dilluns, 15 de febrer de 2016

Hostal de cal Frare (Bagà, Guardiola de Berguedà)


Antic hostal del terme de Sant Llorenç prop Bagà, situat a la bifurcació del camí de Berga a Bagà i el de Berga a la Pobla de Lillet. Durant els segles XVII i part del XVIII la casa depenia i era administrada pel prior del monestir de Sant Llorenç. Avui la casa es troba al límit dels municipis de Bagà i Guardiola de Berguedà.

29 agost 1689.- Establiment fet á Joseph Ferrussola de hostal y gavella en Sant Llorens prop Bagà”.
“Joseph Ferrussola notari real de la vila de Bagà, bisbat de Solsona, ha molt temps que te en virtut de establiment fet per lo prior de Sant Llorens prop Bagà com á Sr Jurisdiccional del terme de Sant Llorens y Sardanyola la facultat de tenir hostal privative ad alios en tot aquell districte de terra compres  des del torrent dit del Reboll fins a la casa de Guardiola del dit lloch de Sant Llorens. E com dit Joseph Ferrussola desitge tota la seguretat en dita facultat y regoneix esser propi de las regalias, y així be del Real Patrimoni las concessions de tenir hostals sit qua sit quid sid si semblants regalias son comunicadas al Señor Jurisdiccional. Per tant y altrament suplica dit Joseph Ferrussola á V. Sª. Sia de son servei concedirli en nom del Rey nostre Sr la dita facultat de tenir hostal y vendrer en aquell pa, vi, oli, sivada y demes cosas per la provisió y sustento dels anants y venints ab sos prerogativas drets y pertinencias annexas y connexas privative a alios en lo dit terme y districte de terra ques troba comprès des del dit torrent de Reboll fins a la casa de Guardiola...”
L’establiment fet pel Prior de Sant Pau del Camp és de data 26 juliol de 1689.
Cens anual: 3 sous. Entrada: 30 sous. (1)

El 24 de desembre de 1752 Francesc Amills va rebre el permís dels administradors del monestir de Sant Llorenç per “lo dret y facultat de tenir hostal, taverna, fleca y carniceria en la dita casa per ell construida”. (2)


El 19 d'octubre de 1753 es documenta “aquell tros de terra vuy part campa y part herma y rocosa en la qual de nou se ha fabricat casa vulgarment dita casa al frare de Guardiola, y antes herma rocosa y arenosa que media entre lo riu Bastareny y la siquia o rech de la farga de Sant Llorens”. (2)

4 abril 1816.- Establiment a favor de Martí Amills, de Sant Llorenç prop Bagà. “Facultad de poner y tener meson en la casa que posehe en el termino de San Lorenzo cerca Bagà, con tal que la tenga arreglada y dispuesta dentro el termino de un año”. Cens anual  a pagar el 4 abril: 7 rals velló. (2a)

4 abril 1816.- Establiment a favor de Martí Amills, de Sant Llorenç prop Bagà. “Facultad de usar y valerse de las aguas del torrente llamado comunmente de la Picassa para aplicarlas al riego de la pieza de tierra de extension cuatro cortanes y medio con facultd de hacer las obras necesarias para la conduccion de dichas aguas y aplicandolas al riego dentro el termino de un año”. 
Cens anual a pagar el 4 abril: 6 rals velló. (2a)

El 3 de març de 1840 Antònia Amills, viuda de Llorenç Amills i veina de Sant Llorenç prop Bagà va confessar davant notari que devia a l'hostaler Francesc Damas del mateix poble, la quantitat de 41 duros de plata que li havia deixat per invertir-los en obres en l'hostal cal frare. (3)

El 12 de novembre de 1841 ".... Lorenzo Amills labrador del termino de San Lorenzo cerca Bagá consideró aparte y parte de la casa con sus tierras de la casa y tierras llamada cal Frare en dicho termino de San Lorenzo cerca Bagá, a saber la cosina dicha de cal Mill junto con el aposento del lado, todos los graneros y despensa del pie de la cocina, todo el pajar de la misma habitación , una posilga para los tosinos y puesto para cria las gallinas, .. todo el huerto viejo y dos campos, el uno nombrado den Ripoll de ocho cuarteras de semilla y el otro de la coromina de cuatro cuarteras de semilla, junto con el derecho de usar el horno y amasadera, que se hallan en dicha casa, cuya consesion hizo a fabor de Juan Rosel labrador del propio termino por el tiempo de dos años, que empezarán a correr a primero de enero del proximo con la obligacion de pagar a dicho Amills la mitad de los productos de las referidas tierras, y con .. los demas pactos estipulados en dicha .. : para el cumplimiento de la cual obligaron respectivamente todos sus bienes y derechos habidos y porhaber". (3a)


El 24 de desembre de 1843 Llorenç Amills, casat amb Anna Planell va arrendar per 8 anys (1844-1851) la casa i les terres de l'hostal del Frare novament a Joan Rossell, pagès de St Llorenç prop Bagà :

1. Primerament. Lo predit Llorens Amills per lo temps de vuyt anys que comensarán â correr lo dia primer del mes de Jener del any proxim vinint mil vuy cents quaranta y cuatre, y finirán lo dia ultim del mes de desembre del any mil vuyt cents sinquanta y hun, dono y concedeixo â parts dels fruyts al mencionat Joan Rosell, la habitació y us defruit de la part de la casa y terras de cal Frare, â saber la cocina dita de cal Mill, júnt ab los dos quartos del costat, tots los graners y rebost del peu de la cuina, tot lo porxo y pallisa. De la mateixa habitació, una cort per los tocinos y lloch per criar las gallinas que vulga, de tot lo hort vell, y de dos camps, lo un nomenat den Ripoll, de tinguda de vuyt quarteras de sembradura poch mes ô menos, y altre camp dit la coromina de tinguda de quatre quarteras de sembradura, també poch mes ô menos, que per sos cents y legitims titols té y poseheix en lo dit terme.
2. Item. que lo dit Joan Rosell durant lo dit termini dels referits vuyt anys podrá servirse per son ús del forn y pastera que se troba en dita casa.
3. Item, que durant dit termini, lo mateix Joan Rosell deurá cuidar de la expresada habitació concedida conforme pertany â un bon conductor y cultivar ditas terras segons cal y estil de bon pages, y deurá donar y entregar tots los anys al sobre dit Llorens Amills la meitat del blat y demes fruyts que procedirán de ditas terras; y será del carrech del mateix Joan Rosell posar la meitat de tota la llavó cultivar las terras com dalt queda dit, y pertant en la dita dita casa de Llorens Amills tots los fruyts procedents de dits camps que correspongan al dit Llorens Amills, menos de los trumfos, que se partiran en lo trós, y lo sobredit Llorens Amills sen portará ô fará portar la sua part en la casa.
4. Item. En un tros de las ditas terras se farán trumfos, cevas y alls, y carabassas, y quant será plantat se partira´s las ditas teras y cada un se tindrá la sua part, peró lo dit Joan Rosell deixá fer tot el treballa, posant la meitat de la llavó cada un.
5. Item. Joan Rosell podrá tenir un animal de bast obligantse com se obliga lo dit Llorens Amills a tenir la palla
6. Item. La palla y demes menjar per los bous, casa, blat de moro, será tot a fabor del referit Joan Rosell, mentras lo consum de las ditas cosas se verifiquin en la mateixa casa.
7. Item. No deixá pagarse cosa alguna per lo yestada de casa, y totas las contribucions tant ordinarias com extraordinarias vindrán â carrech del dit Llorens Amills y solament Joan Rosell deurá pagar lo personal entregant la meitat de la fruyta del hort al mateix Amills ...
8. Item. Que lo sobre referit Joan Rosell deurá entregar al mencionat Llorens Amills  la quantitat de set centas sinquanta lliuras moneda catalana ab diner de or y plata trincant y sonant, y â la fide est constracte deguia lo expresat Llorens Amills tornár la referida quantitat al expresat Joan Rosell, també ab bona moneda dor y plata y no ab ninguna especie de vale real ni altre paper anomenat.
9. Item. Que lo nomenat Llorens Amills  per rahó de tot lo sobre dit hája de entregar cada un dels dits vuyt anys al citat Joan Rosell tres quarteras y mitja de blat bó y rebedor, y quatre quarteras de blat de moro també bo net y rebedor.
10. Item. Que per los cas que lo indicat Llorens Amills â la fi de est contracte no hagues retornat la dita quantitat de set centas sinquanta lliuras al enunciat Joan Rosell, quedará desde â las horas la meitat al camp de dalt anomenat den Ripoll ab els fruyts propi del dit Amills de tinguda els quatre quarteras de sembradura de blat poch mes o menos  â fabor del mateix Joan Rosell, â fins que la dita partida li sia retornada quedant al referit Llorens Amills la llibertat de poder tornar la expresada quantitat ab vuyt pagas, â saber las set de lescent lliuras cada paga, y la restant de les cinquanta lliuras (...) (4)



El 19 de juny de 1851 el jove negociant Martí Amills Planell, fill hereu de l'hostaler Llorenç Amills, firma els capítols matrimonials amb la jove Ramona Soler Cirera, filla del ferrer Ramon Soler i de Maria Cirera que regentaven l'hostal de can Lluís del poble de la Baells (5). La parella va tenir 4 fills :
  • Anton Amills Soler, casat amb Narcisa Rovira Alsina (?-Berga 18/03/1928)
  • Josep Amills Soler
  • Dolors Amills Soler, casada amb el sr. Arxé
  • Lluís Amills Soler

El 24 de febrer de 1855 Martí Amills va arrendar al traginer Jaume Artigas i Munt de la Pobla de Lillet, per un periode de 6 anys :

"... la casa hostal nomenada cal frare, ab las corts, cuadras, pallissas y hera contigua á dita casa hostal; pero que de exseptuat y no comprés ab est arrendament lo porxo que dependent de la propia hera per la part de migdia al rech de la aigua de la farga, cual porxo queda del arrendador ó per son mesoner, el cual podrá servirse de la sobre dita hera per batre y tenir en ella un paller de palla per lo temps que voldrá; arrenda també al mateix Artigas aquel hort situat al cap demunt del camp dit de la farga y es ballat de paret, de cabuda cuatre cortans poch mes o menos de sembradura de blat, situades ...". (6)

El 31 de desembre de 1859 Martí Amills va fer societat amb el francés Francisco Galicié, natural de les Cabanes, per arrendar la farga de Sant Llorenç prop Bagà amb la intenció d'el.laborar ferro. La direcció de la companyia anava a càrrec de Galicié qui havia de tenir informat dels comptes al seu soci. Els beneficis i les pèrdues anirien a mitges i varen signar un contracte davant notari per 4 anys. (7)

El 1868  ja s'havia edificat al costat de l'hostal una casa annexa anomenada la Casanova. (2)

El 23 de gener de 1870 Martí Amills de 38 anys, casat i veí de Cerdanyola va demanar diners a Ramon Viladomiu i Vilardaga de 58 anys, veí del mateix poble. Per fer-ho va hipotecar la casa hostal de cal Frare junt amb la casa dita la Casanova, que fou una donació del seu difunt pare Llorenç. La finca hipotecada limitava a orient amb el riu Bastareny, a migdia amb terres del sr. Antoni Maneja i a ponent i nord amb l'aigua que anava a la farga de Bagà. (8)

Pels volts de 1879 Martí Amills es va casar en segones núpcies amb Dolors Noguera Forgas (?-Guardiola 27/01/1932) que tenia el sobrenom de "Rosa". Van tenir 6 fills :
  • Concepció Amills Noguera (Guardiola 1879-Barcelona 30/09/1954) casada amb Antoni Sabata Casals (Berga 1886-Barcelona 20/12/1934)
  • Cristina Amills Noguera, casada amb Josep Escoda Blasco (1887-1969)
  • Esteve Amills Noguera
  • Joan Amills Noguera
  • Marcel.lí Amills Noguera (?-Guardiola 13/07/1933) casat amb Francesca Soler
  • Pere Amills Noguera

El 1883 Martí Amills Planell va haver d’hipotecar (novament) la casa per fer front a una causa criminal instada contra ell per coacció i als deutes que havia contret el seu fill, Lluís Amills Soler. Decideix vendre la casa a l'empresari barceloní i fabricant de llonganisses Esteve Noguera Forgas, germà de seva segona dona. Amb els diners de la venda compra la casa del mas Martinet de Guardiola (abans conegut com l'hostal nou). (2)

ELS NOGUERA FORGAS
  • Dolors "Rosa" Noguera Forgas (?-Guardiola 27/01/1932) casada amb Martí Amills Planell de cal Frare.
  • Esteve Noguera Forgas (1845-13/06/1905), casat amb Concepció Rovira Vilarrosal (?-25/04/1900). 
    • Juan Noguera Rovira (1876-30 de gener de 1938), casat amb Francesca Escape Morer (1878-1938)
    • Assumpció Noguera Rovira (Bagà 1871-Barcelona 31/01/1933), casat amb Rafel Calderer Carrera (?-1941)
    • Ramona Noguera Rovira (Bagà 1878-Barcelona18/07/1958), casada amb Joan Aragonès Carreras (1871-1950)
  • Cristina Noguera Forgas (1842-1913), la Marieta de ca la Masa, casada amb Joan Arderiu Capdevila (1843-1908)  (fundadors de la fàbrica de llonganisses de ca la Masa de Bagà).
    • Cristina Arderiu Noguera, casada amb Carles Abellanet Compte  de cal Capeta de Bor (La Cerdanya). Van anar a viure a Barcelona.
    • Maria Arderiu Noguera, casada amb Ramon Quintana Quintana. 
      • Jaume Quintana Arderiu
      • Paller Quintana Arderiu
      • Ventura Quintana Arderiu
      • Joan Quintana Arderiu
      • Cristina Quintana Arderiu
      • Rosa Quintana Arderiu
      • Josep Quintana Arderiu
        • Ramon Quintana Cabanas
          • Ramon Quintana Gendrau



FÀBRICA NOGUERA

Esteve Noguera Forgas i la seva dona Concepció Rovira "...va comprar Cal Frare a parts iguals, pel preu de 37.333 pessetes i 32 cèntims, i va convertir l’edifici en un obrador d’embotits, amb la zona de matança als baixos, manipulació i elaboració al primer pis i assecadors a la part superior. El producte de la Casa Noguera, fundada el 1870 i encara en activitat, que havia tingut botiga al número 9 de la plaça Nova, al costat de la catedral de Barcelona, gaudia d’una merescuda fama, ja que havia aconseguit el títol de “Proveedor de la Real Casa” el 1884. (2)


"Sabem que a la comarca del Berguedà i voltants hi havia dues fàbriques de llonganissa a Berga, dues a Sant Llorenç de Morunys, una a Guardiola de Berguedà, coneguda com a cal Frare, una a Bagà, ca la Masa, a part d’altres fàbriques que hi havia a Vic, a Olot, etc. A cal Frare, encara no fa gaire anys que en el vell arrebossat de la paret s’hi podia llegir un rètol que deia Gran fábrica de salchichón (llonganissa, en castellà). Com que les dues fàbriques eren prop una de l’altra, hi havia una mica de competència a l’hora d’atreure els possibles proveïdors de carn quant el preu que se’n pagava". (12)




El fabricant Esteve Noguera Forgas va reformar l'antic hostal i el va fer més gran, i aviat les families barcelonines van començar a pujar a Guardiola a passar-hi l'estiu. L'excursionista Arthur Osona es fa ressò del nou establiment que durant uns anys fou conegut també com l'hostal nou :

“... se atravessa per un pont de pedra lo Bastareny (avui ja no existeix, hi ha una palanca), seguint sa vorera dreta fins á Can Frare, gran hostal que lloga bons matxos de sella y dona aculliment y menjar;...”.

.”... del poble de Bagà en 30 minuts se baixa al Hostal de Can Frare, en direcció S. Del hostal en direcció SSO., en 25 se va á la casa del Collet,... “.

 “... arrivant als 5 minuts més al grandiós y tan confortable com acreditat Hostal de Ca’l Frare, hon hi ha grans y bonas cambras y molt bon serviment, y per cert que comptan ab gran conciencia, de manera que, per pochs diners, s’hi está molt bé. En hostal també s’hi troban matxos per llogar á preus regulars".

“Hostal de Ca’n Martí, situat a la carretera, á ma esquerra, arrivant als 5 minuts més al grandiós y tan confortable com acreditat Hostal de Ca’l Frare... “


“... crida l’atenció del viatjer un gran caserío, conegut desde fa molts anys ab lo nom de l’Hostal de Can Frare, qual nou propietari, D. Esteve Noguera, ha convertit en una bona fonda, havent fet grans milloras en dit establiment, hon are s’hi menja bé. Té un grandiós menjador, ab grans, ventiladas y ben mobladas cambras, suma netedat y en especial en lo nº 100; y mercés á llurs preus módichs, com al confort que are s’hi troba, algunas familias de Barcelona pujan á estiuhejar’hi.
Totas las comoditats esmentades junt ab las grans condicions especials d’higiene que ofereix la inmellorable situació de la Fonda, inmediata á la vorera dreta del riu Bastareny y á la vorera esquerra del canal que d’ell deriva, anomenat Acequia de la Farga, que passa al nivell del primer pis, la que está rodejada d’horts, formant un parch, puig arreu s’oviran altíssims oms, pollancres y tremols, acacias y altres arbres, de fruyters majorment; luego ab la rica y fresca font que brolla en l’establiment, ab altras duas de medicinals, próximas al meteix: La de la Vinya Vella y la de Rebullet, indicadas pera las afeccions de l’estómach y catarros intestinals, reuneix l’Hostal de Can Frare totas las condicions pera poder atráurer molta gent que surt de la ciutat á l’estiu buscant comoditat, bellesas naturals, esbarjo y fresca.”  (10)

L'excursionista César August Torras també en fa refrència l'any 1905 : " .. Hostal del Frare.  4h. 40 de Berga Torna a atravessar-se’l Bastareny per altre pont tambe de 14 metres de llum". (11)

Del 22 al 26 de juliol de 1906 alguns membres del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) es van aturar a l'hostal del Frare (o l'hostal nou) i van parlar amb l'hostalera sobre el camí per anar a Bagà :

"Al cap de molta estona de, caminar atravessàrem un pont, que es el d'Espelt, y a mà esquerra y avall, pel soroll, endevinàrem que haviem arribat a l'aigua-barreig o confluencia dels dos rius Llobregat y Bastareny. Als pochs moments aparegué una llumeta y prenguérem esment que eren aprop del grandiós Hostal Nou o del Frare, situat a la bifurcació del camí de Berga a La Pobla y a Bagá. L'hostalera va confirmar-nos que seguiem bé'l camí y agafàrem el de Bagá. La vall s'havia aixamplat y el brill de les estrelles donava una fosca més clara a 1'espay. Això feya que poguessim ovirar, com retallada per la llum de] cel, la silueta de les montanyes que tanquen la vall, que són les serres de Sant March y de la Greixa y els cims del Moixaró y del Paradell. Mentres caminaven a les fosques envers Bagá, anaven passant pel davant de Sant Llorenç, pels Guixassos y per sota Brocà. Per fi arribàrem a Bagá. En set quarts d'hora haviem caminat els dotze kilòmetres que hi ha desde La Pobla". (12)


1936-39. Finalitzada la guerra civil es van fer habituals les expropiacions de terrenys i fruit d'aquest espoli nasqué el barri Bastareny, a toca el riu just davant de cal Frare.

Per sota de cal Frare, i annex a l'edifici, hi havia hagut la ferreria de la família Escriu, i fins el segle XX fou l'única ferreria documentada dins el municipi de Guardiola. Desaparegué conjuntament amb la casa, arran de les fortes riuades de l'any 1982. 


FONTS CONSULTADES

(1) ACA. BATLLIA ANTIGA. Establiments 1685-1699. Vol 92. BERGUEDÀ
(2) David Galí. Ora et labora a l'entorn del monestir. Els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el frare. Revista l'Erol. 2008 
http://raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/199913/267356
(2a) ACA -REAL PATRIMONI. Establiments 1752-1768. Vol 452
(3)  Registre d'Hipoteques. Berga.1840. Arxiu històrica del Berguedà (AHB)
(3a) Registre d'Hipoteques. Berga. 1841. p.116. Arxiu històrica del Berguedà (AHB)
(4) Notari J.Coromines. Bagà. 1843, p. 128. Arxiu històric del Berguedà (AHB)
(5) Notari J.Cortada. 1851, p. 167. Arxiu històric del Berguedà (AHB)
(6) Notari Pedrals. Bagà. 1855, p.85. Arxiu històric del Berguedà (AHB)
(7) Notari J. Coromines. Bagà. 1859. Arxiu històric del Berguedà (AHB)
(8) Notari J. Coromines. Bagà. 1870. Arxiu històric del Berguedà (AHB)
(9) Embotits ca la Masa. Ramon Quintana
http://embotitscalamasa.blogspot.com.es/
Ramon Quintana Cabanas. Les antigues fàbriques de llonganissa
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/257114/35015
(10) Arthur Osona- Guia del Llussanés .... Any 1899. p. 70, 89, 175, 175, 176
(11) César August Torras- Col.lecció Pirineu Català. Vol. V. El Bergadà- 1905
(12) Excursió al Ripollès y Alts Bergadà y Cardoner. Del 22 al 26 de juliol de 1903. Butlletí del CEC. núm. 116. Any  1904
https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1904m9v14n116.pdf
Quim Cases, La Vall de Brocà, Revista l'Erol, 1982, p.14

Casa Noguera
http://www.casanoguera.cat/pasion_por_el_embutido
http://www.elpuntavui.cat/article/4-economia/18-economia/366828-botifarres-drd.html

GENEALOGIA
Història gràfica de Bagà. Volum I: Dels orígens a 1936. Tom II. Centre d'Estudis Baganesos. Bagà. 1994
Aragonès Fort Website. Myheritage.es
https://www.myheritage.es/person-1000277_248628681_248628681/marti-amills-planells

FOTOS 
Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita Edicions. Ajuntament de Guardiola. 2011
Carles Figols

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada