FAMILIA ROTLLAN-CANUDAS
Però l'origen de l'hostal encara és confús. La primera noticia que hem pogut documentar es de l'any 1825, quan el traginer Esteve Rotllan, natural de Bagà, i la seva dona Clemència Canudas van demanar diners a Mariano Guinovart, mestre de Taradell (Osona), per poder acabar les obres d'un hostal que estaven construïnt al terme de la Valldan. L'Esteve Rotllan havia nascut a Bagà i era bon coneixedor de l'ofici hostaler ja que uns anys abans havia arrendat la taverna del raval de Bagà.
La casa es va edificar en terrenys de la familia Canudas, a la partida coneguda com "els abeuradors", i a l'esquerra del torrent de Garreta (després torrent de l'hostal del bou). Durant la primera guerra carlina , i concretament el 31 de gener de 1837, els carlins afusellaran vint-i-dos militars de l’exèrcit lliberal a les rodalies de l'hostal.
FAMILIA SIBILLÀ-ROTLLAN
A la mort del propietari Esteve Rotllan, l’hostal del Bou va passar amans de la seva filla Cecilia Rotllan Canudas, que vivia a Manresa, casada amb el procurador Pere Sibillà. Pels volts de 1843 es va edificar un altre hostal al costat mateix de l'hostal del Bou, que seria conegut com l'hostal de cal Passasserres. Els propietaris, que vivien a Manresa, devien arrendar l’hostal del Bou a diferents hostalers. El1847 hi trobem establert a Valentí Marigot, i el
El 1854 la propietària Cecilia Rotllan Canudas otorga testament i deixa
l’hostal al seu fill Pere Sibillà Rotllan, carnicer de Manresa. La propietat
estava molt hipotecada i segurament per aquest motiu l’any 1872, Pere Sibillà decideix
vendre la casa al seu principal prestatari, el traginer Joan Badia Canals de la Valldan.
FAMILIA BADIA-MASSANÉS
Joan Badia Canals (1825-1898) va néixer a Berga i era fill de Joan Badia i de Teresa Canals (1799-?) de Llinars. Es va casar amb Maria Massanés Camprubí (1827-1887) de Súria. Van tenir 9 fills : la Teresa (1850-1924), la Dolors (1852-?), l'hereu Joan Badia Massanés (1854-1945), la Queralt (1856-?), el Ramon (1858-?), el Miquel (1861-?), la Clara (1863-?), l'Antònia (1869-1904), i la Mercè -coneguda després com la tia d'Amèrica-.
L'estiu de 1873 l'hostal del Bou i moltes cases de la Valldan són víctimes dels escorcolls fets per l'exèrcit governamental. L'any 1877 el matrimoni viu amb 7 dels seus 9 fills, i amb la mare del Joan, la Teresa Canals que ja era viuda. L'any 1881 els propietaris de l'hostal del Bou fan una aportació econòmica per fer un nou altar a l'església de Sant Bartomeu de la Valldan, que estava a càrrec del rector mossèn Joan Prats.
L'hereu Joan Badia Massanés es va casar el 27 d'octubre de 1885 amb Maria NogueraLa Maria era filla de Salvador Noguera Viladom i d'Anastasia
Figueras de la casa de cal Carrió de Sant Fruitós de Bages.
El
fotògraf i excursionista Josep Salvany i Blanch va fer una fotografia de
la façana l'any 1918, el mateix any que va néixer el tercer fill, el Joan Reig
Badia. El 1920 va nèixer el quart fill, el Pere Reig Badia, i dos
anys després, el 1922 l 'excursionista
César August Torras va publicar la guia del Cardoner coincidint amb el
naixement de la Maria Teresa Reig Badia, el cinquè fill de la parella : "Hostal del Bou. Unes quantes cases s’apleguen
al cap del passeig. La major part d’elles serveixen menjar y begudes". (p.81)
El 3 de maig de 1923 va morir Teresa Badia Noguera a cal Planés de l'Espunyola, tres dies després d'haver donat a llum el seu sisè fill, el Ramon Reig Badia. Al quedar orfe de mare, el Ramon fou criat a dida a la casa de cal Serrador d'Avià, sent considerat un fill més de la familia Bascompte fins que assolí els 7 anys d'edat, moment en que retornà a l'Hostal del Bou amb els seus germans, avis i oncles.
L'any 1927 va morir la Maria Noguera Figueras, dona de Joan Badia Massanés, propietari de l'hostal. El 16 d'abril de 1928 Josep Reig Serra de cal Planés, pare de les 6 criatures, es torna a casar en segones núpcies amb Maria Pujol Vila de Puig-reig.
El 1929 Antoni Gallardo i Garriga, fotògraf i excursionista del CEC, va aturar-se davant de l'hostal i va fer una fotografia de la façana on s'hi veu roba estesa i carros a l'entrada. El 4 d'octubre d'aquell any, el diari la Vanguardia es fa ressò d'un greu accident de cotxe que es va produir a la carretera prop de l'hostal :
"El martes, a las once y media de la noche, el auto número 37,395, guiado por Antonio Planas Subirana, en el que viajaban diez y nueve religiosos franciscanos, que, desde el convento de Santo Domingo, de Balaguer, se trasladaban a la residencia de esta ciudad, ál llegar al kilómetro 42 de la carretera de Solsona a Ribas, sitio conocido por el «Hostal del Bou», término municipal de la Vall-dán, se le rompió una clavija, ocasionando la salida de la rótula de la rueda de mando y, perdiendo la dirección, fue a chocar violentamente contra un árbol (...)"
El 11 de setembre de 1931 va morir Josep Reig Serra a cal Planés. Al tornar de l'enterrament els tutors dels sis fills, Joan Badia, Pau Santandreu i Mossèn Viladot, i davant de tota la familia i els fills, pagaren a la viuda Maria Pujol la legítima, que va agafar totes les seves coses i se'n tornà amb la seva familia a Puig-reig.
Els nens s'havien quedat sense pare i mare, i per aquest motiu els avis materns, Joan Badia i la Maria Noguera van decidir portar tots els néts a viure amb ells a l'hostal del Bou. Els néts grans, el Josep i el Joan, foren educats al col.legi dels Salesians de Barcelona; la Roser al col.legi de monges de Cervera, i els petits, el Pere, la Maria Teresa i el Ramon als col.legis religiosos de Berga.
Durant la guerra civil, el Josep Reig Badia, de la lleva del 35 serveix a l'exèrcit Republicà a Madrid, mentre que el Joan Reig, de la lleva del 38 cridat a files als 16 anys, està en el bàndol Nacional al front de Terol. En aquell temps les filles, la Roser Reig, la Maria Teresa i també els fills Pere i Ramon els trobem a l'hostal ajudant l'avi Joan i la tieta Isabel a sobreviure, cuidant les terres i alguns animals. La casa ja havia deixat de fer les funcions d'hostal.
El 31 de març de 1945 va morir l'avi Joan Badia Massanés i aquell mateix any, la tieta Isabel Badia Noguera (1903-1984) va marxar a l'Argentina amb el seu germà Ramon (1901-1973), capellà, que ja hi havia anat durant la guerra civil.
FAMILIA BADIA-MASSANÉS
Joan Badia Canals (1825-1898) va néixer a Berga i era fill de Joan Badia i de Teresa Canals (1799-?) de Llinars. Es va casar amb Maria Massanés Camprubí (1827-1887) de Súria. Van tenir 9 fills : la Teresa (1850-1924), la Dolors (1852-?), l'hereu Joan Badia Massanés (1854-1945), la Queralt (1856-?), el Ramon (1858-?), el Miquel (1861-?), la Clara (1863-?), l'Antònia (1869-1904), i la Mercè -coneguda després com la tia d'Amèrica-.
L'estiu de 1873 l'hostal del Bou i moltes cases de la Valldan són víctimes dels escorcolls fets per l'exèrcit governamental. L'any 1877 el matrimoni viu amb 7 dels seus 9 fills, i amb la mare del Joan, la Teresa Canals que ja era viuda. L'any 1881 els propietaris de l'hostal del Bou fan una aportació econòmica per fer un nou altar a l'església de Sant Bartomeu de la Valldan, que estava a càrrec del rector mossèn Joan Prats.
FAMILIA BADIA-NOGUERA
El matrimoni del Joan Badia i la Maria Noguera van tindre 9 fills : la Mercè (1883-1938), la
Teresa (1888-1923), la Lola (1891-1911), el Joan (1892-1954),
el Pere (1895-1920),
la Maria (1897-1963), el Ramon (1901-1973), el Josep Maria (1904-1932) i l'Isabel Badia Noguera (1903-1984).
Entre el 1890 i el 1900 es va arrendar una part de la casa de l'hostal per
acollir-hi l'escola de la
Valldan i la seu de l'Ajuntament del poble de la Valldan. L’hostal es
coneixia a finals del XIX com “cal Micus” i ja era lloc de parada
obligada pels traginers que transitaven el camí ral de Cardona. El 1892 va néixer l'hereu Joan, el primer fill de la familia
Badia-Noguera..
L'any seguent, com cada any a les 5 del
matí del 25 de juny es van reunir davant
de l'hostal del Bou, els traginers per tal de cel.lebrar la Festa dels Elois :
"A las 5 de la mañana, se reuniran cuadrupedos y bipedos en el hostal del Bou, a matar el cuch
estos, emprendiendo luego los ginetes la marcha por el centro de la ciudad...”
El 24 de febrer de 1894 es publica al diari "El
Bergadan" la noticia que
l'hostal havia patit un incendi uns anys abans :"Bomba-Incendios: El Ayuntamiento posse hace tiempo una bomba, pero
recordamos que cuando ocurrio el incendio del hostal
del Bou no pudo servir, y no
sabemos haya prestado hasta ahora servicio alguno”.
L'excursionista Artur Osona publicava l'any 1899 : “... del hostal de Sant Bartomeu se va en 10 minuts al Hostal del Bou y á la casa d’en Passa Serres, de hon en altre tant se va á la
ciutat de Berga” (p.242)
L'any 1900 l 'escola
de la Valldan
situada a la casa de l'hostal del bou acollia
5 nens i 11 nenes. El 1902 la metra titular Dª.Julita Mas es queixa a
l'Ajuntament que l'hostal no és un lloc prou adeqüat per fer-hi classes, i ja
es comença a planificar la construcció d'una nova escola a les afores del poble.
Nomès 3 anys després, el 1905, es fa el trasllat de l'escola provisional
de l'hostal a la nova que s'havia construït a les afores del poble, quan ja
s'havien fet els accessos desde la nova carretera. Aquell mateix any es crea
una nova plaça de carter al poble, coincidint amb la publicació de la guia del
Berguedà de l'excursionista
César August Torras :
(. ..) “el passeig mes concorregut pels
bergadans es el de Pla Alemany, que porta a l’Hostal del Bou, ben arreglat ab pedriços y ombrejat ab corpulent y espes arbrat”
(p.40)
(...) “10 min de Berga. Hostal del Bou, unes quantes cases que fan d’hostal junt al cami, llochs populars
d’esbarjo de la ciutat de Berga, molt concorreguts a les festes y en certes
diades especialment. (p.242)
(…) "La nova
carretera arrenca del carrer del Roser y passa pel costat del passeig de Pla
Alemany, que porta a l’Hostal del Bou. 10m. (1k. escàs). Deixa de
banda l’Hostal del Bou y segueix de dret molt propera a l’antich
camí ral". (cat, 339)
FAMILIA REIG-BADIA
El 15 d'octubre de 1913 la filla de l'hostal del Bou, Teresa
Badia Noguera es va casar amb l'hereu de cal Planés de
l'Espunyola, el Josep Reig Serra (1877-1931), on hi
van anar a viure.
El Josep Reig era fill de Domingo Reig Marsinyac (1850-?) i de Paula Serra Cots
de Berga (1854-?), coneguda com Munda, i tenia 7 germans. El
patrimoni de la familia Reig constava en aquella època de sis finques de
l'Espunyola : Planès, Comarmarda, Rafa, cal Capçana, el Mercadal i
Ballestà, totes arrendades a parceria.
Un any després va nèixer el primer fill de la familia Reig-Badia, el
Josep i dos anys després, el 1916 va néixer la Roser. Aquell mateix
any el capellà J. Postius escriu la seva Guia de
Berga :
"Partiendo de Berga por la calle del Rosario y dejando a
un lado el Paseo del Pla Alemany se encuentra a 10 min. El Hostal del Bou,
lugar de esparcimiento". (p.37)
El 3 de maig de 1923 va morir Teresa Badia Noguera a cal Planés de l'Espunyola, tres dies després d'haver donat a llum el seu sisè fill, el Ramon Reig Badia. Al quedar orfe de mare, el Ramon fou criat a dida a la casa de cal Serrador d'Avià, sent considerat un fill més de la familia Bascompte fins que assolí els 7 anys d'edat, moment en que retornà a l'Hostal del Bou amb els seus germans, avis i oncles.
L'any 1927 va morir la Maria Noguera Figueras, dona de Joan Badia Massanés, propietari de l'hostal. El 16 d'abril de 1928 Josep Reig Serra de cal Planés, pare de les 6 criatures, es torna a casar en segones núpcies amb Maria Pujol Vila de Puig-reig.
El 1929 Antoni Gallardo i Garriga, fotògraf i excursionista del CEC, va aturar-se davant de l'hostal i va fer una fotografia de la façana on s'hi veu roba estesa i carros a l'entrada. El 4 d'octubre d'aquell any, el diari la Vanguardia es fa ressò d'un greu accident de cotxe que es va produir a la carretera prop de l'hostal :
"El martes, a las once y media de la noche, el auto número 37,395, guiado por Antonio Planas Subirana, en el que viajaban diez y nueve religiosos franciscanos, que, desde el convento de Santo Domingo, de Balaguer, se trasladaban a la residencia de esta ciudad, ál llegar al kilómetro 42 de la carretera de Solsona a Ribas, sitio conocido por el «Hostal del Bou», término municipal de la Vall-dán, se le rompió una clavija, ocasionando la salida de la rótula de la rueda de mando y, perdiendo la dirección, fue a chocar violentamente contra un árbol (...)"
El 11 de setembre de 1931 va morir Josep Reig Serra a cal Planés. Al tornar de l'enterrament els tutors dels sis fills, Joan Badia, Pau Santandreu i Mossèn Viladot, i davant de tota la familia i els fills, pagaren a la viuda Maria Pujol la legítima, que va agafar totes les seves coses i se'n tornà amb la seva familia a Puig-reig.
Els nens s'havien quedat sense pare i mare, i per aquest motiu els avis materns, Joan Badia i la Maria Noguera van decidir portar tots els néts a viure amb ells a l'hostal del Bou. Els néts grans, el Josep i el Joan, foren educats al col.legi dels Salesians de Barcelona; la Roser al col.legi de monges de Cervera, i els petits, el Pere, la Maria Teresa i el Ramon als col.legis religiosos de Berga.
Durant la guerra civil, el Josep Reig Badia, de la lleva del 35 serveix a l'exèrcit Republicà a Madrid, mentre que el Joan Reig, de la lleva del 38 cridat a files als 16 anys, està en el bàndol Nacional al front de Terol. En aquell temps les filles, la Roser Reig, la Maria Teresa i també els fills Pere i Ramon els trobem a l'hostal ajudant l'avi Joan i la tieta Isabel a sobreviure, cuidant les terres i alguns animals. La casa ja havia deixat de fer les funcions d'hostal.
El 31 de març de 1945 va morir l'avi Joan Badia Massanés i aquell mateix any, la tieta Isabel Badia Noguera (1903-1984) va marxar a l'Argentina amb el seu germà Ramon (1901-1973), capellà, que ja hi havia anat durant la guerra civil.
L'any 1950 a la casa hi trobem empedronats el matrimoni Joan Badia Noguera de la Valldan casat amb la Trinitat de Badia Guitó de Berga, i els seus tres fills : el Ramon, la Maria Queralt i el Joan . També hi trobem empedronats a : Josep Reig Badia, cap de familia, amb els germans Joan, Pere, i el Ramon de la Valldan, i la Roser i la Teresa de l'Espunyola, amb les servents Filomena Traveset i Clemencia Pujol Subirana de Berga, i la Lola.
L'avi Joan Badia es va preocupar que tots els néts tinguessin ofici, així en Josep Reig Badia fou empleat de Banca; en Joan forner i després fou transportista; en Pere sastre d'ofici i pintor artístic, Teresa fou perruquera i el Ramon, el fill petit, fou mecànic.
FAMILIA REIG-SOLANELLAS
El 4 de maig de 1953 Josep Reig Badia es va casar amb la Herminia Solanellas Fornell (1932), i aquell mateix any, el 21 de setembre, es va casar el seu germà petit, el Ramon Reig Badia amb la Susanna Vila Vigo (1929). El 1954 va néixer la filla Maria Teresa Reig Solanellas.
Un any després, el 1955, l'hostal va passar a mans de Josep Reig Badia, i d'aquesta manera passà a ser la casa pairal de la familia Reig-Solanellas.
FONTS CONSULTADES :
Riu Riu, Manel - Algunes noticies històriques de Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona 1599-1936 - Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà- núm. 1- 1991
Registro de casas de campo, 1854
Notarials de Berga i comarca - Arxiu municipal i comarcal de Berga
Registre d'Hipoteques - Arxiu municipal i comarcal de Berga
Registre de la propietat de Berga
Matricula industrial de la Valldan (anys 1895-1916) - Arxiu de la Valldan - Arxiu Municipal i Comarcal de Berga
Gol Roca, Toni - La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí - 2004
Diari "El Bergadan" - 24 de febrer de 1894- p.3
Arthur Osona - Guia del Llussanès .... 1899
César August Torras - Pirineu Català - El Berguedà - 1905
J.Postius - Guia de Berga y su comarca, 1916, p. 37
Borràs - entre 1890 i 1919 - Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/7641/rec/342 Salvany i Blanch, Josep - Façana d'un hostal de Berga - 1918 - Biblioteca de Catalunya- MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=%2Fbcsalvany&CISOPTR=5138&DMSCALE=100.00000&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMMODE=viewer&DMFULL=0&DMOLDSCALE=9.64010&DMX=0&DMY=0&DMTEXT=%2520HOSTAL%2520BERGA&DMTHUMB=1&REC=1&DMROTATE=0&x=41&y=36
Salvany i Blanch, Josep - Hostal del Bou a la Valldan de Berga - 1918 - Biblioteca de Catalunya- MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=%2Fbcsalvany&CISOPTR=5153&DMSCALE=100.00000&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMMODE=viewer&DMFULL=0&DMOLDSCALE=9.64010&DMX=0&DMY=0&DMTEXT=%2520VALLDAN&DMTHUMB=1&REC=12&DMROTATE=0&x=33&y=35
Gallardo i Garriga, Antoni - Casa de poble de la Valldan amb façana, arcada, roba estesa i carros, 1929 -Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya - MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/afcecemc&CISOPTR=884&CISOBOX=1&REC=15
La Vanguardia 1929
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1912/09/27/pagina-29/33238694/pdf.html
Quirze Guifrell Sala i Jordi Alsina- La Tia Queralt de la Valldan - Regió 7
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/170876/250147
Roser Vila Colell - Ara fa 100 anys a la Valldan
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/200070/267554
Presentació de la història de la Valldan
http://www.slideshare.net/mmarco26/histria-valldan-presentation
Classe de les Magranes - El poble de la Valldan. Situació al plànol i com són els nostres carrers
http://www.xtec.es/centres/a8014668/entorn/planol.pps
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0011753
Empedronament municipal de la Valldan 31/12/1950, fulla 16 - Arxiu Municipal i Comarcal de Berga
Empedronament municipal de la Valldan 31/12/1950, fulla 35 - Arxiu Municipal i Comarcal de Berga
Fonts orals : Ramon Reig Badia, Susanna Vila Vigo, Teresa Reig Solanellas
Genealogia
Joan Escobet Casals - Escobet Casals Website-- Myheritge.com
http://www.myheritage.com/research/collection-1/arbres-genealogics-de-myheritage?s=177109661&lang=CA&itemId=52018591-1-219&groupId=&action=showRecord
FONTS CONSULTADES :
Riu Riu, Manel - Algunes noticies històriques de Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona 1599-1936 - Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà- núm. 1- 1991
Registro de casas de campo, 1854
Notarials de Berga i comarca - Arxiu municipal i comarcal de Berga
Registre d'Hipoteques - Arxiu municipal i comarcal de Berga
Registre de la propietat de Berga
Matricula industrial de la Valldan (anys 1895-1916) - Arxiu de la Valldan - Arxiu Municipal i Comarcal de Berga
Gol Roca, Toni - La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí - 2004
Diari "El Bergadan" - 24 de febrer de 1894- p.3
Arthur Osona - Guia del Llussanès .... 1899
César August Torras - Pirineu Català - El Berguedà - 1905
J.Postius - Guia de Berga y su comarca, 1916, p. 37
Borràs - entre 1890 i 1919 - Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/7641/rec/342 Salvany i Blanch, Josep - Façana d'un hostal de Berga - 1918 - Biblioteca de Catalunya- MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=%2Fbcsalvany&CISOPTR=5138&DMSCALE=100.00000&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMMODE=viewer&DMFULL=0&DMOLDSCALE=9.64010&DMX=0&DMY=0&DMTEXT=%2520HOSTAL%2520BERGA&DMTHUMB=1&REC=1&DMROTATE=0&x=41&y=36
Salvany i Blanch, Josep - Hostal del Bou a la Valldan de Berga - 1918 - Biblioteca de Catalunya- MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=%2Fbcsalvany&CISOPTR=5153&DMSCALE=100.00000&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMMODE=viewer&DMFULL=0&DMOLDSCALE=9.64010&DMX=0&DMY=0&DMTEXT=%2520VALLDAN&DMTHUMB=1&REC=12&DMROTATE=0&x=33&y=35
Gallardo i Garriga, Antoni - Casa de poble de la Valldan amb façana, arcada, roba estesa i carros, 1929 -Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya - MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/afcecemc&CISOPTR=884&CISOBOX=1&REC=15
La Vanguardia 1929
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1912/09/27/pagina-29/33238694/pdf.html
Quirze Guifrell Sala i Jordi Alsina- La Tia Queralt de la Valldan - Regió 7
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/170876/250147
Roser Vila Colell - Ara fa 100 anys a la Valldan
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/200070/267554
Presentació de la història de la Valldan
http://www.slideshare.net/mmarco26/histria-valldan-presentation
Classe de les Magranes - El poble de la Valldan. Situació al plànol i com són els nostres carrers
http://www.xtec.es/centres/a8014668/entorn/planol.pps
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0011753
Empedronament municipal de la Valldan 31/12/1950, fulla 16 - Arxiu Municipal i Comarcal de Berga
Empedronament municipal de la Valldan 31/12/1950, fulla 35 - Arxiu Municipal i Comarcal de Berga
Fonts orals : Ramon Reig Badia, Susanna Vila Vigo, Teresa Reig Solanellas
Genealogia
Joan Escobet Casals - Escobet Casals Website-- Myheritge.com
http://www.myheritage.com/research/collection-1/arbres-genealogics-de-myheritage?s=177109661&lang=CA&itemId=52018591-1-219&groupId=&action=showRecord
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada