Hostal de la Flor del Lliri (Barcelona)


Antic hostal documentat l'any 1444 que es trobava situat al carrer de Carders i tenia sortida a la plaça de l'oli, a Santa Caterina. 

"Allá, entre el arco que existe junto a la Boria y la capilla de Marcús, levántase un hostal con dignidad palaciega. Nobles muros, vastas y espaciosas salas, aposentos decorosos. Es el preferido por los caballeros de la ciudad y por los forasteros de alto coturno y larga pecunia. Ofrece en la fachada, una muestra sencilla: una flor de lis o de lirio y este nombre todavía lo recuerda una calle que fué abierta sobre el solar que ocupara el hostal. Consta documentalmente que en 7 de diciembre de 1458 hospedóse en él un mensajero del duque de Milán, al que habían ido a recibir nada menos que el arzobispo de Tarragona, el obispo de Vich, el vicecanciller y muchos curiales del rey don Juan II. El detalle nos indica la importancia del establecimiento, puesto que poseyendo regio palacio el arzobispo en la calle Ancha, no le da posada en ella al recién llegado y le lleva a un hostal". 

Fou el dijous 7 de desembre de 1458 quan el missatger del Duc de Milà s'hostatjà a l'hostal : Aquest die entrà en Barchinona un missatger del duch de Milà; isqueren-li lo archabisbe de Terragona, lo bisbe de Vich, lo vicicanceller e molts curials del senyor rey, però no y isqueren deputats ne consellers. E anà posar al hostal de la Flor del Lir, qui és en una volta entre la Bòria e la capella d’en Marcús”.

El dissabte 16 de febrer de 1471 s'hi va allotjar un missatger del rei de França : "Aquest die, deprés dinar, entrà en Barchinona mestre Pere Fusaller, conseller, almoyner e missatger del rey de França, qui portà letra del dit senyor dressada als deputats e consellers de Barchinona, e posà al hostal de la Flor del Llir".

En una extensió de l'hostal s'hi allotjaven les dides que venien de fora de la ciutat. S'encarregaven d'alimentar als fills de les dones de clase alta de l'època. Per aquest motiu l'establiment fou conegut com l'hostal de les Dides.

Sembla ser que Miguel de Cervantes Saavedra podria haver visitat Barcelona pels volts de l'any 1610, i el 1616 va publicar la segona part del Quixot amb el títol de "El ingeniosos caballero don Quijote de la Mancha". En aquesta novel.la es fa referència a un hostal de Barcelona que alguns autors identifiquen amb l'hostal de la Flor del Lliri :

"¿En que mesón de Barcelona vendría a parar Miguel de Cervantes a su paso o durante su estancia en ella? ¿Seria en aquel famoso "Hostal de la Flor del Lliri" que se hallaba en las proximidades del gran convento de Santa Catarina , mansión de acusadas tradiciones?"

"Otra leyenda de signo totalmente diferente, y que habría que situar en la ficción , es la que atribuye al bachiller Sansón Carrasco, personaje del Quijote disfrazado de Caballero de la Blanca Luna y desplazado a Barcelona para derrotar a Don Quijote, el haber dormido en el hostal de la Flor del Lliri. Esta leyenda hay que basarla, sin lugar a dudas, en el destacado afecto que Cervantes tenía por Barcelona".

El folklorista Joan Amades ens explica una llegenda que és comuna a molts hostals :

"L'Hostal de la Flor del Lliri
Hom el situa a Barcelona, en el carrer d'aquest nom, que té origen en el de l'hostal.
Hi ha una llegenda segons la qual quan s'hi allotjava un viatger que a judici dels hostalers podia portar diners, el feien dormir en un llit, que movent un ressort es plegava i aixafava el qui hi dormia. Un cop mort li robaven el que duia. Salaven la carn del desgraciat i després la donaven per a menjar als altres vianants, mentre que els ossos i la resta de les despulles eren cremats en el forn de pa. Una vegada s'hi presentà un jove galant i garrit que semblava ric; li fou donada la cambra del terrible llit. La serventa en tingué compassió i decidí salvar-lo: el posà en antecedents i li encarregà sobretot que no es fiqués al llit. El donzell ho féu així. A altes hores de la nit el llit es plegà, però el crim no tingué efecte, perquè el minyó no hi era damunt. La serventa i el viatger van fugir i es van casar".

Sobre el solar i les runes de l'antic hostal es va obrir un estret carrer anomenat "carrer de l'hostal de la Flor del Lliri", unint el Carrer de Corders amb el carrer Corominas. Els arcs dels baixos de l'hostal van quedar integrats en les parets mitgeres de les cases que es van construir al llarg del carrer.  Pels volts de 1860 es van col.locar unes noves plaques de marbres als carrers de Barcelona: el carrer de l'Hostal de la Flor del Lliri" va passar a dir-se "Carrer de la Flor del Lliri".


Situació aproximada de l'hostal


FONTS CONSULTADES :

A.B.C.E. Diversion de Ciudanos, norte seguro de forasteros ... 1789
Guia Estadística de Barcelona y manual de Forasteros. 1836
Luis Almerich. El hostal, la fonda, la taberna y el café en la vida barcelonesa. Llibreria Milà. 1945
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, p.202
Luis Gonzaga Manegat Jiménez- La Barcelona de Cervantes, Plaza&Janés. 1964. p. 51
Rafa Burgos. Cervantes a Barcelona. 2009
El meu Racó
Quart Plànol de la Ribera
La Barcelona romana i medieval
La Vanguardia - Mujeres de Barcelona - 22-02-2010
El Raval. Contes i Narracions
El hostal. Blog Mundos Sutiles.
Bòria
Butlletí del CEC - Desembre 1916, n. 263
Amades, Joan - Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Club d'Espors de Muntanya. 1936.

FOTOS
Dibuix de Jaume Pahissa Laporta 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada