Hostal de Pedres Negres (Alpens)

Antic hostal que es trobava aprop de la bifurcació del camí ral d'Alpens a Sora i del camí d'Alpens al Collet de Sant Agustí, on un ramal devia seguir cap a l'hostal del Vilar. En la memòria de l'inventari del patrimoni d'Alpens trobem la següent descripció :

"La masia de Pedres Negres estava ubicada a tocar de la carretera BP-4654, en el punt on aquesta es creua amb l'antic camí ramader. Es tractava d'una masia de mitjanes dimensions, composada per diversos volums agropecuaris (pallissa, corts, etc.) i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i flanquejada per dos cossos de teulada d'una vessant que recordava la tipologia de planta basilical. La masia va desaparèixer quan el seu propietari va decidir aterrar-la i vendre'n les pedres. Era una masia que es trobava al peu del camí ramader i que antigament havia fet funcions d'hostal"

La masia de les Pedres Negres figura en la minuta municipal d'Alpens de l'any 1914, i també en la minuta de Sant Agustí de Lluçanès, ja que es trobava situada en el límit de tres municipis. Aquests mapes foren creats pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. 

Si fem cas de les minutes municipals veurem que aprop de l'hostal es bifurcaven els següents camins : El camí del Collet de Sant Agustí que en un tram era el camí de Pedres Negres a l'Alou; el camí de la "Ventrulla" (Serrat de la Ventarulla) a casa de munt (Casademunt), camí que més endavant es bifurcava per dirigir-se a Sora; i un camí anomenat "camí al Monte".


L'actual emplaçament de pedres negres fa de de partió entre els municipis de Sora, Sant Agustí i Alpens i en aquest punt hi ha situada una fita comuna :

Fita 1: se situa a l'indret conegut com a Pedres Negres, a uns vint metres al nord-est del camí de l'Alou a Pedres Negres. Hi ha una fita de pedra en forma irregular, de trenta per vint centímetres de costat a la base i quaranta-tres centímetres d'alçària.


Existeix una famosa rondalla o llegenda local coneguda com "El Sastre d'Alpens" que que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposava a anar a treballar, abans que surtís el sol al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que estava envoltat de éssers malignes, però al fer-se de dia descobreix la veritat. 




Una primera versió de la llegenda, extreta del llibre "El Lluçanès màgic" ens explica que el sastre va passar per davant de Pedres Negres seguint el camí d'Alpens a Sora, segurament caminant pel camí del Serrat de la Ventarulla :

"El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món?

La segona versió, més antiga, és extreta del llibre "La vida a pagès" de Salvador Vilarrassa, però no ens diu res del seu pas per Pedres Negres :

"Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món" (VILARRASA:1975)






Diputació de Barcelona - Mapa de Patrimoni Cultural d'Alpens
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08004/memoria.pdf 
POUM Sant Agustí de Lluçanès
http://consorci.llucanes.cat/files/POUMs/stagusti/memoria_descriptiva/MemoriaPOUMStAgustiDEF.pdf
http://www.gencat.cat/diari/5535/09328136.htm
AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998.
VILARRASA, Salvador - La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975.
http://www.gencat.cat/diari/5535/09328136.htm
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=%2Fminutes&CISOPTR=1475&DMSCALE=100.00000&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMMODE=viewer&DMFULL=0&DMOLDSCALE=2.74977&DMX=0&DMY=0&DMTEXT=%2520sant%2520agust%C3%AD&DMTHUMB=1&REC=7&DMROTATE=0&x=76&y=32
Caminada popular de l'Alou- Sant Agustí de Lluçanès 2010
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1125379
Suriñach, Lluís - Blog Gent d'Alpens
http://www.dalpens.com/2012/03/alpens-lantic-hostal-de-pedres-negres.html

.