Antic hostal del camí ral de Vic documentat desde el segle XIV i situat en els límits dels termes d'Avinyó, Moià i Calders.
"El camí ral desde Calders seguia per l’antic camí de Trullàs per deixar-lo ben aviat i, seguia en paral·lel a l’actual carretera fins a trobar el camí de Reixac. Des d’aquí el camí seguia cap a l'Hostal de la Grossa i fins a la casa de La Moratona". (1)
L'hostal de la Grossa quedava just a mig camí de Moià i Calders i una quarteta així ho reflexava :
De la Grossa a Moià.
una hora hi ha.
De la Grossa a Calders,
una hora hi és. (2)
La zona ha estat poblada des de molt antic, ja que aprop de l'hostal s'han localitzat restes d'una necròpolis de tombes en caixa de llosses.(4)
Un altra notícia que tenim de l'hostal és l'escrit que acompanyava un gravat del dolmen de la Grossa fet per Josep Puiggarí i Llobet l'any 1850, que es va publicar a la revista El Museu Universal de Madrid el 20 d'agost de 1865. Sembla que és la primera notícia publicada sobre un megàlit català.
"Uno de ellos vimos y copiamos años atrás en el camino de San Pedor a Moyà, media legua al N.O. del llamado Hostal de La Grossa, que constaba de tres grandes pedruscos sosteniendo otro en forma de tabla agujereada hacia el centro para recoger la sangre victimaria en los sacrificios cruentos; desgraciadamente ha sido ya destruido según noticias". (5)
L'hostal es va convertir en quarter general de les forces del baró d'Eroles en els enfrontaments mantinguts contra les tropes napoleòniques dels generals francesos Decaen i Pico. Els francesos van ocupar Moià fins a set vegades i hi van deixar un rastre de mort, saqueig i destrucció. (3)
Pels volts de l'any 1852, el dolmen de la Grossa es va destruïr i va desaparèixer en convertir el camí ral en la carretera de Manresa a Vic . Com a fet curiós, dir que l'any 1876 Antoni de Bofarull va publicar un gravat del mateix dolmen, que ara s'ha vist com un plagi al dibuix de Puiggarí.
Veiem que el topònim "les tres pedres" que apareix en els mapes de l'ICC, encara recorden el dolmen de la Grossa, desaparegut aproximadament a mitjans del s.XIX. El Folklorista Joan Amades va recollir una llegenda que feia referència al megàlit i a l'hostal :
"Aquest dolmen està situat en terme de Moià. Al lloc on avui s'alça el megàlit hi havia hagut un famós hostal on tenien un llit que per mitjà d'un ressort es plegava i tancava deixant mort i aixafant el pobre que hi dormia. Quan acudia a l'hostal algun viatger que, a judici dels hostalers, portava diners, li donaven posada a l'habitació on hi havia el terrible llit. Quan el vianant dormia tocaven el ressort del llit i es plegava. Tiraven les despulles del viatger dintre el forn de coure el pa i així feien desaparèixer tot rastre del crim. Un jorn acudí a l'hostal un fadrí jove i ben plantat que tenia el port d'home ric. La serventa va sentir compassió pel que l'hi havia de passar i va prevenir-ho del perill que corria. Convingueren fugir tots dos sense que els hostalers ho advertessin. Van donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l'hostal. La justícia manà destruir l'hostal, del qual no deixà sinó una pedra: la que forma el megalit, per a senyal. (6)
Fós qui fós el creador de la llegenda, es demostra que no havia vist mai el dolmen perquè fa esment d'una pedra dreta (... no deixà sinó una pedra ...), quan en realitat eren tres pedres. I també desconeixia que el megàlit havia estat destruït (... al lloc on avui s'alça el megàlit...), sino és que la llegenda fou creada abans de la seva desaparició l'any 1852. També hi ha la posibilitat que arran de la destrucció, nomès quedés una llosa sencera del dolmen, i que fos aquesta l'origen de la llegenda.
Durant la tardor del 2005 la masia es trobava en obres i en fase de restauració, i s'hi feia la teulada nova. Tot i constat en el catàleg de patrimoni del municipi d'Avinyó, amb la fitxa núm.25, no presenta cap tipus de protecció :
"Masia documentada des del segle XIV que consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 635 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una intervenció en gran part de la coberta i una ala lateral nova. Hi ha elements de reforç en la façana lateral. Té baluard, era, pallissa, bassa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.
L'estat de conservació de l'immoble és bo, no s'observen deterioraments en l'estructura general, han realitzat reformes recents, han millorat la coberta i part de la façana lateral. S'abasteix d'aigua de pou, no té suministrament d'electricitat, però l'han demanat, i sanejament autònom. Hi ha cert risc d'incendi per la proximitat del bosc i no hi ha risc d'inundació".
L'hostal pertanyia a l'heretat de la masia de la Grossa, on en una fotografia de 1934 es pot veure el conjunt del gran mas, amb la casa pairal, la masoveria, els pallers i la capella dels Dolors. El mas és l'origen d'una notable dinastia de militars carlins, entre els quals destaca Antoni Gros i Illa, més conegut com "El Ton de la Grossa".
(1) Camí Ral Manresa-Vic . http://www.calders.cat/Fer_turisme/Llocs_dinteres.htm?id=90&pl=27&cat=0
(2) Ginesta, Salvador - La Comarca del Bages, p.140
(3) Redó Martí, Salvador - Els origens i una mica més. Hostals i Tavernes, del llibre Menjar, beure i dormir. Aproximació històrica i contemporània a l'hostaleria del Bages, p.27
(4) Gibert Rebull, Jordi - EVOLUCIÓ DEL POBLAMENT I ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A LA CATALUNYA INTERIOR DURANT L’ANTIGUITAT TARDANA I L’ALTA EDAT MITJANA: ELS CASOS DE LA CATALUNYA CENTRAL (BAGES, BERGUEDÀ I SOLSONÈS) I LA GARROTXA (SEGLES V-X).
(5) http://cat.bloctum.com/arcis/2007/09/23/benvinguda/
http://cat.bloctum.com/arcis/2007/10/28/segueix-la-historia-de-la-grossa/
(6)http://www.festa.cat/index.php?q=histories/veure/662
http://avinyo.cat/municipi/Cataleg_de_masies_d_Avinyo/25_hostal_grossa.pdf
http://www.flickr.com/photos/fotos_calders/sets/72157622836194403/
Fotos : Feliu Añaños Masllobet
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=4&pos=44
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=4&pos=42
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=4&pos=43
Foto : Sebastià Illa. Arxiu Fotogràfic CEC
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=4&pos=47
.
Tinc entès que l´Hostal de la Grossa pertany al terme d´Avinyó,però aquí es diu que pertanya a Moià.A on pertany?
ResponEliminaPertany a Avinyó, tot i que està justament situat al límit entre tots dos municipis. Aquí tens la memòria tècnica del Mapa Cultural d'Avinyó per confirmar-ho Pertany a Avinyó, tot i que està justament situat al límit entre tots dos municipis. Aquí tens la memòria de
EliminaL'Hostal de la Grossa (antigament anomenat Mas Artiga), pertany a l'antic municipi de Santa Maria d'Horta (l'actual Horta d'Avinyó) que el 25 de desembre de 1845 passà a formar part del municipi d'Avinyó.
ResponEliminaÉs encara un hostal? Es pot reservar habitacions per un cap de setmana? És un hotel rural?.
ResponElimina