Hostal del Bancal de l'Arc (Pinell de Solsonès, Vilanova de l'Aguda)


L'hostal del Bancal de l'Arc (de l'Arç, dels Arcs o dels Sals) es troba en un collet a 590 mts d'altitud de la serra de Bancals, al límit dels municipis de Vilanova de l’Aguda i de Pinell de Solsonès. L'hostal antigament pertanyia al terme parroquial de Madrona i avui la casa és coneix com la Caseta del Bancal, aprop de la masia del mateix nom.

A 500 metres de l'hostal en direcció nord-est es troba el Firal del Bancal, una gran esplanada on s'hi cel.lebrava una important fira de bestiar els dies 28 de gener i 19 de setembre. Era una fira ja documentada l'any 1660 i especialment coneguda per la compravenda de mules, però també s'hi venia el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre. El 1916 la Fira del Bancal es va traslladar a Solsona.

Al nord de l'hostal es troba la capella de Sant Antoni del Bancal del s.XVIII. El patró era Sant Antoni de Pàdua que protegia de les malvestats de les guilles, llops, óssos, àguiles i també dels lladres del camí ral.

El 1913 l'excursionista César August Torras va passar per davant l'hostal i va fer la fotografia que encapçala aquesta entrada.



FONTS CONSULTADES :

Ramon Cardona Colell - De vies antigues a camins rals - Revista URTX
http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/169042/266285
Joan Vilà Valentí - Evolució històrica de la transhumància a Catalunya, p. 71
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000076%5C00000001.pdf
Enric Bertran i González - La fira de la Torregassa : una fira ramadera i una fira de camp. Treballas de la Societat Catalana de Geografia, 51. 2001
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000081%5C00000046.pdf
Foto de Torras, Cèsar August, 1913. Arxiu fotogràfic del CEC
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/8610/rec/133
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afceccf/id/30177/rec/40
El Bancal dels Sacs
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0007193.xml?s.q=BANCAL#.VCk41md_uSo
Madrona (Pinell de Solsonès)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Madrona_(Pinell_de_Solson%C3%A8s)
Mapa: ICC.cat

.



Fonda Siboni (Tortosa)


A principis del segle XX el fondista d'origen italià Mateo Siboni era propietari del bar-restaurant de l'estació de trens de Tortosa. Sabem que l'any 1911 va encarregar a Francesc Escudé el projecte de decoració d'un nou café-restaurant que es situaria als baixos de la casa dels sr. Esteban Lamote de Grignon, a la plaça de l'Àngel 12-14 de Tortosa (avui al núm. 6). 

El decorador Francesc Escudé Bosch (1867-1919) era natural de Roquetes i havia començat els estudis d'arquitectura a Madrid. Però no va els va finalitzar i per aquest motiu no podia firmar els seus projectes. Per això molts dels seus treballs són firmats per l'arquitecte Josep Maria Vaquer. Escudé era aficionat a la fotografia i aleshores ja feia 6 anys que havia decorat el Saló Cine Escudé (1905). Més tard dissenyaria la casa Salvador Brunet (1913), la casa clínica del Dr.Sabaté (1914), la casa de Fernando Franquet (1914), el Banc d'Aragó (1918) i l'antiga creu Roja. (1)

En aquell temps la ciutat de Tortosa tenia petites fondes però necessitava amb urgència tenir un gran hotel amb gran capacitat d'alltojament : Diumenge 31 de març de 1912.:  "Van llegando muchos forasteros para la fiesta del domingo de Ramos. En estas ocasiones es cuando mas se deja sentir la falta de un gran hotel en Tortosa, pues las fondas estan llenas los dias laborables. La fiesta de mañana promete estar animadíssima, dejando en todos un grato recuerdo". (2)

El maig de 1912 Mateo Siboni va anar a Tivenys per preparar un dinar al rei Alfons XII, i va triar com ajudants als millors cuiners de la comarca. Aquella tarda el rei va marxar cap a Roquetes on va inaugurar l'Observatori per després tornar a Barcelona amb tren. (3)

Siboni, que havia de ser un home intel.ligent, va saber anticipar-se a les demandes dels seus clients : 16 de juny de 1912. "Ha empezado hoy el nuevo horario de los trenes de la linea del Norte, llegando en su mayoria a ésta ciudad (Tortosa) con retraso. El dueño del restaurant señor Siboni, facilita unas cestas con el almuerzo, que tendrán gran aceptación, pues resultan suculentas y económicas". (4)

La familia de l'hostaler Siboni van viatjar desde Italia per ser presents en la inauguració del nou local : 21 d'agost de 1912. "Procedente de Italia ha llegado la familia de don Mateo Siboni, fondista de la estación." (5)

Dos dies abans de inaugurar-se el nou café-restaurant, es va fer una exposició oberta al públic, de les làmpares que decorarien el luxós local : 30 d'agost de 1912. "En el establecimiento de lampistería de la señora Viuda de don J.Esperanzi, en la calle de Moncada, tuvo lugar anoche la exposición de lámparas fabricadas en los talleres de la casa, para el café y restaurant que abrirá pasado mañana don Mateo Siboni, en los bajos y principal de la casa de don Esteban Lamothe. Las destinadas al gran salón, estilo Imperio y Luis XV, resultan preciosas, así como las demás, de líneas modernistas, que son del mejor gusto." (6)


I per fi arriba la nit de la inauguració de l'establiment : 1 de setembre de 1912 . "Esta noche se inaugurarán el café y restaurant de don Mateo Siboni, montados uno y el otro con tal lujo y suntuosidad, que seran un verdadero acontecimiento. El proyecto y decoración son del señor Escudé, la pintura del señor Fumadó, la lampistería de la víuda de Esperanzi y la carpinteria del señor Franquet y el mobiliario del señor Sanz". (7)

En poc temps el café-restaurant es va converitr en gran establiment hoteler de prestigi per la ciutat. La creació del Port de Tortosa va donar molta feina a l'hotel :

12 d'abril de 1913. -"Anoche la Junta Local de la Liga Marítima y varias otras entidades interesadas en la gran mejora de la creación del puerto comercial de Tortosa y navegabilidad del Ebro desde esta ciudad al mar, ofrecieron un banquete  á los jefes de marina que forman la comisión informadora nombrada por aquel ministerio. El banquete, que se dió en el salón del Hotel Siboni, fué selecto y con un menú digno de los anfitriones y del inteligente Mateo Siboni, que acredita cada vez más su cocina. Al descorcharse el champaña, se pronunciaron elocuentes y calurosos brindis". (8)

El dimarts 23 de maig de 1916. "Han llegado, como estava anunciado, en excursión de prácticas, trenta y tres alumnos de la Escuela superior de Guerra, dirigidos por el coronel D. José Maria de Herreros y de Ridder, y del comandante don José Sánchez Ocaña. Han sido recibidos en la estación por el elemento militar y distinguidas personalidades. Se hospedan en el Hotel Siboni." (9)

El cuiner del Siboni Joan Blasco Pérez

L'any 1917 el cuiner de l'Hotel Siboni era Joan Blasco Pérez, que va retratar-se a l'estudi del decorador i fotògraf Francesc Escudé Bosch. (10)

El 24 de juny de 1917 Siboni va ajudar a socórrer els náufrags d'un vaixell enfonsat : "El cónsul de Italia en Tarragona ha oficiado á nuestro amigo don Mateo Siboni, manifestándole que, de su comportamiento altruista socorriendo á los náufragos del vapor Fert, torpedeado en las Golas del Ebro, lo ha comunicado al embajador en Madrid á fin de que tome en cuenta su humanitario proceder, al mismo tiempo que le felicita por ello." (11)

EL 26 de febrer de 1924 els participants en una assemblea, que es feia al Teatre Principal, per tal de demanar a les autoritats que es millorés el pressupost del ferrocarril de la linia de Val de Zafán a Sant Carles de la Rápita van ser obsequiats a l'Hotel Siboni. (12)


El 23 d'octubre de 1926 Siboni va tornar a servir un banquet a la familia reial : "Viene por segunda vez Alfonso XIII para inaugurar las obras del dragado del Ebro, celebrándose en el Mercado un gran banquete, servido por el fondista Mateo Saboni. Este banquete, parece fue una comida". (13)

 El 1926 l'historiador tortosí i director aleshores d'Unión Patriótica, Enric Bayerri Bertomeu (1882-1958), organitzava un dinar amb 72 comensals a l'Hotel  Siboni, amb el següent menú : "Entremesos variados, Paella valenciana, Solomillo a la Española, Langostinos a la Tártara, Pollo asado, Helado de crema y vainilla, vinos del pais y Champán." (14)

L'Hotel Siboni disposava d'un servei de recollida de passatgers i maletes a l'estació del tren de Tortosa. El mosso cridava :  "Hotel Siboni!!" Hotel Siboni!! per atraure als futurs clients, al mateix temps que el mosso de la competència, que estava al costat, cridava : Hotel Victoria!! Hotel Victòria!! (15)

El 2 de gener de 1930 el personal del l'Hotel Siboni va desplaça-se fins a la Torre de Sol de Riu a Vinaròs (Castelló), per servir en el banquet de casament de la parella Maria Sunyer i Vicente Sanchís. Entre els convidats hi havia el Bisbe de Tortosa, Félix Bilbao, Juan Antonio Primo de Rivera, Crespo Azorín, el marquès de Fuente Hermosa.... Es va sevir un menú internacional : "Consomé a la Piamontesa, Lubina a la Veneciana, Espárragos con salsa inglesa, Frutas, Helados Sara Bermhard y Cupps, café, licores y cigarros (...) (16)

Enric Bayerri publica en la seva Història de Tortosa l'any 1935 : "A l'hora de minjá, un arrosset en peix com no'l guisa milló lo cuiné de'l Siboni. Totes les atencions i tot lo milló peix es sempre per als que'ls visiten ...» (16). L'hotel disposava d'una gran cuina i el menjar servit era molt abundant, sent famosos els canalons "Rossini", ferms i melosos i amb tócs de tófona. (17)

Fent recerca per internet hem trobat una curiosa història de fantasmes de l'habitació 14 de l'Hotel Siboni (18)

El 2 de gener de 1952 es va crear el "Club Universitario Dertusa" en un altell de la Fonda Siboni, sent president Fernando Loscos. 
  • El 4 d'octubre de 1964 al cafè Siboni s'hi va cel.lebrar un ball amb el grup Distels. 
  • El 27 de desembre de 1965 el mossèn Antoni Arrufat hi va fer-hi la conferència “Crítica del existencialismo y del materialismo”.
  • El 29 de desembre i el 1 de gener de 1966 hi va haver ball amb "The Minor's". (19)

El 1980 es publicava : "Especialmente recomendable resulta la pensión Siboni, donde por unas 800 pesetas por persona podrá disfrutar de una magnífica comida." (20). L'any 1982 l'hostal Saboni tenia una estrella, i va tancar definitivament les portes pels volts de l'any 1996.


FONTS CONSULTADES :

(1) Modernisme : Tortosa
(2) Hemeroteca de La Vanguardia, diumenge 31/03/1912 - p. 11
(3) La visita del rei Alfons XIII a Tivenys - Bloc Històries de Tivenys - 15/11/2008
(4) Hemeroteca de la Vanguardia 16/06/1912, p. 13
(5) Hemeroteca de la Vanguardia - 21/08/1912 - p.  9
(6) Hemeroteca de la Vanguardia - 30/08/1912 - p.  8
(7) Hemeroteca de la Vanguardia - 1/09/1912 - p. 11
(8) Hemerotec de la Vanguardia -12/04/1913 - p. 8
La Vida Marítima. Índice General alfabético, p. 156 - 1915
(9) Hemeroteca de la Vanguardia 23/05/1916, p. ?
(10) La Muralla Tortosina- Tortosa Antiga
(11) Hemeroteca de la Vanguardia, 24/06/1917, p.13
(12) 26/02/1924
(13) Hemeroteca de la Vanguardia, 23/10/1926
(14) Ramon Puig Puigcerver - A cavall de l'Utopia : Esteve Fibla, Alcanar 1905-1939
(15) (17) Pinzellades de Tortosa
Llibre de G. Vergés 
(16) Enric Bayerri Bertomeu - Història de Tortosa - 1935
(18) Bloc el Cau del Plany i el Dolor - Habitació 14, Hotel Saboni
(20) Hemeroteca del Periódico de Catalunya - Divendres 29/08/1980, p. 4

Luis Salamó - História del mercado de Tortosa, p.229

FOTOS
Foto 1: Fonda Siboni - Tortosa Antiga
Foto 2: Entrada de la fonda i restaurant Siboni, a l'edifi Lamote de Grignon. Fotografia enviada per Joan Otero
Foto 3: Cuiner de l'Hotel Siboni - La Muralla Tortosina- Tortosa Antiga
Foto 4:  Etiqueta de la Fonda Siboni - Hotel Siboni -Tortosa Antiga

Hostal del Salt del Colom (Espunyola)



Antic hostal situat al peu del camí ral que anava de Berga a Cardona. El nom li prové per un salt d'aigua de la riera de Montclar que es forma en aquest punt. A redòs de l'hostal del Salt del Colom i també del desaparegut hostal del Vinagre va créixer l'actual nucli de l'Espunyola. L'any 1835 l'establiment també recollia i rebia la correspondència de les cases del terme (1).

Els traginers carregats de sal que seguien el camí de Cardona cantaven una cançó popular i fan referència a l'hostal del Colom (2) :

Els traginers quan baixen
per aquell camí ral,
pels camins de Cardona,
que van a buscar sal,
si la senten que canta
s'hi paren a escoltar.
Ja sembla la Sirena
quan canta dins del mar!
Un dia que el meu pare
n'estava enquimerat
perquè, de casa seva,
vaig sortir-ne un xic tard,
quan vaig arribar a casa
me'n volia pegar ;
la trista de ma mare
es va posar a plorar!
Ara em ve a la memòria
aquella ocasió,
als peus m´hi agenollo
demanant-li perdó.
Perdoneu-me, el meu pare,
si us he agraviat.
El tractar-me amb ella
per mi s´es acabat.
Sobre el tractar-me amb ella
n'he fet un pensament :
creure al pare i la mare
i germans i parents.
A dintre el meu llinatge,
s´hi cria un tal clavell…
si jo no l´anomeno
és perquè no sé el nom.
La terra que ella habita
n'es l´hostal del Colom.


El viatger i membre del CEC, Artur Osona, va escriure l'any 1899 : “Del Hostal d’En Pauet, en direcció E., se va al Hostal del Salt del Colom en 45 minuts; y en 1 hora y 30 minuts se va cap al poble d’Avià, que’s deixa a mà dreta, á poca distancia ...”.

El 1905 l'excursionista César August Torras publicava : "... Hostal del Salt del Colom. Avuy no’n fan. A la dreta, mes apropada a les abruptes vessants de la serra de Capolat, l’antiga iglesia dels Sants Metges". I el 1922 publicava "Salt de Colom, casa de pagès apartada de la carretera. Per son peu hi passava l’antic camí ral. Era abans renomenat hostal".

La casa de l'antic hostal avui s'ha reformat i fan turisme rural.


FONTS CONSULTADES :


(1) Vicente Ballesteros - Nueva dirección de cartas e itinerario- 1835.
http://books.google.es/books?id=w5a63oP-CwQC&pg=PA50&dq=salt+del+colom&hl=ca&sa=X&ei=T-0XVJLNN-iP7Aa5joD4Cw&ved=0CD8Q6AEwBA#v=onepage&q=salt%20del%20colom&f=false
Els traginers quan baixen - Ton Rulló & La Pegebanda
http://www.viasona.cat/grup/ton-rullo-la-pegebanda/fora-lo-dogal/els-traginers-quan-baixen
http://www.lamatadejonc.net/repertori/solfes/ELS%20TRAGINERS0001.pdf
http://www.saltdelcolom.com/
Artur Osona - Guia itinerària del Llussanés, Pirineus,  Cerdanya, Andorra i Cadí, p.242, 1899
César August Torras- Pirineu Català -Comarca del Berguedà, 1905
César August Torras - Pirineu Català - Comarca del Cardener, p. 82, 1922
Foto : Carles Figols - 2005

Hostal de la Vaca (Horta de Sant Joan)

"La caseria dels Pesells (Horta de Sant Joan) és a la part de tramuntana, vora el límit amb Caseres, entorn de la serra dels Pesells (542 m), que fa de divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el de les Canaletes. La caseria de les Montcades, deshabitada, és a ponent, prop del límit amb Lledó d’Algars i del riu d’Algars.

La Torre del Prior o de Galindo, al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, és un mas que conté una magnífica torre rectangular de fortificació amb aparell bellament escairat i portal adovellat, probablement del segle XIII o de la primeria del XIV. D’aquesta torre, en el cens del 1860, se'n diu Torre dels Capellans. 
Fins a la darreria del segle XIV figura en els censos amb una població de 2 focs coneguda per Ferreres, situada al Mas de Domingot, a la partida dels Pesells. El dit cens del 1860 esmenta l’Hostal Nou, l’Hostal de la Vaca i el del Xatxarró, i també masos i masets i els molins fariners del Cup, de la Plana i de Satorres, com la Sènia de Bellido.(1)

(1) Gran enciclopedia catalana - Horta de Sant Joan
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0032966

Hostal de la Gafa (La Coma i la Pedra, Solsonès)


Procés 1748, nº 2, Bb.- El vicario perpetuo y comunidad de preberos de la villa de San Lorenzo de Morunys. Sobre establecimiento .”


22 de febrero de 1748.- Pasqual Monegal, Prevere i Beneficiat de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, corregiment de Cervera, bisbat de Solsona, apoderat del vicari perpetu i la Comunitat de Preveres exposa: “..dicha comunidad por sus ciertos y legítimos títulos, y de antiquíssimo tiempo es dueña, señora y possehedora de una casa sola, sita en el lugar de la Pedra, vulgarmente nombrada el mesón de la Gafa, donde acostumbran hospedar algunos passageros, que vienen de la Seo de Urgel, ÿ otras partes de la montaña por ser muy proporcionada, ÿ comoda â aquellos, en atención de hallarse sita â la orilla del camino, ÿ ser capaz assí  para los transitantes, como para las cavallerias.
La expresada casa se halla distante más de media hora del lugar de la Coma, donde acostumbran tener el Común una casa destinada para el hospedage de los pasajeros, y con esta ocasión algunas vezes los Regidores de dicho lugar han movido alguna question y disputa sobre el hospedage de los passageros y sus cavallerias, que hacen en la sobredicha casa el arrendatario de ella; y como, muy illustre Sr,  dichas contradicciones se miren totalmente infundadas ÿ por emulación solamente, pues a mas de ser la citada casa, sita en termino distinto, y separado del de la Coma, y tan distante como queda expresado; y en otra forma el poder tener la Comunidad suplicante mezon en la mencionada casa de la Gafa, sea en beneficio y utilidad publica de los passageros, pues a mas de venirles muy a la mano semejante possada y hospedage, sucede muchas vezes cerrarse el dia llegando â ella; de forma que haviendo de proseguir hasta el lugar de la Coma, les seria muy perjudicial y violento, por el fragoso y aspero del camino desde dicha casa, al nombrado lugar, y la referida Comunidad por el arriendo de la misma casa, saque solo anualmente 12 libras; y desee evitar las molestias, ê inquietudes que les ocasionan los regidores del lugar de la Coma, por razón del nombrado hospedage”.

Sol·liciten la facultat i establiment, privatiu a la Comunitat, per poder tenir hostal en la dita casa de la Gafa i poder rebre i hostatjar  a les persones i cavalleries que hi transitin donant-los menjar, beure i poder vendre el que vulguin.

21 de setembre de 1746.- Hi ha un document de poders on surten especificats els membres de la Comunitat.

23 de febrer de 1748.- Rep la petició el fiscal

23 de febrer de 1748.- Es porta a terme la declaració de testimonis de veritat:
-    - Francesc Vala, estudiant de filosofia, natural de Sant Llorenç de Morunys i resident a Barcelona, ratifica fil per randa la petició de l’establiment.
-     - Francesc Llobet, estudiant de filosofia, natural de Sant Llorenç de Morunys i resident a Barcelona, fa la mateixa declaració.

29 de febrer de 1748.- El fiscal fa un informe favorable a la facultat de tenir hostal privatiu (exceptuant el que ja té el Comú de la Pedra) pagant una entrada de 120 rals i un cens anual de 2 sous. (1)

L'excursionista César August Torras no fa cap referència a l'hostal en la seva Guia del Cardener publicada l'any 1922: "La Gafa, fàbrica situada en la vorera oposada junt a la unió del Mosoll ab el Cardener. La bonica vall del Mosoll es la del poblet de Pedra. La antiga iglesieta del poble's destaca enlairada (...) (2)

Hem cercat informació al P.O.U.M. de la Coma i la Pedra, però no hem aclarit on es trobava l'antic hostal. 

B.4.2.1.21 P.M.U. LP.2 "La Gafa
Pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat 
ÀMBIT 
Comprèn els terrenys situats a l'extrem sud del nucli de La Pedra, al costat del Riu Cardener i ubicant-se on antigament hi havia la fàbrica tèxtil coneguda com La Fàbrica, situada al costat est de l'antic molí de La Pedra. Ambdues construccions estan integrades dins del Catàleg de béns protegits, al igual que la construcció coneguda com La Quadra situada més al sud, que caldrà desenvolupar mitjançant un pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic i cultural . 
La Fàbrica va ser originàriament l’antiga farga de la Gafa, aprofitant un salt d’aigua, que es nodria encara a la fi del segle XVIII del mineral extret de la serra de Port del Comte. Fou transformada després en fàbrica tèxtil (la primera de la província de Lleida) i més modernament (any 1968) en central elèctrica (Elèctrica la Coma). Actualment es troba en estat ruïnós i en avançat estat de deteriorament. 

B.4.2.1.14 P.A.U. LP.1 "La Pedra I" 
Polígon d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat 
ÀMBIT 
Comprèn els terrenys situats entre el camí i el riuet de La Pedra i inclou els massos coneguts com El Casó i La Gafa dels Closses. (3)



FONTS CONSULTADES :

(1) A.CA. Procés 1748, nº 2, Bb. Document transcrit per Josep Sànchez Vicents de Gironella
(2) Torras, C.A. - Comarca del Cardener- Pirineu Català - 1922
(3) Pla d ’Ordenació Urbanística Municipal de La Coma i La Pedra 
Memòria Aprovació definitiva -Text refós_Abril de 2012 
http://www.comapedra.cat/fotos/comapedra//poum/mem_ria.pdf
(3) La Gafa - Enciclopedia catalana