Antics hostals de camí ral: Hostal cal Nen (Berga)

La iaia Dolors, besàvia de la Magda Alsina (Arxiu cal Nen)

Antiga casa fonda de les afores de Berga, a la drecera de Queralt, al peu del camí d'Espinalbet i antic camí de Berga a Sant Llorenç de Morunys i la Seu d'Urgell. Fins a mitjans dels anys 60 l'establiment es trobava dins del terme de la Valldan.

PRIMERA GENERACIÓ

Ramon Sant Oriola (01/01/1901-?) "el Sala", de cal Sala de la Valldan es va casar l'any 1925 amb la Concepció Santamaría Santacreu, "la Ció o Cioneta." La Ció era filla de la Dolors Santacreu Ballús (?-1954) del Cint, que s'havia estat a la casa de Cosculleres de Berga.

L'any 1935 el Ramon i la Ció van entrar a treballar en una casa que havia estat botiga i també hostal, conegut abans com l'hostal cal Patata.

El 1939 el Ramon Sant Oriola es va donar d'alta a la contribució per exercir l'activitat hostalera amb el nom de Casa cal Nen. El Ramon Sant i la Concepció van tenir dos fills:

Josep Sant Santamaria "el Nen" (Hostal Sant Marc?-1988)
Maria Teresa Sant Santamaria (1940)

1940. Un any després d'acabar la guerra civil va néixer la filla Maria Teresa Sant. Aquells anys la "iaia" Dolors va vindre a viure amb ells, i fins aleshores havia viscut a la casa de la Vinya de la Valldan.

Amb els anys la Ció es va guanyar la fama de ser una de les millors cuineres de la comarca del Berguedà. A Casa cal Nen s’hi van fer molt sopars i per a tota mena de gent. Els clients eren amics abans que clients i eren com de la familia.

Un dia sí i l’altre també els clients habituals passaven el temps explicant els seus “sopars de duro”, acompanyats de la Ció i els seus, que els oferien el més bo i millor que tenien i és que aquells temps de la post-guerra hi havia molta mancança de tot.

El jovent dels voltants de Berga s'arribava fins a cal Nen per xerrar i beure. En uns llargs bancs de fusta s'hi sentaven el Pere Mula, el Celindró, el Moya, el Xerric, el Corones, el Manel, El llevadora, el Gepic. També hi venia el Pere Plans de la fàbrica. El primer cotxe que van veure a cal Nen va ser el del Griget. M'expliquen que quan hi havia molta demanda i faltaven habitacions també s'ocupava l'habitació de la iaia Dolors.

SEGONA GENERACIÓ

El Josep Sant Santamaria "el Nen", fill del "Sala" i la Ció es va casar amb Maria Teresa Pons Tomas, i van tenir dos fills :

Ramon Sant Pons casat amb Judit Obiols Perez
? Sant Pons, casat amb ? Hermosilla

El Josep Sant Santamaria va continuar la tasca d’hostaler, oferint als seus clients i amics les mateixes receptes casolanes de la seva mare.

Maria Teresa Sant (Arxiu cal Nen)

La Maria Teresa Sant Santamaria (1940) es va casar amb Joan Alsina Salvans (1925-2010).

El Joan Alsina Salvans era fill de Lluís Alsina (de la botiga de cal Lluís Carnisser de Berga) i de l'Angeleta Salvans Bonet, germana del veterinari i científic Lluís Salvans Bonet (Berga 1890-Barcelona 1956). Els seus germans eren l'Angelina (o Àngela), la Teresa i el Josep (?-1988). L'Angeleta Salvans quan tenia els fills petits estiuejaven a l'hostal cal Tampanada de Gósol.

Llicència fiscal de 1961

El Joan Alsina i la Maria Teresa Sant van tenir 2 fills :

Magda Alsina Sant (1963)
Joan Alsina Sant

La Magda (Arxiu cal Nen)

El 1963 va néixer la Magda Alsina, la filla gran del Joan i la Maria Teresa.

El 1964 el Joan Alsina va decidir comprar la casa de cal Patata (o cal Nen) al propietari Mario Messaggi, que era l'amo de l'Hotel Mesón del Castell de Berga. Dos anys després la finca es va ampliar amb el terreny del costat, i es van agrupar les dos finques en una, formant una sola unitat registral.

Arxiu Joan Pallarès Pons

El Joan Alsina Salvans va dirigir durant anys una carnisseria del carrer dels Àngels, que era el negoci familiar que havia heretat del seu pare, el Lluís Alsina, un establiment que antigament es coneixia com cal Lluís carnisser. El negoci va tancar portes de forma definitiva l'any 2004.

TERCERA GENERACIÓ (branca Sant)

El Ramon Sant Pons va continuar amb la feina de cuiner a la fonda seguint amb la tradició en la cuina ja que el seu pare Josep havia estat també el seu mestre.

El 1984 cal Nen tenia 10 habitacions amb calefacció i el menjador tenia cabuda per 90 persones.

El 1988 va morir Josep Sant Santamaria, el "Nen" de cal Nen.

El 1989 la propietat de la finca estava a mans de M.Teresa Pons Tomas. El seu fill Ramon Sant Pons seguia fent de cuiner a l'hostal. El mes d’octubre d'aquell any el Gremi de Restauració i Hostaleria de Barcelona va homanetjar al seu avi, el Ramon Sant Oriola.

Entre els anys 1990 i 1993 Joan Alsina va exercir de president de la Unió de Botiguers de Berga (UBIC).

1993. Ramon Sant va crear l'empresa Hotel Cal Nen SL. Es van fer reformes a l'establiment.

2000. “Hostal des de l’any 1884 i reformat recentment. Tranquil hotel de muntanya de tracte familiar, que disposa de 10 hab. amb bany complet, calefacció i telèfon. Sala d’estar amb TV, piscina, parc infantil, aparcament, i admeten animals de companyia. Restaurant de cuina tipica de muntanya...

2002. El Joan Alsina fill, va continuar a l'hostaleria, regentant el Bar de la Barana de la plaça de Sant Pere de Berga.

El 2004 va tancar portes la carnisseria familiar dels Alsina.

El Joan Alsina i la Maria Teresa Sant

TERCERA GENERACIÓ (Branca Alsina)

Per diferents qüestions econòmiques, la propietat de l'hostal va tornar a mans de Joan Alsina Salvans. Era la segona vegada que comprava l'establiment hostaler. La seva dona, la Maria Teresa Sant feia de cuinera, i la seva especialitat eren les patates emmascarades, uns exòtics pèsols negres estofats i les coques de tast.

La filla Magda Alsina va exercir uns anys de periodista i anys més tard va tornar al capdavant del negoci familiar.

El 31 de juliol de 2009 cinquanta persones es van aplegar a cal Nen per cel.lebrar-hi el primer sopar de cantadors amb la idea de recuperar cançons tradicionals del Berguedà.

El 22 de juliol del 2010 va morir Joan Alsina Salvans a l'edat de 74 anys. El Joan era una persona molt coneguda a Berga, havia estat impulsor de la delegació de la Cambra de Comerç del Berguedà i havia participat activament en la creació de la Unió de Botiguers de Berga.