Antic hostal situat davant de l'església de Sant Bartomeu de la Valldan, en una important cruïlla de camins :
- El camí de Berga a Cardona (camí de la sal) i que es bifurcava per anar a Solsona a l'alçada de l'hostal del Bisbe.
- El camí de Berga a Casserres (on passava el camí de Barcelona) pel molí del Castell (d'Avià).
Marques de "poteres"
Marques sobre la roca de les ferradures de les potes dels cavalls
dels traginers que feien el camí de Berga a Casserres.
Prop de l'hostal de Sant Bartomeu en direcció al molí del Castell
El 24 d'agost de 1607 es van beneïr l'església de Sant Bartomeu i el 1609 es va fer el primer enterrament en el nou cementiri.
Segons el cadastre de la Valldan de 1716, a la casa de Sant Bartomeu no hi viu ningú i està cremada. La propietària és la Teresa Genovar de 32 anys, una dona viuda que conviu amb els seus fills, un nen d'uns 12 anys i una filla de 13 anys : “Una casa de massia cremada é inabitada dita San Barthomeu situada dins lo terme dista de la Iglesia un quart y mitx posehida per Teresa Genovar viuda estimada sa propietat en 7 lliures consisteix sols en las parets molt dolentas, confronta á mitx die ab lo camí real que va á Cardona á ponent tremontana y llevant ab terras del mateix duenÿo” (3)
1731. 22 de maig. Josep Altarriba, notari públic de la vila de Berga, exposa que té i
posseeix una masia nomenada Sant Bartomeu, amb la seva casa i terres, en el
terme de la Valldan, parròquia de Sant Pere de la Madrona. La casa està a la
vora del camí ral que va de Berga a Cardona, a ¼ d’hora de la vila de Berga.
Vol tenir-hi hostal i taverna. Per a tal cosa sol·licita establiment i
concessió en emfiteusi de la facultat de
tenir hostal i hostatjar en ell als
passatgers o altres persones que viatgin pel camí, vendre’ls-hi pa, vi, carn, oli, gra i altres comestibles,
amb facultat privativa a altres particulars en el terme de la Valldan i Sant
Pere de la Madrona, exceptuant al Comú del dit terme al qual se li podrà
concedir la mateixa facultat, si la demana, sempre que no sigui privativa per
l’actual sol·licitant. Demana un cens moderat per ser poc útil al suplicant, ja
que la casa està en lloc poc propici del
camí, a jornada de la vila de Cardona, a causa de ser molt llarg, si és per
l’àpat de migdia, i massa curt per la nit.
El fiscal informa favorablement, suggereix
una entrada de 50 rals d’ardits i un cens anual de 6 sous.
El 23 de maig de 1731, l’intendent Antoni de Sartine, ordena la formalització de
l’establiment.
El 24 de maig de 1731, Josep Altarriba
paga l’entrada al receptor del Reial Patrimoni. (5a)
1731. 29 de novembre. Josep Altarriba, notari de Berga, confessa que té i posseeix en domini directe i alodial del Rei la potestat de tenir hostal i taverna, podent vendre tot gènere de comestibles en la casa de la masia nomenada Sant Bartomeu del terme de la Valldan, parròquia de Sant Pere de Madrona “... y recoger allí en dicha casa a los passageros de dia y de noche y hospedar a los transitantes assi personas como azemilas, la qual casa es a las orillas del camino real que va de Berga a Cardona, la qual concession la tiene privative a qualesquier particulares de dicho lugar y termino de la parroquia de Sant Pedro de la Madrona...”. Li pertany per títol d’establiment signat pel sr Antonio de Sartine, Intendent General de Catalunya el 26 de maig de 1731. Cens anual 6 sous. (5b)
El 1757 l'hostal i taberna de Sant Bartomeu tenia permís per vendre tota mena de comestibles, amb permís del regidor de la Valldan i del rector de la parròquia. (4).
1769-1773. Arrendament del Comú de la Valldan a Francisco Casas, jornaler de Berga.
1773-1774. Arrendament a Pau Miró, cordoner de Berga.
1775. Arrendament a Joan Elias, traginer de Berga
1776. Arrendament a Gerònim Tauzi, jornaler de Berga
1777. Arrendament a Francisco Casas àlies Garrell, pagès comerciant de la Valldan
1778. Arrendament a Josep Prat, traginer de la Valldan
1779. Arrendament a Pau Miró, cordoner de Berga.
1780. Arrendament a Antoni Miró, sastre de Berga.
1781. Arrendament a Antoni Patsi, paraire de Berga
1783-1785. Arrendament a Antoni Balaguer, calcinaire de Berga.
1786-1787. Arrendament a Josep Elias, traginer de Berga.
1789-1791. Arrendament a Bernardo Grifell, sabater de Berga
1792-1795. Arrendament a Pere Calvet, paleta de la Valldan
1799. Arrendament a Domingo Piquer, traginer i revenedor de la Valldan
1800-1802. Arrendament a Joan Masclans, fabricant de peces de cotó de Berga.
1804-1806 Arrendament a Josep Alsina, jornaler de Berga. En aquell anys a l'hostal hi vivia la família Bigorra.(5).
1806-1809. Arrendament a Isidro Serra, teixidor de Cotó de Berga.
1810. Arrendament a Llorenç Pagerols, pagès de la Valldan.
1811. 28 de setembre. El Baró de Maldà allotjat a la plaça Sant Joan de Berga rebia visites d'amics que s'allotjaven a l'hostal Sant Bartomeu : “Qui es podria figurar veure i presentar-se’ns al davant en esta casa i en l’aposento que ocupo lo Jaumet Saravalls, o el celebre “Vellet de Cervera”; que ens ha dit haver arribat ahir vespre a Berga, a mitja hora d’esta, allotjant en aquell hostal en que solen fer carrillons los berguedans, del menut poble, davant de la petita iglesia de l’apostol sant Bartomeu.” (6)
1812-1813. Arrendament a Pere Boixader, sastre de Berga.
1834-1835. Jaume Vilardaga Sastre i Jacint Vilardaga Junquet, pare i fill, figuren com a propietaris de l'hostal. L'arrenden a Ramon Isanta Casas (13/02/1804-) fill de Torrents de Pià (Lleida) que feia d' hostaler a l'hostal del Bisbe del terme de Montmajor.
1838. La casa-hostal estava cremada i en mal estat, potser a conseqüència dels violents combats de la primera guerra carlina.
1868. 5 de març. L'hostaler Ramon Isanta Casas té 63 anys i està casat amb Rosa Costa Compte (13/08/1806-?). Paga per un crèdit de 2.500 escuts per tal de posseïr el domini útil de la "casa mesón llamada de Sant Bartolomé" (...) que "linda al frente ó sea a Poniente con un camino que va desde el camino Real de Berga á Cardona á Casa de Llorenç Castañer, por la derecha ó sea al Norte con una casa masoveria de D. Josefa Vilardaga por nupcias Casals, por la espalda ó sea á Oriente con tierras de D. Antonio Vilardaga, y por la izquierda ó sea á Medio día con dicho camino real que va de Berga a Cardona (...)".
1877-78. A la casa de Sant Bartomeu consta que hi vivia (segons el Padró de la Valldan) l'hostaler Ramon Isanta Casas amb la seva muller Dolors Costa, junt amb el seu únic fill Joan Isanta que consta com a solter, tot i que sabem que s'havia casat l'any anterior. També hi vivia la Ramona Isanta Casas, filla de Pinós i germana del Ramon junt amb la criada Paula Guitart (13/10/1857-?) de Gósol.
1881. 18 de juliol. Ramon Isanta té 76 anys i és viudo i l'herència passa al seu fill Joan Isanta Costa que incriu l'hostal de Sant Bartomeu al seu nom. L'hostal aleshores tenia un valor de 1.840 pessetes. A la casa hi vivia la tieta soltera Ramona Isanta Casas (18/03/1827-?).
1884. 13 de gener. Mor l'hostaler Joan Isanta.
1899. L'excursionista Artur Osona escriu en la seva guia excursionista : “D’Avià se va al Hostal de Sant Bartomeu y á la capella del mateix nom, en 25 minuts...” (8).
1913. 5 de setembre. El ferrer Isidre Isanta Santamaria de Salselles, fill de l'hostaler Joan Isanta, inscriu el títol d'herència paterna. Aquell mateix dia es va fer un contracte de compravenda i l'hostal passa a mans de Joan Nadeu Sucarrats, propietari casat del terme de Capolat.
- L'Antònia Nadeu Bascompte (1902-1985), casada amb Lluís Ramon Barniol Sabata (1900-?)
- Ramon Nadeu Bascompte (1905-1986), casat amb Ramona Armengou Codina (1911-2000)
- Josep Nadeu Bascompte (1907-1964), casat amb Ramona Barniol Casals (1917-?)
1913. 21 de setembre. Dues setmanes després Joan Nadeu Sucarrats ven la finca de l'hostal junt amb un altra finca al pagès Josep Torner Boix de la Valldan, per un valor de 3.500 pessetes. L'escriptura es fa davant del notari Domingo Pau Lladó.
El pagès Josep Torner Boix era fill d'Esteve Torner Arderiu de la Valldan i de la Maria Boix Caelles de Lleida. El Josep tenia 7 germans:
- Lluís Torner Boix, de la casa Monipol
- Pere Torner Boix, traginer. Vivia a Sant Bartomeu amb el seu germà Josep
- Dolors Torner Boix
- Ramona Torner Boix
- Ramon Torner Boix
- Emília Torner Boix
- Teresa Torner Boix
L'Esteve, pare del Josep Torner, havia estat regidor de la Valldan l'any 1880 (el mateix any que es va casar amb la Maria) i també ho fou els anys de 1894-95 i el 1900. L'Esteve Torner també fou batlle de la Valldan els anys1887-1893 i de 1902 a 1903.
1913. 28 de novembre. Inscripció de la venda a Josep Torner Boix de l'hostal Sant Bartomeu al Registre de la propietat de Berga.
- Josep Torner Casadesús (1919-1980)
- Palmira Torner Casadesús (?-2013)
- Emili Torner Casadesús (1925-2016)
- Emilia Torner Casadesús
- Lluís Torner Casadesús (?-2009)
- Asunció Torner Casadesús
- Teresa Torner Casadesús (?-2015)
1919. Naixement de Josep Torner Casadesús, fill i hereu de Josep Torner i la Leonor Casadesús.
1923. Desembre. Josep Torner Boix compra 2 carros tirats per cavalls.
1925. Naixement d'Emili Torner Casadesús.
1927. 23 de març. En el cens de la Valldan a Sant Bartomeu hi treballen el pagès i hostaler Josep Torner Boix, el seu germà Pere Torner Boix que fa de traginer, i el jornaler Ramon Gorgas Torner.
1929. Antoni Gallardo, fotògraf i excursionista que seguia el traç del camí ral de Berga a Cardona, va aturar-se al davant de l'hostal de Sant Bartomeu fer una fotografia de l'església. (10). Aquell any Josep Torner Boix té 3 carros i 6 cavalleries.
1945 (?) 7 d'agost. Mor Josep Torner Boix amb 52 anys d'edat. La seva dona Leonor i la seva mare Maria Boix Caelles son usufructuàries i viuran a la casa.
1972. 20 de juny. Mor la Maria Boix Caelles, sogra de la Leonor Casadesús.
1980. 29 de desembre. Ja havia mort el fill hereu Josep Torner Casadesús, el títol d'herència intestada passa a mans de la mare Leonor. L'hostal aleshores tenia un valor de 125.000 pessetes. La mare reparteix l'herència a parts iguals entre tres dels seus fills : Emili, Palmira i Emilia.
El 1984 ja nomès funciona com a restaurant que té un menjador amb capacitat per 60 persones.(12)
L'any 1999 es van fer les obres de la variant de la Valldan i quan es feia el túnel es van trobar restes d'una vil.la romana en el turó que hi ha sobre l'església i hostal de Sant Bartomeu. (13)
El 2001 l'hostal va tancar portes de forma definitiva.
Què en sabem de la Valldan? Associació de Veïns de la Valldan. Àmbit de Recerques del Berguedà. 2012
(1) Santandreu, Dolors
http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-1124106-085303//08.DSS_LA_PROJECCI%D3_INTERNA.pdf
http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-1124106-085303//10.DSS_CONCLUSIONS.pdf
(2) Riu i Riu, Manel - Sant Bartomeu i Sant Pere de Madrona, Quaderns de l'Àmbit de Recerques, p.14
(3) Cadastre de la Valldan de 1716 (Arxiu Municipial de Berga)
(4) Riu i Riu, Manel - Sant Bartomeu i Sant Pere de Madrona, Quaderns de l'Àmbit de Recerques, p.18
(5) Riu i Riu, Manel - Sant Bartomeu i Sant Pere de Madrona, Quaderns de l'Àmbit de Recerques, p.22
(5a) ACA, RP, Procés 1731, nº 1 Oo.- Establiment d’hostal a la Valldan sol·licitat per Josep Altarriba, notari.
(6) Baró de Maldà - Calaix de sastre 1811-1812, p.116
(7) Riu i Riu, Manel - Sant Bartomeu i Sant Pere de Madrona, Quaderns de l'Àmbit de Recerques, p.20
(8) Osona, Artur - Guia itineria del Llussanés...,p. 242
(9) -
(10) Gallardo i Garriga, Antoni - 1929 - MDC
(11) Empedronament de la Valldan 31/12/1950, fulla 74 - Arxiu Municipal de Berga
(12) Serra Rotés, Rosa - Guia del Berguedà, 1984, p.178
(13 ) http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2224373
http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0611074
Roser Vila - Ara fa 100 anys, a la Valldan Arxiu històric de la Valldan - juliol 2008
http://www.slideshare.net/mmarco26/histria-valldan-presentation
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0069117
http://www.vilaweb.cat/noticia/1111416/noticia.html
FOTOS
Carles Figols- 2012
Carles Figols- 2016
Hotel Estel-Camí Ral de Cardona-Avià-La Valldan-Hotel Estel
Als anys 60, sent una criatura, vaig conèixer a la Leonor Casadesús i a tots els seus fills; mai he deixat de recordar aquella època a Sant Bartomeu, la Valldan, Berga...
ResponElimina