Hostal del Salt del Colom (Espunyola)



Antic hostal situat al peu del camí ral que anava de Berga a Cardona. El nom li prové per un salt d'aigua de la riera de Montclar que es forma en aquest punt. A redòs de l'hostal del Salt del Colom i també del desaparegut hostal del Vinagre va créixer l'actual nucli de l'Espunyola. L'any 1835 l'establiment també recollia i rebia la correspondència de les cases del terme (1).

Els traginers carregats de sal que seguien el camí de Cardona cantaven una cançó popular i fan referència a l'hostal del Colom (2) :

Els traginers quan baixen
per aquell camí ral,
pels camins de Cardona,
que van a buscar sal,
si la senten que canta
s'hi paren a escoltar.
Ja sembla la Sirena
quan canta dins del mar!
Un dia que el meu pare
n'estava enquimerat
perquè, de casa seva,
vaig sortir-ne un xic tard,
quan vaig arribar a casa
me'n volia pegar ;
la trista de ma mare
es va posar a plorar!
Ara em ve a la memòria
aquella ocasió,
als peus m´hi agenollo
demanant-li perdó.
Perdoneu-me, el meu pare,
si us he agraviat.
El tractar-me amb ella
per mi s´es acabat.
Sobre el tractar-me amb ella
n'he fet un pensament :
creure al pare i la mare
i germans i parents.
A dintre el meu llinatge,
s´hi cria un tal clavell…
si jo no l´anomeno
és perquè no sé el nom.
La terra que ella habita
n'es l´hostal del Colom.


El viatger i membre del CEC, Artur Osona, va escriure l'any 1899 : “Del Hostal d’En Pauet, en direcció E., se va al Hostal del Salt del Colom en 45 minuts; y en 1 hora y 30 minuts se va cap al poble d’Avià, que’s deixa a mà dreta, á poca distancia ...”.

El 1905 l'excursionista César August Torras publicava : "... Hostal del Salt del Colom. Avuy no’n fan. A la dreta, mes apropada a les abruptes vessants de la serra de Capolat, l’antiga iglesia dels Sants Metges". I el 1922 publicava "Salt de Colom, casa de pagès apartada de la carretera. Per son peu hi passava l’antic camí ral. Era abans renomenat hostal".

La casa de l'antic hostal avui s'ha reformat i fan turisme rural.


FONTS CONSULTADES :


(1) Vicente Ballesteros - Nueva dirección de cartas e itinerario- 1835.
http://books.google.es/books?id=w5a63oP-CwQC&pg=PA50&dq=salt+del+colom&hl=ca&sa=X&ei=T-0XVJLNN-iP7Aa5joD4Cw&ved=0CD8Q6AEwBA#v=onepage&q=salt%20del%20colom&f=false
Els traginers quan baixen - Ton Rulló & La Pegebanda
http://www.viasona.cat/grup/ton-rullo-la-pegebanda/fora-lo-dogal/els-traginers-quan-baixen
http://www.lamatadejonc.net/repertori/solfes/ELS%20TRAGINERS0001.pdf
http://www.saltdelcolom.com/
Artur Osona - Guia itinerària del Llussanés, Pirineus,  Cerdanya, Andorra i Cadí, p.242, 1899
César August Torras- Pirineu Català -Comarca del Berguedà, 1905
César August Torras - Pirineu Català - Comarca del Cardener, p. 82, 1922
Foto : Carles Figols - 2005

Hostal de la Vaca (Horta de Sant Joan)

"La caseria dels Pesells (Horta de Sant Joan) és a la part de tramuntana, vora el límit amb Caseres, entorn de la serra dels Pesells (542 m), que fa de divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el de les Canaletes. La caseria de les Montcades, deshabitada, és a ponent, prop del límit amb Lledó d’Algars i del riu d’Algars.

La Torre del Prior o de Galindo, al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, és un mas que conté una magnífica torre rectangular de fortificació amb aparell bellament escairat i portal adovellat, probablement del segle XIII o de la primeria del XIV. D’aquesta torre, en el cens del 1860, se'n diu Torre dels Capellans. 
Fins a la darreria del segle XIV figura en els censos amb una població de 2 focs coneguda per Ferreres, situada al Mas de Domingot, a la partida dels Pesells. El dit cens del 1860 esmenta l’Hostal Nou, l’Hostal de la Vaca i el del Xatxarró, i també masos i masets i els molins fariners del Cup, de la Plana i de Satorres, com la Sènia de Bellido.(1)

(1) Gran enciclopedia catalana - Horta de Sant Joan
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0032966

Hostal de la Gafa (La Coma i la Pedra, Solsonès)


Procés 1748, nº 2, Bb.- El vicario perpetuo y comunidad de preberos de la villa de San Lorenzo de Morunys. Sobre establecimiento .”


22 de febrero de 1748.- Pasqual Monegal, Prevere i Beneficiat de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, corregiment de Cervera, bisbat de Solsona, apoderat del vicari perpetu i la Comunitat de Preveres exposa: “..dicha comunidad por sus ciertos y legítimos títulos, y de antiquíssimo tiempo es dueña, señora y possehedora de una casa sola, sita en el lugar de la Pedra, vulgarmente nombrada el mesón de la Gafa, donde acostumbran hospedar algunos passageros, que vienen de la Seo de Urgel, ÿ otras partes de la montaña por ser muy proporcionada, ÿ comoda â aquellos, en atención de hallarse sita â la orilla del camino, ÿ ser capaz assí  para los transitantes, como para las cavallerias.
La expresada casa se halla distante más de media hora del lugar de la Coma, donde acostumbran tener el Común una casa destinada para el hospedage de los pasajeros, y con esta ocasión algunas vezes los Regidores de dicho lugar han movido alguna question y disputa sobre el hospedage de los passageros y sus cavallerias, que hacen en la sobredicha casa el arrendatario de ella; y como, muy illustre Sr,  dichas contradicciones se miren totalmente infundadas ÿ por emulación solamente, pues a mas de ser la citada casa, sita en termino distinto, y separado del de la Coma, y tan distante como queda expresado; y en otra forma el poder tener la Comunidad suplicante mezon en la mencionada casa de la Gafa, sea en beneficio y utilidad publica de los passageros, pues a mas de venirles muy a la mano semejante possada y hospedage, sucede muchas vezes cerrarse el dia llegando â ella; de forma que haviendo de proseguir hasta el lugar de la Coma, les seria muy perjudicial y violento, por el fragoso y aspero del camino desde dicha casa, al nombrado lugar, y la referida Comunidad por el arriendo de la misma casa, saque solo anualmente 12 libras; y desee evitar las molestias, ê inquietudes que les ocasionan los regidores del lugar de la Coma, por razón del nombrado hospedage”.

Sol·liciten la facultat i establiment, privatiu a la Comunitat, per poder tenir hostal en la dita casa de la Gafa i poder rebre i hostatjar  a les persones i cavalleries que hi transitin donant-los menjar, beure i poder vendre el que vulguin.

21 de setembre de 1746.- Hi ha un document de poders on surten especificats els membres de la Comunitat.

23 de febrer de 1748.- Rep la petició el fiscal

23 de febrer de 1748.- Es porta a terme la declaració de testimonis de veritat:
-    - Francesc Vala, estudiant de filosofia, natural de Sant Llorenç de Morunys i resident a Barcelona, ratifica fil per randa la petició de l’establiment.
-     - Francesc Llobet, estudiant de filosofia, natural de Sant Llorenç de Morunys i resident a Barcelona, fa la mateixa declaració.

29 de febrer de 1748.- El fiscal fa un informe favorable a la facultat de tenir hostal privatiu (exceptuant el que ja té el Comú de la Pedra) pagant una entrada de 120 rals i un cens anual de 2 sous. (1)

L'excursionista César August Torras no fa cap referència a l'hostal en la seva Guia del Cardener publicada l'any 1922: "La Gafa, fàbrica situada en la vorera oposada junt a la unió del Mosoll ab el Cardener. La bonica vall del Mosoll es la del poblet de Pedra. La antiga iglesieta del poble's destaca enlairada (...) (2)

Hem cercat informació al P.O.U.M. de la Coma i la Pedra, però no hem aclarit on es trobava l'antic hostal. 

B.4.2.1.21 P.M.U. LP.2 "La Gafa
Pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat 
ÀMBIT 
Comprèn els terrenys situats a l'extrem sud del nucli de La Pedra, al costat del Riu Cardener i ubicant-se on antigament hi havia la fàbrica tèxtil coneguda com La Fàbrica, situada al costat est de l'antic molí de La Pedra. Ambdues construccions estan integrades dins del Catàleg de béns protegits, al igual que la construcció coneguda com La Quadra situada més al sud, que caldrà desenvolupar mitjançant un pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic i cultural . 
La Fàbrica va ser originàriament l’antiga farga de la Gafa, aprofitant un salt d’aigua, que es nodria encara a la fi del segle XVIII del mineral extret de la serra de Port del Comte. Fou transformada després en fàbrica tèxtil (la primera de la província de Lleida) i més modernament (any 1968) en central elèctrica (Elèctrica la Coma). Actualment es troba en estat ruïnós i en avançat estat de deteriorament. 

B.4.2.1.14 P.A.U. LP.1 "La Pedra I" 
Polígon d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat 
ÀMBIT 
Comprèn els terrenys situats entre el camí i el riuet de La Pedra i inclou els massos coneguts com El Casó i La Gafa dels Closses. (3)



FONTS CONSULTADES :

(1) A.CA. Procés 1748, nº 2, Bb. Document transcrit per Josep Sànchez Vicents de Gironella
(2) Torras, C.A. - Comarca del Cardener- Pirineu Català - 1922
(3) Pla d ’Ordenació Urbanística Municipal de La Coma i La Pedra 
Memòria Aprovació definitiva -Text refós_Abril de 2012 
http://www.comapedra.cat/fotos/comapedra//poum/mem_ria.pdf
(3) La Gafa - Enciclopedia catalana

Hostal de Santa Anna (Mataró)

1755 - "Causa de Dordal, Manuel, pelaire de Moià, contra Boladeras, Francisco, mesonero del mesón de Santa Ana de Mataró".



ES.08019.ACA/8.4.1.2//ACA,REAL AUDIENCIA,Consulado y Tribunal de Comercio,C,10799 
Consulado de la Lonja de Mar (Barcelona, España)

Hostal de l'Empredrat (Barcelona)

1717 - "Proceso de Ignacio Mari y Ginoves, vecino de Barcelona, contra el fiscal, sobre la posesión del hostal del Empedrat, situado en el término de Sant Martí de Provençals, hoy Barcelona".


ES.08019.ACA/10.1.3.2.5.1//ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos,1717,nº 6,Ba
Intendencia de Ejército y Provincia del Principado de Cataluña
Información tomada del "Indice de los procesos modernos de la Bailía de Cataluña"