Antics hostals de camí ral: Hostal Roig (Gavet de la Conca)

dissabte, 26 de desembre del 2009

Hostal Roig (Gavet de la Conca)

L'Hostal Roig fou un antic hostal situat al nord del congost del Pas Nou que comunica les comarques de La Noguera amb el Pallars Jussà. El camí pel Pas Nou fou obert al segle XIII pels monjos del priorat de Meià, que ho feren amb la intenció d'enllaçar Vilanova de Meià amb Tremp. Aquest camí medieval fou aprofitat posteriorment com a camí ramader pels pastors transhumants.

El lloc és de poblament antic tal com ho demostra la troballa d'un obrador de sílex trobat al mig del camí que des l'hostal mena a la Portella Blanca i a Rúbies. Tot sembla indicar que l'hostal es va edificar sobre l'antic vilar o poblat de Montllor (o de Montllobar), documentat el 1359. Més al sud-oest es localitzen les restes del castell de Montllor i l'església de Santa Anna, que sembla atenia una població d'unes 20 cases.

Durant el mes de juliol de 1897, Francesc Carreras Candi i alguns socis del CEC, vàren fer la travessia del Montsec per Meià :

"Ab lo nom d'Hostal Roig és coneguda certa masia ab bons conreus dalt del replà que forma'l coll o pas del Montsech. Està emplaçada en la cara o vessant que mira a la Conca de Tremp. La masia fa d'hostal y s'hi solen deturar tots los traginers que fan aquella via. Allí dalt s'hi celebra una notable fira de bestiar lo 29 de Setembre.
Dominant la collada, dalt d'una altura o rocar, unes quantes parets denoten la presencia d'antich castell. Dintre d'extens recinte assenyalat per despulles de muralles se veuen les runes d'una romànica capella que'ls d'Hostal Roig anomenen de Santa Ana. En son interior se pot observar lo rastre d'important restauració segurament obrada en lo sigle XIV: lo sostre sigué alçat, desapareixent la volta de canó, que fou substituhida per altra volta apuntada. Interrogats, los pagesos del Hostal Roig, respecte a loque eren dites runes, explicaren haver sentit dir pertanyien a la ciutat de Montllobar qu'un jorn s'alçà en aquells conreus. Nos mostraren un forre de llança de pam y mitx dellargada, que trobaren prop del castell furgant un cau deconills. Evidentment semblava pertanyer al sigle XIV y'ns apressàrem a comprarlo.
Per l'hostal Roig explicaren que allí hi tenia de passar la carretera d'Artesa a Tremp, més que'Is de Vilanova hi feren gran oposició per por de que, quan fos acabada, hi sovintejés lo pas de les tropes en temps de disturbis y ab tal motiu se vegessin subjectes als subsegüents allotja tant temen los pobles".

El fotògraf i excursionista Josep Salvany va fer una fotografia de l'hostal Roig l'any 1922. A principis de l'any 1938 l'exèrcit franquista hi establí una línia de front, que tenia continuïtat cap al Montsec i cap a la Serra de la Campaneta, i que fou escenari de cruents enfrontaments amb l'exèrcit de la República. Al voltant de l'hostal i també a redòs del castell de Montllor es construïren trinxeres, búnqueres i barraques per als soldats que encara es conserven actualment.

Ernest Costa i Savoia va escriure el 1987 el llibre "Viatges amb els pastors transhumants" on fa menció de l'hostal Roig :

"Queden enrere els il·lusionats pelegrins que, a punta de dia dels dissabtes d'estiu, s'encaminaven vers l'ermita del Sant del Bosc (Sant Salvador del Bosc), advocat del dolor, a oir missa; el bullici de les dues fires anyals; el ball de tarda al so d'un acordió el vint-i-nou de setembre; la vida que donava la gent que al bon temps hi afluïa per anar a besar les claus de sant Pere, d'Aransís, en compliment d'una promesa feta per por a la ràbia; les mules, vedells i vaques que anaven o venien de la fira de Salàs; els carros; els primers automòbils; el suggeridor so de les esquelles dels animals transhumants a la primavera, quan fa molt dia, i a la tardor, quan no fa un puny de dia...

Si be els conreus continuen cultivant-se i les estances s'habiten temporalment, l'Hostal, després d'un lent decandiment, ha tancat les portes. El record, però, se serva viu a la memòria deis pastors, els quals evoquen les nits passades a la palla i, particularment, un fet que els cridava l'atenció: el singular mode que tenien de guardar els trumfos. Un tubercle que tant a l'Hostal Roig com a la rodalia constituïa la millor collita de l'any, molt preuada com llavor. Com que hauria estat difícil trobar lloc suficient on posar-los, ho resolien a l'exterior d'una manera molt traçuda i que, amb certes variants, també es troba en algunes valls pirinenques: en feien piles, com si es tractes d'una carbonera, formades per vint-i-cinc a trenta sacs de cinquanta quilos cada un, que tapaven amb boix o gleves; després, terra al damunt i encara, trosses de roure o d'alzinera a la cara nord, per protegir-los de les rigorosos gelades hivernenques. De tot això, el que mes sorprenia els pastors es que les trumfes no en sortien arrugades ni grillades".

Per Sant Miquel, quan baixaven els ramats de la muntanya, tenia lloc en l'Hostal Roig una important fira de bestiar que es convertia en un multitudinari aplec on hi venia gent del Pallars i la Noguera.

Avui l'hostal nomès fa funcions de cleda per tancar les ovelles.