L'hostal de
D'una banda hi arribava el camí de França o camí ral que provenia d'Hostalric, passava per Riudarenes i anava fins a Caldes de Malavella. Una altra camí venia del Maresme, travessava per l'hostal de
La tercera ruta important era la que des de la jonquera travessava la plana de l'Empordà, el coll de Bàscara, el Gironès, la Selva i el Maresme fins a arribar a Barcelona. De fet en l'hostal es bifurcava el camí de Barcelona en dos brancals, un per la costa i l'altre per l'interior.
Les primeres notícies de la casa són del s.XIV (any 1305). Probablement a finals de 1527 o principis de 1528, Sant Ignasi de Loiola que feia el viatge de Barcelona a París i portava unes cartes de recomanació, va pernoctar a can Tió, la casa dels propietari en comptes de fer-ho a l'hostal.
L'any 1533 Claude de Bronseval el tercer dia del seu viatge dina a l'hostal de la Tiona i dorm a Girona.
Anys més tard (el 1556) es devia reformar l'hostal o es va fer tot nou, i és aquest mateix edifici del s.XVI el que encara perviu en l'actualitat.
Segons explica la pròpia tradició familiar, la seva condició d’hostal i la ubicació al costat del camí ral, fou el que va possibilitar el creixement del patrimoni dels Thió, que abans de la invasió napoleònica comptava entre 10 i 12 masos i unes
A través dels escrits que ens deixà Felicià Thió i Prats, contemporani de les guerres amb França de finals del XVIII i començament del XIX , podem veure com vàren afectar les guerres a la familia Thió, a l’hostal i als masos propers al camí ral. Durant la Guerra Gran (1793-94), l'hostal de la Tiona es va convertir en un hospital de Guerra :
"TRACTAREM ARA DE LAS RUHINAS E INCLEMÈNCIAS QUE PER CAUSA DE LA GUERRA PATIREN A CAN THIÓ. Luego que se comensà a dispersar lo exèrcit, en esta de Franciach se aposentà lo regiment de Santiago de Cavalleria, intimant-nos a l'arribar que dins tres dias se avia d'entregar Gerona; y dient-los jo la resistència que podrían o voldrían fer-los, respongueren que a l'arribo dels francesos se retirarían hasta Barcelona, y que si allí anàban no se detendrían hasta Madrit, que tardarían atrapar-los. Que alívio y consol per nosaltres!
Después vingueren comisionats per establir hospitals en tota la carretera y Marina. Nos intimaren a nosaltres que dins sis horas tinguéssem la casa desambarassada, que la volían per hospital y que después de sis horas serían ja los malalts allí, com succehí; però fent medis extraordinaris logràrem que se posés lo hospital en lo hostal de la Thiona. Y així fou precís fer venir altre hostaler a casa, perquè lo que era en lo hostal no volgué fer més de hostaler. Nova confusió en un temps tant crítich, y ésser tant precís aver de tenir hostal allí, per lo gran número de gent que passaba. Però vingué altre hostaler y, no fent-li pagar res de arrendament, posà lo hostal en casa. Que tropell!, tenint-nos de reduir a dalt, tenint que vèndrer la major part dels caballs per no poder manar las terras, respecte de ser lo hostal contínuament ple de gent y carros de brigada, que una nit sola se'n contaren passat de sinch-cents, y així ple de tropas que anàban divagant de una part a altra..."
El 19 de juny de
L’assalt dels francesos a Girona durà dos dies, i de tornada a Barcelona pel mateix camí, es van dedicar a cremar les cases de Franciac i altres masos que es trobaven aprop del camí ral. Pels volts del 17 de juny de 1808, Felicià Thió, propietari de can Thió i de l’hostal de la Thiona es va refugiar a Vilobí i així ho va deixar escrit en el seu diari: “ Nosaltres nos refugiàrem a Viloví, ahont portarem lo que poguèrem tràurer de casa antes de passar los francesos.” .
El 13 de Setembre de 1813 Teresa Thió i Hereu, filla de Felicià Thió i Francisca Hereu, muller de Feliu Gener, pagès de Vilobí, fa testament ( va morir 4 dies després). Anomena executors els seus nebots: Felicià Thió, propietari de Can Thió de Franciac, i a Narcís Rodó i Thió, pagès de Vilobí. O sigui, el propietari de l'hostal, en Felicià Thió, tenia una tieta que vivia a Can Gener de Vilobí i un cosí que possiblement vivia a Can Rodó.
El 1862 el servei de correus suprimeix la ruta que es feia pel camí ral desde Tordera a l'hostal de la Tiona i Girona, i la del camí de Santa Coloma de Farnés a la Tiona , degut a la prolongació del tren o "camí de ferro" entre Tordera i Girona. Actualment hi trobareu el restaurant la Tiona.
FONTS CONSULTADES :
(1) Vila, Pep - Albergueries, hostals, fondes i restaurants, p. 69
(2) La intimidad del pelegrino : Diario espiritual de Sant Ignacio de Loyola, p. 16
(3) (*) Font original : Fitxa número 23 sw Caldes de Malavella, llibre “El Patrimoni de la Selva ” , volum 1 - Una família de (3) Franciac i les guerres amb França, per Agustí M. Vilà. Quaderns de la Selva núm. 5
(4) Mirambell, Enric i Vila, Pep - Notícies de casa Thió de Franciac en època de la Guerra Gran i durant la Guerra del Francès (1791-1811)
(5) L'impacte de la Guerra del Francès a Vilobí
(6) Anales de las ordenanzas de Correos de España 1862, p.314
(7) Restaurant la Thiona
http://www.restaurantlathiona.com/(8) http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7166
Fotos: Francesc Costa Oller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada