dimarts, 29 de desembre de 2009

Hostal del Fang (Les Planes d'Hostoles)


L'antic Hostal del Fang es troba a mig camí de les Planes d'Hostoles i de la vila d'Amer, i a tocar de l'església abandonada de la Mare de Déu de Núria.


Aprop també es troba el poble de les Encies amb l'església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1155, on hi havia fins l'any 1936 la imatge de la Mare de Déu de les Encies. El lloc ha estat poblat desde molt antic, ja que al camí d'Amer a les Encies es va localitzar un jaciment prehistòric del període epimagdalenià de gran interès.


Cercant per internet hem trobat una història molt triste, que fa referència a un succés que va afectar a la família de Jaume Tarrés, personatge nascut a l'hostal del Fang :

El 6 de febrer de 1894, un pastor anomenat Joan Galceran Viusà, va assessinar la dona i 2 dels fills de Jaume Tarrés. Aquest dramàtic succés seria conegut amb els anys com "Els crims del Molí de l'Armentera".

" ... Jaume Tarrés havia nascut el 1864 al mas pròxim al poble de les Encies conegut per Hostal del Fang (tot i que el mas pertany a les Planes d’Hostoles, Jaume Tarrés consta nascut a la veïna Amer). L’Hostal del Fang, com el seu nom indica, oferia els serveis de taverna i hostal i acollia en ser final de trajecte les mercaderies amb destí a les Encies que només podien arribar-hi en carretes; precisament arran d’això es dedicaria més endavant també a la venda de queviures. Jaume era fill del matrimoni celebrat el 4 de novembre de 1856 a Amer entre Joan Baptista Tarrés (les Encies) i Raimunda Aubach (Amer); els avis paterns eren Jaume Tarrés i Rosa Triola i els materns Joan Aubach (Ubach) i Maria Verna.

Jaume, com tant altres joves de les Encies, va preferir un jornal que treballar de sol a sol a la terra. Va aprendre l’ofici de moliner treballant de mosso al Molí d’Oliveres (família Montagut), ubicat a dos-cents metres de l’hostal però depenent del veïnat de Sant Genís Sacosta d’Amer. Aquest molí fariner i arrosser s’alimentava de les aigües del torrent de Rastell i del riu Brugent, riu que concentrava una gran quantitat de molins nascuts a l’Alta Edat Mitjana; una roda al rec del Molí d’Oliveres faria moure una dinamo per donar llum a l’Hostal del Fang. Més tard, el 1880, anà a Girona, cridat pel fort creixement demogràfic i el desenvolupament industrial, per treballar al molí del Mercadal successor dels antics molins de farina, draps, paper i pólvora que havien existit en aquest barri (...) El 1884 es va casar amb Margarida Pineda (...) El jove matrimoni es desplaçaria a l’Empordà el 1886 perquè l’emprenedor Jaume Tarrés havia llogat els molins fariners i arrossers de l’Armentera i l’Arbre Sec ..." 
(1)


A la llinda de la porta lateral de l'ermita avui tapiada, s'hi pot llegir una curiosa sentència :
muy ingrato seria quien par aqui pasaria sin decir ave maria
fecit da maria antonia zafont i de conch ..


El 1882 en un butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana hi llegim : "Més enllà s'troba la Farga, que avans utilitzava l'aygua del saltant y després un Hostal (l'hostal del Fang) (2)

L'historiador i polític olotí Francesc Monsalvatje i Fossas (1853-1917) també en fa referència : "Nra. Sra. de Nuria.-Capilla en el lugar llamado Hostal del Fanch, parroquia de Santa María de las Ansías, propiedad de D. José Torrent. Dicha capilla, previa autorización del Excmo. Sr. D. Tomás Sivilla y Gener, obispo de esta diócesis, fué bendecida el día 5 de Abril del año 1891 por el Rdo. Ecónomo de las Ansías D. Luís Conill." (3)

L'excursionista Cels Gomis va fer el camí de les Planes d'Hostoles en direcció a Amer i el 1894 va publicar : "... y després, passat l'Hostal del Franch- hont hi ha una ermiteta consagrada a la Mare de Déu de Núria..." (4)

Avui al mas dit Hostal del Fang (carretera de Santa Coloma a Olot, km. 51) hi trobareu un restaurant de cuina casolana.




FONTS CONSULTADES :

(1) http://scalatunel.blogspot.com/2009/08/els-crims-del-moli-de-larmentera-1.html
(2) Narcís Puigdevall i Diumé, Josep M.Melció- Vells camins i antics hostals de la Garrotxa. 2001
Cita. Francesc Montsalvatje i Fossas, Noticias históricas, vol. XVI, p. 97 Publicat entre 1889 i 1919.
(3) Narcís Puigdevall i Diumé, Josep M.Melció- Vells camins i antics hostals de la Garrotxa. 2001
Cita : Aràbia i Solanas, Ramon. De Ripoll a Girona. Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana, 1882. pàg. 417-418
(4) Narcís Puigdevall i Diumé, Josep M.Melció- Vells camins i antics hostals de la Garrotxa. 2001. Cita : Cels Gomis - La Vall d'Hostoles. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona 1894. p. 6

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0051448
http://www.garrotxahostalatge.cat/cat/establiments-detall.asp?id_associat=51
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0023993
http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0606339
Fotos : Francesc Costa
Mapa: Icc.cat

.

2 comentaris:

  1. En Baptiste Tarrés era el meu Rebesavi i en Jaume Tarrés Ubach (Aubach segons diferents documents antics però la sembla que en altres no la posaven, per tant no queda clar , els més moderns són Ubach) era el meu Besavi. Jo sóc descendent de la segona dona de Jaume Tarrés, que es va casar en segones nupcies en quedar viduu amb la germana de la seva dona Paula Pineda (la meva besàvia) amb la qual tingué 1 fill (Joaquim), el meu avi, i dues filles (Francisca i Elvira). Tots varen nèixer a l´Armentera (d´Empordà), al Moli de l Armentera on varen haver-hi els assessinats. El meu pare Joaquim Tarrés va anar a viure a L´Escala on jo vaig nèixer i visc.

    ResponElimina
  2. En Baptiste Tarrés, el meu revesavi va tenir varis fills naturals, entre ells en Jaume Tarrés, no sé ara el número exacte. A més en va adoptar a un de l´Exclusa el qual es deia Zenon Tarrés ja que li va donar els cognoms i va anar a viure a La Cellera que també fou el meu besavi ja que el meu avi Joaquim, fill de Jaume Tarrés es va casar amb la meva avia Pauleta que era cosina no natural i filla d´en Zenon Tarrés, per aquest fet el meu are té els cognoms iguals, Joaquim Tarrés i Tarrés.

    La resta de fills es varen escampar. Els parents més propers que tinc jo que visquin a prop de l´Hostal del Fang que jo sàpiga provenen de la branca del meu besavi Zenon Tarrés de La Cellera.Això no vol dir que amb els Tarrés que hi han a Amer, que són varis i a Girona ciutat podem tenir arrels comuns de molt lluny ja que el cognom prové de la zona Garrotxina de Les Planes d´Hostoles, St.Aniol de Finsetres i tota aquesta zona.......A la Província de Lleida hi ha el poble medieval anomenat Tarrés , un poblet molt petit d´on diuen que prové el cognom.

    ResponElimina