dimarts, 23 de novembre de 2010

Hostal la Casanova (Montmajor)


La Casanova és troba avui al bell mig de la plaça de Montmajor (Berguedà). La casa es devia construir a finals del 1800 en un indret on ja hi havia tradició d'hostals al peu de dues carrerades o camins ramaders.
La casa es diu "La Casanova" perquè va ser la casa més nova que es va construir a la zona dels Plans de Montmajor, on nomès hi havia dues cases : la casa de la Creu i Cal Sastre del Vi (coneguda tambe com "l'hostal de ca la Coixa"). 

A tocar la casa hi baixava un camí envoltat de camps conegut com el "camí de la creu" (topònim que ens indicaria posiblement la presència d'una antiga creu de terme, en el límit de dues antigues parròquies). Al segle XVII hi ha documentat l'hostal dels Plans, que no s'ha pogut determinar on estava localitzat.

Actualment a la Casanova hi viu la Marina Riba Bertran, filla del Ramon Riba Puig, que fou conegut per tothom com "El Casanova". Els Riba provenen de la casa Casamira, la casa pairal i ja fa més 500 anys que en son amos. A la casa encara guarden una pedra amb la data que es va construir la casa. Posiblement es tracti de la primitiva llinda de la porta.



El Ramon Riba per construïr la casa, primer va fer una planta i les vigues li van costar 5 céntims. Va anar fent la casa poc a poc, i amb el temps la va anar arreglant. La casa fou estanc i botiga i és que el Casanova negociava amb tot tipus de gènere, s’agafava amb tot. Ell és considerat un dels fundadors del mercat de Montmajor, que va començar a funcionar un dimecres del mes de juny de l'any 1929. Fou gràcies a l'empenta dels comerciants Ramon Riba, "el Panxut de la Casanova" i del Joan Fígols, l'home de "la Coixa", i gràcies també a l'amo d'una de les cases de pagés més grans de la contrada, el Ramon Vilanova de la Llena, que va cedir part dels seus terrenys per tal que es portés a terme el mercat.


I és que el mercat de Montmajor tenia molta activitat, l'Antoni Casals Postius "el Serra" de Casserres fou dels primers a posar parada al mercat. Els marxants també s'hi establien, el Catllar de Puig-reig, el Gravat de Gironella, el Cap Gros de Casserres, el Llop de Gironella, el Llarguet de Cardona, el Marxantet "el Titella", el Belardu de Cardona, el Ferriols de Puig-reig, el Serra i el Valset de Navàs, el Camadai i el Bigues. I conillaires com el Sant, el Modesto i la Rosita de Casserres.


I vingueren nous marxants : El Nen dels Rucs que comprava garrins, el Guardiola i el Bonany de Cardona, el Cartutxes, el Genet de la Sala, el Marcelino dels Torrents, el Torres, el Cama de Ruc de Cardona, el Roc de Manresa, el Peret Vermell, el Salvador, el Tresserra, el Guerris i el Sant Pare de Solsona. I vingueren també els porcaters, el Xisquet Curmà, el Rota de Gironella, el Banés de Casserres, el Xamal de Sallent i el Tenis.


Amb el mercat la casa fou hostal, feien menjar per a tothom i la gent es quedava a dormir a dalt. Els clients repetien sovint a l'hostal, era gent que venia al mercat, a vendre o a comprar, tractants de bestiar, tractants de fusta, o gent que el Casanova coneixia de molts anys. L’hostal no tenia estables per els que s’hi paraven, i els animals es deixaven a fora estacats a les anelles. Hi havia l'estable de la casa, amb un espai per les truges i un altre per les vaques.

On actualment hi ha l’entrada de la casa, el Casanova hi tenia unes bótes de vi molt grans on hi guardava bolets confitats amb sal. Encara avui la presència de la sal es fa notar a les parets de l'entrada. A fora hi havia un cobert on hi tenien els porcs, en un espai que avui arribaria al segon banc de la plaça. On hi ha l’estanc hi havia el femer i una caldera per bullir aigua. A l'hort es cullien naps. L’aigua s’agafava del les basses que hi havia més avall.


A dalt hi havia el menjador que era tota un peça, la cuina, un foc a terra, i uns fogonets i es feia tot amb carbó i s’agafaven les brases del foc. Al menjador a vegades hi cabien 30 o 40 persones durant la festa major. Al pis de sobre, sota teulada, on no hi havia ni metxembrat ni res, hi havia les habitacions, amb una palangana d’abans amb tres peus, per tenir aigua hi posaven un canti. Hi havia 4 llits grans en habitacions separades

On ara hi ha l’Ajuntament hi havia una bàscula petita on hi pesaven animals, com els porcs, també la llenya, i era un lloc on els nens hi anaven a jugar. Aprop hi baixava un rec d’aigua ben clara i les dones hi anaven a rentar. Més avall hi havia dues basses d’aigua que la gent hi anava a buscar aigua per ells i pel bestiar.
El Ramon Riba comprava cotxes antics i en va arribar a col.leccionar catorze. Un dels cotxes era de fusta (una rubia) i el va cambiar per un cavall. Actualment la familiar encara conserva un camió de matricula 4.000 de Tarragona.

La Marina recorda haver anat a cridar els carnissers de la Valldan, que feien el viatge a peu acompanyats de dos vedells, i cansats anaven a descansar una estona a la pallissa de la casa, i després venien a dinar a l’hostal. A la tarda després de la feina tornaven a marxar a peu. Si els agafava la nit sense acabar la feina, llavors es quedaven a dormir a l'hostal.

Durant la guerra, el menjar era escàs i per això mataven el porc al matí, i la gent que venia de puig-reig, de Gironella, del Guixaró i d'altres pobles de la comarca, feia llargues cues fins a la fonda. Mataven els porcs, els tallaven a trossos i els donaven a la gent que nomès es menjaven el pa i el tall el guardaven per la canalla, per quan arribaven a casa. Encara avui la gent se’n recorda que, gràcies al Casanova podien menjar durant la guerra.

El terreny on es troba la casa possiblement abans era propietat del Llena, i arribava fins a Cal Sabata, a l’avet tocant la casa de Cal Secretari (avui Ajuntament i Museu del Bolet). La botiga arribava fins on ara hi ha el cafè. Quan van arreglar la plaça van cedir una part de terreny a l’Ajuntament.


A casa van passar els maquis pels volts de l'any 1942, dirigits pel Marcel.lí Massana. S’ho van endur tot. Llavors la petita Marina tenia 3 anys. En aquells temps la Casanova era una casa molt forta al poble, era una botiga que venia de tot: “sombreros”, mantes, armes .... Els maquis van venir el dia abans de tot sants, i es van endur 14 mantes i van deixar la botiga buida, carregant la teca en unes grans caixes de llauna que havien servit per guardar panellets.


Els maquis volien endur-se a l'hostaler de la Casanova però finalment no ho van fer. Segur que si se l'emporten l'haguessin mort. El Casanova va agafar la seva filla, protegint-la amb els braços i no la va deixar anar mai, i per això els maquis no van gosar-li fer res. Els van tancar a tots dos en un quarto de la casa. Els maquis van quedar-se fins que van sentir arribar el camión que feia el correu (que també s'estava a casa) i llavors van marxar. Anaven cap a 100 persones, hi havia un control a cada casa, anaven vestits de militar...
Des de llavors van plegar “de fer dormirs” (donar allotjament). La mare de la Marina es va espantar molt quan van venir els Maquis ja que li van fer obrir totes les portes de la casa, va estar molt malalta al pas de la mort degut al sust que rebé.

Anys més tard el Casanova va comprar la propietat de l'hostal del bisbe a una dona de Sitges, i actualment n'és propietària la seva filla Marina.



El Ramon Riba (l'hostaler de la Casanova) va ser un personatge molt estimat al poble de Montmajor i el seu record encara perviu avui en la figura d'un gegant, que sempre el veureu formant parella amb la Pubilla Xica.


Mostra Antics hostals de camí ral en un mapa més gran


FONTS CONSULTADES :


Font Oral : Entrevista personal realitzada a la Marina Riba Bertran l'any 2007
Fotos : Carles Figols - 2007
http://ca.wikipedia.org/wiki/Montmajor
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0043934
Inventari Patrimoni Cultural de Montmajor
http://www.diba.es/opc/xep/fitxers/memories/montmajor.pdf



.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada