Hostal Mallorquines (Riudarenes)

L'Hostal és un dels més antics de la comarca de la Selva i està situat a l'antic camí ral que anava de Barcelona a França. En temps llunyans aquest hostal era un lloc de pas, una parada obligada pels que anaven a peu, en carro o en tartana. Es coneix el nom de dos hostals de les Mallorquines, el de can Madí i el de can Sisó.

1567. La primera notícia del lloc la dóna Lunardo Otthobon, hi passa i diu que és: "un poblet de 20 cases".

1570. 23 de febrer. "Es dóna llicència a Joan Sigmasa, hostaler de les Mallorquines, per fer-hi una capella dedicada a Sant Joan, que no sabem que arribés a existir". (1)

1588. Jaume Malars, hostaler.

1600. Miquel Ferrer, hostaler.

1612. I un altre viatger explica que: "es un conjunt de cases separades les unes de les altres, i tenen aquest nom a causa d'una dona de Mallorca que hi va venir a viure.

1618. Jeroni Moragues, hostaler

1640. A Mallorquines s'hi hostatgen els comandants del terç de Lleonard Moles, el mateix que incediarà nombroses cases de Santa Coloma i l'església de Riudarenes abans d'haver de fugir encalçat pels revoltats.

1646. Rafael Rocha, hostaler

1652. Joan Martí, hostaler

1686. Els viatgers Bertaut i Baena hi dinen. Nicolini diu que són dos o tres hostals.

1734. Josep Guinot, mosso del mestre de postes de Mallorquines, es lliurà d'una quinta demandada pel rei gràcies a la seva condició de treballador d'un servei reial.

1755. Gálvez diu que: "En la venta de los Mallorquines nos dieron buena y abundante comida. Y aquí empezamos a comer nuestras ollas españolas, que las deseábamos, porquen en saliendo de España no se practica más que el cocido de vaca sin otro condimento".

1769

1756. La casa de postes surt esmentada en una interessant descripció de Mallorquines, que fa referència també a la particularitat de trobar-se a cavall de tres parròquies.

1775. Quan Swinburne hi passa diu que és un hostal dolent.


L'edifici és una edificació rústega, aixecada sobre la que fou una masia o casa de pagès, en la qual hi havia la vivenda, magatzems, corts estables, celler i altres dependències. En el decurs del temps, però, s'hi ha fet moltes reformes, s'ha millorat i s'han creat noves instal.lacions, nous serveis i noves comoditats adaptades al temps actuals. Totes les reformes han volgut mantenir amb respecte la típica personalitat de l'establiment.


En Pau Bardalet Costa i na Rosa Lafont foren els fundadors de l'actual nissaga d'hostalers que arribaren a l'Hostal Mallorquines procedents de Can Caballé l'any 1912 amb caràcter de llogaters.

Seguí l'activitat el seu fill Quim Bardalet Lafont qui es casà amb Maria Heras Serra i tingueren dos fills, en Pau i la Rosa.

Treballaren de valent i el 1965 en Pau Bardalet Heras i la seva família compraren l'Hostal Mallorquines i començaren llavors les obres de modernització i posada al dia.

FONTS CONSULTADES :

(1) http://www.sils.cat/media/sites/23/92101-quadern-62_pant.pdf
Miquel Borrell i Sabater i altres autors. Deu llegües de pols i roderes. El camí ral de Girona al Tordera. Col.lecció i textos. 2005
http://www.hostalmallorquines.com/historia_cat.php
http://www.hostalmallorquines.com/familia_cat.php
Foto sucre : 
http://www.totsucre.com/arbucies.html
Mapa: ICC.cat
.