L'Hostal de l'Ase és una casa en runes situada entre les masies de Can Pardal i el mas també en runes de Can Bassoles (antic Mas de Fonts Noves) i situat molt aprop del mirador de la Vall de la Sentiu i del Castell d'Eramprunyà al municipi de Gavà. Darrerament fou anomenat Mas Flocant.
El camí ral antic (camí de la Sentiu) és documentat el segle XII, i partia de Gavà per anar a Sitges tot travessant el Garraf. Després de Can Bassoles (també anomenat Peçoles o Pessoles) encara es pot veure el mur de gres vermell de l'antic camí medieval. Amagat en la vegetació es troba el pont de pedra de la "Beurada del Senyor".
L'historiador local Josep Campmany i Guillot ens detalla la història de Can Flocant :
"Aquest mas és també conegut com "L'hostal de l'ase", nom del qual no en coneixem la procedència. En tot cas, sembla força difícil pensar que el mas es deia així per exercir funcions de fonda o hostal; cap dels documents que nosaltres coneguem ho insinua.
Les primeres notícies d'aquesta masia cal vincular-les a un antic mas, el Mas Librella, abandonat ja al segle XVI. En aquella època, les seves terres pertanyien als Muntaner, propietaris de la Torre de la Sentiu, avui Can Dardena. De Miquel Muntaner el mas passà a la seva filla Joana i al seu gendre Joan Muntaner (àlies Peyrach), que el confessà l'any 1587. Aleshores el mas Librella es diu que està "diructi et desabitati", és a dir, derruït i deshabitat.
Aquesta situació durà poc: el 16 d'agost de l'any 1588 una cunyada de Joan Muntaner, de nom Àngela Muntaner, maridà el pagès Joan Esquer. Pels capítols matrimonials firmats davant del rector de Castelldefels Andreu Vilar la parella obtenia com a dot una peça de terra de 12 mujades, on hi reconstruiren l'antiga casa de camp. Joan Esquer i Àngela Montaner confessaren aquest nou «mas Esquer» davant del notari Antoni Seriol el 27 de juliol de 1598.
Joan Esquer i Àngela Muntaner tingueren una filla, Francesca. En morir, el mas passà al seu oncle i tutor, Pere Esquer. Quan Francesca fou major d'edat, i maridà amb Joan Vadell, pels capítols matrimonials signats davant del rector de Castelldefels el 2 de gener de 1611, la propietat del mas passà a mans dels cònjuges. Així ho confessaren el 30 de juliol de 1618 davant del notari Joan Soler Ferran i el 16 de juliol de 1632 davant del notari Onofre Personada.
Els Vadell o Badell mantingueren la propietat fins a principis del segle XVIII, ja que l'any 1700 l'heretat era confessada davant del notari Ignasi Teixidor per Jacint Badell, successor de Joan Badell i Francesca Esquer.
A finals del segle XVIII, l'heretat ja era en mans d'una altra família: els Forment. Concretament, Baldiri Forment, de Sant Climent, apareix documentat l'any 1782. El 31 de gener de 1831 l'heretat era de Climent Forment.
I a mitjans del segle XIX el mas tornà a canviar de família, i tot adquirint el seu nom actual: en un mapa de la baronia d'Eramprunyà de finals de segle XIX hom pot llegir «Heredad "Hostal del Ase", de Isidro Forment alias Flocant», la qual cosa indica que Isidre Flocant havia maridat la pubilla dels Forment. Els seus hereus ja portaren el nom de Flocant, que és l'actual.
En els nostres dies, l'excursionista encara pot veure les ruïnes del mas, amb alguna paret, el forn, i l'arrencada de l'escala que conduïa al pis superior". (1)
El camí ral antic (camí de la Sentiu) és documentat el segle XII, i partia de Gavà per anar a Sitges tot travessant el Garraf. Després de Can Bassoles (també anomenat Peçoles o Pessoles) encara es pot veure el mur de gres vermell de l'antic camí medieval. Amagat en la vegetació es troba el pont de pedra de la "Beurada del Senyor".
L'historiador local Josep Campmany i Guillot ens detalla la història de Can Flocant :
"Aquest mas és també conegut com "L'hostal de l'ase", nom del qual no en coneixem la procedència. En tot cas, sembla força difícil pensar que el mas es deia així per exercir funcions de fonda o hostal; cap dels documents que nosaltres coneguem ho insinua.
Les primeres notícies d'aquesta masia cal vincular-les a un antic mas, el Mas Librella, abandonat ja al segle XVI. En aquella època, les seves terres pertanyien als Muntaner, propietaris de la Torre de la Sentiu, avui Can Dardena. De Miquel Muntaner el mas passà a la seva filla Joana i al seu gendre Joan Muntaner (àlies Peyrach), que el confessà l'any 1587. Aleshores el mas Librella es diu que està "diructi et desabitati", és a dir, derruït i deshabitat.
Aquesta situació durà poc: el 16 d'agost de l'any 1588 una cunyada de Joan Muntaner, de nom Àngela Muntaner, maridà el pagès Joan Esquer. Pels capítols matrimonials firmats davant del rector de Castelldefels Andreu Vilar la parella obtenia com a dot una peça de terra de 12 mujades, on hi reconstruiren l'antiga casa de camp. Joan Esquer i Àngela Montaner confessaren aquest nou «mas Esquer» davant del notari Antoni Seriol el 27 de juliol de 1598.
Joan Esquer i Àngela Muntaner tingueren una filla, Francesca. En morir, el mas passà al seu oncle i tutor, Pere Esquer. Quan Francesca fou major d'edat, i maridà amb Joan Vadell, pels capítols matrimonials signats davant del rector de Castelldefels el 2 de gener de 1611, la propietat del mas passà a mans dels cònjuges. Així ho confessaren el 30 de juliol de 1618 davant del notari Joan Soler Ferran i el 16 de juliol de 1632 davant del notari Onofre Personada.
Els Vadell o Badell mantingueren la propietat fins a principis del segle XVIII, ja que l'any 1700 l'heretat era confessada davant del notari Ignasi Teixidor per Jacint Badell, successor de Joan Badell i Francesca Esquer.
A finals del segle XVIII, l'heretat ja era en mans d'una altra família: els Forment. Concretament, Baldiri Forment, de Sant Climent, apareix documentat l'any 1782. El 31 de gener de 1831 l'heretat era de Climent Forment.
I a mitjans del segle XIX el mas tornà a canviar de família, i tot adquirint el seu nom actual: en un mapa de la baronia d'Eramprunyà de finals de segle XIX hom pot llegir «Heredad "Hostal del Ase", de Isidro Forment alias Flocant», la qual cosa indica que Isidre Flocant havia maridat la pubilla dels Forment. Els seus hereus ja portaren el nom de Flocant, que és l'actual.
En els nostres dies, l'excursionista encara pot veure les ruïnes del mas, amb alguna paret, el forn, i l'arrencada de l'escala que conduïa al pis superior". (1)
FONTS CONSULTADES :
J. Mas Guàrdia - Vista general de l'hostal de l'Ase -Estudi de la masia Catalana - Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya - circa.1927 - MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/afcecemc&CISOPTR=3624&CISOBOX=1&REC=1
(1) Campany, Josep - Les Masies de la Vall de Sentiu. Unió Muntanyenca Eramprunyà. Gavà.
Campmany, Josep - ELS CAMINS DE LA VALL DE LA SENTIU. A partir de mapes antics i la fotografia aèria de 1956. Any 2009
Campmany, Josep - El camí de la Sentiu: la via altmedieval per travessar el Garraf (estudi del tram oriental)
http://www.uecgracia.org/seccions/veterans/piades/eramprunya.htm
http://www.turismebaixllobregat.com/oci/media/pdfs/cami_06.pdf
Mapa: Icc.cat
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada