Fonda la Violeta (Castellterçol)


Antic hostal de Castellterçol que data de 1860. Fou lloc de parada dels viatgers que anaven amb tartanes i galeres tibades per cavalls i anys més tard amb vehicles de motor. A principis del segle XX la fonda era el lloc de referència pels omnibusos de la línia Castellterçol-Centelles o la de Moià a Caldes de Montbui i Barcelona. 


Avui la fonda és restaurant i hotel. A les parets de l'establiment hi trobareu penjades tres fotografies dels primers vehicles de motor que hi hagué a Catalunya.






FONTS CONSULTADES

Hotel Restaurant la Violeta
Històries del transport per carretera de Catalunya. Els primers omnibus que circularen pel país: la línia regular de Castellterçol-Centelles

Hostal vell de Guardiola (Guardiola de Berguedà)


Antic hostal del camí ral de Berga a Bagà (camí de França) situat al costat del pont de Guardiola sobre el riu Llobregat al lloc conegut com collet d'Eina. L'hostal fou edificat sota el castell de Guardiola i ja era actiu al segle XVI :

1553. 11 octubre. Damià Coll sta al hostal de Gordiola de la vila de Berga. (1)

1553. Damià Serra, habitant a l'hostal de Guardiola, bisbat d'Urgell, ven a Bernat de Pinós, fill i procurador de Francesc de Pinós, senyor de la Baronia de Peguera i del castell i tota la batllia de Gironella el mas Sant Pere, situat en la parròquia de Casserres. Tenia dit mas en directe senyoria del monestir de S.Sadurni de Tavernoles. (2)

1665. En aquesta data ja trobem documentats el molí fariner de Guardiola i una molina serradora, situats a la mateixa finca de l'hostal. (3)


1812. Venda de Martin a Tomás Carol de : una casa llamada el hostal vell de Guardiola, el molino harinero, y el derecho de tener molina serradora en Guardiola. (4)

1815. Venda de Tomás Carol a Joan Canudas de l'hostal vell de Guardiola. (5)


1856. Raimundo Borrell figura com a propietari de l'hostal de Guardiola. (6)

1897. La finca de cal Guardiola estava formada per l'hostal, amb quadres, un molí i dues peces de terra segons escriptura notarial d'aquell any.  (7)


1899 -L'excursionista Arthur Osona comenta en la seva guia : En Guardiola, enfront de son hostal y del Molí, s’atravessa per un magnífich pont de dos archs lo riu Llobregat, prop del lloch hon se llensa al meteix lo riu de Saldes, que baixa de Saldes...  (8)


1905. C.A. Torras, excursionista del CEC també va passar per davant de l'hostal i comenta : "Pont de Guardiola, 663 metres alt. Antiga obra gòtica de pedra, de dos archs. Aquesta obra de fàbrica antiga ha sigut desplaçada ab les obres del ferro-carril. És l'entrada del congost, que té sa sortida en la Consolació. Al davant del pont hi ha l'hostal y el molí. Lloch en extrem pintoresch. A la dreta del riu hi queden enlairades les runes de l'antich castell de Guardiola, 720 m., dalt d'un turó, célebre en l'Edat Mitjana per esser lloch de fortes bregues entre cerdans y bergadans". (9)


1982. El molí de Guardiola va quedar molt malmès amb les riuades d'aquell any. (10).

Restes del molí de Guardiola a l'altra banda del riu


FONTS CONSULTADES :

(1) Collecta de la Vegeria de Berga y Baga fogajada en lo any 1553
(2) Regest d'un pergamí del s. XIV sobre la donació del mas Sant Pere del terme de Casserres. Revista L'Erol,  n.92, p. 48
(3) Arxiu Històric del Berguedà (A.H.B)
(4) Arxiu Històric del Berguedà (A.H.B)
(5) Arxiu Històric del Berguedà (A.H.B)
(6) Registro de las casas de campo y los aforados de Guerra. Any 1856. Arxiu Històric de Berga (A.H.B)
(7) Bartrina, Enric. El castell de Guardiola
(8) Arthur Osona. Guia-Itineraria del Llussanés, de las concas del Llobregat, del Cardoner y del Segre...1899, p. 71
(9) César August Torras. Col.lecció Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat. 1905. p. 89
(10) Isabel Artero-Rosa Serra -Revista L'Erol-1982

Fotos : Carles Fígols. 2014

Hostal de Cabirols (Montmajor)


Antic hostal del camí ral que anava de Montclar a Montmajor. La casa de Cabirols ja la trobem documentada l'any 1595. Aprop hi havia una creu de terme (creu de Cabirols) que delimitava els antics termes parroquials de Montclar i Montmajor avui formant part de la comarca del Berguedà.


Al segle XVI la casa encara no feia funcions d'hostal, i en aquell temps els viatgers que arribaven als plans de Montmajor pernoctaven a l'hostal dels Plans (la casa de la Gafa?). Creiem que Cabirols fou actiu com hostal a finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1905 l'excursionista César August Torras en fa referència. 


Avui Cabirols és un forn de pa conegut amb el nom de Forn Cabirols, una activitat que ens recorda un xic el seu passat com hostal.




FONTS CONSULTADES :

(1) César August Torras. Col.lecció Pirineu Català. El Berguedà. Volum 5. 1905
(2) Tomàs Castells Manent. El mercat de Montmajor. Revista Erol. 1982
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/169449/250027
(3) Antoni Bach. Notes històriques de Montmajor. Revista Erol. 

Hostal de la Plaça (Cabrils)

 

L'hostal de la Plaça es troba situat a la plaça de l'església núm. 32 de Cabrils.


PRIMERA GENERACIÓ

El Josep Mas Abril (1910 - 5 de maig 1987) i la Dolors Galbany Ricós "Doloretes" (1914 - 10 de maig de 2013) van obrir una petita fonda a Cabrils pels volts de l'any 1945. A la façana de la casa hi van fer pintar unes lletres : "Fonda de J. Mas", però molta gent ho coneixia per "can Mas i can Doloretes" i tenia el sobrenom del "clavaclaus".


"A Cabrils, l’Hostal de la Plaça el coneixien com el clavaclaus, perquè s’hi passaven la vida buscant algun espai buit a les atapeïdes parets per penjar-hi una antiga clau de ferro. I és que n’hi ha per tot arreu, fins i tot, resseguint els graons que pugen al primer pis, sobre la recepció, just al costat d’uns curiosos foradets que, fa molts anys, servien als propietaris per espiar els nouvinguts abans de rebre’ls oficialment. Claus de ferro, planxes antigues, eines del camp... Centenars, milers de petits objectes pertot arreu, al rebedor, al que havia estat el primer menjador on encara hi ha penjats els plats que havia decorat l’Aurora de petita, ara que ja és àvia ...



... A Cabrils, aquest hostal de renom per la seva taula ensenya a les parets la història d’un país que ja no hi és, i que desvia la vista dels hostes cap a un passat curiós, cap a un món de serveis de tartana com el de l’avi Lluís Josep que, a mitjan segle XIX, oferia —segons veiem en un petit quadre— un “servicio público entre Cabrils y adonde convenga. 

 

Anys 60


... Convé demanar fricandó, escudella i carn d’olla o els canelons de festa major: aquesta és la base d’un hostal que, d’hostal, en té el nom i l’esperit —també és una casa fonda—, però amb serveis d’hotel de tres estrelles, com ara el d’aparcadors de cotxes, que sorprèn l’arribada del visitant...


 ... A l’habitació, tocs d’elegància sota sostres de fusta. De camí, a les plantes del mig, acollidors menjadors, mig amagats, ideals per a àpats familiars. I, pertot arreu, una gernació de treballadors orgullosos del lloc on treballen, de la seva història i dels centenars de petits claus clavats amb paciència durant anys". (1)


Miquel Puig Pagès ens explica en el seu bloc : 

"De les coses que mes recordo de la meva infància es que no passava un diumenge sense que anessim a dinar a l'Hostal de la Plaça de Cabrils, a can Mas i la Doloretes. Eren altres temps on tothom es guanyava mes o menys la vida i ens podiem permetre aquests petits plaers. Ho recordo tot com si fos ahir. Molts dels que coincidiem allà ho feiem regularment, i de fet al menjador de dins, que era reservat als clients habituals erem tots com una familia.
 
Els Calderé, Els Villagrassa, els Vives, els Badía, els Casanovas, els Farina, etc... I d'entre ells  una familia de Barcelona de la que no recordo el seu nom, però que l'home havia estat arbitre de futbol de primera divisió i que conneixia el meu pare del seu pas pel Barça, cap els anys 47- 48. I com no podia ser d'altre manera,  acabavem parlant sempre de futbol". (2) 

L'àvia Dolors Galbany va viure aprop de 100 anys, i va arribar a tenir 9 néts i 19 besnéts.


SEGONA GENERACIÓ

L'Aurora Mas Galbany, filla del Josep Mas i la Dolors Galbany, es va casar en primeres núpcies amb Andreu Masiques Casanovas, i en segon matrimoni es va casar amb Salvador Capeta. Fills :
  • Montse Masiques Mas, qui es farà càrrec de l'hostal
  • Aurora Masiques Mas
  • Pau Masiques Mas
  • Andreu Masiques Mas, gerent del restaurant Rin de Cabrils
  • Pep Masiques Mas, xef, director i propietari del restaurant Rin de Cabrils i fou president de l'associació dels hostalers de Cabrils de l'abril del 2010 al 2015
 

El 4 de maig de 1996 el poeta Miquel Martí i Pol va anar a l'hostal de la Plaça i va escriure un vers que va dedicar a l'Aurora Mas i l'Andreu Masiques :

Si compartiu la taula i el desig
tot serà fresc i clar com un somriure,
vindrem de lluny amb boira i desencís
per retrobar els amics que no s'obliden
A l'hostal de la Plaça trobarem
xoplug i bona taula, mentre l'hora
caurà lenta dels cims per estimar
la mar pròxima i dúctil com un somni.
Que els anys ens siguin fàcils i tranquils
per viure en pau tot el que els déus disposin.
 A l'Aurora i l'Andreu , amb efecte

Un any després, el 1997 els hostalers Andreu Masiques, Jaume Pons i Fernando Ortiz van crear l'associació d'hostalers de Cabrils.

TERCERA GENERACIÓ

La Montse Masiques Mas

QUARTA GENERACIÓ

Artur Masiques Estrada, fill de la Montse. President de l'Associació d'hostalers de Cabrils des de 2015. Cap de cuina del restaurant de l'hostal la Plaça : Philip Bonastre



(1) Pep Ruiz . Núm. 128 de la revista Descobrir. Allotjaments : Hostal de la Plaça.
http://www.descobrir.cat/ca/allotjaments/hostal-de-la-placa-147.php
(2) Miquel Vila Pagès. Blog: Carta a Víctor
http://miquel-vila.blogspot.com.es/2013/10/valdes-jo-si-tentenc.html
Web de l'Hostal la Plaça de Cabrils
http://www.hostaldecabrils.com  
Hostalers de Cabrils. On menjar. Hostal de la Plaça
http://www.hostalerscabrils.com/on-menjar/lhostal-de-la-placa/
Tu eliges el vino. Un maridatge a Cabrils. 2013
http://www.tueligeselvino.com/2013/03/un-maridatge-a-cabrils/
Tu ets Cabrils: El Punt: Un hostal de Cabrils aconsegueix que les campanes no sonin a la nit. 14-07-2008
http://tuetscabrils.blogspot.com.es/2008/07/el-punt-un-hostal-de-cabrils.html
Tribuna Maresme. L'entrevista. Potenciem el municipi i el seu principal motor econòmic que és la restauració. 31-08-2015
http://www.tribunamaresme.com/2015/08/05/potenciem-el-municipi-i-el-seu-principal-motor-economic-que-es-la-restauracio/

Hostal de l'Abella (Sant Martí de Centelles)


El 1128 ja consta el mas Abella (Apilia) i uns molins hidràulics al riu Congost. De 1242 fins el 1376 el mas de l'Abella i els molins formaven part de la parròquia de Sant Pere de Valldaneu i eren propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany

Al segle XIV es devia edificar l'hostal en una bifurcació de camins : per una banda el camí del Congost, que també era el camí ral que anava de Barcelona a Vic i per l'altra el camí de Valldaneu. 

El 1433 la familia dels Abella es van traslladar a viure a Granollers i van vendre el seu mas, l'hostal prop del camí ral i els dos molins a Bartomeu Vila. Els Vila van donar un nou impuls a la petita població que anava creixent a l'entorn de l'hostal i s'hi anaren establint petits negocis de comerciants, una carnisseria i unes ferreries.  

Al 1516 trobem l'hostal i molins drapers i fariners junt amb habitatges per a gent d'ofici. El 1541 ja estava contruïda la capella de Sant Jaume patró dels pelegrins. El poblament anava creixent a l'entorn de l'hostal i la plaçaEl 1681 i 1682 es van construïr les cases de can Craus, can Xacó, can Porret i can Fogàs.

El 1686 el poblament de l'Abella ja tenia 14 cases edificades. El cami del Congost després fou carrer, el carrer Nou que partia de la plaça seguint la linea del camí ral s'hi van edificar les cases de ca la Virgilia, can Clossaní, can Roses, can Virot, can Tià i can Peranso. El 1692 es remplaça l'antiga capella de Sant Jaume per l'actual.

Al segle XVIII s'urbanitza el carrer de Sant Jaume al Serrat d'Ocata.
El 1712 es construeix la casa de can Batiste. El 1740 es va construïr el pont de l'abella amb 3 arcs que va millorar la comunicació amb Aiguafreda. El 1787 es construeix la casa de can Teixidor.  

A finals del segle XVIII el viatger Francisco de Zamora va passar per l'Abella i va deixar escrit que "es un pueblo infeliz ... la posada es miserable". Més tard es construiren les cases de can Marçal i can Capità. 

El 1860 ja hi havia 27 cases edificades al veïnat de l'Abella. L'any 1932 el fotògraf i excursionista Antoni Gallardo i Garriga va passar per davant l'hostal i va fer una foto de la façana per l'estudi de la masia catalana. Avui l'hostal ja no existeix.






FONTS CONSULTADES :

Enciclopedia Catalana  
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0060272#14d5f65aca1c1cf98204fb3b80c269f42
Anna Maria Gómez Bach. Inventari Patrimoni Cultural de Sant Martí de Centelles. Memòria Tècnia. Diputació de Barcelona. Abril 2002
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08224/memoria.pdf
Francesc Costa Oller. El pont de l'Abella. Ponts històrics de Catalunya
http://pontshistoricsdecatalunya.blogspot.com.es/2015/08/el-pont-de-labella.html
El veïnat de l'Abella. Història. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
http://www.smarticentelles.org/paginaSup.php?idFam=133

FOTO
Antoni Gallardo Garriga.  Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C.)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3420/rec/63