Pàgines

dilluns, 14 de desembre del 2009

Hostal Cremat (Bagà)


Hostal avui desaparegut que es trobava a tocar el camí ral i ramader de Coll de Jou, que venint de Bagà anava en direcció a Urús (La Cerdanya).

La primera referècia ens la dona l'excursionista César August Torras l'any 1905 :

"Hostal Cremat, en la vora dreta. Ne queden sols les runes. Fa ja mes de cent anys que es a terra. Es tradicio admesa en el pais que’l tal hostal era un cau de bandolers y que’ls vianants que s’esqueyen a passar-hi la nit eren assessinats y robats, y que llur carn era servida despres cuita en els menjars. N’hagué esment la justicia, diuen, y l’hostal fou cremat y penjats els hostalers." (1)

Agustí Jolis també va veure les ruïnes del l'hostal, i així ho publica l'any 1950 :

“Ruinas del hostal Cremat a la orilla derecha (afluente Fontbona)” (2), i també l'any 1965 : "1h 25 mn. (de Bagà). Runes de l'hostal Cremat. (3)

La Maria Saboret de Bagà es fa ressó de la llegenda de l'hostal cremat :

"Fa molt de temps corrien els rumors que al peu del camí ral que portava a coll de Jou hi havia un hostal que acollia traginers o caminants, que tornaven o anaven a Cerdanya. Quan aquests dormien, els amos els prenien els seus paquets, de tal manera que no es trobaven mai més, de tan bé com els feien desaparèixer; però no sols la paqueteria, sinó també els seus propietaris. La qüestió és que a aquella gent se’ls veié gastant molt.Es va estendre el rumor per tots els voltants que qui peu posava en aquell hostal no en sortia ni viu, ni mort, ja que els robaven i després els llençaven al foc o bé en feien botifarres.Quan es va saber tot això diuen que gent de Bagà i de Gisclareny van cremar l’hostal. D’aquí el seu nom.Hi ha qui explica que una vegada, mentre cuinaven el porc senglar, l’hostal es va cremar i d’aquí el seu nom, i que mai havia desaparegut ningú, que tot això són falòrnies". (4)


FONTS CONSULTADES :


(1) Torras, C.A. - Pirineu Català, El Berguedà, p.313
(2) Jolis, Agustí - Alto Bergadá y Cardener, 94
(3) Jolis, Agustí - Alt Berguedà i Cardener, 178
(4) Artero, Isabel - Pedraforca Màgic, p. 90. Font: Ester Cayuela i Cristina Liria, a qui els ho va explicar Maria Saboret, de Bagà.
Mapa: C.A. Torras - El Berguedà 1905 
ICC.cat
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada