda de la tarda, puja l'hostaler al graner a on estava amagat per dir-me que un home desitjava veure'm. M'estranyà molt que aquest home no fos cap dels que esperava, a quins l'hostaler coneixia prou; però luego afegí que li havia manifestat [que] venia amb recado del frare de Campdevanol.
-Que pugi -vaig dir-li a l'hostaler, ja tranquil.lisat.
-No pujarà pas, perque no vol ser vist per la gent que hi ha a la cuina; us espera a baix el corral.
Hi vaig baixar. Al passar per una escala fosca i ésser a l'estable de les mules, me digué l'hostaler:
-Tireu per aquí i sortiu per la porteta petita que hi ha al fons. Ho vaig fer, i, al rebre la poca claror del dia que baixava del celobert del corral, surt un home de detràs d'un pilar i m'encara un trabuc, intimant-me la rendició. Mon primer moviment fou saltar enrere per reprendre la porteta que acabava de deixar...; però ja estava ocupada per un altre home que, amb una pistola a la mà, em dig[u]é amb veu baixa: "si et mous, ets mort!.. Vaig quedar de pedra: aquell home era en Clavell.
No sé pas ben bé lo que em va passar en aquells moments. Sols recordo que amb un santiamén me vaig trobar garrotat com un Cristo, i, sens dir paraula, sortírem tots tres per la porta del darrere del corral, sense que ningú de I'hostal se'n talaiés"... (2)


Coneixeu la localizació de l'Hostal de la Vola o del Molí de la Riba ?


Fonts consultades :

(1) http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1891m1-6v1n1.pdf

(2)Tayadell, Antonia - L'afusellat, de Maria Vayreda. Presentació i edició critica, p. 201

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0423398

http://fermuntanya.blogspot.com/2009/06/bosc-de-la-grevolosa-sant-nazari-can.html

http://jaumemg.wordpress.com/2009/07/

http://www.elscingles.org/revista/n/n42/n42p16.pdf

Mapa: Icc.cat

.

Hostal de Sants (Montcada i Reixac)


Masia del s.XIII que fou hostal al peu del camí d'Egara, abans anomenat Via Profana, en el lloc conegut com Sot del Llagat.

La casa fou reconstruïda l’any 1809 després de ser cremada pels francesos.

L’any 1865, en construir-se el ferrocarril de Barcelona a Saragossa, el camí d’Egara fou desplaçat i convertit en carretera de Montcada a Terrassa cap al conegut pas de la Pega.

El nom de l’Hostal de Sants li ve donat per estar enclavada entre tres ermites: la de Sant Iscle, la del Turó i la de Santa Victòria de les Feixes.



Fonts consultades :

(1) Montcada post. Recuperem la nostra memòria Històrica - Hostal de Sants

(2) http://www.montcada.org/montcadaPortal/p_13_final_ficha_general.jsp?seccion=s_fdes_d4_v1.jsp&codbusqueda=54&language=ca&codResi=1&codMenuPN=4&codMenu=57&layout=p_13_final_ficha_general.jsp&layout=

.

Hostal de la Pequenya (Riudellots de la Selva)






L'Hostal de la Pequenya (o també dit de la Pequeña), era un antic hostal situat al veïnat de la Pequenya (Riudellots de la Selva), a la carretera nacional prop de l'encreuament amb l'Aeroport de Vilobí d'Onyar.



Fonts consultades :

Bertrana, Prudenci - La Creu de la mà

http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=17&apartat=guia&sub=turis

FOTOGRAFIES
Codi: 14815 - Fons: Fons Joan Comalat - Municipi: Vilobí d'Onyar -Comarca: Selva, la-Cromia: B/N - Suport: Plàstic - poliester - Títol: Hostal "La Pequeña" -Descripció: Imatges de l'antic hostal "La Pequeña", situat a la carretera nacional prop de l'encreuament de l'aeroport. -Autor/s: Comalat, Joan
http://www.inspai.cat/aiemweb/rw/fotografia_municipi/Hostal+

Mapa: Icc.cat
.

Hostal Roig (Gavet de la Conca)



L'Hostal Roig fou un antic hostal situat al nord del congost del Pas Nou que comunica les comarques de La Noguera amb el Pallars Jussà. El camí pel Pas Nou fou obert al segle XIII pels monjos del priorat de Meià, que ho feren amb la intenció d'enllaçar Vilanova de Meià amb Tremp. Aquest camí medieval fou aprofitat posteriorment com a camí ramader pels pastors transhumants. 


El lloc és de poblament antic tal com ho demostra la troballa d'un obrador de sílex trobat al mig del camí que des l'hostal mena a la Portella Blanca i a Rúbies. Tot sembla indicar que l'hostal es va edificar sobre l'antic vilar o poblat de Montllor (o de Montllobar), documentat el 1359. Més al sud-oest es localitzen les restes del castell de Montllor i l'església de Santa Anna, que sembla atenia una població d'unes 20 cases.

Durant el mes de juliol de 1897, Francesc Carreras Candi i alguns socis del CEC, vàren fer la travessia del Montsec per Meià :


"Ab lo nom d'Hostal Roig és coneguda certa masia ab bons conreus dalt del replà que forma'l coll o pas del Montsech. Està emplaçada en la cara o vessant que mira a la Conca de Tremp. La masia fa d'hostal y s'hi solen deturar tots los traginers que fan aquella via. Allí dalt s'hi celebra una notable fira de bestiar lo 29 de Setembre.
Dominant la collada, dalt d'una altura o rocar, unes quantes parets denoten la presencia d'antich castell. Dintre d'extens recinte assenyalat per despulles de muralles se veuen les runes d'una romànica capella que'ls d'Hostal Roig anomenen de Santa Ana. En son interior se pot observar lo rastre d'important restauració segurament obrada en lo sigle XIV: lo sostre sigué alçat, desapareixent la volta de canó, que fou substituhida per altra volta apuntada. Interrogats, los pagesos del Hostal Roig, respecte a loque eren dites runes, explicaren haver sentit dir pertanyien a la ciutat de Montllobar qu'un jorn s'alçà en aquells conreus.  Nos mostraren un forre de llança de pam y mitx dellargada, que trobaren prop del castell furgant un cau deconills. Evidentment semblava pertanyer al sigle XIV y'ns apressàrem a comprarlo.
Per l'hostal Roig explicaren que allí hi tenia de passar la carretera d'Artesa a Tremp, més que'Is de Vilanova hi feren gran oposició per por de que, quan fos acabada, hi sovintejés lo pas de les tropes en temps de disturbis y ab tal motiu se vegessin subjectes als subsegüents allotja tant temen los pobles".



El fotògraf i excursionista Josep Salvany va fer una fotografia de l'hostal Roig l'any 1922. A principis de l'any 1938 l'exèrcit franquista hi establí una línia de front, que tenia continuïtat cap al Montsec i cap a la Serra de la Campaneta, i que fou escenari de cruents enfrontaments amb l'exèrcit de la República. Al voltant de l'hostal i també a redòs del castell de Montllor es construïren trinxeres, búnqueres i barraques per als soldats que encara es conserven actualment.


Ernest Costa i Savoia va escriure el 1987 el llibre "Viatges amb els pastors transhumants" on fa menció de l'hostal Roig :

"Queden enrere els il·lusionats pelegrins que, a punta de dia dels dissabtes d'estiu, s'encaminaven vers l'ermita del Sant del Bosc (Sant Salvador del Bosc), advocat del dolor, a oir missa; el bullici de les dues fires anyals; el ball de tarda al so d'un acordió el vint-i-nou de setembre; la vida que donava la gent que al bon temps hi afluïa per anar a besar les claus de sant Pere, d'Aransís, en compliment d'una promesa feta per por a la ràbia; les mules, vedells i vaques que anaven o venien de la fira de Salàs; els carros; els primers automòbils; el suggeridor so de les esquelles dels animals transhumants a la primavera, quan fa molt dia, i a la tardor, quan no fa un puny de dia...
Si be els conreus continuen cultivant-se i les estances s'habiten temporalment, l'Hostal, després d'un lent decandiment, ha tancat les portes. El record, però, se serva viu a la memòria deis pastors, els quals evoquen les nits passades a la palla i, particularment, un fet que els cridava l'atenció: el singular mode que tenien de guardar els trumfos. Un tubercle que tant a l'Hostal Roig com a la rodalia constituïa la millor collita de l'any, molt preuada com llavor. Com que hauria estat difícil trobar lloc suficient on posar-los, ho resolien a l'exterior d'una manera molt traçuda i que, amb certes variants, també es troba en algunes valls pirinenques: en feien piles, com si es tractes d'una carbonera, formades  per vint-i-cinc a trenta sacs de cinquanta quilos cada un, que tapaven amb boix o gleves; després, terra al damunt i  encara, trosses de roure o d'alzinera a la cara nord, per protegir-los de les rigorosos gelades hivernenques. De tot això, el que mes sorprenia els pastors es que les trumfes no en sortien arrugades ni grillades".


Per Sant Miquel, quan baixaven els ramats de la muntanya, tenia lloc en l'Hostal Roig una important fira de bestiar que es convertia en un multitudinari aplec on hi venia gent del Pallars i la Noguera.

Avui l'hostal nomès fa funcions de cleda per tancar les ovelles.




FONTS CONSULTADES :

Carreras Candi, Francesch - Excursió a Isona, Mur y Meyà - Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, p.296
http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1897m11v7n34.pdf
http://www.caminsdemuntanya.com/fotograf/fotoshis/fh8.htm
Foto i texte,
http://ca.wikipedia.org/wiki/L
Autor : Gustau Erill i Pinyot
De l’Hostal Roig a la cabana de Pastors - Cova del Gel (GR-1)
Mapa: Icc.cat

.

Hostal de Santiga (Sta. Perpètua de la Mogoda)


Antic hostal del camí de Granollers a Sabadell a redòs de l'església de Santa Maria l'Antiga (Antiqua) o Santiga.

A l'est de l'antic terme de Santiga s'hi erigeix l’església de Santa Maria que té unes cases dins del seu clos : la rectoria i l’antic hostal. Aprop es troba la masia fortificada que fou un antic castell termenat.

"Santiga era ubicada al bell mig dels Vasos Apol·linars que connectaven Granollers i Sabadell en època romana, abundant en aigua; la posició de Santiga i els seus recursos dotaren l’indret d’una privilegiada situació enmig d’un eix de comunicacions important que va permetre desenvolupar-se al màxim a la vil·la romana. En època medieval, el camí reial va substituir la via romana i l’hostal propietat del castell, va adquirir notorietat en una via que continuava sent nuclear en aquest eix de comunicacions del Vallès" (1)



Fonts consultades :

(1) http://www.santiga.cat/historia_conclusions.php

Ernesto Vilàs Galindo- L’església de Santa Maria l’Antiga o Santiga(983-2009): una història per recuperar.
http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/133147/183241

Itinerari Patrimonial. Coneguem Santa Perpètua de la Mogoda

http://staperpetua.org/ciutat/historia.htm

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/santa-maria-de-santiga.html

Mapa: Icc.cat

.

Hostal de Dosquers (Maià de Montcal)


L'hostal de Dosquers, avui en ruïnes, es trobava a tocar el camí ramader anomenat "camí de les ovelles"que venia de Besalú i, passsat Dosquers, seguia cap a Crespià, Puig de les Forques, Pols, Borrassà, Vilamalla i Fortià fins a Castelló d'Empúries.(1). Desde l'hostal també s'agafava l'antic camí ral de Dosquers a Banyoles.

L'hostal formava part de l'antic municipi de Dosquers, que limitava amb municipis de Maià de Montcal (W i NW), Sant Ferriol (S), Crespià (E) i Esponellà i Serinyà (S).

L'església parroquial de Sant Martí de Dosquers, documentada el 1268, s'alça al centre de l'antic terme. Prop de dita església hi ha restes dels murs de l'antic castell de Dosquers, que tingué la jurisdicció del lloc, amb referències des de 1245.
(2)(3)


Fonts consultades :

(1) Camí Ramader: Baixada a l'Alt Empordà i al Gironès

(2) http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0606460

(3) http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0039243

Mapa: Icc.cat

.

Hostal de Tolosa - Hostal de les Fàbregues (Castellar del Vallès)


Les fàbregues (citades el 1215), eren les antigues fargues i molins que es van instal.lar a tocar el riu Ripoll (a l'actual Castellar del Vallès). Poc a poc es va anar creant un nucli de població que també es coneixia com a sagrera de les fàbregues o les fàbregues de Castellar. En aquest lloc sabem que hi havia un hostal l'any 1636 (1), en un moment històric molt conflictiu, amb repetits atacs potser de bandolers de la zona :

El 12 de juny de 1632, Jaume Pèlecs, pagès de Castellar, disparà dues escopetades contra Bartomeu Carner davant les carnisseries de les Fàbregues de Castellar. En Carner resultà il·lès. (...) El 19 d'agost de 1638, Bartomeu Carner, pagès de Castellar, és assasinat d'un tret per Joan Homal. Poc abans havien estat sopant plegats, amb més gent, a l'Hostal de les Fàbregues de Castellar del Vallès. (2)


En un document del 8 de maig de 1708 figura com a Hostal de Tolosa, però el nom està ratllat i a sobre van escriure Hostal de les Fàbregues, mencionat també el 1716 (3). Sembla que és a partir de la construcció de la nova església, l'any 1773, que la població passa a dir-se "Castellar", recuperant el nom de l'antiga parròquia de Sant Esteve de Castellar (Castellar Vell) i és en aquest moment quan es perden definitivament el noms antics de Tolosa i Fàbregues.


Actualment, però, el topònim Farga (provinent de fàbregues) encara perviu en els mapes, en el lloc on antigament havia existit un molí de la Farga, amb forns i un martinet per a batre el coure, però que van desaparèixer quan es va ampliar el molí de Can Barba (avui la fàbrica de teixits Tolrà) (4)


FONTS CONSULTADES :


(1)http://www.castellarvalles.org/Descriptius/descriptiu_detall/_meQQT94diZRSqEtd7VkVvLlfCGgyE1uWwsk_DmDAKIS3Yi2uvUIoaQ
(2) Ferrando i Roig, Antoni - Les sendes del bandolers: Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac, p.126
(3) http://www.castellarvalles.cat/files/175-2795-arxiu/RECULL_HISTRIC.pdf
(4) http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0605358
http://rluque22.googlepages.com/LaindustrialitzaciaCastellardelValls.ppt
Mapa : Icc.cat

.

Hostal del Tallat (Vallbona de les Monges)


L'hostal del Tallat es troba situat en una cruïlla de camins, a dalt d'una carena.

La Serra del Tallat ha estat històricament lloc de pas de la Plana de l’Urgell al Camp de Tarragona, i encara té una forta identitat l’antic camí ral que passava pel santuari del Tallat en direcció a Solivella.



Fonts consultades :

Garrigues baixes i Vall de Corb

Insa i Montava, Josep - L'Urgell: 12 itineraris en BTT, a peu o a cavall, p.27

El Santuari del Tallat - http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0600650


Mapa: Icc.cat


.

Hostal del Trenc - Hostal de la Rotllada (Sta. Maria de Corcó)


L'Hostal de la Rotllada es trobava a mig camí de Vic a Olot, en un lloc que era parada obligada dels traginers que anaven camí de la Garrotxa.

La casa actual té una llinda feta per Llogari Carner el 1723, amb les eines del ferrer de tall com a record de l'ofici dels seus estadants.(1). La casa va fer d'hostal fins l'any 1968.

Solà Fortià explica que l'hostal ja existia a mitjans del segle XVI, i segurament molt abans, i que era obert a la casa dita La Cabreta. El seu propietari era un tal Bartomeu Ayats a qui succeí el seu fill Segimon, i, més tard, el seu net Bartomeu. Més endavant, l’hostal prengué els noms de “Can Trenc” i de “Câ La Rotllada”, amb els que fou conegut, fins i tot, fora de la comarca. En Solà parla també d’una caseta veïna a l’hostal que perpetuà el nom de Cabreta. (2)


A finals del s.XIX, Marià Vayreda va escriure "l'Afusellat i altres contes", on relata amb detall els hostals del camí ral d'Olot a Vic :

"L'hostal de la Rotllada se pot dir que parteix en dos trossos iguals lo camí d'Olot a Vic. És una antiga casa pairal de característica apariencia, sentada entremig d'extensos prats d'herbaverda i ufanosa i camps de conreu bastant esmerats. L'aigua corre pertot arreu en forma de modestos reguerons, i a tiro de bala espessos boscos de faigs i roures animen la perspectiva i alegren el cor. Quan estivem a ses envistes eren cosa de les deu del matí, i el sol queia com a plom fos sobre nostres testes, fent-nos desitjar l'alto reparador de I'hostal.
Jo, inseguint la meva tàctica del principi, convençut de que la bucòlica era el registre que més bé sonava en aquella especie d'orgue espatllada i el menos exposat a contratemps, vaig començar amb certa delicadesa i com amb mi mateix a exposar lo meu plan de deixar passar a l'hostal el fort de la calor, refent la naturalesa amb un bon dinar i una bona migdiada. Mon excel.lent guia no fou sord an aquestes consideracions, de tal modo que torni a serenar-se ja abans d'arribar, i, en sent a la porta de l'hostal, s'oferi espontàneament a ajudar-me a desmuntar, presentant-me sos robustos braços estesos i hasta es permeté ferme un compliment a propòsit de malleugeresa de cames. La sol.licitud del bon home m'enterni, i, a saber, m'hi tenia tan poc acostumat!
A ca la Rotllada, com pertot arreu, fou ben rebut. L'hostalera s'alegri d'allò més de tornar-lo a veure, i alguns traginers, que allí bevien en senyal d'amistat, li presentaren sos porrons. Aprofitant lo temps que ell estava aconduint I'animal a I'estable, i després d'haver dat les disposicions mts peremptbries per matar la set que em devorava, vaig entaular conversa amb I'hostalera ..."
(3)


L'any 1900 o el 1901 Mossèn Cinto va fer una excursió sortint de Folgueroles i va passar pel costat de la Rotllada per trobar-se amb un company seu a l'hostal de Bellonc.

L'excursionista César August Torras hi va passar l'any 1902, i en comenta :

"... l'hostal de La Rotllada, es situat a mig camí de l'antic camí ral de Vich a Olot y tot proper als cingles d'Ayats. Avuy pot pujar-s'hi còmodament en carruatge. La carretera de Vich ab ramal a Manlleu arriba fins prop de l'hostal, en un pont sobre'I riveral, d'aon torç pera dirigir-se al santuari de la Salut, de qual lloc arriba ja ben aprop.
Un brancal de carretera condueix desde'l pont a La Rotllada en cosa de cinc minuts.

L'hostal de La Rotllada (840 m. d'alt.) está situat en una vall deliciosa coberta de verdor, al començ de l'ampla depressió del Collsacabra. En la part N. y NO. tanca la vall l'enèrgica cinglatera d'Ayats, imposant fortalesa natural; al N.NE. s'enlaira'l coll de Coma Joan, punt prominent de Collsacabra; a 1'E., el serrat encingierat de Montcalm, també de forma plana y abrupte; al SE., el coll del Bach de Coilsacabra, que porta an aquella grandiosa casa, la més important de tota aquesta montanya; al S.SO., el trau per on puja la carretera, y més enllà' l vehinat de Tonigròs; redreçant-se a 1'O., com la proa de gros vaixell, la Mola d'en Caselles.
Per sa excelent situació y pel bon tracte que s'hi dóna, amabilitat, netedat y bons aliments, es l'hostal de La Rotllada un bon centre d'excursions, tant dret a les serres d'Ayats y Cabrera, com a la regió del Collsacabra, les Guilleries, la Salut de Sant Feliu y a la part alta de les comarques d'Olot y Vich..." (4)


Fonts consultades :

(1) http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0423364

(2) http://rupit.wordpress.com/2009/05/06/origen-del-collsacabra/

Hostal de la Grua (Montmeló)


L’hostal de la Grua es trobava a la vora del camí ral de Girona, a mig quilòmetre del nucli de Montmeló, davant de la capella del Sant Crist , i sembla que acollia peregrins que feien la ruta del camí de Santiago.

Segons va escriure Miquel Ramon cap al 1755, l’any 1409, tornant de Vic, on havia apaivagat les tensions entre els bàndols rivals, seguit de 3.000 persones, el sant [Vicenç Ferrer] va passar per l’hostal de la Grua, segons ell prop de Granollers, on només va trobar 15 pans i una mica de vi gairebé avinagrat. De tota manera, Vicenç manà que els servissin i no els va faltar ni el menjar ni el beure; fins i tot el vi es tornà “muy suave, y generoso”. Llavors,

“Pasmòse de la maravilla el Ventero, y pidiòle echasse la Santa bendicion sobre su casa. Hizolo el Santo en Señal de agradecimiento, la qual fue tan fructuosa, que reconociendo al otro dia su despensa hallò rebozando de vino la tinaja, y llena de pan la arca, que la noche passada havian dexado vacìas”. (1)

A finals del segle XIX es va recollir una nova llegenda sobre Sant Vicenç, que feia referència novament a l’hostal de la Grua, en la qual apareixen diferències remarcables amb la versió del 1755. En primer lloc, s’ha de notar que en aquest passatge no apareix cap referència a una imatge del Sant Crist ni a un pou que esdevenen elements molt importants en una llegenda que va recollir Vicenç Plantada al 1893, segons la qual el Sant Crist de la Grua de Montmeló (Vallès) hauria estat deixat en aquest indret per sant Vicenç Ferrer:

“(...) seguint á Sant Vicents Ferrer molta gent pera escoltar sa santa paraula, al arrivar al hostal de la Grua á la vesprada venian tots amb fam. Demaná, lo Sant, que hi havia pera menjar y veurer; y li respongué l’hostaler: un tros de pà florit y cosa de dos porrons de ví agrós. Feu posar tota la gent á renglas; benehí lo pá y’l pou ab lo citat Sant Christ; ‘s posá á repartir pa que’s torná fresch, atipant á tothom; tragueren galledas y més galledas plenas del pou haventse tornat l’aygua vi sabrós. En vista d’aqueixos dos miracles, lo citat Sant digué: conech que aqueix siti, atrau á tant sagrada Imatge y per aixó vos la hi deixo. L’hostalé, avaro com ell sol. Tancá lo pou y feu pregonar lo vi; pero al anar per vendre’n trová que tornava ésser aygua.” (2)

Joan Amades també va recollir una versió de la llegenda semblant a l'anterior :

"Quan Sant Vicenç Ferrer predicava per Catalunya arribà un dia a l'hostal de la Grua, entre Mollet i Parets. Acompanyaven el Sant una gran gentada. L'hostaler es veié atrapat, car no tenia menjar ni per un començal. El Sant beneí els terrossos d´un camp proper a l'hostal i a l'instant es convertiren en pa i altres delicats queviures i beneí també l'aigua d'un pou veí, que era molt profunda i difícil d'abastar, i a l'instant pujà a flor del brocal convertida en un vi deliciós. L'hostaler veie en el prodigi del Sant una manera de fer un bon guany, i en lloc de donar de menjar de franc, ja que res no li costava, o a un preu molt baix, el volia fer pagar a un preu molt fort. El Sant aconsellà tothom que no pagués; quan tothom estigué ben satisfet tornà a beneir el camp i el pou. El camp tornà a convertir-se en terrossos i mai més no ha llevat i l'aigua del pou es va eixugar per sempre. L'hostal sempre més fou pobre i la misèria el perseguí". (3)

A principis del segle XVII sembla que es vol canviar el traçat del camí que passa per l'hostal :
1611. "Autos o información sobre mudar el camino del mesón de la Grúa en Parets". (4) El 1642 Joan de Copons, Comanador de l'Ordre de l'Hospital i cap de l'exèrcit català va morir a l'Hostal de la Grua, en la primera etapa de la Guerra dels Segadors. (5).

El 26 de novembre de 1654 Bartomeu Colom fou ajusticiat per traidor, havent estat arrestat en aquest establiment hostaler : "Dit dia a la tarde se dona garrot a la plaja dels traydors a Barthomeu Colom torner de la present ciutat de Bar(celo)na inculpat de sersen pasat al exercit enemich asistint ab aquell dins Balaguer fent molts actes positius contra lo present Principat de hont bisque entre los castellans fent lo mateix cami que ells feyen y volgue nostre Sr. que quan arriba al hostal de la grua passat Sant Andreu de Palomar fonch conegut per los de la terra los quals lo prengueren y portaren a la preso hont ha pagat la pena que deuia nostr Sr. li haje volgut haver remisio de ses culpes". (6)

El 1671 es documentada la capella del Sant Crist de la Grua és documentada el 1671.

1681 / 1686 - Causa de Juan Buenaventura de Gualbes y de Copons, doncel de Barcelona, contra Juan de Armengol, de Barcelona. Derechos señoriales sobre la heredad hostal de la Grua, en Parets del Vallès, molino del bisbe, en Montcada, y Baronias de Rocafort, Montagut y Salmella, de la universal herencia de Jerónima de Armengol u de Gualbes, viuda de Rafael Buenaventura de Guabes. (7)

1786- Causa de Bartomeu, José, semolero de Barcelona, contra Rius, Domingo, mesonero del mesón de la Grua de Barcelona, hoy establecido en Moià. (8)

El 17 de setembre de 1808, el baró de Maldà feia un viatge a Vic i passat Mollet va arribar a l'hostal de la Grua, on va quedar-se a dinar :

"Per allí, per camins extraviats, nos vegérem aproximar a caball a Don Juanet Senmanat, ab lo mozo de la Torre d'en Sijà, un tal Ros, y se'ns acercà en la continuació del camí, passat Montcada, y al ser cerca del poble de Mollet, dirigí Francesch ab las 3 mulas en lo birlotxe la ruta, fins a passar per la vora de dit poble y sa iglésia y campanar quadrat, ab la campana grossa que seria, que'ns venia davant en lo finestral. Tenint que passar per cert caminet estret, nos lo birlotxe ab las mulas y Francesch en la carretera de direcció als hostals del French y de la Grua, en est últim que'ns devíam atorar per dinar a la esquerra de la carretera. Com lo caminet aquell nos era estret, lliscós, argilós, ab aigua de un petit reguerol, com passsar ab perills allí a lliscar, càurer a tota aquella empastissamenta y aigua; ditxa nos fou -havent encontrat antes tanta soledat en tot aquell terreno de Moncada , y antes la Torre de Baró enterament deserta-, que lo mosso de Don Juanet me pujà a coll, com a un noy, y així pasar-ma com Sant Cristòfol, per no donar allí de ancas a terra, al altre cap, a trobar la carretera; havent-ma dit lo mosso, que així me portaria fins a Vich. Y, tot seguit, eixits a la carretera hem dexats a la esquerra lo hostal del French y, a poca distància de est, lo de la Grua, que nos hi quedàrem per dinar. Y arribats a 3 quarts per les onsa, ya'ns hi posàrem a 2 quarts per las 12. Est fou bo, menos en tenir que menjar la sopa i demés vianda ab culleras y forquillas de llautó, que se'n diu or de Bòria o de llumanera, que nostras bocas no hi estan gens acostumadas, sí que a plata, a no fusta o marfil. En fi, dinàrem i no'ns féu novetat lo llautó en lo que menjàrem, tenint-nos que acomodar ab semblants alajas, en hostals fora dels richs y acomodats com de Mataró, Arenys, y altras semblants; y serà regular que tot lo servey de plata lo tíngam ben amagat per por dels gabaigs. En las postras del dinar, tinguérem uns présechs, com botxas de jugar, y prou dolsos, de modo que'ns hem duguérem dos o tres, que se ficaren en la red del birlotxe y ab lo moviment de est, corrían allí dintre y tant que, ab traure'ls per menjar, estàban ya prou macats, casi anant-se'n ab such, podent-se ya de ells poch aprofitar, com així ne aprofità lo que'n pogué lo Tano per berenar.
A dos horas isquérem del hostal de la Grua, per las altres dos horas en la tarde a la vila de Granollés (...) (9)

El 1959 la capelleta fou traslladada a l’indret actual i el pou fou derruït.




FONTS CONSULTADES :


(1) A.C.A. ES.08019.ACA/10.1.2.2//ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos, 1611, nº 1, L. Información tomada del "Índice de los procesos antiguos de la Bailía de Cataluña"
(2) Ramon y Ribera, Miguel, [vers 1755], Portentosa vida de el apostol de la Europa Sant Vicente Ferrer. P. 150. Aquesta informació i el texte que l'acompanya, ha estat facilitada per Francesc Roma Casanovas
(3) Pérez i Gómez, Ferrran, 1998, Obres completes de Vicenç Plantada. II Monografies i altres escrits. Barcelona, Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona. P. 176. També en parla a la pàgina 59. Aquesta informació i el texte que l'acompanya, ha estat facilitada per Francesc Roma Casanovas
(4) Amades, Joan - Costums i Tradicions d'Hostals i Tavernes, Club d'Esports de Muntanya, 1936. p. 183
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0043948
http://www.scribd.com/doc/15632109/Montmelo
(5) Joan Busquets i Dalmau - La Catalunya del barroc vista des de Girona: la cronica de Jeroni de Real (1626-1683), Abadia de Montserrat, 1994, p. 76 http://books.google.es/books?id=ttgMN3CVDlkC&pg=PA76&lpg=PA76&dq=hostal+de+la+grua&source=bl&ots=xPZeOo6JK1&sig=6JTFv1QhxoYLAZEKFcGevjzQvvU&hl=es&ei=mAU8Tdu5K8TPhAea7MCLCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEwQ6AEwBw#v=onepage&q=hostal%20de%20la%20grua&f=false
(6) Josep M. Vilarrúbia-Estrany - SANT ANDREU DE PALOMAR I EL DIETARI DE L'ANTC CONSELL BARCELONI, p.280 http://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/viewFile/214641/294278
(7) ES.08019.ACA/8.2.8//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,13847
(8) ES.08019.ACA/8.4.1.3//ACA,REAL AUDIENCIA,Consulado y Tribunal de Comercio,C,10938  
(9) Carme Rúbio i Larramona - Exili de Barcelona i viatge a Vic (1808), p.77 http://books.google.es/books?id=jU9FaPhiOpsC&pg=PA77&lpg=PA77&dq=hostal+de+la+grua&source=bl&ots=j1BPQbqspG&sig=GmZkMm9ShvZEq3zv3admC3NUZco&hl=es&ei=mAU8Tdu5K8TPhAea7MCLCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=hostal%20de%20la%20grua&f=false

Hostal Nou (St. Jaume dels Domenys)


L'Hostal Nou és avui una casa de pagès que amb el temps ha acabat donant nom al petit nucli de l'Hostal al municipi Sant Jaume dels Domenys. Podem localitzar l'hostal a l'entrada del barri, just a l'esquerra.

En l'hostal nou hi passava el camí ral o dit també camí de Sant Jaume que desde Barcelona es dirigia cap Lleida, i s'encreuava en aquest lloc amb el camí fariner.

Al mapa de l'ICC hi surten dos hostals: l'hostal de Dalt i l'Hostal de Baix. Posiblement l'hostal nou sigui l'hostal de Baix, però ens faltaria comprobar-ho sobre el terreny ...


Fonts consultades :

Diari Digital de Sant Jaume dels Domenys - Camins perduts, vides passades

Mapa: ICC.cat

.

Hostal de l'Alzina (St. Jaume dels Domenys)

De l'hostal de l'Alzina en queden poques restes. Es troba situat després d'una petita pujada que hi a al camí que travessa la riera de Marmellar, a Sant Jaume dels Domenys a la comarca del Baix Penedès. Abans d'arribar a l'hostal, a mà esquerra i junt a la riera s'hi troba la font de l'Alzina.

En els mapes de l'ICC surt com a hostal de l'alzinar, i la font de l'alzina és anomenada la Font Gran .

Hi va haver una època en que Sant Jaume dels Domenys era situat damunt del camí Ral i a l'encreuament del camí de Vendrell a Pla de Manlleu, i també a ran del camí Fariner. El camí Ral (segurament "pre-romà") era pas obligat per anar de Valls a Vilafranca i a Sant Jaume dels Domenys s'entroncava amb el camí que venia del Vendrell i que portava cap a Tarragona.


Fonts consultades :

Diari Digital de Sant Jaume dels Domenys - Camins perduts, vides passades


Mapa: Icc.cat

.

Hostal d'en Jaques - Hostalet del Bulló (Sta. Eugènia de Berga)



L'Hostalet del Bulló (o del Bolló) és una masia existent l'any 1565, que ha sigut recentment restaurada com a turisme rural. Es troba situada a 3 kms. de Vic. Inicialment es va denominar Hostal d´en Jaques i va passar a ternir la funció d'hostal amb dret a carniceria fins l'any 1640. L'any 1661 el va comprar Jacint Bulló, propietari del Mas Bulló, i desde llavors sempre més ha anat unit amb aquest mas. (1)

L'hostal es trobava al peu del camí de ferradura que anava de Moià a Girona (passant per Vic). També hi passava per davant el camí de ferradura que anava de Vic a Barcelona (per St Feliu de Codines) i en el camí de ferradura de Vic a Cardona des de l'hostal can Paella (amb les variants de Manresa o Santpedor). També hem trobat informacions que diuen que l'hostal es trobava en en la cruilla del camí ral d'Olot a Barcelona i el camí de Taradell a Vic.

Com a curiositat dir que hi va haver un temps (no hem pogut determinar els anys) en que l'Ajuntament de Taradell es reunia a l'Hostalet del Bulló, diuen que per les tensions dels pagesos amb la vila. (2)

A l'Hostalet del Bulló fou pres el bandoler Serraller i la seva partida d'homes, segons una cançó popular anomenada "La Cançó del Serraller", recollida i publicada en el “Butlletí del Centre Excursionista de Vic” l'any 1921 (3), i també publicada per Joan Amades l'any 1936 :

Allí a l'hostal del Bolló
n'han demanada posada
demanen a l'hostaler
si tenia un joc de cartes.
Se n'han posat a jugar,
tots els diners es jugaven,
quan ja no tenen diners
se n'han jugades les mantes.
El murri de l'hostaler
mala passada els jugava:
a casa el governador
un mosso a Vic enviava.
Ja hi fa anar cent granaders,
els millors que a Vic hi havia,
per agafar el Serraller
i a tota la quadrilla.
A les dotze de la nit
tota la casa voltaven,
ja en peguen cop de trabuc
per a fer la despertada (...) (4)

L'any 1927 l'excursionista i fotògraf Antoni Gallardo i Garriga va fer una fotografia de la façana de l'hostalet amb un dona al davant, per l'Estudi de la Masia Catalana impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Les notes que acompanyen la fotografia diuen que de l'hostalet del Bulló en parla la cançó 117 del 'Romancerillo' d'en Milà i Fontanals.


La Masia es un edifici de planta rectangular, amb cuberta per dos aigues i es composa de planta baixa i planta superior.


FONTS CONSULTADES :

Serra Bosc, Pere - Prontuario de la mayor parte de caminos y veredas del Principado ... - 1814


(1) http://staeugenia.diba.es/Poble/npoble/Pages.html#HostaletBollo
(2) http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0041081
(3) http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0423258
(4) Amades, Joan - Capítol : Els bandolers. Costums i tradicions d'hostals i tavernes, p.148


Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) - MDC 
Gallardo i Garriga, Antoni - 1927
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/afcecemc&CISOPTR=1271&CISOBOX=1&REC=3


.