La Fonda Sant Antoni va obrir portes el 1918 a la plaça major nº 20 de Manresa, primer com a Posada, després com a Bodegón i finalment com a Bar-Restaurant.
PRIMERA GENERACIÓ
Els primers hostalers de la fonda van ser el Martí Camprubí Molins (27/01/1869-1955) nascut a Gósol (Berguedà) i la seva dona Margarida Puigneró Pardols (1870-1948) que era filla de Sallent (Bages). El 1900 la parella vivia a la plaça de l'Ajuntament núm. 1 de Balsareny, on hi va néixer la seva filla Encarnació.
Martí Camprubí i Margarida Puigneró
Josep Torres (Familia Torres Tatjer Web Site)
El 1902 van obrir un establiment en el núm. 1 del carrer dels Jueus de Manresa, prop de la plaça Major. Pocs anys després l'ajuntament va comprar l'immoble i es van haver de traslladar. El 1918 la Posada ja es trobava a cal Fàbregas (1) situada a la plaça major nº 20.
El Martí Camprubí i la Margarida Puigneró van tenir 5 fills :
- Encarnació Camprubí Puigneró (Balsareny 20/01/1900 - Manresa 15/08/1987) es va casar amb Enrique Torres Santalistra (1897-1948). Van tenir 2 fills.
- Trinitat Camprubí Puigneró (4/06/1894-1994) va viure 99 anys, casada amb Josep Bruguera Inés (25/10/1889-?). Es qui es va fer càrrec de la Fonda Sant Antoni.
- Carme Camprubí Puigneró, nascuda a Balsareny. Posiblement casada amb Alfredo Busse (1900-?). La parella va tenir 2 fills
- Emilia Camprubí Puigneró. Va tenir 2 fills.
- Martí Camprubí i Puigneró (Manresa, 1910 - Barcelona, 1992) fou un autor, actor i director teatral català. Ha sigut un dels homes més significatius del teatre manresà. Com a actor va representar nombroses obres arreu de Catalunya. Es vinculà des de jove al Círculo Familiar Recreativo (Els Carlins). Fou un dels impulsors de la programació estable del Círculo Familiar, on va ser actor i director i on va estrenar diverses obres. Un dels moments estel·lars de la seva vida teatral va ser la representació, al parc de la Seu, de La Hidalga del valle. L'obra Yo soy tú, fou guardonada al Jocs Florals de la Llum de Manresa de 1950 i estrenada al Teatre Conservatori. Com a autor teatral havia escrit, publicat i estrenat una trentena d'obres com ara El poca pena o Escudella barrejada.
El 1917 a Manresa hi havia 7 hotels i fondes : Fonda San Antonio, Hotel del Centro, Universo, Hotel Comercio, Casal del Viatjant, Posada la Polla i Fonda Santo Domingo, i 8 restaurants i cases de menjars.
El 1920 l'establiment també es coneixia amb el nom de Fonda Bruguera.
El 1922 a la fonda hi treballava la criada Maria Comas Pardols, de 30 anys filla d'Artès, i s'hi allotjaven el Pau Fàbregas Cruz, traginer de 49 anys fill de Sallent i l'Agustí Mata Beltrán de 22 anys nascut a Villareal (Castelló) que treballava serrant fusta.
SEGONA GENERACIÓ
Després la fonda Sant Antoni fou regentada per la segona generació familiar, sota la direcció de la Trinitat Camprubí i el seu marit Josep Bruguera Inés.
Josep Bruguera Inés (25/10/1889-?) havia nascut a Badalona. Feia de músic, un bon trompetista que fins a la guerra havia formar part d'una orquestra-cobla molt popular que viatjava per tot Catalunya. En una ocasió van anar a tocar a Manresa i es va allotjar a la fonda Sant Antoni on es va enamorar de la filla. Ben aviat esdevingué el gendre de la casa i manresà d'adopció. Ja de gran, era una mica panxut i feia d'aguatzil, i de cridador i fou el darrer pregoner de la ciutat de Manresa. El matrimoni va tenir 2 filles :
- Laura Bruguera Camprubí (25/11/1918-09/07/1991) es va casar amb Pere Massegú Selga.
- Maria-Juncadella Bruguera Camprubí (7/09/1922-?). Es va casar amb el manresà Josep Maria Marcos i Gutiérrez-Ravé (?-octubre 1988), que dirigia el negoci de las Maderas San Vicente a Sant Vicenç de Castellet i fou tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Manresa. La parella va tenir dos fills:
- Rosa Maria Marcos casada amb Francesc
- Josep Maria Marcos Bruguera (Manresa 6 de juny de 1948), metge casat amb Núria Morta. Tenen dos fills, Jordi i Maritxell. Ha estat cap del Departament de Medicina interna de l'hospital de Sant Joan de Déu.
El 1925 a la fonda s'hi allotjaven Emili Orti de 46 anys, capatàs de Balsareny, l'escribent Manuel Calviño de 17 anys nascut a Ultraces (Galicia), el peó Agustin Bariaji de 19 anys nascut a Tamarite (Huesca), Miquel Oms de 45 anys sabater de Manresa i Josep Simó Gabanie de 30 anys nascut a Lleida
El 1929 a l'exterior de la fonda hi havia un rètol amb el nom de "Posada San Antonio". La fonda aleshores era coneguda pels seus menjars casolans, econòmics i abundants. Al frontispici d'una porta es podia llegir "Centro Federal", una clara referència als temps de la primera República.
El 1930 Josep Bruguera te 41 anys, i en el cens de l'Ajuntament figura de professió fondista. A l'establiment aquell any hi treballava la criada Elena Serralbo Casinguela de 18 anys de Ligrari (Huesca), i trobem allotjats a Jaume Plana Martí de 85 anys, fill de la Coma i la Pedra (Solsonès), Miguel Oms Solé, teixidor de 54 anys de Balsareny, Antonio Garcia Castillo, carter de 30 anys nascut a Romanas (Zaragoza), Fermí Solé Costa, paleta de 19 anys de Mora la Nova (Tarragonès), Gabriel Bastardes Tristany, viatjant de 30 anys d'Altés (Lleida).
1930. En una guia automovilista figura com a Fonda Bruguera. Pl. Mayor, 20.
Al fons de la imatge la Pensión San Antonio l'any 1932
TERCERA GENERACIÓ
Ja havia acabat la guerra civil i eren temps de postguerra. Aleshores es va incorporar la tercera generació familiar.
Pere Massegú Selga (17/09/1913-10/04/1984) havia viscut a la plaça de l'Om 1 de Manresa, era fill de Josep Massegú Masdeu (1883-1934) i de Josepa Selga Anguera (1889-1816). El 1 de juny de 1941 es va casar amb la Laura Bruguera Camprubí, filla de la Trinitat de la fonda Sant Antoni. La parella va tenir 4 fills :
- Josep Maria Massegú Bruguera. .
- Glòria Massegú Bruguera
- Pere Masegú Bruguera
- Laura Massegú Bruguera
El 1943 trobem publicitat de "Fonda San Antonio de la Plaza de los Mártires 20", que anuncia "Cubiertos económicos. Pensión completa. Aperitivos, Vermouts, Refrescos."
QUARTA GENERACIÓ
A principis dels anys 60 fins el 1984 s'incorpora al davant del bar-restaurant de la fonda el Josep Maria Massegú Bruguera (10/05/1942), el fill gran del Pere i la Laura. Amb 15 o 16 any el Josep Maria havia anat a treballar d'ajudant de cambrer al Balneari Hotel Montagut de Ribes de Freser i al restaurant bar Gran Sol de Sant Pol de Mar.
L'any 1960 el Josep Maria Massegú tenia 18 anys i com que tenia una gran vocació per les arts plàstiques, va anar a aprendre a dibuixar i pintar a l'estudi d'Estanislau Vilajosana. Allà va conèixer els amics i artistes Josep Soler Montferrer i Manel Marzo Mart. Després va formar part del grup d'Art Viu :
"Al final dels actes, sovint, els companys d'Art Viu també s'acostaven a la meva fonda, i en un menjador que teníem una mica reservat i independent, menjàvem i bevíem, discutíem i conservàvem fins ben entrada la nit. Ja m'és prou goig explicar-ho; però si la vanitat m'hagués temptat a fer un llibre de signatures de tots els personatges que en aquella i en moltes altres ocasions van anar passant per la popular fonda de Sant Antoni, em surtiria un recull tan brillant que semblaria sortit d'una mena de somni o d'una fantasia personal: Espriu, Raimon, Serrat, Tàpies, Cuixart, Ricard Salvat ...
(...) "Recordo que ens enviàven a dispesa, sobretot els caps de setmana, els artistes que en deien de varieté que venien a treballar al Teatre Goya, situat al començament del carrer Sant Andreu. Aquests artistes divertien una estona la bona gent. Les dones ensenyaven fins on es podia, els homes xiulaven, i les parelles, fixes o esporàdiques, feien el que podien dins el temperi i la foscor d'aquell local que a la fi de l'espectacle restava ple de clofolles, papers i tot el que vulgueu. De tant en tant, també ens arribaven actors que venien a presentar algun espectacle al teatre Conservatori. Aquests eren, d'una altra categoria, portaven el nom d'artistes amb més professionalitat i dignitat."
Salvador Radó Martí també ens explica com era la fonda a finals dels anys 60 :
"En aquesta antiga fonda es reuneixen ben sovint els edils de la ciutat que, ben asseguts en taula rodona, conferencien sobre afers municipals, és clar, sempre de bon raonar davant de bones viandes, ara regades amb vi de denominació d'origen Pla de Bages ... recordo la Fonda Sant Antoni de finals dels seixanta quan l'autor (Salvador Radó Martí), alumne aleshores del col.legi La Salle de Monistrol de Montserrat (Escoles Cristianes La Salle mossèn Joaquim Cañís), hi anava a dinar el primer dia d'exàmen com a alumne lliure a l'institut Lluís de Peguera conjuntament amb la resta de condeixebles acompanyats de l'hermano, en una mitja part entre els exàmens del matí i de la tarda. Recordo que dinàvem al primer pis, al qual accedíem per una escala que arrencava del fons del menjador i de la barra del bar. Dinàvem en una taula llarga i sempre arròs a la cassola. Casualment sempre hi vaig anar a dinar el 13 de juny, festivitat de Sant Antoni. I encara recordo que algun dels cambrers servia guarnit amb faixa catalana". (3)
Una curiosa anècdota relaciona l'humorista Joan Capri amb la Fonda Sant Antoni:
"Una peculiar anècdota corre des de fa temps per Manresa, no sabem si es realment certa o obra de la competència. En una de les vingudes de Joan Capri a Manresa, acabada la funció teatral, l’actor se’n va anar a sopar al restaurant de la fonda de Sant Antoni. Al moment d’aixecar-se de la taula, el client va demanar al cambrer de saludar el cuiner, el qual va comparèixer tot seguit, honorat i emocionat per un reclam de tan prestigi. Diuen que Capri se li va atansar i va dir-li, tot obrint cordialment els braços: “Abracem-nos ara, perquè mai més no tornarem a veure’ns”. (2)
El 22 de març de 1969 el Josep Maria es va casar amb Sunsi Blanch Zapater i van tenir 4 fills: Oriol, Gerard, Laura i Maria. El 1972 va entrar a fer una substitució a l'Acadèmia Catalunya de Pineda de Bages, on es va iniciar en la docència. L'any 1975 va ingressar en l'Escola de Belles Arts de Barcelona.
A finals de 1975 es feien les últimes detencions del franquisme, i a la presó de Manresa s'hi trobava el Jepi Subirana Clusells que explica que el menjar provenia de la fonda Sant Antoni :
"... em van portar el menjar, el sopar i l'endemà dinar. Que jo sé que, per cert, el feia la Fonda de Sant Antoni, despres li vaig dir al Massegú: "Gràcies per l'arròs".
- Us va fer un plat especial?
- No ho sé, aquell dia van portar arròs, no sé si el va fer especial o no."
El 1981 Josep Maria Massegú es va llicenciar en Belles Arts. El 1984 va traspassar tot el negoci hostaler al cambrer Isidoro de Gregorio.
TRASPÀS DEL NEGOCI
L'any 1984 es va fer càrrec de la fonda el cambrer i cuiner Isidoro de Gregorio Pascual, nascut a Recuerda (Sòria). Va arribar a Manresa per quedar-se uns dies, va trobar feina a l'Hotel Pere III, després a l'Hotel Sant Domènec i s'hi va quedar 20 anys treballant de cambrer.
"El cognom no us ha de confondre. Perquè per molta gent no passa de ser l’Isidoro, el de la fonda –i només els més propers arriben a un excessivament familiar Isi. I, què, no el recordeu? L’Isidoro és el cap i responsable de la fonda de Sant Antoni, vora 35 anys servint cafès, tallats i mooolts menús de migdia. En xifres grans: ve de complir 66 anys i fa mig segle just que es va plantar a Manresa. I pensar que només havia vingut uns quants dies de visita a un parents!. Parlava castellà i ara català, és clar. Però la seva especialitat és la barreja lingüística, la d’un home que porta encara Sòria a la sang –“sóc de Recuerda, para que no te olvides”, amolla garneu. Es va estrenar amb el Quimet –“y la chaquetilla de un que plegava”, i després al Pere III, a Sant Domènec i a la fi, la fonda Sant Antoni, traspassada del Massegú. Cambrer i cuiner, avui només espera jubilar-se i tornar a traspassar el negoci, que potser ja li toca. O no. Perquè si alguna cosa té aquest home és que no saps ben bé mai per on et sortirà. Fixeu-vos-hi quan pren la comanda: sempre va fent que sí, que sí, mentre deixa reposar les parpelles fins a mig ull i mentalment s’està a calibrar qui té al davant, fins a decidir com us farà anar la cosa. Discret i un punt sorneguer, irrepetible, en tots aquests anys ha fet els cafès de set alcaldes, començant per en Soldevila, aleshores a l’hotel Sant Domènec. Té l’establiment al lloc ideal i, tot i que la descentralització municipal li ha fer perdre esmorzars, també és cert que els nous turistes hi cauen com mosques cada cap de setmana, i no us ha de fer estrany si n’hi trobeu. I, al capdavall, com que de seguida ens va tenir la mida presa als manresans, tots els dijous del món fa un bon arròs, d’un menú a preu imbatible. Com deia la cançó, “menos lujo, pedirme lo que queráis”. Doncs això: ni luxós ni estirat ni gaire de res. Però obrint cada dia i donant servei. Com l’ajuntament que l’ombreja". (4)
EL setembre del 2006 la fonda Sant Antoni fou prescintada per la policia local de Manresa seguint l'ordre dels serveis tècnics d'urbanisme de l'Ajuntament, ja que les pluges havien provocat filtracions d'aigua en el seu interior, amb el risc que caigués un fals sostre de l'edifici.
De Gregorio al jubilar-se va intentar trobar algú idoni a qui traspassar l'establiment emblemàtic però no va trobar ningú que se'n fés càrrec. La fonda va tancar portes el 13 de març de 2014, finalitzant un negoci amb més de cent anys d'història.
FONTS CONSULTADES :
(1) Arxiu Històric Fàbregas. Sant Vicenç de Castellet (Bages)
http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/archivodetail.htm?id=1691923
(2) Jordi Bonvehí Castanyer - L'Isidoro de la fonda sant Antoni - Històries Manresanes
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2014/10/lisidoro-de-la-fonda-sant-antoni.html
(3) Salvador Redó Martí - Menjar, beure i dormir. Aproximació històrica i contemporània a l'hostaleria del Bages, p. 55. Gremi d'Hostaleria del Bages. 2003
(4) Senyor Ramon - Qui no coneix ... Isidoro de Gregorio - El Pou Digital
http://www.elpou.cat/noticia/1359/qui/coneixisidoro/gregorio
Guia del Automovilista. 1930. Circuito n. 7. Ed. I.G. Seix & Barral Herms SA. Barcelona.
Lluís Soldevila Mominó. Vivències. Memoria.cat
http://www.memoria.cat/soldevila/sites/memoria.cat.soldevila/files/vivencies.pdf
Carles Blaya- Manresa- Diari Regió 7- Tanca la centenaria fonda Sant Antoni
http://www.regio7.cat/economia/2014/03/14/tanca-centenaria-fonda-sant-antoni/260966.html
Amics de la Fonda Sant Antoni acomiaden l'establiment
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticies/etiqueta/Fonda+Sant+Antoni
Adam Majó - La Fonda Sant Antoni
http://blocs.mesvilaweb.cat/adam/?p=265144
Martí Camprubí Puigneró (1910-1992)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Camprub%C3%AD_i_Puigner%C3%B3
Josep Maria Massegú Bruguera - El Teatre entre els bastidors de la meva memòria
http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20449/321485
Jordi Sardans. L'Època de les vaques grasses dels metges ja ha passat. Entrevista a Josep Maria Marcos Bruguera (1948). El Pou digital. 19/07/2013
http://www.elpou.cat/noticia/1063/epoca/vaques/grasses/dels/metges/passat/historia
Un carrer medieval dins d'una fonda https://www.regio7.cat/manresa/2018/07/13/carrer-medieval-duna-fonda/486939.html
GENEALOGIA
Josep Torres (Familia Torres Tatjer Web Site)
http://www.myheritage.cat/research/collection-1/arbres-genealogics-de-myheritage?s=177109661&itemId=178215201-2-58&action=showRecord
http//www.familysearch.org
FOTO2
Martí Camprubí i la seva dona Margarida Puigneró (Josep Torres - Familia Torres Tatjer Web Site)
http://www.myheritage.cat/research/collection-1/arbres-genealogics-de-myheritage?s=177109661&itemId=178215201-2-58&action=showRecord
FOTO4
Forces del exèrcit estacionades davant l'Ajuntament, preparades per sufocar la revolta de l'Alt Llobregat, l'any 1932. Històries Manresanes.
https://www.facebook.com/500567386677334/photos/a.500582363342503.1073741833.500567386677334/835313199869416/?type=1&theater
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada