Hostal de cal Coix (Maçanet de la Selva)

"El baró de Maldà quan passa per aquest indret l'any 1780 no parla de cap hostal fins trobar el de la Granota. El viatger Boada fa referència l'any 1802 a l'hostal del Suro de la Palla, situat abans de l'hostal d'en Bruno. Una guia de camins de l'any 1809 diu que per aquests verals hi ha l'hostal de Montserrat. Per la localització cal pensar que es tracte del mateix establiment, i que ens trobem davant el local que popularment és conegut com Cal Coix. Desbarrolles l'any 1840 després de La Granota s'atura "en un hostal situat en el coll d'una muntanya per tal de refrescar-nos, corregint amb una mica d'anís la cruesa d'una aigua fresca i clara", no diu el nom però està parlant de Cal Coix.
Sembla que l'origen s'ha de situar en una caseta de peons de carretera que cap a l'any 1800 va començar a fer d'hostal. Diuen que el va obrir un treballador del bosc que va quedar coix, i d'aquí el mot. En aquell moment feia pocs anys que el Camí Real s'havia desviat per aquells entorns, i potser es tractar d'un dels peons que es varen dedicar a fer-lo nou i manternir-lo" (1)

"L'hostal de cal Coix, a tocar de la Barrera, està documentat des de l'any 1827, en què hi feia parada i hi canviava els cavalls un dels serveis de diligències que realitzaven el trajecte Figueres-Barcelona. Tot i així, l'hostal actual és una edificació que sembla que fou aixecada per un dels peons que construïen la carretera, a mitjan segle XIX, i que ven aviat es convertí en hostal. Regentat incialment per un bosquetà a qui un accident havia deixat coix i que, en conseqüència, va haver de canviar de feina, l'home va donar nom a un hostal que, ubicat en un indret prou feréstec i soitari, de seguida va esdevenir parada obligatòria per als traginers que, des de la vall del Tordera i del Maresme, es dirigien a Girona i viceversa i, alhora, un darrer refugi abans d'endinsar-se als indrets perillosos del Suro de la Palla.
Cal Coix va aconseguir sobreviure a l'arribada i a la consolidació del ferrocarril i al consegüent davallada en l'activitat traginera que aquest fet va comportar. Per això, quan entrat el segle XX es generalitzà el transport per camió i començà a despuntar l'ús del vehicle privat, cal Coix, era un dels pocs hostals de la zona que encara funcionaven, va entrar en una nova fase d'esplendor, activitat i renom. Mostra d'això és que, entre els anys vint i seixant del segle passat hi van fer estada diverses personalitats significades, des de Primo de Rivera fins al futur rei Joan Carles, passant pels presidents Macià i Companys, Juan Negrín o un jove Jordi Pujol. Actualment, l'hostal segueix funcionant a ple rendiment." (2)

5 de febrer de 1966 - Surt publicat a la Vanguardia un reportatge sobre Maçanet de la Selva i l'hostal de cal coix :
"Hostal de cal Coix". Massanet, un poco vinculado a nuestra infancia, es hoy noticia y todavía lo será mucho más dentro de poco, pero para dar una idea clara de sus inmediaciones hemos de situarnos en un mojón muy importante, y curiosoa la vez, que existe en aquella ruta. Después de atravesar el rio Tordera y haber subido una pendiente bastante pronunciada y especialmente un cambio de rasante, llegamos al hito de referencia: El viejo «Hostal de cal Coix», superviviente de los tiempos de las postas y diligencias, primera masía perteneciente a esta aldea hoy de indiscutible actualidad. Si el conductor quiere repostar gasolina, los demás viajeros pueden contemplar un extenso panorama, salpicado también de masías, entre las cuales destaca el pueblo, presidido por un maravilloso campanario románico. Si los viajeros que son personas aficionadas a las hipótesis, pueden hacer cabalas sobre el trazado de la nueva pista, pues el paisaje se presenta a nuestra vista casi huérfano de bosques, hasta el punto de que si el día es claro se divisa la silueta del Canigó. El panorama, en sus primeras parcelas, resulta inexplorado, pues' a muy pocos turistas se les ha ocurrido visitarlo; no posee tierras de labor, y durante los días veraniegos se muestra el paraje poco atractivo, pues el sol cae sobre él abrumadoramente". (3)


FONTS CONSULTADES

(1) Francesc Costa Oller. El camí Real de França I. Història. Per camins històrics IV. Mataró. 2016, p.132
(2) Miquel Borrell i Sabater i altres autors. Deu llegües de pols i roderes. El camí ral de Girona al Tordera. Col.lecció estudis i textos, Centre d'Estudis Selvants. 2005, p. 151-152
(3) Hemeroteca de la Vanguardia
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2000/12/29/pagina-46/33568293/pdf.html