L’hostal de la Grua es trobava a la vora del camí ral de Girona, a mig quilòmetre del nucli de Montmeló, davant de la capella del Sant Crist , i sembla que acollia peregrins que feien la ruta del camí de Santiago.
Segons va escriure Miquel Ramon cap al 1755, l’any 1409, tornant de Vic, on havia apaivagat les tensions entre els bàndols rivals, seguit de 3.000 persones, el sant [Vicenç Ferrer] va passar per l’hostal de la Grua, segons ell prop de Granollers, on només va trobar 15 pans i una mica de vi gairebé avinagrat. De tota manera, Vicenç manà que els servissin i no els va faltar ni el menjar ni el beure; fins i tot el vi es tornà “muy suave, y generoso”. Llavors,
“Pasmòse de la maravilla el Ventero, y pidiòle echasse la Santa bendicion sobre su casa. Hizolo el Santo en Señal de agradecimiento, la qual fue tan fructuosa, que reconociendo al otro dia su despensa hallò rebozando de vino la tinaja, y llena de pan la arca, que la noche passada havian dexado vacìas”. (1)
A finals del segle XIX es va recollir una nova llegenda sobre Sant Vicenç, que feia referència novament a l’hostal de la Grua, en la qual apareixen diferències remarcables amb la versió del 1755. En primer lloc, s’ha de notar que en aquest passatge no apareix cap referència a una imatge del Sant Crist ni a un pou que esdevenen elements molt importants en una llegenda que va recollir Vicenç Plantada al 1893, segons la qual el Sant Crist de la Grua de Montmeló (Vallès) hauria estat deixat en aquest indret per sant Vicenç Ferrer:
“(...) seguint á Sant Vicents Ferrer molta gent pera escoltar sa santa paraula, al arrivar al hostal de la Grua á la vesprada venian tots amb fam. Demaná, lo Sant, que hi havia pera menjar y veurer; y li respongué l’hostaler: un tros de pà florit y cosa de dos porrons de ví agrós. Feu posar tota la gent á renglas; benehí lo pá y’l pou ab lo citat Sant Christ; ‘s posá á repartir pa que’s torná fresch, atipant á tothom; tragueren galledas y més galledas plenas del pou haventse tornat l’aygua vi sabrós. En vista d’aqueixos dos miracles, lo citat Sant digué: conech que aqueix siti, atrau á tant sagrada Imatge y per aixó vos la hi deixo. L’hostalé, avaro com ell sol. Tancá lo pou y feu pregonar lo vi; pero al anar per vendre’n trová que tornava ésser aygua.” (2)
Joan Amades també va recollir una versió de la llegenda semblant a l'anterior :
"Quan Sant Vicenç Ferrer predicava per Catalunya arribà un dia a l'hostal de la Grua, entre Mollet i Parets. Acompanyaven el Sant una gran gentada. L'hostaler es veié atrapat, car no tenia menjar ni per un començal. El Sant beneí els terrossos d´un camp proper a l'hostal i a l'instant es convertiren en pa i altres delicats queviures i beneí també l'aigua d'un pou veí, que era molt profunda i difícil d'abastar, i a l'instant pujà a flor del brocal convertida en un vi deliciós. L'hostaler veie en el prodigi del Sant una manera de fer un bon guany, i en lloc de donar de menjar de franc, ja que res no li costava, o a un preu molt baix, el volia fer pagar a un preu molt fort. El Sant aconsellà tothom que no pagués; quan tothom estigué ben satisfet tornà a beneir el camp i el pou. El camp tornà a convertir-se en terrossos i mai més no ha llevat i l'aigua del pou es va eixugar per sempre. L'hostal sempre més fou pobre i la misèria el perseguí". (3)
A principis del segle XVII sembla que es vol canviar el traçat del camí que passa per l'hostal :
1611. "Autos o información sobre mudar el camino del mesón de la Grúa en Parets". (4) El 1642 Joan de Copons, Comanador de l'Ordre de l'Hospital i cap de l'exèrcit català va morir a l'Hostal de la Grua, en la primera etapa de la Guerra dels Segadors. (5).
El 26 de novembre de 1654 Bartomeu Colom fou ajusticiat per traidor, havent estat arrestat en aquest establiment hostaler : "Dit dia a la tarde se dona garrot a la plaja dels traydors a Barthomeu Colom torner de la present ciutat de Bar(celo)na inculpat de sersen pasat al exercit enemich asistint ab aquell dins Balaguer fent molts actes positius contra lo present Principat de hont bisque entre los castellans fent lo mateix cami que ells feyen y volgue nostre Sr. que quan arriba al hostal de la grua passat Sant Andreu de Palomar fonch conegut per los de la terra los quals lo prengueren y portaren a la preso hont ha pagat la pena que deuia nostr Sr. li haje volgut haver remisio de ses culpes". (6)
El 1671 es documentada la capella del Sant Crist de la Grua és documentada el 1671.
1681 / 1686 - Causa de Juan Buenaventura de Gualbes y de Copons, doncel de Barcelona, contra Juan de Armengol, de Barcelona. Derechos señoriales sobre la heredad hostal de la Grua, en Parets del Vallès, molino del bisbe, en Montcada, y Baronias de Rocafort, Montagut y Salmella, de la universal herencia de Jerónima de Armengol u de Gualbes, viuda de Rafael Buenaventura de Guabes. (7)
1786- Causa de Bartomeu, José, semolero de Barcelona, contra Rius, Domingo, mesonero del mesón de la Grua de Barcelona, hoy establecido en Moià. (8)
El 17 de setembre de 1808, el baró de Maldà feia un viatge a Vic i passat Mollet va arribar a l'hostal de la Grua, on va quedar-se a dinar :
Segons va escriure Miquel Ramon cap al 1755, l’any 1409, tornant de Vic, on havia apaivagat les tensions entre els bàndols rivals, seguit de 3.000 persones, el sant [Vicenç Ferrer] va passar per l’hostal de la Grua, segons ell prop de Granollers, on només va trobar 15 pans i una mica de vi gairebé avinagrat. De tota manera, Vicenç manà que els servissin i no els va faltar ni el menjar ni el beure; fins i tot el vi es tornà “muy suave, y generoso”. Llavors,
“Pasmòse de la maravilla el Ventero, y pidiòle echasse la Santa bendicion sobre su casa. Hizolo el Santo en Señal de agradecimiento, la qual fue tan fructuosa, que reconociendo al otro dia su despensa hallò rebozando de vino la tinaja, y llena de pan la arca, que la noche passada havian dexado vacìas”. (1)
A finals del segle XIX es va recollir una nova llegenda sobre Sant Vicenç, que feia referència novament a l’hostal de la Grua, en la qual apareixen diferències remarcables amb la versió del 1755. En primer lloc, s’ha de notar que en aquest passatge no apareix cap referència a una imatge del Sant Crist ni a un pou que esdevenen elements molt importants en una llegenda que va recollir Vicenç Plantada al 1893, segons la qual el Sant Crist de la Grua de Montmeló (Vallès) hauria estat deixat en aquest indret per sant Vicenç Ferrer:
“(...) seguint á Sant Vicents Ferrer molta gent pera escoltar sa santa paraula, al arrivar al hostal de la Grua á la vesprada venian tots amb fam. Demaná, lo Sant, que hi havia pera menjar y veurer; y li respongué l’hostaler: un tros de pà florit y cosa de dos porrons de ví agrós. Feu posar tota la gent á renglas; benehí lo pá y’l pou ab lo citat Sant Christ; ‘s posá á repartir pa que’s torná fresch, atipant á tothom; tragueren galledas y més galledas plenas del pou haventse tornat l’aygua vi sabrós. En vista d’aqueixos dos miracles, lo citat Sant digué: conech que aqueix siti, atrau á tant sagrada Imatge y per aixó vos la hi deixo. L’hostalé, avaro com ell sol. Tancá lo pou y feu pregonar lo vi; pero al anar per vendre’n trová que tornava ésser aygua.” (2)
Joan Amades també va recollir una versió de la llegenda semblant a l'anterior :
"Quan Sant Vicenç Ferrer predicava per Catalunya arribà un dia a l'hostal de la Grua, entre Mollet i Parets. Acompanyaven el Sant una gran gentada. L'hostaler es veié atrapat, car no tenia menjar ni per un començal. El Sant beneí els terrossos d´un camp proper a l'hostal i a l'instant es convertiren en pa i altres delicats queviures i beneí també l'aigua d'un pou veí, que era molt profunda i difícil d'abastar, i a l'instant pujà a flor del brocal convertida en un vi deliciós. L'hostaler veie en el prodigi del Sant una manera de fer un bon guany, i en lloc de donar de menjar de franc, ja que res no li costava, o a un preu molt baix, el volia fer pagar a un preu molt fort. El Sant aconsellà tothom que no pagués; quan tothom estigué ben satisfet tornà a beneir el camp i el pou. El camp tornà a convertir-se en terrossos i mai més no ha llevat i l'aigua del pou es va eixugar per sempre. L'hostal sempre més fou pobre i la misèria el perseguí". (3)
A principis del segle XVII sembla que es vol canviar el traçat del camí que passa per l'hostal :
1611. "Autos o información sobre mudar el camino del mesón de la Grúa en Parets". (4) El 1642 Joan de Copons, Comanador de l'Ordre de l'Hospital i cap de l'exèrcit català va morir a l'Hostal de la Grua, en la primera etapa de la Guerra dels Segadors. (5).
El 26 de novembre de 1654 Bartomeu Colom fou ajusticiat per traidor, havent estat arrestat en aquest establiment hostaler : "Dit dia a la tarde se dona garrot a la plaja dels traydors a Barthomeu Colom torner de la present ciutat de Bar(celo)na inculpat de sersen pasat al exercit enemich asistint ab aquell dins Balaguer fent molts actes positius contra lo present Principat de hont bisque entre los castellans fent lo mateix cami que ells feyen y volgue nostre Sr. que quan arriba al hostal de la grua passat Sant Andreu de Palomar fonch conegut per los de la terra los quals lo prengueren y portaren a la preso hont ha pagat la pena que deuia nostr Sr. li haje volgut haver remisio de ses culpes". (6)
El 1671 es documentada la capella del Sant Crist de la Grua és documentada el 1671.
1681 / 1686 - Causa de Juan Buenaventura de Gualbes y de Copons, doncel de Barcelona, contra Juan de Armengol, de Barcelona. Derechos señoriales sobre la heredad hostal de la Grua, en Parets del Vallès, molino del bisbe, en Montcada, y Baronias de Rocafort, Montagut y Salmella, de la universal herencia de Jerónima de Armengol u de Gualbes, viuda de Rafael Buenaventura de Guabes. (7)
1786- Causa de Bartomeu, José, semolero de Barcelona, contra Rius, Domingo, mesonero del mesón de la Grua de Barcelona, hoy establecido en Moià. (8)
El 17 de setembre de 1808, el baró de Maldà feia un viatge a Vic i passat Mollet va arribar a l'hostal de la Grua, on va quedar-se a dinar :
"Per allí, per camins extraviats, nos vegérem aproximar a caball a Don Juanet Senmanat, ab lo mozo de la Torre d'en Sijà, un tal Ros, y se'ns acercà en la continuació del camí, passat Montcada, y al ser cerca del poble de Mollet, dirigí Francesch ab las 3 mulas en lo birlotxe la ruta, fins a passar per la vora de dit poble y sa iglésia y campanar quadrat, ab la campana grossa que seria, que'ns venia davant en lo finestral. Tenint que passar per cert caminet estret, nos lo birlotxe ab las mulas y Francesch en la carretera de direcció als hostals del French y de la Grua, en est últim que'ns devíam atorar per dinar a la esquerra de la carretera. Com lo caminet aquell nos era estret, lliscós, argilós, ab aigua de un petit reguerol, com passsar ab perills allí a lliscar, càurer a tota aquella empastissamenta y aigua; ditxa nos fou -havent encontrat antes tanta soledat en tot aquell terreno de Moncada , y antes la Torre de Baró enterament deserta-, que lo mosso de Don Juanet me pujà a coll, com a un noy, y així pasar-ma com Sant Cristòfol, per no donar allí de ancas a terra, al altre cap, a trobar la carretera; havent-ma dit lo mosso, que així me portaria fins a Vich. Y, tot seguit, eixits a la carretera hem dexats a la esquerra lo hostal del French y, a poca distància de est, lo de la Grua, que nos hi quedàrem per dinar. Y arribats a 3 quarts per les onsa, ya'ns hi posàrem a 2 quarts per las 12. Est fou bo, menos en tenir que menjar la sopa i demés vianda ab culleras y forquillas de llautó, que se'n diu or de Bòria o de llumanera, que nostras bocas no hi estan gens acostumadas, sí que a plata, a no fusta o marfil. En fi, dinàrem i no'ns féu novetat lo llautó en lo que menjàrem, tenint-nos que acomodar ab semblants alajas, en hostals fora dels richs y acomodats com de Mataró, Arenys, y altras semblants; y serà regular que tot lo servey de plata lo tíngam ben amagat per por dels gabaigs. En las postras del dinar, tinguérem uns présechs, com botxas de jugar, y prou dolsos, de modo que'ns hem duguérem dos o tres, que se ficaren en la red del birlotxe y ab lo moviment de est, corrían allí dintre y tant que, ab traure'ls per menjar, estàban ya prou macats, casi anant-se'n ab such, podent-se ya de ells poch aprofitar, com així ne aprofità lo que'n pogué lo Tano per berenar.
A dos horas isquérem del hostal de la Grua, per las altres dos horas en la tarde a la vila de Granollés (...) (9)
El 1959 la capelleta fou traslladada a l’indret actual i el pou fou derruït.
FONTS CONSULTADES :
(1) A.C.A. ES.08019.ACA/10.1.2.2//ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos, 1611, nº 1, L. Información tomada del "Índice de los procesos antiguos de la Bailía de Cataluña"
(2) Ramon y Ribera, Miguel, [vers 1755], Portentosa vida de el apostol de la Europa Sant Vicente Ferrer. P. 150. Aquesta informació i el texte que l'acompanya, ha estat facilitada per Francesc Roma Casanovas
(3) Pérez i Gómez, Ferrran, 1998, Obres completes de Vicenç Plantada. II Monografies i altres escrits. Barcelona, Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona. P. 176. També en parla a la pàgina 59. Aquesta informació i el texte que l'acompanya, ha estat facilitada per Francesc Roma Casanovas
(4) Amades, Joan - Costums i Tradicions d'Hostals i Tavernes, Club d'Esports de Muntanya, 1936. p. 183
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0043948
http://www.scribd.com/doc/15632109/Montmelo
(5) Joan Busquets i Dalmau - La Catalunya del barroc vista des de Girona: la cronica de Jeroni de Real (1626-1683), Abadia de Montserrat, 1994, p. 76 http://books.google.es/books?id=ttgMN3CVDlkC&pg=PA76&lpg=PA76&dq=hostal+de+la+grua&source=bl&ots=xPZeOo6JK1&sig=6JTFv1QhxoYLAZEKFcGevjzQvvU&hl=es&ei=mAU8Tdu5K8TPhAea7MCLCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEwQ6AEwBw#v=onepage&q=hostal%20de%20la%20grua&f=false
(6) Josep M. Vilarrúbia-Estrany - SANT ANDREU DE PALOMAR I EL DIETARI DE L'ANTC CONSELL BARCELONI, p.280 http://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/viewFile/214641/294278
(7) ES.08019.ACA/8.2.8//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,13847
(8) ES.08019.ACA/8.4.1.3//ACA,REAL AUDIENCIA,Consulado y Tribunal de Comercio,C,10938
(9) Carme Rúbio i Larramona - Exili de Barcelona i viatge a Vic (1808), p.77 http://books.google.es/books?id=jU9FaPhiOpsC&pg=PA77&lpg=PA77&dq=hostal+de+la+grua&source=bl&ots=j1BPQbqspG&sig=GmZkMm9ShvZEq3zv3admC3NUZco&hl=es&ei=mAU8Tdu5K8TPhAea7MCLCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=hostal%20de%20la%20grua&f=false
Hi ha uns versos escrits per Francesc Ubach i Vinyeta que en fa referencia a l'Hostal de la Grua. El tema es una variant de la llegenda sobre Sant VicençFerrer.
ResponEliminaEs va publicar al "Calendari català" pera l'any 1904. ( Cercar : ARCA , buscar lletra C . o clicar sobre: http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/calendari98/id/746/rec/11
pàgines 83 a 87
Salutacions des de Montcada
Josep Bacardit i Sanllehi
6-1-2014.