Hostal de la Flor del Lliri (Barcelona)


Antic hostal del barri de la Bòria de Barcelona que es va formar al voltant de la Via Franca, una antiga via romana que es dirigia a França. Als segles XII i XIII l'eix vertebrador era el carrer Bòria-Carders on s'hi aglutinaven els comerciants del tèxtil.

Sembla que ja en època medieval en una extensió de l'hostal s'hi allotjaven les dides que venien de fora de la ciutat. Les dides eren les encarregades d'alimentar els fills de les dones de clase alta de l'època. 

El dijous 7 de desembre de 1258 s’hi va allotjar un missatger del duc de Milà :
Aquest die entrà en Barchinona un missatger del duch de Milà; isqueren-li lo archabisbe de Terragona, lo bisbe de Vich, lo vicicanceller e molts curials del senyor rey, però no y isqueren deputats ne consellers. E anà posar al hostal de la Flor del Lir, qui és en una volta entre la Bòria e la capella d’en Marcús”.


El dissabte 16 de febrer de 1371 s'hi va allotjar un missatger del rei de França : "Aquest die, deprés dinar, entrà en Barchinona mestre Pere Fusaller, conseller, almoyner e missatger del rey de França, qui portà letra del dit senyor dressada als deputats e consellers de Barchinona, e posà al hostal de la Flor del Llir".


El folklorista Joan Amades n'explica una llegenda que és comuna a molts hostals :

"Hi ha una llegenda segons la qual quan s'hi allotjava un viatger que a judici dels hostalers podia portar diners, el feien dormir en un llit, que movent un ressort es plegava i aixafava el qui hi dormia. Un cop mort li robaven el que duia. Salaven la carn del desgraciat i després la donaven per a menjar als altres vianants, mentre que els ossos i la resta de les despulles eren cremats en el forn de pa. Una vegada s'hi presentà un jove galant i garrit que semblava ric; li fou donada la cambra del terrible llit. La serventa en tingué compassió i decidí salvar-lo: el posà en antecedents i li encarregà sobretot que no es fiqués al llit. El donzell ho féu així. A altes hores de la nit el llit es plegà, però el crim no tingué efecte, perquè el minyó no hi era damunt. La serventa i el viatger van fugir i es van casar".

Amb el temps l'hostal va acabar donant nom al carrer que encara avui existeix. Però pels volts de 1860 es van col.locar unes noves plaques de marbres als carrers de Barcelona, fet que va provocar en alguns casos la modificació de la toponimia : el "Carrer de l'Hostal de la Flor del Lliri" va passar a dir-se a partir d'aquell moment "Carrer de la Flor del Lliri".


FONTS CONSULTADES :

Dietaris de la Generalitat de Catalunya, p.202
El meu Racó
Quart Plànol de la Ribera
La Barcelona romana i medieval
La Vanguardia - Mujeres de Barcelona - 22-02-2010
Bòria
Butlletí del CEC - Desembre 1916, n. 263
Amades, Joan - Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Club d'Espors de Muntanya. 1936.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada