Hostal de la Cadena (Tarragona)

Antic hostal que es trobava situat aprop de Tarragona a peus del camí ral de Barcelona a Tarragona. Avui ja no queda cap rastre toponímic per conèixer la seva ubicació exacte.

En el fragment del mapa de 1659 de Sieur de Beaulieu "Plan de la Ville et molle de Taragone" podem veure el camí de Barcelona que anava més o menys paral.lel a la costa. S'hi veuen diferents masos però no sabem si ja existia l'hostal en aquesta època.


En el mapa "El Corregimiento de Tarragona" del comte de Darnius de l'any 1716 també podem veure el camí de Barcelona que sortia de Tarragona en direcció a Calafell.


Un gravat de l'any 1806 ens dóna idea del que veien els viatgers del camí ral de Barcelona quan arribaven aprop de Tarragona. Però la primera referència escrita de l'hostal de la Cadena és del 6 d'agost del 1821, any en que hi havia molta preocupació pels posibles contagis de la febre grogra. Per aquest motiu vàren possar controls a l'hostal de la Cadena, un lloc que devia ser estratègic situat segurament en una important cruïlla de camins:

"... la Junta (Municipal de Sanidad de Tarragona) procedió al establecimiento de un control en puertas y caminos, tanto a personas como a mercancias. Asi, en la carretera Real que comunicaba Tarragona con la ciudad de Barcelona, se estableció el aumento de un guardia en la ya existente en el Mesón de la Cadena, al igual que en la encrucijada de los dos caminos que desde Reus se bifurcaban hacia el puerto y la ciudad (...)"

La següent referència és de l'any 1833 i és interessant perquè ens situa l'hostal a 1.500 "varas" (1 km. aprox.) de la porta de Sant Antoni de les muralles que tancaven Tarragona, d'on sortia el camí de Barcelona:

"Desde el N.O. al S.E. está rodeado de colinas, notándose entre ellas, al N.O., la del fuerte del Olivo hácia el camino de Valls á 1.200 varas de la puerta del Rosario; la de Ntra. Sra. del Loreto, casa de recreo arruinada, y santuario de los señores arzobispos, al N.E.; las alturas de los Ermitaños, casi en la misma direcion, y otras que por el S.O. van á terminar al mar por encima del meson llamado hostal de la Cadena, situado sobre el camino de Barcelona á una 1.500 varas de la puerta de San Antonio, y aun mas lejos se van esparciendo otras, que obligan á dar una multitud de vueltas al citado camino hasta Altafulla (...)


La porta de Sant Antoni és l'única entrada original que es conserva a la muralla tarragonina. Durant els segles XV i XVI ja se la coneixia com a portal de Sant Antoni. L'ornamentació exterior que podem veure ara va ser obrada l'any 1737. És una de les portes més sumptuoses del barroc català feta de pedra de Savinosa amb aplicacions de marbre. Sobre l'arc de mig punt hi ha un escut de la corona reial de Felip V adornada amb lleons, i en la clau de l'arc hi figura l'escut de Tarragona. Inscrit en el portal es pot llegir: "ESTA OBRA SE HIZO REINANDO... MONA... EL...." y "SIENDO GOVERNADOR DESTA PLAZA DON JUAN DE PRADO AÑO 1737".

Un texte de 1846 ens dóna molta informació de com eren els entorns de l'hostal. El camí de Barcelona començava a la porta de Sant Antoni, baixava suaument fins a un petit pont que creuava un barranc i el camí ral planejava, quedant l'hostal de la Cadena a l'esquerra. Curiosament aquest text fa referència a la porta de Sant Clara i no a la de Sant Antoni :

"... Sálese por la puerta llamada de Santa Clara y carretera de Barcelona, continuando un suave declive por espacio de unas mil quinientas varas, donde se pasa un barranco por un puente de un ojo; y prosiguiendo por camino llano y despejado se deja sobre la izquierda el meson llamado Hostal de la Cadena, en donde sigue despejado el camino con pequeñas y áridas colinas sobre la izquierda, y terreno cultivado sobre la derecha hácia la orilla del mar, y hasta llegar á las playas largas, donde se pasa por un puente el barranco llamado de la Cota (...)

I Pascual Madoz el 1850 diu: "Desde el NO. al SE. rodean á esta elevacion varias colinas, distinguiendose entre ellas la del fuerte del Olivo al NO. y á 1,200 varas de la muralla; la de Ntra. Sra de Loreto al NE.; las alturas de los Ermitaños casi en la misma dirección, y oras al SO. que terminan en el mar, por encima del mesón llamado Hostal de la Cadena, sobre el camino de Barcelona, á unas 1,500 varas de la plaza (...)

En Llorenç Codern Bové de Tarragona hem va fer arribar la següent informació: "els meus pares m'han explicat que l'actual Via Augusta o carretera de Barcelona era coneguda antigament com pujada de la Cadena. Molt possiblement això de la Cadena estava relacionat amb els burots de la ciutat que es trobaven prop de l'actual Hotel Astari. La idea que tenen d'aquest hostal és que es trobava en una zona amb diversos establiments on es reunien revolucionaris, fora de la llei, marginats i allò que anomenaven gent de mal viure".
L'escriptor i viatger Pio Baroja coneixia molt bé l'hostal de la Cadena -potser perquè hi va sojornar-, i és que l'hostal és citat en el llibre "Las Furias" del cicle "Memorias de un Hombre de Acción" :

“El Hostal de la Cadena se hallaba a un cuarto de legua del pueblo [Tarragona]; era una casona amarillenta, unida a otras dos o tres casuchas, de color verde y rosa; tenía una puerta grande y un zaguán amplio, medio patio, medio cuadra, que en aquel momento estaba ocupado por un carro y una barca, mostrando así la hostería su condición entre campesina y marinera. Para corroborar este aire mixto, se veía en las paredes del zaguán jáquimas y albardas y dos anclas roñosas sujetas a unas cadenas. Este zaguán comunicaba con la cocina y con una galería que daba a un corralillo.”

A partir del texte de Pio Baroja, Llorenç Codern fa la següent reflexió :"Per altres paràgrafs es dedueix que l’hostal estava prop d’una platja, però no especifica quina. En qualsevol cas era una zona amb diverses edificacions, tal com diu el mateix Pio Baroja (“Arnau poseía una casa de campo en el camino de Barcelona, que va costeando entre pinares y la marina, a poca distancia del Hostal de la Cadena”), ...

En Llorenç Codern també hem va comentar que : "Adolf Alegret que en el seu llibre “Tarragona a través del siglo XIX. Historias y anécdotas” (Tarragona: Torres i Virgili impressors 1924, pàg. 42) explica, en parlar de l’ambient d’una de les tavernes de Tarragona, que : “els que sols pretenien passar el temps s’apartaren, quedant-hi el breçol revolucionari; mes, temorosos dels espies, als pocs mesos es traslladaren a Ca la Clepsa, bodegó situat a la carretera de Barcelona, enfront d’un altre nomenat La Cadena”.

He trobat algunes referències disperses de l'hostal en obres de Pio Baroja i que caldria complementar : Publicada el 1946: (...) "Algunas noches se veían luces en el mar y en la casa del Negre; después un falucho se acercaba a la costa frente al Hostal de la Cadena (...)
Publicada el 1968 - EL HOSTAL DE LA CADENA HACÍA UN DÍA DE NOVIEMBRE espléndido; el cielo estaba azul; el mar, tranquilo, lleno de meandros de espuma. ...


Sabem que l'hostal es trobava passat un barranc i un pont. Si fem cas de les distàncies que ens faciliten els textes antics, una posible ubicació seria prop de l'actual intersecció del carrer de Joan Fuster (per on passa una riera) amb el carrer de la Via Augusta, segurament per sobre de la N-340a.


FONTS CONSULTADES :

Quílez Mata, Julio Luís - Tarragona frente a la epidemia de fiebre amarilla en Barcelona y Tortosa, 1821, en el contexto del trienio liberal (I): La Junta municipal de sanidad.
http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/viewFile/44634/54260
Diccionario geográfico universal, por una sociedad de literatos, S.B.M.F.C.L.D., 1833, P. 488
http://books.google.es/books?id=qAYHAAAAQAAJ&pg=PA488&dq=%22hostal+de+la+cadena%22&lr=&cd=11#v=onepage&q=%22hostal%20de%20la%20cadena%22&f=false
D. José Ruiz y Ruiz - D.José Cliviller - Descripción del Mapa Geografico de la Provincia de Tarragona, 1843, p. 488
http://books.google.es/books?id=hj53yo9VL8MC&pg=PA122&dq=hostal+de+la+cadena&lr=&cd=13#v=onepage&q=hostal%20de%20la%20cadena&f=false
Descripcion Topográfica de la mayor parte de los pueblos, caminos, rios... 1839, p.120
http://books.google.es/books?id=MWzUChvhB7EC&pg=PA120&lpg=PA120&dq=%22la+cadena%22+tarragona+hostal+cam%C3%AD+barcelona&source=bl&ots=COE9xcqJQe&sig=IcZWI_OaCWL6TjqSt0pyCXErGx8&hl=es&ei=MF0fTJ7jOIez4Qab073wDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CDUQ6AEwBw#
Madoz, Pascual - Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, vol. 14 .La ilustración (Madrid), p.641
http://books.google.es/books?id=QqB_GVEFw4UC&pg=PA641&dq=%22hostal+de+la+cadena%22&lr=&cd=4#v=onepage&q=%22hostal%20de%20la%20cadena%22&f=false
Baroja, Pio - Obras Completas: Memoria de un hombre de acción, p. 1214
Baroja, Pio - Las furias: novela‎, 1968, p.97
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3304
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/vistes&CISOPTR=1147&DMSCALE=12.5&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMX=93&DMY=9&DMMODE=viewer&DMTEXT=&REC=2&DMTHUMB=1&DMROTATE=0
Agraïments a Llorenç Codern Bové per facilitar-me informació de l'hostal de la Cadena i les referències en els llibres de Pio Baroja.
Mapes : Icc.cat

.