Els anys 90 es va ensorrar un mas conegut popularment com a l'Hostal de l'Arpa. Es trobava situat als afores de Manresa, prop del Parc de l'Agulla, a la carretera de Santpedor ja en terme de Sant Fruitós del Bages. (1)
Actualment encara perviu el nom del "camí de l'Hostal de l'Arpa", i també el topònim del "Plà de l'Arpa" que, segons algunes fonts, Arpa vindria de la paraula Arca, és a dir un lloc amb presència megalítica en el passat (2)
Sabem que a l'any 1871, la viuda de Josep Serra àlies "Serreta" i Miquel Espinal vivien a la masia coneguda popularment com "l'hostal de l'arpa".
Resulta molt curiós el verset publicat l'any 1916, que parla d'un castell referint-se a l'Hostal de l'Arpa (3). Tenint en compte que antigament la zona formava part de la parròquia de Sant Iscle del Bages, tot fent hipòtesis podem identificar aquest castell amb el Castell de Sant Iscle, documentat des de l'any 1252. (4)
Camí enllà de Santpedor
un castell abans s'alçava:
el senyor era jueu;
la pubilla era cristiana.
Ell, ferreny i malcarat,
tantost frisava als seixanta,
més no hi havia en el castell
qui hi pogués creuar l'espasa.
Ella, rossa com fil d'or
I blanca com l'alabastre,
amb la tristor de sos ulls
feia entendrir al mirar-la.
Quan eixia de matí
cap al bosc a punta d'alba,
de lluny, semblava un colom
que per l'alzinar peonava.
Un jovencell que la veu
s'hi acosta prop, més s'amaga:
quan més la mira, molt més
voldria encara mirar-la.
La donzella, al peu dels pins,
escollia flors boscanes
i en els graons d'una creu,
fent oració, les posava.
Les orenetes piulant
passaven i traspassaven
des del solei cap al bosc,
des del bosc cap a l'obaga.
Quan besa els peus del Sant Crist,
va somoure's una rama...
-!No fugis, no estel ermós!-
(li digué el donzell mirant-la)
T'he vista de lluny, i els ulls
han cregut que et somiaven;
t'he vista de prop i Déu
ha encès d'amor la meva ànima.
Si el vent no m'hagués traït,
m'haguera mort d'enyorança!...
més ara, escoltem, amor,
aquí, al peu de la creu santa!...
La donzella l'ha mirat,
tornant-se com una grana:
són ulls, que eren com la nit,
s'han encès com un trenc d'alba.
A mitjanit el donzell,
camí del castell cavalca...
ella, obrint el finestral,
per cridar-lo, toca l'arpa.
-Amor meu, -ell li digué-
¿no és prou forta eixa muralla?...
¿no és prou forta per guardar
a ma coloma estimada?...
-No ho és prou encara, no,
no és prou forta, diu mon pare.
el reixat del finestral
l'han fermat no fa pas gaire:
S'han fermat, perquè ja mai
esdevingui a ser cristiana;
més la filla del jueu
ho vol ser de cos i d'ànima.
Si demà pogués surer
de ma cambra solitària,
demà mateix en l'altar
ho fora, amb tu enmariadada.
L'endemà hi torna el donzell,
més la finestra es fermada.
El jueu que'l va sentir,
ben dejorn ha fet barrarla.
La pubilla, axís que el veu
per una escletxa li parla,
li parla de son amor
ab la veu dolsa de l'arpa.
Quan la sent el bon galán,
plora al peu de la muralla;
cada nota es un sospir,
cada sorgir una llàgrima.
Les orenetes piulent,
el trenc del jorn saludaven,
des del solei cap al bosc,
des del bosc cap a la ubaga;
més encara en sa presó,
la donzella toca i canta,
canta i toca fins que el foc
al castell de sobte abranda!...
A tots els masos dels volts
fa enrojir l'ardenta flama.
i un furient terrabastall
estremex plans i muntanyes.
!El donzell no plora pas
al bell peu de la muralla!
!Ha volat al cel, al punt
que ha parat de sonar l'arpa!
Del castell no n'ha quedat
més que un munt de rocs per rastre,
i el rocam ja és tot texit
d'arrels d'esbarzers i mates:
Més a mitja nit, avui,
si s'escolta ben bé, encara
s'hi sent la trista cançó
i els darrers gemecs de l'arpa.
Fonts consultades :
(1) http://www.santfruitosdebages.org/patrimoni/masossantiscle/hostalarpa/hostalarpa.html
(2) Salvadó i Montoriol, Joan - Història medieval d'un territori, Sant Fruitós de Bages :Segles X-XVI, p. 18
(3) Maria Vallès i Vallès- El Pla de Bages n.149-16 setembre 1916
(4) http://www.santfruitosdebages.org/patrimoni/santiscle/santiscle.html
Mapa: Icc.cat
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada