En els seus inicis es coneixia com l'Ideal Repòs i més tard com hostal la Cantina de Llinars. Avui fan de restaurant i es troba situat al km.18 de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.
"Durant les primeres dècades del segle XX, la zona de Llinars, va ser freqüentada per gent vinguda per fer estada al peu de les fonts sulfuroses i les ferruginoses, situades a la finca de Can Cabra. Per un curt període de temps, es va arranjar part de la zona d’alguna de les fonts. Hi hagué la iniciativa per part dels propietaris de Sorribes de canalitzar la font cap una zona més planera, on a més adequar l’entorn amb unes infraestructures, i poder aprofitar l’arribada de gent vinguda al lloc com a recurs econòmic. Sembla que la idea no prosperà i de fet amb el temps es van fer malbé les fonts. Durant un període però, el lloc va ser freqüentat per gent que venia a guarir malalties herpètiques amb aquestes aigües".
Però per explicar l'origen de l'hostal cal remuntar-se a finals del segle XIX quan el sr. Garriga, originari de Malgrat de Mar, va comprar la finca de Canals de Catllarí, un petit enclavament dins el terme de Montmajor (Berguedà), per poder explotar la fusta dels arbres centenaris d'una de les obagues més ufanoses de Catalunya.
La primera intenció del Garriga era construir la serradora al pla de sota la casa de cal Jacques (que també fou hostal) dins el terme de Capolat, però en Ramon Grau àlies Ribera Vell no ho va deixar fer, amb l'amenaça de barrar-li el pas quan fos construïda, i el Garriga es va veure obligat a canviar l'emplaçament de la Serradora.
El complex forestal finalment es va ubicar en una plana a tocar la riera de Tarrés o Aigua de Llinars, i per poder portar la fusta des de Canals fins a la serradora , es van construïr vies de ferrocarril de via estreta i sistemes de cables. La casa de la Cantina formava part del complex forestal, on també hi havia pisos pels treballadors, un xalet, la bàscula ... La gran inversió que va suposar el projecte va arruïnar al sr. Garriga.
"En Garriga, gens assabentat en explotacions forestals, fou víctima de la seva inconciència i d'ineptes i truans consellers. En trobar-se arruïnat i insolvent ho traspassà tot al seu creditor, el banquer i farmacèutic de Berga, en Josep Cardona, i après s'enredà amb els funestos Nicolau i Pujol (àlias Corneta), de Berga, els quals armaren un batibull, que desenredà en Catasús de Barcelona, amb el plet que aixecà contra en Garriga. La casa Catasús féu funcionar uns quants anys la serradora, i plegà. Fa dos anys ho vengué tot al fabricant i negociant de Manresa, en Lluís Vinyes".
Uns anys abans, Agustí Rosal Sala (1854-1909), enginyer industrial i batlle de Berga havia impulsat la creació de la Colònia agrícola i ramadera de Graugés entre els anys 1887 i 1889. Després de realitzar aquest projecte pioner va voler construïr a càrrec seu la carretera que acabaria unint Berga amb Sant Llorenç de Morunys. El 1899 ja s'havia acabat de picar a mà el túnel de coll de Jouet.
La primera dècada a principis del segle XX van continuar els treballs de la nova carretera que quedà aturada i encallada durant temps a l'alçada de la Cantina de Llinars. Fins aquell moment l'Agustí Rosal ja havia gastat 625.000 pessetes, suposant una gran despesa i un contratemps important per la familia Rosal. La seva intenció fou vendre-la al govern o la Diputació, però com que no va arribar a cap acord, cobrava pontatge de 1,50 pts. per cada animal i carro que hi passava.
La nova carretera de Berga a Sant Llorenç l'any 1925, a les envistes de Terrers
El desembre de 1909 va morir l'Agustí Rosal, i la seva viuda Montserrat i la seva hereva van aconseguir vendre la carretera a la Mancomunitat Catalana de Barcelona per 50.000 pessetes, molt per sota de la inversió feta. El 1923 la Mancomunitat ja estava acabant la carretera :
"El presidente de La Mancomunidad acompañado de su secretario don Ramón Cunill, ha recorrido, con objeto de inspeccionar en la forma que se llevan los trabajos la carretera do Berga a San Lorenzo del Morunys, cuyas obras de construcción se están ultimando. El presidente quedó muy satisfecho de la manera que se realizan los referidos trabajos"
El 1925 la nova carretera ja estava construïda, i això provocà que l'antic camí ral que anava de Berga a Sant Llorenç de Morunys i que travessava el pla de Campllong en direcció a Can Blanc i Sant Serni de Terrers anés quedant en desús i més tard en l'oblit. El 1928 Sant Llorenç de Morunys nomès estava ben comunicada amb Berga :
"El pueblo de San Lorenzo únicamente enlaza con Berga por medio de una carretera de reciente construcción (pero Berga les resulta más distante que Solsona). Dicese que por esta circunstancia, hace algún tiempo que los sanlorenences solicitaron la segregación de su término municipal para agregarlo al partido de Berga (provincia de Barcelona), con el fin de beneficiarse de la comodidad que les representaría la indicada carretera, puesto que les une con la comarca bergadana; sin que sepamos el resultado o la suerte que la haya cabido a la tal solicitud de segregación, aunque consideramos bastante difícil vean logradas estas sus. pretensiones. No digamos ya los beneficios que indirectamente reportaría la carretera que es objeto de esta crónica, toda yez que podría servir de atracción al alto turismo para enlazar con Manresa, Berga, San Lorenzo de Morunys, Solsona, Cardona y Manresa".
La nova carretera, que permetia l'accés amb cotxe, va impulsar l'arribada dels estiuejants i amb el temps la Cantina de Llinars es va convertir en punt obligat de parada i fonda per caçadors i boletaires, i també per ciclistes i motoristes.
1965. "La seva situació al peu de la carretera, la bona instal.lació i el bon tracte, han convertit La Cantina en el millor hostal de Llinars, amb cambres amb aigua corrent i bon servei de restaurant.
Bon centre d'excursions a la muntanya de Castellar del Riu i de Sisquer, Montcalb i de Catllarí, així com també a la regió de l'Aigua d'Ora i serres dels Bastets i de Busa".
Josep Costa va dirigir l'establiment durants anys, amb un cuina típica catalana i l'especialitat era la carn a la brasa.
El terradet de la cantina del pintor Ferran Cerdans Costa
L'any 2008 sota la direcció de Lluís Vera i la Susana Trives, la Cantina de Llinars va viure una anècdota increible, ja que es va convertir en un plató de cinema per gravar una pel.lícula a l'estil road-movie. La pel.lícula en qüestió era "Linear", que va ser dirigida pel director Anton Corbijn, produïda per la productora Sea-Saw Films i que fou interpretada per l'actor francès Said Taghmaoui. El film narra una espècie de viatge iniciàtic que comença a París i acaba al Marroc.
La productora va llogar la Cantina per canviar l' interior el dia 28 de juliol de 2008, i el rodatge va durar 3 dies. L'equip de gravació el formaven unes 40 persones, que van convertir el menjador del restaurant en el centre d'operacions de la gravació, amb sala de maquillatge en un extrem i la barra de la Cantina com a plató.
Però no s'acaba aquí l'anècdota. La pel.lícula va servir per gravar un DVD que acompanyava el disc "No line on the Horizon", el dotzè disc de la banda irlandesa U2, i que va ser publicat el 7 de febrer del 2009. A l'inci del sisè tema "Being Born" de l'àlbum de U2, el protagonista de la pel.lícula fa parada per menjar-se una amanida a la Cantina de Llinars, com si es tractés d'un restaurant qualsevol a peu de carretera en un emplaçament isolat i solitari. En el setè tema "Magnificient", a través del televisor de la Cantina es pot veure la única actuació dels U2 en tot l'àlbum.
També es van rodar escenes de la pel.lícula on hi surt la muntanya del Pedraforca, la carretera de Coll de Pal, l’embassament de la Llosa del Cavall i la serra de Busa, que són la imatge de sis dels onze temes de la pel·lícula, però que figuren com si fossin indrets escampats per tot l’estat espanyol.
Com a curiositat cal dir que molts mitjans de comunicació es van fer ressò de la notícia, però alguns van confondre el lloc, i van creure que la Cantina era al municipi de Llinars del Vallès. A partir d'aquesta anècdota la Cantina de Llinars de Capolat, a la comarca del Berguedà, ha passat a formar part de la història dels U2.
FONTS CONSULTADES
F. Cerdans Costa
Graugés
Sara Simó Vilardaga - Mapa de Patrimoni Cultural de Capolat
Rosa Serra Rotés - L'aprofitament del bosc: De l'època medieval a començamens del segle XX - Revista Erol
Hemeroteca de la Vanguardia
Agustí Jolis, Mª Antònia Simó de Jolis. Alt Berguedà i Cardener. CEC. Club Alpí Català, 1965, p.61
GRAVACIÓ DVD DELS U2
Paisatges solsonins i berguedans protagonitzen el nou film dels U2
La Cantina de Llinars escenário del próximo video de U2
Una cantina en llinars (de Capolat) fue grabada para el nuevo video de U2
El rodaje de Linear en la Cantina de Llinars
FOTOS
Josep Salvany Blanch - Vista de l'església de Sant Serni de la Torre - Biblioteca de Catalunya
Lluís Vera -Fotos Gravació DVD U2
Els actuals "cantinerus", la Susana i el Lluís t'estem molt agraïts per tota aquesta ressenya que has fet de casa nostre.
ResponEliminaEns agradaría poder-ho imprimir i penjar a les parets de La Cantina perquè tothom ho pugui lleigir.
Comtem amb el teu vist i plau.
Gràcies un altra cop
Gràcies Lluís i Susana ! Com ja sabeu aquest bloc vol ser un espai de divulgació de la història més desconeguda dels antics hostals. Evidentment que podeu imprimir la informació, i fer el que cregueu convenient i si és per fer-ne difussió millor que millor. El més important de tot és que la gent conegui la història de la Cantina de Llinars, un establiment amb molt caràcter i molt especial. Salutacions. Carles
Elimina