Hostal d'Altafulla (Altafulla)


L'hostal d'Altafulla es va edificar fora les muralles de la vil.la closa d'Altafulla al peu del camí ral que anava de Barcelona a Tarragona. Al seu voltant es van edificar noves cases formant el que es conexeria com el "raval de l'hostal".




A la paret hi ha pintada la data de 1746, però no podem afirmar que sigui l'any de la seva edificació ja que hi ha informacions que apunten que l'origen podria ser anterior. En el llibre "Altafulla" editat l'any 2001 s'hi pot llegir : "Els Blanc feien d'hostalers. El besavi Jaume, mercès al casament amb Mateua, la viuda de Jaume Boronat el fundador de l'hostal; l'avi Joan casà la filla Isabel amb un Gallart, i el seu nét Joan Gallart Blanc, tanca la nòmina dels hostalers del segle XVII".





El camí que baixava de la vil.la closa en direcció al mar, perpendicular al camí ral de Tarragona i Barcelona, i situat just al costat de l'hostal es devia anomenar "camí de l'hostal" i més tard "carrer de l'hostal". El 17 de gener de 1939 el règim franquista va substituir la vella placa del carrer per una de nova amb el nom de "carrer de Sant Antoni Abat". 

El 18 de gener de 2011 la Plataforma Altafulla Unida (PAU) va presentar una moció al Ple ordinari del mes de gener de l'Ajuntament d'Altafulla, amb una proposta d' "Aprovació de la restitució del nom tradicional de carrer de l'Hostal al vial perperndicular comprès entre els carrers de Dalt i Marquès de Tamarit, el qual encara amb el nom de carrer de Sant Antoni Abad, commemora aquell 17 de gener de 1939, dia de l'entrada del Cuerpo de Ejército Marroquí al poble d'Altafulla".

Foto comparativa de l'antic carrer de l'hostal (avui carrer Sant Antoni Abad)

Però a dia d'avui l'Ajuntament d'Altafulla encara no ha restituït el nom tradicional del "carrer de l'hostal" i encara figura la placa amb el nom imposat de "carrer de Sant Antoni Abad".


Mostra Antics hostals del Tarragonès en un mapa més gran



FONTS CONSULTADES :

Maria Porter Moix, Francesc Blanc Canyelles, Joan Carnicer Torrent  - ALTAFULLA- Col.leció la Creu de Terme- Centre d'Estudis d'Altafulla - Ed. Cossetània -2001
http://books.google.es/books?id=kLmMbVL1TEQC&pg=PA51&dq=altafulla+hostaler&hl=ca&sa=X&ei=uPHkUayXMcPB7Aat8oC4DQ&ved=0CD0Q6AEwAA#v=onepage&q=altafulla%20hostaler&f=false

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ravals_d'Altafulla

http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/altafulla/cases-dels-ravals-d-altafulla

http://paualtafulla.blogspot.com.es/2011/01/mocio-al-ple-ordinari-de-mes-de-gener.html

Fotos : Angela Morrissey
Texte: Carles Fígols



Hostal dels Frares (Taradell)


L'excursionista i fotògraf Antoni Gallardo Garriga, soci del Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C),  va passar aprop de l'hostal entre els anys 1912-1927, i el record d'aquell instant ha quedat perpetuat en la fotògrafia que encapçala aquesta fitxa. Avui la casa hostal dels Frares és una granja que es dedica a l'engreix de porcs de qualitat formant part de la Cooperativa Plana de Vic.

L'hostal es trobava al peu del camí de ferradura que anava de Vic a Mataró (pel Pla de la Calma i Vilamajor). Aquest camí sortia de Vic en direcció a l'hostal can Paella i poc després el camí girava a  l'esquerra seguint un torrent fins arribar a l'hostal dels Frares i després el camí seguia en direcció a Seva.

Es parla del camí de Torre Llebreta (o camí de Taradell), que algunes fonts anomenem "camí romà" -anterior al camí ral- un camí que venia dels Hostalets de Balenyà i anava en direcció a l'hostal dels frares, però de moment no tenim prou informació per poder verificar aquest tema.

Si teniu més informació de l'hostal dels frares ens la podeu enviar via e-mail o en els comentaris d'aquesta entrada.



FONTS CONSULTADES :

Arxiu fotogràfic del CEC
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1307/rec/116

Prontuario de la mayor parte de caminos y veredas.. Pere Serra i Bosc
http://books.google.es/books?id=SdprylV9lAMC&pg=PR6&dq=hostal+de+centelles&hl=ca&sa=X&ei=qSrJUZftI8OQhQev7oHABw&ved=0CFsQ6AEwBQ#v=onepage&q=vique&f=false

Balenyà Els Hostalets. Comunicacions i població
http://balenya.16mb.com/comunicacions.html

Los Folloneros: caminada popular de Sant Miquel de Balenyà 2011
http://losfolloneros.blogspot.com.es/2011/10/xxiii-caminada-de-sant-miquel-de.html

http://www.malla-osona.net/noticies/noticia/titol/l-hostal-dels-frares-gestionada-per-dos-mallencs-s-endu-un-porc-d-or-de-bronze

Hostal de can Paella (Malla)



Can Paella era una antic hostal que el 1814 ja és citat en l'obra "Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado..." de Pere Serra i Bosc com a punt de parada en una important cruïlla de camins. Aprop de l'hostal es bifurcava el camí ral de Vic a Barcelona (per Sant Feliu de Codines o per l'Ametlla), el camí de Vic a Mataró (pel pla de la calma), i el camí de Vic a Cardona (per Moià i Manresa).

El camí de ferradura de Vic a Barcelona (per Sant Feliu de Codines) seguia el següent trajecte : Vic, hostal can Paella, hostal del Bolló, Tona, Balenyà, Centelles, Hostal de la Torre de Sant Beli, Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Sentmenat, Sabadell, Sant Medí (ermita i 4 cases), Sant Gerònim d'Hebron, Sant Ginès d'Horta, Nostra Senyora de Gràcia i Barcelona.

El camí de ferradura de Vic a Barcelona (per l'Ametlla, Palou i Fontfreda) feia el següent recorregut : Vic, hostal can Paella, hostal del Bolló, Tona, Balenyà, Centelles, Masia del Presseguer de la Garga, Ametlla, Granollers, Palou, Montmaló, Hostal de la Grua, Hostal del Naprat, Fonfreda, Sant Andreu de Palomar, El Clot i Barcelona.

El camí de ferradura de Vic a Cardona (per Santpedor) seguia el trajecte : Vic, hostal can Paella, Hostal del Bolló, Collsuspina, Moià, Hostal de la Grossa, Calders, Pont de Cabrianes (tres cases), Santpedor, Súria i Cardona.

El camí de ferradura de Vic a Cardona (per Manresa) passava per : Vic, hostal can Paella, hostal can Bolló, Collsuspina, Moià, Hostal de la Grossa, Calders, Pont de Cabrianes (tres cases), Sant Fruitós, Manresa, hostal de les ximeneies, hostal nou de Mirada, Súria, hostal de Campalà de Coma, Pont de Malagarriga, La Coromina i Cardona.


FONTS CONSULTADES :

http://www.malla-osona.net/itine.htm
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/view/109773/137308

Patrimoni Cultural de Malla
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08111/memoria.pdf

Serra Bosc, Pere - Prontuario de la mayor parte de caminos y veredas del Principado ... - 1814 http://books.google.es/books?id=SdprylV9lAMC&pg=PA53&dq=posada+paella&hl=ca&sa=X&ei=0OPGUbOANNGChQes2IG4CA&ved=0CEMQ6AEwAg#v=onepage&q=posada%20paella&f=false

http://books.google.es/books?id=AfV2LOW25K0C&pg=PR6&dq=hostal+ribot+girona&hl=es&ei=00QHTe_YOY_Lswb9_4D6DQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CE0Q6AEwBg#v=onepage&q&f=false      

Hostal de la Bonaigua (Esterri d'Àneu)







Antic hostal situat al port de la Bonaigua que es trobava envoltat de cabanes de pastors o bordes situades al costat del camí que es dirigia a la Vall d'Aran. També és anomenat hospitalet de la Bonaigua.

Segons una noticia publicada a la Vanguardia el 4 de març de 1915 l'hostal va quedar molt afectat per un allau. Dos anys després, l'any 1917 l'excursionista i fotògraf Antoni Gallardo i Garriga, membre del Centre Excursionista de Catalunya va fer un fotogràfia de l'entrada de l'hostal on s'hi veuen animals de monta i gent, i el mateix any Josep Salvany va fer una fotogràfia titulada "hospital de la Bonaigua".



FONTS CONSULTADES :

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1915/03/04/pagina-8/33337257/pdf.html?

Arxiu fotogràfic del CEC
http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/afcecemc/id/1010

Hospital de la Bonaigua - 1917- Fons Salvany
http://pinterest.com/pin/214484000975886043/

Hostal cal Tampanada (Gósol)


L'antic hostal cal Tampanada es troba situat al bell mig de la Plaça del poble de Gósol. El dia 23 i 24 de juliol de l'any 1903 membres del Centre Excursionista de Catalunya, acompanyats del guia Esteve Campmajor, van allotjar-se a l'hostal, que en aquella època era propietat de Josep Fontdevila. El dia 24 els excursionistes van pujar al Pedraforca arribant a la fonda a punt per sopar :

"L' hostaler en Tampanada, ja'ns tenia preparat un gran sopar. El guia, l'Esteve Campmajor, sopà ab nosaltres. Es un bon guia, valent, seré y molt atent. En Tampanada també mereix mencionar-lo. Tot sopant se planejaren els itineraris que cada hu de nosaltres volia fer. Se va resoldre que en Bartomeu Mitjans, en Joaquim Casas- Carbó, en Joseph Armangué, els fills d'en Torras, en Miret y en Bombach atravessarien la serra de Cadí pel coll de Tancalaporta, baixarien a Bellver, anirien a Puigcerdà, y desde allí serres enllà cap a Camprodon.
En César A. Torras, ab en Joseph Deu, en Marian Figueres, 
l'Elies Barberà (que'l trobàrem a Gòsol) y en Serra, se quedarien a Gósol pera pujar a la serra de Cadí a visitar la font del Cristall, les Tres Canaletes y la famosa canal Baridana.
En Juli Vintró y jo (Pere Pagès), montanyes avall, seguírem les aigües cap a 
Sant Llorenç dels Piteus o de Morunys, Solsona, Cardona y Barcelona.
Passàrem part de la vetlla a la plaça, fent tertulia ab els gosolenchs, y abans d'anar a dormir ens despedirem tots mutualment, perquè al dia segücnt, a punta d'auba, cadascú tiraria pel seu cantó,

La primavera de l'any 1906 un jove pintor de 25 anys va arribar al petit poble Gósol i es va hostatjar a cal Tampanada. Era Pablo Picasso, famòs pintor que viatjava amb la seva companya Fernande Olivier (1881-1966) -model francesa que en realitat es deia Amélie Lang-.



El dia abans d'anar a Gósol, Picasso, Fernande Olivier i l'amic Ramon Reventós s'havien reunit al bar el Guayaba de Barcelona per planificar el viatge, tal i com es pot veure en una foto feta per Joan Vidal Ventosa.


La matinada del diumenge 27 van viatjar en tren des de Barcelona fins a Guardiola de Berguedà. Allà van contractar un traginer i unes mules, per continuar pel camí ral fins a Gósol. Anys més tard la Fernande va descriure les sensacions d'aquell tram del viatge :

"Per arribar-hi calia fer un recorregut de vàries hores dalt d’una mula, per corriols envoltats, d’un costat, d’una paret vertical de roca que et massacrava mans i genolls, mentre de l’altre costat un precipici pregon ens obligava a tancar els ulls per vèncer el vertigen. Aquells precipicis no inquietaven les mules el més mínim, prudents, i de les que hom es podia fiar. En un moment precís vaig notar com s’afluixaven les cingles de la sella i em vaig esmunyir perillosament cap enrere. Sortosament, el traginer, un cop alertat, vingué a recol.locar la sella, la mula i a mi".

Viatjaven amb poca roba, un cavallet per pintar i unes caixes de fusta farcides d'olis i pincells. Després de 7 o 8 hores seguint el camí ral des de Guardiola de Berguedà, van arribar al vespre a Gósol. Aquella nit ja es trobaven instal.lats a la fonda, i sabem que van tindre temps de veure el ball que tots els diumenges es cel.lebrava a la plaça. Dos dies després van escriure una carta al seu amic Guillaume Apollinaire.

Picasso gaudia de les vetllades vora la llar de foc de l'hostal, de les converses amb l'hostaler berguedà Josep Fontdevila i amb els passavolants que s'hi allotjaven. També fou testimoni de les partides de cartes on hi participaven pagesos, pastors, traginers i contrabandistes, tots ells eren gent de muntanya amb forta personalitat, però de caràcter noble i cor sincer. També ell jugava a cartes amb el vell Tampanada i amb el de cal Benet.

El 21 o 22 de juny Picasso i la Fernande escriuen (segurament des de l'habitació de l'hostal) una nova carta a l'amic Guillaume Apollinaire, i l'acompanyant del pintor va deixar-hi reflexions interessants, com per exemple que en aquell poble li feien menjar "rates de cua llarga" i que no li agradava gens el paisatge

Picasso es trobava allunyat dels cercles culturals i artístics que solia freqüentar i del ritme frenètic de París. A Gòsol va trobar la tranquilitat i la serenor que buscava feia temps, per iniciar un periode de desbloqueig, d'experimentació i de canvis profunds en la seva obra artística. L'estada a Gósol va marcar un abans i un després en l'obra del genial pintor, i amb els anys es coneixeria com l'etapa ocre o el protocubisme.

Josep Fontdevila

Tot i les diferències entre els personatges, Picasso va fer molta amistat amb l'avi de la fonda, l'hostaler Josep Fontdevila "el Tampanada", que aleshores tenia 91 anys. L'hostaler berguedà va ser font d'inspiració pel pintor, ja que va fer molts dibuixos i un famòs quadre exposat al Museu Metropolitan de Nova York. Fontdevila, és sens dubte un dels hostalers més famosos de la història.

 



Dibuixos deJosep Fontdevila, propietari de l'hostal de cal Tampanada

Picasso portava sempre amb ell una petita llibreta anomenada "Carnet Català" on anotava i dibuixava tot allò que li veia que li cridava l’atenció, i aquestes anotacions servien per començar a treballar els quadres . Des del balcó de l'habitació de la fonda (situat al pis superior esquerra) va pintar el quadre "les cases de Gósol",  una obra precursora del cubisme, un moviment pictóric que encara no s'havia inventat.

Pels volts del 10 d'agost, Picasso i la Fernande van marxar de Gósol en direcció a Paris, creuant pel pas dels Gosolans. A les mules hi portaven les teles enrotllades amb les pintures que Picasso va pintar durant la breu estada a Gósol.



El resultat d'aquell breu però intens estiu es va reflectir en un quadre que va pintar l'any següent a Paris titulat "Les senyoretes d'Avignon", una obra que va revolucionar la pintura del segle XX i va obrir les portes a un estil i una nova manera de concebre l'art.



El museu Picasso del poble i la casa encara dempeus de l'antic hostal cal Tampanada recorden al visitant, l'estada que va fer el pintor malagueny al petit poble berguedà de Gósol l'estiu de 1906.

LA FAMILIA FONTDEVILA

L'avi Josep Fontdevila sabem que va tenir un fill, Pau Fontdevila, que es va casar amb Petra Caminal. Aquest matrimoni va tenir (almenys) 2 fills: el Josep i la Sabina. 

El nét Josep Fontdevila Caminal va marxar a l'Argentina, a la zona de Tucumán. Alli es va casar amb Francisca Reinés Capó Mayorquina i van tenir una filla: la Dora Fontdevila de Diaz. Els descendents d'aquesta branca familiar dels Fontdevila actualment viuen a Santiago de Chile.

La Sabina Fontdevila Caminal va viure a la Seu d'Urgell i es va casar amb Fernando Salas, i sembla que els descendents d'aquesta parella encara hi viuen.


FONTS CONSULTADES :

Pere Pagès Rueda - Excursió al Ripollès, y Alts Bergadà  i Cardoner - Butlletí del CEC - 1904 - p.38
http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1904m10v14n117.pdf 
L'estada a Gósol
http://gosol.ddl.net/gosol.php?lg=1&n=C000000&tit=PICASSO
Begonya Montraveta Navarro - L'Època dels Ocres a Gósol
http://gosol.ddl.net/gosol.php?lg=1&n=C050000&tit=Els%20Ocres%20de%20G%F3sol
Camí de Picasso
http://www.altbergueda.com/ca/pl43/id561/Senderisme/Travesses/cami-de-picasso.htm
Portrait of Fernande Olivier
http://www.worcesterart.org/Exhibitions/Past/master_picasso.html
Josep Fontdevila
http://www.metmuseum.org/exhibitions/view?exhibitionId=%7bD3697518-1FB3-4396-9AA0-6CA4B85AD3C0%7d&oid=210006295&pg=7&rpp=20&pos=139&ft=*
Onze setmanes a cal Tampanada amb la seva companya Fernande Olivier
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2773/onze-setmanes-cal-tampanada-seva-companya-fernande-olivier/213034.html
Anton Not - Centenari de l'estada de Picasso a Gósol
http://www.lleidatur.com/pic/pdf/aralleida31/picasso.pdf
Gósol, el kilómetro cero de la modernidad picassiana
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/gosol-kilometro-cero-modernidad-picassiana-1138414
Mn. Ballarín - El Picasso a Gósol - El Xàfec de Vancouver -2005
http://www.casalcatala.ca/upload/file/36_Dec05.pdf
Merce Vidal - PICASSO I L’ARCAISME MEDITERRÀ -EL SUBSTRAT DE GOSOL EL 1906
http://www.raco.cat/index.php/Materia/article/viewFile/83230/112451
Joan Ganyet Solé- Picasso Íntim
http://raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/244925/344242

Foto- Joan Vidal i Ventosa- Museu Picasso de Barcelona-Fernande Olivier, Pablo Picasso y Ramon Reventós en 1906 en El Guayaba
Genís Precioso- Panoramio-Foto cal Tampanada
http://www.panoramio.com/photo/7424079