Hostal Cobert de Puigcercós (Borredà)


Antic hostal situat al km. 22 de la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, a tocar la riera de Merlès, entre els municipis del Berguedà i el Lluçanès.

Sembla que l'hostal es trobava en l'itinerari de la carrerrada del Vallès, el camí que feien servir els pastors per baixar els ramats del Pirineu: 

"Aquest eix baixa del Pirineu, travessa longitudinalment el Lluçanes i arriba fins a Manresa (...) El branc més occidental segueix l'itinerari següent: Alp, pla d'Anyella, coll de la Creueta, Castellar de n'Hug, el Pedró, Moreu, torrent de I'Aritja (on desbarra la carrerada que va cap a Baga per la Pobla de Lillet), la Teuleria, Santa Eugènia, cal Cintet, el cobert de Puigcercós, la Tor de l'Espà, Cabres Mortes, coll de Plana, la pedra Dreta, la casa nova del Grau, la masia dels Degollats, Sant Pau de Pinós, Sant Jordi, masia Sellarès, Sallent, Santpedor i Manresa". (1)

Primer fou forn de pa (avui ja no existeix), i després bar, restaurant i hostal. A càrrec de l'hostal hi havia el Jaume Carcasona i la seva dona Trini Solà que feia de cuinera. El Jaume el.laboraba una coca d'ou i una ratafia de nous que van ser molt populars a la zona, tant que fins i tot se'n va fer ressò el diari la Vanguardia, en un reportatge publicat el dimarts 5 d'abril de 1966 :

"Tras una ininterrumpida sucesión de curvas, la carretera desciende finalmente en apretados lazos hacia el curso de la riera de Marlés. El lugar, distante casi ocho kilómetros de Alpens, es realmente encantador y justifica el favor de que goza. El llamado «Cobert de Puigcercós», a la derecha y junto a la ruta, brinda al visitante la oportunidad de degustar la típica, «coca» acompañada de ratafia, esta bebida rural de gusto y nombre singular. En la parte opuesta de la carretera y sobre un pequeño altozano, se levanta la ermita románica de Sant Esteve de Comía, llamada comúnmente de Roma". (1)



Els anys 60 i 70 l'emplaçament al costat de la riera de Merlès, afavoreix els campaments d'estiu. L'any 1975 al costat de l'hostal ja hi havia un terreny per fer càmping en el bosc :

1975. Cobert de Puigcercós, a 770 metres d’altitud. És un hostal de carretera, en el qual es pot fer estada de dies. Té, a la dreta del riu Merlès, un terreny de càmping en el bosc, bellament emplaçat prop de la riera. Els subministraments, els proporciona l’hostal. Té molta anomenada i s’ha fet molt popular la coca d’ou elaborada per l’hostaler Jaume Carcassona. Acompanyada amb ratafia, licor d’herbes, resulta molt agradable.
L’adreça per escrit és: Hostal Cobert de Puigcercós-Borredà, correu per Sant Quirze de Besora. Una adreça a Torelló, carrer Sant Miquel, 28, telèfon 491. Es troba a 8 km de Santa Maria d’Alpens i a 23 de Sant Quirze de Besora; a 6 de Borredà, a 16 de Vilada i a 30 de Berga (...)  (2)


1978 -Hostal al peu de la carretera... Punt estratègic siutat al km.24 de la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, anomenada la Pubilla de Catalunya, per haver estat la primera que va construir la Diputació Provincial. Altitud: 770 m. És un lloc habitualment concorregut per excursionistes, acampadors, caçadors, boletaires i motoristes de cross ... L’hostal sol estar proveït de queviures de tota mena i, a més a més, disposa d’una dotzena d’habitacions per a sojornar-hi... (3)


Després va regentar l'hostal la segona generació de la mateixa familia, la Magda Carcasona Solà i el marit Josep (Pep) Barniol seguint apostant per una cuina casolana i tradicional i un ambient molt familiar.

Una de les ajudants que tenia la Trini a la cuina del Cobert de Puigcercós, va ser la Cinta Camprubí, que anys més tarda va obrir junt amb la seva familia, la Fonda Cinta de l'Alou de Sant Agustí de Lluçanès. El 29 d'octubre de 2010 el diari la Vanguardia feia referència als fogons del Cobert :

"Jacinta (Camprubí) trabajó bastantes años en la cocina del hostal Cobert de Puigcercós, en la no lejana población de Borredà. “Allí –nos dice– me formé y, junto a la abuela Trini –extraordinaria cocinera– aprendí los secretos de la cocina tradicional, las bases culinarias de aquellos guisos de origen rural, caseros y queridos, que hoy la celeridad y la impaciencia alejan de nuestra vida familiar. En realidad –prosigue Jacinta– siempre me había agradado mucho cocinar pero trabajar junto a Trini fue la mejor de las experiencias”. Hace nueve años, Jacinta decidió finalizar su larga labor en los fogones del Cobert de Puigcercós para encauzar un nuevo camino. Así, junto a su esposo Melcior Rovira, asumieron la gestión del actual restaurante, un proyecto familiar en el que también hoy participan sus tres hijos: Ferran, en los fogones junto a su madre, y Albert y Nuria (...)" (4)

L'estiu del 2014 es va cel.lebrar la tradicional festa major del Cobert de Puigcercós, coincidint amb la inminent jubilació de la Magda Carcasona. La filla Montse Barniol publica l'abril del 2015 aquest missatge via facebook :

Hola a tots!!
Com sabeu i hem anat anunciant, aquest any el Cobert de Puigcercós es jubila!!! bé, es jubilen els pares a finals de juny, i amb ells els 70 anys de servei, menjars, sopars, xerinola i tardes de domino ;-)) que ja varem començar els avis.
I escric aquest post al FB perquè potser em podeu ajudar entre tots a donar veus per si algú està interessat en portar el COBERT. És un lloc molt especial, ja ho sabeu, amb aquella verdor que l'envolta per tot arreu, i aquella tranquil.litat que només es trenca al pic d'estiu amb el brogit de banyistes que venen al tresor de la Riera de Merlès.

Ens encantaria que algú amb ganes de fer-s'ho seu, de muntar el seu projecte de vida, o la seva idea de negoci, vingui a veure'ns per parlar-ne. El telf és 938239048. El Cobert ha passat per diverses etapes, des del forn de pa original, que va ser el seu inici i que ja no existeix, a bar, restaurant, hostal i lloc de servei per qualsevoooool cosa que faci falta. Segur que la propera etapa serà igual d'engrescadora i voldríem que si sabeu d'algú que alguna vegada hagi somiat portar un negoci propi, o potser fins i tot el mateix Cobert, ara ho pugui fer realitat.

Gràcies per fer-ne ressò! una abraçada per tooooots 


Codi de registre. HCC-002943. estrelles. Pensió 1 estrella.


FONTS CONSULTADES 

(1) Scriptorium ripollès: Camins ramaders del Ripollès/3. : La gran carrerada del Lluçanès /1
(1) Hemeroteca de la Vanguardia. "Del Ter al Llobregat por Alpens, Borredà y Vilada".
(2) Jaume Sala Sibillà - Berguedà i Lluçanès: Lluçà, Pic-en-cel, La Quar, La Nou ....1975. p. 240
(3)  Sant Jaume de Frontaya i l’alta vall del riu Merlès, p.112
(4) Hemeroteca de la Vanguardia
Montse Barniol Carcasona - La festa major del Cobert de Puigcercós
http://monbarca.blogspot.com.es/2014/08/la-festa-major-del-cobert-de-puigcercos.html


Hostal del Torrent (La Nou de Berguedà)


Antic hostal situat aprop del torrent de la Nou, al peu del camí ral que venia de Cercs i de Berga. També a l'hostal s'enllaçava amb el camí que anava a Castell de l'Areny, i després es bifurcava per anar a Vilada i la Baells.


L'any 1883 mossèn Anton Comellas Marginet (1825-1888) va arrendar la masia del Torrent de la Nou de Berguedà per poder allotjar-hi els devots que venien a veure la verge de Lourdes :

Els primers temps del santuari, no havent-hi edifici per a atendre els visitants, mossèn Anton lloga per una porció d’anys, a en Josep Picas, la veïna masia del Torrent, a l’altra part del rierol, on poden menjar i àdhuc pernoctar els devots als quals no és fàcil de fer la visita en un dia. Té lloc l’arrendament l’any 1883, i l’any següent són comprats al mateix Picas, en dues partides, diferents mobles, com llits, taules, cadires, vaixella, etc, que els devots utilitzen gratuïtament o en benefici del santuari.”(1)

Les obres del santuari de Lourdes de la Nou van començar el 2 de maig de 1880 i van finalitzar l'any 1885. L'excursionista Artur Osona, l'any 1899 comenta : “... Torrent, que es l’Hostal de la Nou ó de Lourdes, situat á uns 2 minuts de la gran iglesia de Lourdes, que’s troba en la vorera oposada del torrent.”  (2)


Can Torrent, casa que fa d’hostal, hon esmorsárem. Trobárem una gent molt amable y honrada, que’ns manifestaren que no coneixian de provisions y de llits. Termenat lo refrigeri, atravessárem lo torrent que está próxim á la casa hostal, y tot seguit arribavam á l’iglesia de la Mare de Déu de Lourdes, que’l torrent separa de l’hostal. (3)


 

L'any 1893 va obrir l'hostatgeria del santuari de Lourdes de la Nou, i és que l'hostal de cal Torrent ja no donava a l'abast per poder donar servei a l'allau de visitants i devots de la verge que arribaven a la Nou.


César August Torras també descriu l'hostal l'any 1905 : “Al peu del santuari (de la Nou) hi ha dues cases, una d’elles un hostal (4). 








FONTS CONSULTADES

(1) Solà Fortià  - El Santuari de Lourdes de la Nou. Publicacions del santurari. 1936, p. 74
(2) Artur Osona - Guia itinirària del Llussanés, Pyrineus ... p. 311
(3) Artur Osona - Guia itinerària del Llussanés, Pyrineus ... p.369
(4) César August Torras- El Berguedà. Vol. 5. Col. Pirineu Català, p.106
Ramon Solé. https://fontsaigua.wordpress.com/2015/01/04/avui-destaquem-la-font-de-el-santuari-maria-de-lourdes-de-la-nou/
Fotos : L. Roisin / Thomas
Revista. Santuaris de Maria. El de Lourdes de la Nou. 1893

Fonda Cerdanya (La Pobla de Lillet)

 

La casa de cal Cerdà es va edificar a la plaça del Fort de la Pobla de Lillet i ja existia l'any 1830. La casa fou comprada per la familia Ferrer, una de les pioneres de la indústria del teixit a la Pobla de Lillet.

Un dels membres de la nissaga fou mossèn Ramon Ferrer (La Pobla de Lillet 1869 - Sitges 1932), conegut com a pare Ferrer. Va emigrar a Amèrica, i s'hi va quedar durant 25 anys establint-se a Sant Francisco (Califòrnia) on va fer de capellà. Allí devia fer fortuna ja que l'any 1931 va fer una deixa testamentària de 6.731 dòlars per arranjar les escoles de la Pobla de Lillet, que encara avui són vigents.

Trobem al sr. Ferrer de cal Cerdà casat amb Ignàsia Costa Mallol, germana del propietari de la fàbrica Bonaventura Costa Mallol, creada l'any 1867 a la Pobla de Lillet. Amb els guanys provinents del tèxtil es va acondicionar la casa de cal Cerdà per fer-ne una casa benestant que acollia hostes. El 1899 consta com "mesón" a càrrec de Jaume Bonfill Saus.

Hem trobat referències del molí de cal Cerdà, posiblement situat en el lloc on més tard es va bastir la fàbrica de cal Pujol "Tejidos Pujol SA", després "Tejidos Rebés SA".

El 1905 l'excursionista César August Torras va publicar la seva guia del Berguedà amb les fondes de la Pobla : "Fondes y hostals. Cerdanya, Falgars; can Farinas ... can Pericas y can Magre. Preus corrents, de 3 a 5 pessetes per dia, a tot estar". (2)


Posteriorment Anton Puigbò la inscrigué com a parador o mesón. L'any 1917 Antoní Rotllan Cabanes va obrir una botiga de gra, amplià les caballerisses i li donà el nom de "Fonda de Cerdaña". Antoní s'havia casat amb la Mercè Casals Travería (?-1971) i la parella van tenir 3 fills : la Maria, el Josep i la Carme.




Pels volts de 1927 el fotògraf  i excursionista Carles Fargas i Bonell (1883-1942) va fer un fotografia dels arcs de l'eixida de la fonda. El divendres 21 d'octubre d'aquell any l'ajuntament de la Pobla hi va organitzar una banquet pels ex-combatents de la guerra d'Àfrica :

 "POBLA DE LILLET Con motivo de celebrar la fiesta de la raza y de la paz, el domingo último se reunieron en la fonda de Cerdaña, y en fraternal banquete con que les obsequió el Ayuntamiento, los cincuenta ex combatientes de la campaña de África que sirvieron en aquellos territorios desde 1.909 hasta la fecha, residentes en esta población. El acto fue presidido por el alcalde y varios concejales, el comandante del puesto de la guardia civil y el de mozos de escuadra de la localidad. Al descocharse el champagne, se levantó el secretario del Ayuntamiento y en tonos patrióticos expuso a los reunidos el significado del acto que se celebraba, finalizando su elocuente discurso con vivas a España y al ejército, que fueron entusiastamente contestados. El lunes, a las nueve y media, se celebraron en la iglesia parroquial, solemnes funerales por le eterno descanso de ruestros hermanos muerots en campaña, cuyo acto asistieron representaciones de todas las fábricas y sociedades de la población con sus directores y presidentes al frente, los alumnos de ambos sexos con sus profesores, el Ayuntamiento en coruoración y el pueblo en general, resultando el acto emocionante.".

En una guia automovilista de 1930 la fonda figura com a Hotel Cerdanya situat al carrer Pontarró núm. 7 i tenia el telèfon 14.

L'octubre del 1936. "L' únic capellà que es va quedar al poble va ser el rector, que es deia Agustí Graell. El tenien detingut a la Fonda Cerdana, ja que els interessava la seva firma per cobrar una deixa que arribava cada mes de California, d'un tal pare Ramon. Ara be, a l'octubre del 1936, el van assassinar salvatjament". (5)

Mossèn Agustí Graells i Farràs havia nascuta a Linyà i era rector de la Pobla de Lillet. El Comitè de la Pobla li va fer el salconduit segons el qual no es podia moure de la fonda Paiet de Ripoll. Prenent com a excusa unes declaracions, el van portar a la Fonda Cerdanya de la Pobla. En realitat, buscaven diners. Per això el van portar a la Pobla amb insults i tota mena de vexacions fins que al 12 d'octubre de 1936 li van tirar un tret ... ." (5)

L'any 1938 a la Fonda Cerdanya hi arribaven els refugiats de la guerra civil, amb destí a Andorra o França:
"numerosas evasiones desde el Berguedà hacia Andorra y Francia se organizaron en la fonda Cerdanya de la Pobla de Lillet y en Guardiola de Berguedá en cal Rotllan de Brocá y la fonda de ca la Bórnia. " (5)

"(...) Els republicants, abans de marxar de la Pobla, al començament de febrer de 1939, van cremar les fàbriques tèxtils de ca l'Artigues, el Pujol i el Costa. També van cremar la Fonda Cerdanya, i els magatzems de l'estació del ferrocarril". (5)

 

Als anys cinquanta els estiuejants comencen a visitar la Pobla i la fonda es publicita al diari la Vanguardia (6) :

22 de maig de 1949 - LA POBLA DE LILLET y sus magníficos alrededores. La mejor época para un buen descanso. Confort. Todas las habitaciones con vistas panorámicas y soleadas en FONDA CERDAÑA.

12 de juliol de 1950 - VERANEO IDEAL. POBLA DE LILLET. Lugar pintoresco, sano y agradable. Altura 845 m., michos pinos y fuentes lindantes al pueblo. La mejor época del año. FONDA CERDAÑA 

 

24 de juny de 1952 - VERANEO IDEAL. POBLA DE LILLET. En estos días de calor disfrute de buen clima en esta pintoresca y sana villa, hermosos bosques de pinos a 5 minutos. Confort v cocina casera y ssbrosa en FONDA CERDAÑA - Telf, 12.

12 de juliol de 1958 - EXCURSIONES Para su visita al nacimiento del río Llobregat y si quiere pasar unas vacaciones agradables, POBLA DE LILLET se las ofrece y FONDA CERDAÑA se las garantiza.


El 27 de juny de 1971 va morir Mercè Casals Traveria, vídua d'Antoní Rotllan. Els descendents de la familia Rotllan de la fonda tenien diferens negocis arreu : l'empresa Rotllan SL, el Garatge Rotllan i altres empreses vinculades al sector del paper, com la Paperera del Montseny i la Cel.lulosa de Sils.

La filla de l'Antoní i la Mercè, la Maria Rotllan i Casals casada amb Ramon Malaret, va dirigir la fonda molts anys fins que es va jubilar l'any 1982. A partir d'aquella data va regentar la fonda la seva filla Josefa Malaret Rotllan. L'any 1984 la fonda tenia 30 habitacions amb calefació i una capacitat per 50 persones. Al menjador hi cabien 150 persones. L'any 2005 es van reformar les habitacions amb bany i el 2007 es van fer obres a la façana de l'edifici.




FONTS CONSULTADES
(1) http://www.fondacerdanya.com/who_cat.html
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08166/memoria.pdf
(2) César August Torras- El Bergadà - Col.lecció Pirineu Català, 1905, p. 98.
(3) Ferran Sànchez Agustí- Espias, contrabando, maquis y evasión: la Segunda Guerra- 2003 
(4) Guia del automovilista. Cataluña y Pirineos, p. 212. 1930
(5) La guerra civil al Berguedà. P. 23- 91- 126
(6)  Hemeroteca de la Vanguardia

FOTOS
Galeria Lillet.cat
http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=121#top_display_media
Galeria Lillet.cat
http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=52#top_display_media
La Fonda Cerdanya. Diferents Vistes.
http://tempusfugitlapobla.blogspot.com.es/2014/12/la-fonda-cerdanya-diferents-vistes-des.html
Blasi i Vallespinosa, Francesc - Grup de gent en un plaça de la Pobla de Lillet. Entre 1912 i 1918- Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya (CEC)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/36742/rec/282
La Fonda de Cerdaña- Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecag/id/51873/rec/1

Hostal de Giol (Centelles)


Antic hostal de Centelles (Osona) que es trobava al carrer de Jesús núm. 15, i que ja trobem documentat l'any 1875 :

Any 1875, 18 de gener (...) "A las 11 y i próximamente llegamos a Centellas, habiendo antes de entrar en el pueblo, hecho parar y nos mandaron que nos pusiéramos de dos en dos y en esta disposición, entre dos filas de Carlistas entramos en el mismo siendo de advertir que pusieron á las señoras en la primera fila y los carlistas que nos conducían armaron todos la bayoneta. Nos condujeron en el Hostal de Giol, en cuya puerta pusieron centinela. A lli comió quien tuvo apetito y al poco rato se nos presentaron una comisión del Ayunt° y varios vecinos ofreciéndonos para cuanto pudiéramos necesitar. También vinieron comisiones de Aiguafreda y Figaró" (...) (1)

El 18 de maig de 1882 alguns membres de l'Associació d'Excursions Catalana van fer un excursió a Centelles i al Castell de Sant Martí i es van allotjar a l'hostal :

"Centellas. Nos dirigírem à la posada de ca'n Giol, devant de la Rambla, encarregàrem lo dinar ..(2)


Gran Fonda de Ramon Giol.
Situada en el paseo (Jesús, 15 ) Centellas (Barcelona)
Edificio completamente restaurado. Servicio esmerado. Luz eléctrica.

Quirze Parés i Ganyet (1909-1993), excursionista i aficionat al cinema, va ser durant anys un bon client de la fonda :

"Quirze Parés va néixer a Sant Boi de Llobregat al 1909 i va estudiar peritatge mercantil, fet que li permeté arribar a ser un dels caps administratius de la colònia Rosal. En un moment indeterminat, va arribar a Centelles, on buscava recuperar la salut de la seva dona, Maria Feu. Com un estiuejant més, la parella s’instal·là a la desapareguda Fonda Giol, al Passeig, just on comença el carrer Jesús. En aquest establiment, hi tingué una habitació llogada durant més de 25 anys. El matrimoni habitualment passa 4 o 5 mesos d’estiu a Centelles, tot i que ell ha d’anar a treballar a Barcelona. Possiblement per aquest motiu, finalment decidiren comprar o fer-se una casa al final del carrer de Jesús". (3)


A la paret del menjador de la fonda hi havia penjat un gran quadre del pintor Joan Musach :

"Quan hi havia l’Hostal de Can Giol, (el pintor Musach) que també s’ocupava de la restauració de les parets, hi va fer una pintura de temàtica paisatgística, que ocupava el saló pels convits. L’obra encara es conserva al mateix lloc, ja que és tant gran que ningú pensa en moure-la. Avui forma part de l'habitatge d’uns veïns, que molt amablement me l’han deixat fotografiar.
És una pintura fosca. Costa de veure-la, i encara més amb fotografia, perquè tot el paisatge està fet de tons grisos i blaus opacs. Representa una vista de Centelles, des de la banda de la C-17, per dir-ho alguna manera, amb el Puigsagordi i la Costa al fons. L’obra, és que la pintura sembla d’execució molt ràpida: taques, línies intuïtives. És un treball impressionista, impressionant". (4)





FONTS CONSULTADES

(1) Pere Maspons i Cadafalch. Any 1875. Memòria d'un segrest
http://www.laroca.cat/arxiumemoria/obres/2-11/2-11.pdf
(2) Butlletí Associació d'Excursions Catalana. Volum 3-5
(3) Francesc Roma Casanovas. Quirze Pares i el cinema
http://francescroma.blogspot.com.es/2012/12/quirze-pares-centelles-i-el-cinema.html
(4) Aleix Art. Crónica de Centelles. Inventari d'artistes centellencs -1
http://cronicadecentelles.blogspot.com.es/2014_01_01_archive.html
Carrer de Jesús. Centelles
http://webnom.proxarxa.net/toponim.php?top=28
Joan Musach
http://www.pintorrestauradormusach.com/ca/empresa/historia

Fonda l'escut de França (Barcelona)

Antiga fonda situada al carrer nou de Sant Francesc de Barcelona cantonada carrer Obradors. Ja existia l'any 1801. A mitjans del segle XIX d'allí hi sortien les diligències en direcció Girona :

El dia 12 juliol de 1801, entre dos quarts de vuit de la tarda i les nou del vespre, l'italià Giacomo Chiarini feia un espectacle d'ombres xineses, a la cantonada de  l'Hostal de l'Escut de França, amb el carrer dels Escudellers. Chiarini fou qui va introduir aquest espectacle a Barcelona. (1)

El 1836 (...) "Francesc Oller i Xatart marxà de Terrassa amb la galera de Barcelona, les sortides de la qual no tenien dia fix: depenien del fet que hi hagués pocs o molts viatgers. El punt de partença era la plaça major, i es plantava a Barcelona amb set hores. La rellevada es feia a Montcada, i els viatgers l'aprofitaven per a dinar. Obtingué el passaport amb facilitat, car aleshores bastaba que dos ciutadans honrats avalessin el sol.licitant.
A Barcelona parà a l'hostal de l'Escut de França, del pati del qual arrencà la galera que el dugué a Girona i després a Figueres, on agafà la diligència de Perpinyà (...) (2)

"Serien els darrers dies d'abril de 1842 quan Balmes sortí de Barcelona amb en Tauló. La diligència de Perpinyà que prengueren arrencava de la fonda que en deien "Escut de França", al carrer Nou de Sant Francesc, cantonada al d'Obradors".  (3)




Situació aproximada


FONTS CONSULTADES


(1) Josep A.Martín. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. 1998
(2) Ferran  Canyemeres. Obra completa. Vol. 5. Obra biogràfica. Textos inèdits. El Vallès. Josep Oller i la seva època. L'home del Moulin Rouge. Columna. 1995
(3) Ignacio Casanovas. Balmes, la seva vida, el seu temps, les seves obres: Documents balmesians. Biblioteca Balmes, 1932
Martín de Riquer. Quinze generacions d'una familia catalana. 1998