Hostal de l'Arrupit (Riudarenes)

L'Hostal de l'Arrupit (o Rupit) fou un antic hostal del camí ral (actual ctra. de Mallorquines a Hostalric) que ja existia a principis del s.XVI.

1524-9-6. "Venta de unas casas y tierras en Riudarenes, llamadas el Hostal d'en Aropit, otorgada por Onofre Canyet, mercader de Barcelona, a favor de Francina Pereta, viuda de Antoni Pedruna, mercader de Hostalric, por precio de 506 libras barcelonesas. Ápoca." (1)

1530. 25 de novembre. Albarà atorgat per Miquel Siurana a favor d'Onofre Canyet.

 1 unitat.- L'atorgant reconeix la compra de l'Hostal de l'Arropit [Riudarenes] que el dit Canyet havia venut a Francesca Pereta Siurana, d'Hostalric, àvia de l'atorgant, tal com consta en l'instrument de venda original, en poder del notari de Barcelona Antoni Anglès. L'atorgant reconeix que dita venda es va produir a petició seva i es compromet a assumir tot perjudici o interessos que s'en poguessin derivar i afectar a l'antic propietari.- Vuy que tenim XXV de nohembre M·5·XXX.- Sine Loco.- Català i llatí; 535 x 340 mm.- Es tracta d'un trasllat fet a Palerm a 4 de maig de 1554 i autoritzat per Ioseph Cannatella, notari de Palerm, Iacobus de Corsat, notari de la vall del Màzaro, a Sicília, i validat per diferents testimonis, fet a petició de Jaume Losada, mercader, qui actua en nom d'Onofre Canyet. (1A)

El 7 de desembre de 1536 l'emperador Carles V, procedent del port de Palamós i amb destinació a Barcelona, s'aturà en aquest hostal. (2)

1545-12-23 / 1564-11-16. "Sentencia real otorgada por el Lugarteniente y Capitán General a favor de Miquel Ciurana en el pleito contra la villa de Hostalric sobre imposiciones al hostal del Mas d'en Arropit". (3)

El dia 15 de març de 1567 l'ambaixador venecià Segismondo Cavalli que feia una visita per Espanya, va fer parada i fonda en un hostal situat al costat del camí ral i de la riera de Santa Coloma, i possiblement va ser l'hostal de l'Arrupit (2)

Aquell mateix any Lunardo Otthobon el tercer dia del seu viatge va dormir a l'hostal de l'Arropit. (3A)

El març de 1630 els bandolers encapçalats per Joan Sala, “Serrallonga”assaltaren a quaranta viatgers, als quals retingueren fins a la nit dins l’hostal de l'Arrupit perquè no donessin la veu d’alarma. (4). Aquest fet va fer que sorgís la llegenda del tresor de Serrallonga; botí que hauria amagat el bandoler dins l'hostal, però sembla ser que la història es remunta només a 40 anys enrera, quan el propietari de la casa (que ja no feia d'hostal) va rebre la visita d'un personatge que assegurava que era allí on hi havia el tresor. El van buscar però no el van trobar. (5)

1640. Causa del reverendo Llorens Berenguer, presbiterío y rector de Sant Sadurní de Collsabadell, obispado de Barcelona, contra el noble don Benet de Olmera y de Cruïlles, en el lugar de les Planes, diócesis de Girona, domiciliado. Sobre la posesión de cobrar censos anuales, consistentes en ciertas cantidades de trigo, como obtentor del beneficio eclesiástico bajo invocación de Santa Maria de Montcorb, parróquia de Sant Martí de Riudarenes, diócesis de Girona, de los señores y posesores de los molinos antes llamados de n'Hostalric, situados en la parroquia de Riudarenes, y luego de n'Arropit (hoy molí de l'Arrupit), cerca del hostal del mismo nombre, o que se deje vacua la posesión de dichos molinos. (6)

"... L'hostal de l'Arropit, famós i punt d'orientació a molts mapes antics. I aquí també es va produir un miracle, el segle disset: Una vez iba Joan Juy, albañil, desde el lugar de Riudarenes a Hostalric con rezia calentura, y llegado al mesón de Arropit no pudo mas andar. Passó por allí el padre Fr. Domenec, y como levió tan malo, caído en el suelo, se apiadó del dicho hombre, y animándole que se fuese con él a Hostalric. Le dijo: 'padre, no puedo, que me estoy muriendo', tomole el buen padre el pulso, y luego que le hubo dejado se sintió sin calenturas, y bueno con fuerzas para caminar".

1675. S'hi hostatjà el duc de San Germán mentre anava a buscar reforços per fer front a un setge francés de Girona. (3A)

1711. Durant la guerra de Successió, l'hostal patí importants destruccions, ja que hi havia un magatzem d'intendència. (3A)

1722. Fou reconstruït onze anys després. (3A)

1851. Segueix figurant com hostal. Probablement, fou en aquesta època quan van fer fortuna les dites "a l'hostal del Arrupit, ben pagat i mal servit" (recollit per Joan Amades) (7) i "a l'hostal de l'Arrupit molta gana i poc delit". (3A)

El 1890 l'hostal surt esmentat en el Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes (pàg.33): "...un hostal conegut en sa època ab lo nom d' Arrupit...". (7)

El 1911 l'escriptor gironí Prudenci Bertrana va escriure "L'Encís de la Marrada" dins del llibre "Proses Bàrbares" on explicava :

"...i aquell famós hostal de l'Arrupit, d'enfront, a l'altra banda de la riera, avui desemparat, a la porta del qual els gossos, poc avesats a veure-hi gent, aborden com mals esperits i on sols de tard en tard s'arrisca a entrar un carreter per demanar una tirada d'aigua; i aquelles tres creus de més amunt, gravades en el frontis d'una penya, al peu mateix del camí ral abandonat, memòria tràgica d'un afusellament, que mans pietoses i inconegudes curen d'enfondir a mesura que les pluges van menjant-se la greixina roja de la roca ..." (8)

Fins a mitjans del segle XX, el vell hostal funcionà com a casa de pagès i, a finals d'aquest segle, després d'un periode d'abandó, fou restaurat i rehabilitat com a habitatge particular. (3A)

El molí de l'Arrupit es va declarar "Bé Cultural d'Interès Local" (BCIL) el mes de gener de l'any 2005. (9)


Les obres del TGV han afectat de forma greu els entorns de l'antic hostal tal i com es pot observar en les fotos de S.Soler. El propietari actual de la casa és el sr. Manuel Fàbregas Busquets. (10)




FONTS CONSULTADES :

Francesc Costa Oller 
(1) ES.08019.ACA/4.1.1.16//ACA,GENERALITAT,Pergaminos,Carpeta,47, Perg.911
(1A) Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-413 / LLINATGE PALLEJÀ (OLZINA - FEU)
(2) http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/111609/139206
(3) ES.08019.ACA/4.1.1.16//ACA,GENERALITAT,Pergaminos,Carpeta,59,Perg.1222 
(3A) Miquel Borrell i Sabater i altres autors. Deu llegües de pols i roderes. El camí ral de Girona al Tordera. Col.lecció estudis i textos, Centre d'Estudis Selvants. 2005
(4) http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=16&apartat=guia&sub=hist
(5) http://www.bohigas.com/Noticies/Treballs/N291205.htm
(6) ES.08019.ACA/8.2.8//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,17009
(7) Butlletí de l'Assoació d'Excursions catalana. Any 1890, p.33
(8) Prudenci Bertrana - Les proses bàrbares
(9) http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/64790/123349
(10) http://desnonats.blogspot.com/2007/12/espai-protegit.html
El camí perdut de Bertrana
http://www.ajuntamentderiudarenes.cat/el-cami-perdut-de-bertrana/
Autor fotos : Salvador Soler Vilavella
http://www.panoramio.com/photo/30295181
Mapa: ICC.cat

.