Fonda Sant Antoni (Manresa)


La Fonda Sant Antoni va obrir portes el 1908 a la plaça major nº 20 de Manresa. 

PRIMERA GENERACIÓ

Els primers hostalers de la fonda van ser el Martí Camprubí Molins (27/01/1869-1955) nascut a Gósol (Berguedà) i la seva dona Margarida Puigneró Pardols (1870-1948) que era filla de Sallent (Bages). El 1900 la parella vivia a la plaça de l'Ajuntament núm. 1 de Balsareny, on hi va néixer la seva filla Encarnació.

Martí Camprubí i Margarida Puigneró  
Josep Torres (Familia Torres Tatjer Web Site)

El 1902 van obrir un establiment en el núm. 1 del carrer dels Jueus de Manresa, prop de la plaça Major. Pocs anys després l'ajuntament va comprar l'immoble i es van haver de traslladar. El 1908 el negoci hostaler ja es trobava situat la plaça major nº 20, on hi havia el cafè de cal Cases.

L'edifici on hi havia la fonda Sant Antoni es coneixia com Cal Fàbregas. Sembla que els orígens d'aquesta familia provenien del mas Fàbrega de la Creu de la parròquia de Sant Pau de Casserres (Berguedà). El 1686 els Fàbregas es van traslladar a Manresa i van ser propietaris d’una botiga de teixits. Al segle XVIII van comprar els quatre immobles que formen la finca actual, dos orientats al carrer Amigant i dos a la plaça, i els van arranjar fins a convertir-los en un sol edifici a partir de 1718. La casa de cal Fàbregas de Manresa consta que es va fundar el 1744. El 1772 es devia restaurar l'edifici. Al segle XIX s'hi devia practicar una nova reforma per unificar la façana de la plaça Major i fer una nova escala. Es diu que sota l'edifici hi havia unes antigues cisternes d'aigua (anteriors al segle XIV).


El Martí i la Margarida van tenir 5 fills :


  • Encarnació Camprubí Puigneró (Balsareny 20/01/1900 - Manresa 15/08/1987) es va casar amb Enrique Torres Santalistra (1897-1948). Van tenir 2 fills.
  • Trinitat Camprubí Puigneró (4/06/1894-1994) va viure 99 anys, casada amb Josep Bruguera Inés (25/10/1889-?). Es qui es va fer càrrec de la fonda Sant Antoni.
  • Carme Camprubí Puigneró, nascuda a Balsareny. Posiblement casada amb Alfredo Busse (1900-?). La parella va tenir 2 fills
  • Emilia Camprubí Puigneró. Va tenir 2 fills.
  • Martí Camprubí i Puigneró (Manresa, 1910 - Barcelona, 1992) fou un autor, actor i director teatral català. Ha sigut un dels homes més significatius del teatre manresà. Com a actor va representar nombroses obres arreu de Catalunya. Es vinculà des de jove al Círculo Familiar Recreativo (Els Carlins). Fou un dels impulsors de la programació estable del Círculo Familiar, on va ser actor i director i on va estrenar diverses obres. Un dels moments estel·lars de la seva vida teatral va ser la representació, al parc de la Seu, de La Hidalga del valle. L'obra Yo soy tú, fou guardonada al Jocs Florals de la Llum de Manresa de 1950 i estrenada al Teatre Conservatori. Com a autor teatral havia escrit, publicat i estrenat una trentena d'obres com ara El poca pena o Escudella barrejada.

El 1917 a Manresa hi havia 7 hotels i fondes : Fonda San Antonio, Hotel del Centro, Universo, Hotel Comercio, Casal del Viatjant, Posada la Polla i Fonda Santo Domingo, i 8 restaurants i cases de menjars.

El 1922 a la fonda hi treballava la criada Maria Comas Pardols, de 30 anys filla d'Artès, i s'hi allotjaven el Pau Fàbregas Cruz, traginer de 49 anys fill de Sallent i l'Agustí Mata Beltrán de 22 anys nascut a Villareal (Castelló) que treballava serrant fusta.


SEGONA GENERACIÓ

Després la fonda Sant Antoni fou regentada per la segona generació familiar, sota la direcció de la
 Trinitat Camprubí i el seu marit Josep Bruguera Inés.

Josep Bruguera Inés (25/10/1889-?) havia nascut a Badalona. Feia de músic, un bon trompetista que fins a la guerra havia formar part d'una orquestra-cobla molt popular que viatjava per tot Catalunya. En una ocasió van anar a tocar a Manresa i es va allotjar a la fonda Sant Antoni on es va enamorar de la filla. Ben aviat esdevingué el gendre de la casa i manresà d'adopció. Ja de gran, era una mica panxut i feia d'aguatzil, i de cridador i fou el darrer pregoner de la ciutat de Manresa. El matrimoni va tenir 2 filles :
  • Laura Bruguera Camprubí (25/11/1918-09/07/1991) es va casar amb Pere Massegú Selga. 
  • Maria-Juncadella Bruguera Camprubí (7/09/1922-?). Es va casar amb el manresà Josep Maria Marcos i Gutiérrez-Ravé (?-octubre 1988), que dirigia el negoci de las Maderas San Vicente a Sant Vicenç de Castellet i fou tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Manresa. La parella va tenir dos fills:  
    •  Rosa Maria Marcos casada amb Francesc
    •  Josep Maria Marcos Bruguera (Manresa 6 de juny de 1948), metge casat amb Núria Morta. Tenen dos fills, Jordi i Maritxell. Ha estat cap del Departament de Medicina interna de l'hospital de Sant Joan de Déu.    


El 1925 a la fonda s'hi allotjaven Emili Orti de 46 anys, capatàs de Balsareny, l'escribent Manuel Calviño de 17 anys nascut a Ultraces (Galicia), el peó Agustin Bariaji de 19 anys nascut a Tamarite (Huesca), Miquel Oms de 45 anys sabater de Manresa i Josep Simó Gabanie de 30 anys nascut a Lleida

El 1929 a l'exterior de la fonda hi havia un rètol amb el nom de "Posada San Antonio". La fonda aleshores era coneguda pels seus menjars casolans, econòmics i abundants. Al frontispici d'una porta es podia llegir "Centro Federal", una clara referència als temps de la primera República.

El 1930 Josep Bruguera te 41 anys, i en el cens de l'Ajuntament figura de professió fondista. A l'establiment aquell any hi treballava la criada Elena Serralbo Casinguela de 18 anys de Ligrari (Huesca), i trobem allotjats a Jaume Plana Martí de 85 anys, fill de la Coma i la Pedra (Solsonès), Miguel Oms Solé, teixidor de 54 anys de Balsareny, Antonio Garcia Castillo, carter de 30 anys nascut a Romanas (Zaragoza), Fermí Solé Costa, paleta de 19 anys de Mora la Nova (Tarragonès), Gabriel Bastardes Tristany, viatjant de 30 anys d'Altés (Lleida).

Al fons de la imatge la Pensión San Antonio l'any 1932 

El 1936 quan va començar la guerra civil a la fonda hi treballava la criada Mercè Ribalta Coromina (9/11/1915-?), el mosso Miquel Oms Solé (1875-?) i s'hi allotjaven els hostes Manuel Araiz Grau, Marc Viñoles Torroella, Frederic Eder, Albert Hann, Evarist Ferrer Prunés i Benet Serra Santandreu.

TERCERA GENERACIÓ

Ja havia acabat la guerra civil i eren temps de postguerra. Aleshores es va incorporar la tercera generació familiar.

Pere Massegú Selga (17/09/1913-10/04/1984) havia viscut a la plaça de l'Om 1 de Manresa, era fill de Josep Massegú Masdeu (1883-1934) i de Josepa Selga Anguera (1889-1816). El 1 de juny de 1941 es va casar amb la Laura Bruguera Camprubí, filla de la Trinitat de la fonda Sant Antoni. La parella va tenir 4 fills :
  • Josep Maria Massegú Bruguera. .
  • Glòria Massegú Bruguera
  • Pere Masegú Bruguera
  • Laura Massegú Bruguera
La Laura Bruguera exercia de professora de piano i va voler que tots els fills aprenguessin música i que s'eduquessin en els valors cristians.

El 1943 trobem publicitat de "Fonda San Antonio de la Plaza de los Mártires 20", que anuncia "Cubiertos económicos. Pensión completa. Aperitivos, Vermouts, Refrescos"

QUARTA GENERACIÓ
 
A principis dels anys 60 fins el 1984 s'incorpora al davant del bar-restaurant de la fonda el Josep Maria Massegú Bruguera (10/05/1942), el fill gran del Pere i la Laura. Amb 15 o 16 any el Josep Maria havia anat a treballar d'ajudant de cambrer al Balneari Hotel Montagut de Ribes de Freser i al restaurant bar Gran Sol de Sant Pol de Mar.


L'any 1960 el Josep Maria Massegú tenia 18 anys i com que tenia una gran vocació per les arts plàstiques, va anar a aprendre a dibuixar i pintar a l'estudi d'Estanislau Vilajosana. Allà va conèixer els amics i artistes Josep Soler Montferrer i Manel Marzo Mart. Després va formar part del grup d'Art Viu :

"Al final dels actes, sovint, els companys d'Art Viu també s'acostaven a la meva fonda, i en un menjador que teníem una mica reservat i independent, menjàvem i bevíem, discutíem i conservàvem fins ben entrada la nit. Ja m'és prou goig explicar-ho; però si la vanitat m'hagués temptat a fer un llibre de signatures de tots els personatges que en aquella i en moltes altres ocasions van anar passant per la popular fonda de Sant Antoni, em surtiria un recull tan brillant que semblaria sortit d'una mena de somni o d'una fantasia personal: Espriu, Raimon, Serrat, Tàpies, Cuixart, Ricard Salvat ...

(...) "Recordo que ens enviàven a dispesa, sobretot els caps de setmana, els artistes que en deien de varieté que venien a treballar al Teatre Goya, situat al començament del carrer Sant Andreu. Aquests artistes divertien una estona la bona gent. Les dones ensenyaven fins on es podia, els homes xiulaven, i les parelles, fixes o esporàdiques, feien el que podien dins el temperi i la foscor d'aquell local que a la fi de l'espectacle restava ple de clofolles, papers i tot el que vulgueu. De tant en tant, també ens arribaven actors que venien a presentar algun espectacle al teatre Conservatori. Aquests eren, d'una altra categoria, portaven el nom d'artistes amb més professionalitat i dignitat."

Salvador Radó Martí també ens explica com era la fonda a finals dels anys 60 :

"En aquesta antiga fonda es reuneixen ben sovint els edils de la ciutat que, ben asseguts en taula rodona, conferencien sobre afers municipals, és clar, sempre de bon raonar davant de bones viandes, ara regades amb vi de denominació d'origen Pla de Bages ...  recordo la Fonda Sant Antoni de finals dels seixanta quan l'autor (Salvador Radó Martí), alumne aleshores del col.legi La Salle de Monistrol de Montserrat (Escoles Cristianes La Salle mossèn Joaquim Cañís), hi anava a dinar el primer dia d'exàmen com a alumne lliure a l'institut Lluís de Peguera conjuntament amb la resta de condeixebles acompanyats de l'hermano, en una mitja part entre els exàmens del matí i de la tarda. Recordo que dinàvem al primer pis, al qual accedíem per una escala que arrencava del fons del menjador i de la barra del bar. Dinàvem en una taula llarga i sempre arròs a la cassola. Casualment sempre hi vaig anar a dinar el 13 de juny, festivitat de Sant Antoni. I encara recordo que algun dels cambrers servia guarnit amb faixa catalana". (2)

Una curiosa anècdota relaciona l'humorista Joan Capri amb la Fonda Sant Antoni:

"Una peculiar anècdota corre des de fa temps per Manresa, no sabem si es realment certa o obra de la competència. En una de les vingudes de Joan Capri a Manresa, acabada la funció teatral, l’actor se’n va anar a sopar al restaurant de la fonda de Sant Antoni. Al moment d’aixecar-se de la taula, el client va demanar al cambrer de saludar el cuiner, el qual va comparèixer tot seguit, honorat i emocionat per un reclam de tan prestigi. Diuen que Capri se li va atansar i va dir-li, tot obrint cordialment els braços: “Abracem-nos ara, perquè mai més no tornarem a veure’ns”. (1)

El 22 de març de 1969 el Josep Maria es va casar amb Sunsi Blanch Zapater i van tenir 4 fills: Oriol, Gerard, Laura i Maria. El 1972 va entrar a fer una substitució a l'Acadèmia Catalunya de Pineda de Bages, on es va iniciar en la docència. L'any 1975 va ingressar en l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

A finals de 1975 es feien les últimes detencions del franquisme, i a la presó de Manresa s'hi trobava el Jepi Subirana Clusells que explica que el menjar provenia de la fonda Sant Antoni :

"... em van portar el menjar, el sopar i l'endemà dinar. Que jo sé que, per cert, el feia la Fonda de Sant Antoni, despres li vaig dir al Massegú: "Gràcies per l'arròs".
- Us va fer un plat especial?
- No ho sé, aquell dia van portar arròs, no sé si el va fer especial o no."

El 1981 Josep Maria Massegú es va llicenciar en Belles Arts. El 1984 va traspassar tot el negoci hostaler al cambrer Isidoro de Gregorio.

TRASPÀS DEL NEGOCI

L'any 1984 es va fer càrrec de la fonda el cambrer i cuiner Isidoro de Gregorio Pascual, nascut a Recuerda (Sòria). Va arribar a Manresa per quedar-se uns dies, va trobar feina a
l'Hotel Pere III, després a l'Hotel Sant Domènec i s'hi va quedar 20 anys treballant de cambrer.

"El cognom no us ha de confondre. Perquè per molta gent no passa de ser l’Isidoro, el de la fonda –i només els més propers arriben a un excessivament familiar Isi. I, què, no el recordeu? L’Isidoro és el cap i responsable de la fonda de Sant Antoni, vora 35 anys servint cafès, tallats i mooolts menús de migdia. En xifres grans: ve de complir 66 anys i fa mig segle just que es va plantar a Manresa. I pensar que només havia vingut uns quants dies de visita a un parents!. Parlava castellà i ara català, és clar. Però la seva especialitat és la barreja lingüística, la d’un home que porta encara Sòria a la sang –“sóc de Recuerda, para que no te olvides”, amolla garneu. Es va estrenar amb el Quimet –“y la chaquetilla de un que plegava”, i després al Pere III, a Sant Domènec i a la fi, la fonda Sant Antoni, traspassada del Massegú. Cambrer i cuiner, avui només espera jubilar-se i tornar a traspassar el negoci, que potser ja li toca. O no. Perquè si alguna cosa té aquest home és que no saps ben bé mai per on et sortirà. Fixeu-vos-hi quan pren la comanda: sempre va fent que sí, que sí, mentre deixa reposar les parpelles fins a mig ull i mentalment s’està a calibrar qui té al davant, fins a decidir com us farà anar la cosa. Discret i un punt sorneguer, irrepetible, en tots aquests anys ha fet els cafès de set alcaldes, començant per en Soldevila, aleshores a l’hotel Sant Domènec. Té l’establiment al lloc ideal i, tot i que la descentralització municipal li ha fer perdre esmorzars, també és cert que els nous turistes hi cauen com mosques cada cap de setmana, i no us ha de fer estrany si n’hi trobeu. I, al capdavall, com que de seguida ens va tenir la mida presa als manresans, tots els dijous del món fa un bon arròs, d’un menú a preu imbatible. Com deia la cançó, “menos lujo, pedirme lo que queráis”. Doncs això: ni luxós ni estirat ni gaire de res. Però obrint cada dia i donant servei. Com l’ajuntament que l’ombreja". (3)

EL setembre del 2006 la fonda Sant Antoni fou prescintada per la policia local de Manresa seguint l'ordre dels serveis tècnics d'urbanisme de l'Ajuntament, ja que les pluges havien provocat filtracions d'aigua en el seu interior, amb el risc que caigués un fals sostre de l'edifici.

De Gregorio al jubilar-se va intentar trobar algú idoni a qui traspassar l'establiment emblemàtic però no va trobar ningú que se'n fés càrrec. La fonda va tancar portes el 13 de març de 2014, finalitzant un negoci amb més de cent anys d'història.


FONTS CONSULTADES :


(1) Jordi Bonvehí Castanyer - L'Isidoro de la fonda sant Antoni - Històries Manresanes
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2014/10/lisidoro-de-la-fonda-sant-antoni.html

(2) Salvador Redó Martí - Menjar, beure i dormir. Aproximació històrica i contemporània a l'hostaleria del Bages, p. 55.  Gremi d'Hostaleria del Bages. 2003


Lluís Soldevila Mominó. Vivències. Memoria.cat




Adam Majó - La Fonda Sant Antoni
http://blocs.mesvilaweb.cat/adam/?p=265144 
Martí Camprubí Puigneró (1910-1992)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Camprub%C3%AD_i_Puigner%C3%B3

Josep Maria Massegú Bruguera - El Teatre entre els bastidors de la meva memòria
http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20449/321485
Jordi Sardans. L'Època de les vaques grasses dels metges ja ha passat. Entrevista a Josep Maria Marcos Bruguera (1948). El Pou digital. 19/07/2013
http://www.elpou.cat/noticia/1063/epoca/vaques/grasses/dels/metges/passat/historia
GENEALOGIA

Josep Torres (Familia Torres Tatjer Web Site)
http://www.myheritage.cat/research/collection-1/arbres-genealogics-de-myheritage?s=177109661&itemId=178215201-2-58&action=showRecord
http//www.familysearch.org
FOTO2
Martí Camprubí i la seva dona Margarida Puigneró (Josep Torres - Familia Torres Tatjer Web Site)
http://www.myheritage.cat/research/collection-1/arbres-genealogics-de-myheritage?s=177109661&itemId=178215201-2-58&action=showRecord

Forces del exèrcit estacionades davant l'Ajuntament, preparades per sufocar la revolta de l'Alt Llobregat, l'any 1932. Històries Manresanes.
https://www.facebook.com/500567386677334/photos/a.500582363342503.1073741833.500567386677334/835313199869416/?type=1&theater


Hostal Cobert de Puigcercós (Borredà)


Antic hostal situat al km. 22 de la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, a tocar la riera de Merlès, entre els municipis del Berguedà i el Lluçanès.

Sembla que l'hostal es trobava en l'itinerari de la carrerrada del Vallès, el camí que feien servir els pastors per baixar els ramats del Pirineu: 

"Aquest eix baixa del Pirineu, travessa longitudinalment el Lluçanes i arriba fins a Manresa (...) El branc més occidental segueix l'itinerari següent: Alp, pla d'Anyella, coll de la Creueta, Castellar de n'Hug, el Pedró, Moreu, torrent de I'Aritja (on desbarra la carrerada que va cap a Baga per la Pobla de Lillet), la Teuleria, Santa Eugènia, cal Cintet, el cobert de Puigcercós, la Tor de l'Espà, Cabres Mortes, coll de Plana, la pedra Dreta, la casa nova del Grau, la masia dels Degollats, Sant Pau de Pinós, Sant Jordi, masia Sellarès, Sallent, Santpedor i Manresa". (1)

Primer fou forn de pa (avui ja no existeix), i després bar, restaurant i hostal. A càrrec de l'hostal hi havia el Jaume Carcasona i la seva dona Trini Solà que feia de cuinera. El Jaume el.laboraba una coca d'ou i una ratafia de nous que van ser molt populars a la zona, tant que fins i tot se'n va fer ressò el diari la Vanguardia, en un reportatge publicat el dimarts 5 d'abril de 1966 :

"Tras una ininterrumpida sucesión de curvas, la carretera desciende finalmente en apretados lazos hacia el curso de la riera de Marlés. El lugar, distante casi ocho kilómetros de Alpens, es realmente encantador y justifica el favor de que goza. El llamado «Cobert de Puigcercós», a la derecha y junto a la ruta, brinda al visitante la oportunidad de degustar la típica, «coca» acompañada de ratafia, esta bebida rural de gusto y nombre singular. En la parte opuesta de la carretera y sobre un pequeño altozano, se levanta la ermita románica de Sant Esteve de Comía, llamada comúnmente de Roma". (1)



Els anys 60 i 70 l'emplaçament al costat de la riera de Merlès, afavoreix els campaments d'estiu. L'any 1975 al costat de l'hostal ja hi havia un terreny per fer càmping en el bosc :

1975. Cobert de Puigcercós, a 770 metres d’altitud. És un hostal de carretera, en el qual es pot fer estada de dies. Té, a la dreta del riu Merlès, un terreny de càmping en el bosc, bellament emplaçat prop de la riera. Els subministraments, els proporciona l’hostal. Té molta anomenada i s’ha fet molt popular la coca d’ou elaborada per l’hostaler Jaume Carcassona. Acompanyada amb ratafia, licor d’herbes, resulta molt agradable.
L’adreça per escrit és: Hostal Cobert de Puigcercós-Borredà, correu per Sant Quirze de Besora. Una adreça a Torelló, carrer Sant Miquel, 28, telèfon 491. Es troba a 8 km de Santa Maria d’Alpens i a 23 de Sant Quirze de Besora; a 6 de Borredà, a 16 de Vilada i a 30 de Berga (...)  (2)


1978 -Hostal al peu de la carretera... Punt estratègic siutat al km.24 de la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, anomenada la Pubilla de Catalunya, per haver estat la primera que va construir la Diputació Provincial. Altitud: 770 m. És un lloc habitualment concorregut per excursionistes, acampadors, caçadors, boletaires i motoristes de cross ... L’hostal sol estar proveït de queviures de tota mena i, a més a més, disposa d’una dotzena d’habitacions per a sojornar-hi... (3)


Després va regentar l'hostal la segona generació de la mateixa familia, la Magda Carcasona Solà i el marit Josep (Pep) Barniol seguint apostant per una cuina casolana i tradicional i un ambient molt familiar.

Una de les ajudants que tenia la Trini a la cuina del Cobert de Puigcercós, va ser la Cinta Camprubí, que anys més tarda va obrir junt amb la seva familia, la Fonda Cinta de l'Alou de Sant Agustí de Lluçanès. El 29 d'octubre de 2010 el diari la Vanguardia feia referència als fogons del Cobert :

"Jacinta (Camprubí) trabajó bastantes años en la cocina del hostal Cobert de Puigcercós, en la no lejana población de Borredà. “Allí –nos dice– me formé y, junto a la abuela Trini –extraordinaria cocinera– aprendí los secretos de la cocina tradicional, las bases culinarias de aquellos guisos de origen rural, caseros y queridos, que hoy la celeridad y la impaciencia alejan de nuestra vida familiar. En realidad –prosigue Jacinta– siempre me había agradado mucho cocinar pero trabajar junto a Trini fue la mejor de las experiencias”. Hace nueve años, Jacinta decidió finalizar su larga labor en los fogones del Cobert de Puigcercós para encauzar un nuevo camino. Así, junto a su esposo Melcior Rovira, asumieron la gestión del actual restaurante, un proyecto familiar en el que también hoy participan sus tres hijos: Ferran, en los fogones junto a su madre, y Albert y Nuria (...)" (4)

L'estiu del 2014 es va cel.lebrar la tradicional festa major del Cobert de Puigcercós, coincidint amb la inminent jubilació de la Magda Carcasona. La filla Montse Barniol publica l'abril del 2015 aquest missatge via facebook :

Hola a tots!!
Com sabeu i hem anat anunciant, aquest any el Cobert de Puigcercós es jubila!!! bé, es jubilen els pares a finals de juny, i amb ells els 70 anys de servei, menjars, sopars, xerinola i tardes de domino ;-)) que ja varem començar els avis.
I escric aquest post al FB perquè potser em podeu ajudar entre tots a donar veus per si algú està interessat en portar el COBERT. És un lloc molt especial, ja ho sabeu, amb aquella verdor que l'envolta per tot arreu, i aquella tranquil.litat que només es trenca al pic d'estiu amb el brogit de banyistes que venen al tresor de la Riera de Merlès.

Ens encantaria que algú amb ganes de fer-s'ho seu, de muntar el seu projecte de vida, o la seva idea de negoci, vingui a veure'ns per parlar-ne. El telf és 938239048. El Cobert ha passat per diverses etapes, des del forn de pa original, que va ser el seu inici i que ja no existeix, a bar, restaurant, hostal i lloc de servei per qualsevoooool cosa que faci falta. Segur que la propera etapa serà igual d'engrescadora i voldríem que si sabeu d'algú que alguna vegada hagi somiat portar un negoci propi, o potser fins i tot el mateix Cobert, ara ho pugui fer realitat.

Gràcies per fer-ne ressò! una abraçada per tooooots 


Codi de registre. HCC-002943. estrelles. Pensió 1 estrella.


FONTS CONSULTADES 

(1) Scriptorium ripollès: Camins ramaders del Ripollès/3. : La gran carrerada del Lluçanès /1
(1) Hemeroteca de la Vanguardia. "Del Ter al Llobregat por Alpens, Borredà y Vilada".
(2) Jaume Sala Sibillà - Berguedà i Lluçanès: Lluçà, Pic-en-cel, La Quar, La Nou ....1975. p. 240
(3)  Sant Jaume de Frontaya i l’alta vall del riu Merlès, p.112
(4) Hemeroteca de la Vanguardia
Montse Barniol Carcasona - La festa major del Cobert de Puigcercós
http://monbarca.blogspot.com.es/2014/08/la-festa-major-del-cobert-de-puigcercos.html


Hostal del Torrent (La Nou de Berguedà)


Antic hostal situat aprop del torrent de la Nou, al peu del camí ral que venia de Cercs i de Berga. També a l'hostal s'enllaçava amb el camí que anava a Castell de l'Areny, i després es bifurcava per anar a Vilada i la Baells.


L'any 1883 mossèn Anton Comellas Marginet (1825-1888) va arrendar la masia del Torrent de la Nou de Berguedà per poder allotjar-hi els devots que venien a veure la verge de Lourdes :

Els primers temps del santuari, no havent-hi edifici per a atendre els visitants, mossèn Anton lloga per una porció d’anys, a en Josep Picas, la veïna masia del Torrent, a l’altra part del rierol, on poden menjar i àdhuc pernoctar els devots als quals no és fàcil de fer la visita en un dia. Té lloc l’arrendament l’any 1883, i l’any següent són comprats al mateix Picas, en dues partides, diferents mobles, com llits, taules, cadires, vaixella, etc, que els devots utilitzen gratuïtament o en benefici del santuari.”(1)

Les obres del santuari de Lourdes de la Nou van començar el 2 de maig de 1880 i van finalitzar l'any 1885. L'excursionista Artur Osona, l'any 1899 comenta : “... Torrent, que es l’Hostal de la Nou ó de Lourdes, situat á uns 2 minuts de la gran iglesia de Lourdes, que’s troba en la vorera oposada del torrent.”  (2)


Can Torrent, casa que fa d’hostal, hon esmorsárem. Trobárem una gent molt amable y honrada, que’ns manifestaren que no coneixian de provisions y de llits. Termenat lo refrigeri, atravessárem lo torrent que está próxim á la casa hostal, y tot seguit arribavam á l’iglesia de la Mare de Déu de Lourdes, que’l torrent separa de l’hostal. (3)


 

L'any 1893 va obrir l'hostatgeria del santuari de Lourdes de la Nou, i és que l'hostal de cal Torrent ja no donava a l'abast per poder donar servei a l'allau de visitants i devots de la verge que arribaven a la Nou.


César August Torras també descriu l'hostal l'any 1905 : “Al peu del santuari (de la Nou) hi ha dues cases, una d’elles un hostal (4). 








FONTS CONSULTADES

(1) Solà Fortià  - El Santuari de Lourdes de la Nou. Publicacions del santurari. 1936, p. 74
(2) Artur Osona - Guia itinirària del Llussanés, Pyrineus ... p. 311
(3) Artur Osona - Guia itinerària del Llussanés, Pyrineus ... p.369
(4) César August Torras- El Berguedà. Vol. 5. Col. Pirineu Català, p.106
Ramon Solé. https://fontsaigua.wordpress.com/2015/01/04/avui-destaquem-la-font-de-el-santuari-maria-de-lourdes-de-la-nou/
Fotos : L. Roisin / Thomas
Revista. Santuaris de Maria. El de Lourdes de la Nou. 1893

Fonda Cerdanya (La Pobla de Lillet)

 

La casa de cal Cerdà es va edificar a la plaça del Fort de la Pobla de Lillet i ja existia l'any 1830. La casa fou comprada per la familia Ferrer, una de les pioneres de la indústria del teixit a la Pobla de Lillet.

Un dels membres de la nissaga fou mossèn Ramon Ferrer (La Pobla de Lillet 1869 - Sitges 1932), conegut com a pare Ferrer. Va emigrar a Amèrica, i s'hi va quedar durant 25 anys establint-se a Sant Francisco (Califòrnia) on va fer de capellà. Allí devia fer fortuna ja que l'any 1931 va fer una deixa testamentària de 6.731 dòlars per arranjar les escoles de la Pobla de Lillet, que encara avui són vigents.

Trobem al sr. Ferrer de cal Cerdà casat amb Ignàsia Costa Mallol, germana del propietari de la fàbrica Bonaventura Costa Mallol, creada l'any 1867 a la Pobla de Lillet. Amb els guanys provinents del tèxtil es va acondicionar la casa de cal Cerdà per fer-ne una casa benestant que acollia hostes. El 1899 consta com "mesón" a càrrec de Jaume Bonfill Saus.

Hem trobat referències del molí de cal Cerdà, posiblement situat en el lloc on més tard es va bastir la fàbrica de cal Pujol "Tejidos Pujol SA", després "Tejidos Rebés SA".

El 1905 l'excursionista César August Torras va publicar la seva guia del Berguedà amb les fondes de la Pobla : "Fondes y hostals. Cerdanya, Falgars; can Farinas ... can Pericas y can Magre. Preus corrents, de 3 a 5 pessetes per dia, a tot estar". (2)


Posteriorment Anton Puigbò la inscrigué com a parador o mesón. L'any 1917 Antoní Rotllan Cabanes va obrir una botiga de gra, amplià les caballerisses i li donà el nom de "Fonda de Cerdaña". Antoní s'havia casat amb la Mercè Casals Travería (?-1971) i la parella van tenir 3 fills : la Maria, el Josep i la Carme.




Pels volts de 1927 el fotògraf  i excursionista Carles Fargas i Bonell (1883-1942) va fer un fotografia dels arcs de l'eixida de la fonda. El divendres 21 d'octubre d'aquell any l'ajuntament de la Pobla hi va organitzar una banquet pels ex-combatents de la guerra d'Àfrica :

 "POBLA DE LILLET Con motivo de celebrar la fiesta de la raza y de la paz, el domingo último se reunieron en la fonda de Cerdaña, y en fraternal banquete con que les obsequió el Ayuntamiento, los cincuenta ex combatientes de la campaña de África que sirvieron en aquellos territorios desde 1.909 hasta la fecha, residentes en esta población. El acto fue presidido por el alcalde y varios concejales, el comandante del puesto de la guardia civil y el de mozos de escuadra de la localidad. Al descocharse el champagne, se levantó el secretario del Ayuntamiento y en tonos patrióticos expuso a los reunidos el significado del acto que se celebraba, finalizando su elocuente discurso con vivas a España y al ejército, que fueron entusiastamente contestados. El lunes, a las nueve y media, se celebraron en la iglesia parroquial, solemnes funerales por le eterno descanso de ruestros hermanos muerots en campaña, cuyo acto asistieron representaciones de todas las fábricas y sociedades de la población con sus directores y presidentes al frente, los alumnos de ambos sexos con sus profesores, el Ayuntamiento en coruoración y el pueblo en general, resultando el acto emocionante.".

En una guia automovilista de 1930 la fonda figura com a Hotel Cerdanya situat al carrer Pontarró núm. 7 i tenia el telèfon 14.

L'octubre del 1936. "L' únic capellà que es va quedar al poble va ser el rector, que es deia Agustí Graell. El tenien detingut a la Fonda Cerdana, ja que els interessava la seva firma per cobrar una deixa que arribava cada mes de California, d'un tal pare Ramon. Ara be, a l'octubre del 1936, el van assassinar salvatjament". (5)

Mossèn Agustí Graells i Farràs havia nascuta a Linyà i era rector de la Pobla de Lillet. El Comitè de la Pobla li va fer el salconduit segons el qual no es podia moure de la fonda Paiet de Ripoll. Prenent com a excusa unes declaracions, el van portar a la Fonda Cerdanya de la Pobla. En realitat, buscaven diners. Per això el van portar a la Pobla amb insults i tota mena de vexacions fins que al 12 d'octubre de 1936 li van tirar un tret ... ." (5)

L'any 1938 a la Fonda Cerdanya hi arribaven els refugiats de la guerra civil, amb destí a Andorra o França:
"numerosas evasiones desde el Berguedà hacia Andorra y Francia se organizaron en la fonda Cerdanya de la Pobla de Lillet y en Guardiola de Berguedá en cal Rotllan de Brocá y la fonda de ca la Bórnia. " (5)

"(...) Els republicants, abans de marxar de la Pobla, al començament de febrer de 1939, van cremar les fàbriques tèxtils de ca l'Artigues, el Pujol i el Costa. També van cremar la Fonda Cerdanya, i els magatzems de l'estació del ferrocarril". (5)

 

Als anys cinquanta els estiuejants comencen a visitar la Pobla i la fonda es publicita al diari la Vanguardia (6) :

22 de maig de 1949 - LA POBLA DE LILLET y sus magníficos alrededores. La mejor época para un buen descanso. Confort. Todas las habitaciones con vistas panorámicas y soleadas en FONDA CERDAÑA.

12 de juliol de 1950 - VERANEO IDEAL. POBLA DE LILLET. Lugar pintoresco, sano y agradable. Altura 845 m., michos pinos y fuentes lindantes al pueblo. La mejor época del año. FONDA CERDAÑA 

 

24 de juny de 1952 - VERANEO IDEAL. POBLA DE LILLET. En estos días de calor disfrute de buen clima en esta pintoresca y sana villa, hermosos bosques de pinos a 5 minutos. Confort v cocina casera y ssbrosa en FONDA CERDAÑA - Telf, 12.

12 de juliol de 1958 - EXCURSIONES Para su visita al nacimiento del río Llobregat y si quiere pasar unas vacaciones agradables, POBLA DE LILLET se las ofrece y FONDA CERDAÑA se las garantiza.


El 27 de juny de 1971 va morir Mercè Casals Traveria, vídua d'Antoní Rotllan. Els descendents de la familia Rotllan de la fonda tenien diferens negocis arreu : l'empresa Rotllan SL, el Garatge Rotllan i altres empreses vinculades al sector del paper, com la Paperera del Montseny i la Cel.lulosa de Sils.

La filla de l'Antoní i la Mercè, la Maria Rotllan i Casals casada amb Ramon Malaret, va dirigir la fonda molts anys fins que es va jubilar l'any 1982. A partir d'aquella data va regentar la fonda la seva filla Josefa Malaret Rotllan. L'any 1984 la fonda tenia 30 habitacions amb calefació i una capacitat per 50 persones. Al menjador hi cabien 150 persones. L'any 2005 es van reformar les habitacions amb bany i el 2007 es van fer obres a la façana de l'edifici.




FONTS CONSULTADES
(1) http://www.fondacerdanya.com/who_cat.html
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08166/memoria.pdf
(2) César August Torras- El Bergadà - Col.lecció Pirineu Català, 1905, p. 98.
(3) Ferran Sànchez Agustí- Espias, contrabando, maquis y evasión: la Segunda Guerra- 2003 
(4) Guia del automovilista. Cataluña y Pirineos, p. 212. 1930
(5) La guerra civil al Berguedà. P. 23- 91- 126
(6)  Hemeroteca de la Vanguardia

FOTOS
Galeria Lillet.cat
http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=121#top_display_media
Galeria Lillet.cat
http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=52#top_display_media
La Fonda Cerdanya. Diferents Vistes.
http://tempusfugitlapobla.blogspot.com.es/2014/12/la-fonda-cerdanya-diferents-vistes-des.html
Blasi i Vallespinosa, Francesc - Grup de gent en un plaça de la Pobla de Lillet. Entre 1912 i 1918- Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya (CEC)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/36742/rec/282
La Fonda de Cerdaña- Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/51873/rec/1

Hostal de Giol (Centelles)


Antic hostal de Centelles (Osona) que es trobava al carrer de Jesús núm. 15, i que ja trobem documentat l'any 1875 :

Any 1875, 18 de gener (...) "A las 11 y i próximamente llegamos a Centellas, habiendo antes de entrar en el pueblo, hecho parar y nos mandaron que nos pusiéramos de dos en dos y en esta disposición, entre dos filas de Carlistas entramos en el mismo siendo de advertir que pusieron á las señoras en la primera fila y los carlistas que nos conducían armaron todos la bayoneta. Nos condujeron en el Hostal de Giol, en cuya puerta pusieron centinela. A lli comió quien tuvo apetito y al poco rato se nos presentaron una comisión del Ayunt° y varios vecinos ofreciéndonos para cuanto pudiéramos necesitar. También vinieron comisiones de Aiguafreda y Figaró" (...) (1)

El 18 de maig de 1882 alguns membres de l'Associació d'Excursions Catalana van fer un excursió a Centelles i al Castell de Sant Martí i es van allotjar a l'hostal :

"Centellas. Nos dirigírem à la posada de ca'n Giol, devant de la Rambla, encarregàrem lo dinar ..(2)


Gran Fonda de Ramon Giol.
Situada en el paseo (Jesús, 15 ) Centellas (Barcelona)
Edificio completamente restaurado. Servicio esmerado. Luz eléctrica.

Quirze Parés i Ganyet (1909-1993), excursionista i aficionat al cinema, va ser durant anys un bon client de la fonda :

"Quirze Parés va néixer a Sant Boi de Llobregat al 1909 i va estudiar peritatge mercantil, fet que li permeté arribar a ser un dels caps administratius de la colònia Rosal. En un moment indeterminat, va arribar a Centelles, on buscava recuperar la salut de la seva dona, Maria Feu. Com un estiuejant més, la parella s’instal·là a la desapareguda Fonda Giol, al Passeig, just on comença el carrer Jesús. En aquest establiment, hi tingué una habitació llogada durant més de 25 anys. El matrimoni habitualment passa 4 o 5 mesos d’estiu a Centelles, tot i que ell ha d’anar a treballar a Barcelona. Possiblement per aquest motiu, finalment decidiren comprar o fer-se una casa al final del carrer de Jesús". (3)


A la paret del menjador de la fonda hi havia penjat un gran quadre del pintor Joan Musach :

"Quan hi havia l’Hostal de Can Giol, (el pintor Musach) que també s’ocupava de la restauració de les parets, hi va fer una pintura de temàtica paisatgística, que ocupava el saló pels convits. L’obra encara es conserva al mateix lloc, ja que és tant gran que ningú pensa en moure-la. Avui forma part de l'habitatge d’uns veïns, que molt amablement me l’han deixat fotografiar.
És una pintura fosca. Costa de veure-la, i encara més amb fotografia, perquè tot el paisatge està fet de tons grisos i blaus opacs. Representa una vista de Centelles, des de la banda de la C-17, per dir-ho alguna manera, amb el Puigsagordi i la Costa al fons. L’obra, és que la pintura sembla d’execució molt ràpida: taques, línies intuïtives. És un treball impressionista, impressionant". (4)





FONTS CONSULTADES

(1) Pere Maspons i Cadafalch. Any 1875. Memòria d'un segrest
http://www.laroca.cat/arxiumemoria/obres/2-11/2-11.pdf
(2) Butlletí Associació d'Excursions Catalana. Volum 3-5
(3) Francesc Roma Casanovas. Quirze Pares i el cinema
http://francescroma.blogspot.com.es/2012/12/quirze-pares-centelles-i-el-cinema.html
(4) Aleix Art. Crónica de Centelles. Inventari d'artistes centellencs -1
http://cronicadecentelles.blogspot.com.es/2014_01_01_archive.html
Carrer de Jesús. Centelles
http://webnom.proxarxa.net/toponim.php?top=28
Joan Musach
http://www.pintorrestauradormusach.com/ca/empresa/historia