dijous, 1 d’agost de 2019

Hostalet del Forat - Hostalets de Cerdanyola (Gisclareny)


Antic hostal del veïnat del Forat del Pendís o veïnat del Puig del terme de Gisclareny. 

La casa aixoplugava els traginers i caminants i ofereia servei d'hostalatge, pels que anaven o baixaven de l'altre costat del Pendís. A una hora s'arribava a l'hostal de la Font del Faig.

Aigues amunt del torrent de Pendís, hi trobem al peu del camí dels Empedrats, les ruines de l’hostalet: no hi ha dubte, calia oferir als caminants i traginers els serveis d’hostalatge, tant abans com després d’empendre un camí que podia esdevenir dur i perillós. (1) 


1703. Any que figura en la llinda de la casa.

A mitjans del segle XVIII el cognom Balderich apareix al Puig i desapareix a inicis del segle XIX. "Comerciant que s'enriqueix ràpidament fent un hostal al camí del Pendís (...) i com a masover del Puig". (3)

1856. El propietari de l'Hostalet de Gisclareny és un tal Lorenzo “Brimós?” (Barniol?). (2)

1863. Sant Martí del Puig era format pels masos de Murcurols, Puig, Cal Quim, Can Manuel, Hostalet, Molí, Monnell, Muga, Oreis, Pelosa, Serdañola, Torra de Santa Magdalena (de Faia)  i Trulls. A l'hostalet hi vivia Llorenç Barniol i 8 persones més grans de 7 anys pagaven 60 rals de contribució urbana. (3)

A finals segle XIX l'hostalet era propietat de Joan Vilella de Brocà, principal propietari de Gisclareny, que també posseïa els masos del Puig, el molí del Puig i cal Ros. (4)


1898. "Els guies s'asseuen a la vora del camí y encenen els cigarros. D'aquest lloch ne diuen el Forat, sens dubte perquè una de les pedres que formen el reclòs és foradada. Empaquetada la màquina, continuem pujant seguint les gerigonces del camí. A les vuit arribem a la Font del Faig. (5)

1905L'excursionista César August Torras escriu : "Vehinat del Forat o del Puig, sota’l turó aon s’aixeca la petita iglesia. Lloch molt pintoresh. La vall se trifurca. Baixa a la dreta’l riveral de Cerdanyola y s’obre per son engorjat trau una bella perspectiva del Forat del Pendís, reclòs per les cingleres dels Trulls.
S’atravessa’l petit riu per un rústech pontet, destruit en gran part dels aiguats. Al peu d’aquest, y tocant l’aigua, hi ha’l joliu molí ornat d’eures que’l vesteixen; festejat per airosos pollancres y alegrat per la dolça remor de l’aigua, que mormola saltironant entre roques”. (6) 

1922. Veïnat dels Forats aon se barreja al dessota el torrent del propi nom. Enforc ab el camí que ve de Cerdanya pel Pendis. S’atravessa per un pontet el torrent dels Forats. (7)

1936-39. Aquest indret va esdevenir un pas fronterer durant la guerra civil, així com també durant els anys de la postguerra; encara es poden veure, sobre la casa dels Hostalets, l’emplaçament dels nius de metralladores” (8) de la postguerra amb punts de vigilància militars en els camins fronterers.

Anys 40. Foto dels masovers de Murcarols... Al darrera Enrica Costa (familiar de l'Hostalet) (9)

1950. L'excursionista Agustí Jolís escriu :  (“1h). Veïnat del forat u Hostalets de Cerdanyola - “Se cruza el río del Forat del Pendís, por donde sube el camino a la Font del Faig” (10)

1984. Font Nostra o Can Cerdanyola a Bagà. A 1000 m. D’altitud. Pertany a l’escola “La Salle de Barcelona. Té cabuda per a 60 persones. Casa de colònies. (11)

1984. Veïnat del Forat, on nomès queda una casa habitable per colònies d’estiu (també s’anomena Cal Cerdanyola). (12)

Anys 1960. Va ser la darrera casa habitada amb masovers d'aquest veïnat.

2015. Es restaura l'antic hostal per convertir-lo en el projecte Vents del Cadí, segons ens expliquen a la seva web : "Vents del Cadí és un concepte innovador de serveis en la Natura, un espai de descans per compartir i també un espai des de on projectar diferents activitats en un entorn natural excepcional, el Parc Natural Cadí-Moixeró.
La restauració d'una antiga propietat del S-XVII, l'Hostalet, permet al visitant experimentar la Natura en estat pur. Vents del Cadí acull gent de muntanya i de trail que vol descansar d'aventures viscudes al llarg del dia, o que vol fer base per començar una altre a l'endemà.
Disposem d'un total de 14 places, 8 en la planta baixa i 6 en la planta alta, distribuïdes  en  3 habitacions  quàdruples i una doble. Els llits estàn equipats amb confortables matalassos i coixins de dormir,  i càlids edredons  que ajudaran a conciliar la son i a descansar".


FONTS CONSULTADES 

(1) Els molins hidràulics de la vall del Bastareny, 31
(2) Registro de casas ... 1856. Arxiu històric del Berguedà (AHB) 
(3) Llibret de compliment pasqual de 1863-Amillarament de 1863 (ACA-Hisenda)- Eduard Martin. Una mirada sobre la història de Gisclareny. Setembre 2015. Annex n. 10. Dades sobre alguns cognoms de Gisclareny
http://www.gisclareny.cat/recursos-compartits/arxius/Annexos.pdf
(4) Eduard Martin. Una mirada sobre la història de Gisclareny. Setembre 2015
http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cadi_moixero/coneixeu_nos/centre_de_documentacio/fons_documental/estudis/gisclareny.pdf 
(5) Cristòfol Fraginals- Butlletí del CEC -Excursió a Bagà, la Cerdanya, la Seu d'Urgell, Andorra, Sant Joan de L'Herm y Castellbó.
(6) César August Torras. p. 280
(7) César August Torras. El Cardener. 1922. p. 322
(8) Els molins hidràulics de la vall del Bastareny, 31
(9) Les 300 cases de Gisclareny, p.?
(10) Agustí Jolis. Alto Bergadá, 1950, p.112
(11) Guia del Berguedà, 1983, p. 81
(12) Guia del Berguedà, 1983, p.110 

Francesc Caballé. El camí ral Bagà, L'hostalet -Coll de Pendís, p. 137.

FOTOS

Carles Fígols 2007

LINKS :

https://indretsoblidats.wordpress.com/tag/torrent-del-forat/
http://caminosinexorables.blogspot.com.es/2014/03/circular-serra-de-gisclareny.html
http://senderismedestarpercasa.blogspot.com.es/2012/03/els-empedrats-i-el-bullidor-de-la-llet.html
http://senderisme.planasantich.org/Doubastareny.htm
http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2007/08/la-font-del-faig-pels-empedrats-bergued.html





























































dimecres, 5 de juny de 2019

Hostal d'en Pere Aleró (Lleida)

Antic hostal del Lleida documentat al segle XIV.

.. hem de suposar que la Bladeria Vella era situada si fa o no fa en l'encreuament del carrer que venia de l'Assoc i el Carrer Major (o d'en Llobera). En aquest indret, segons els capbreus fets a la fi de l'edat mitjana , hi havia el Pes del Rei i també l'hostal d'en Pere Aleró. (1)

El 1382, ja trobem: "ostal hon sta assetjat, prop lo Pes del rey (ACL, Capbreu autèntich ... p. 81) (1)

L'any 1429 hi havia un alberg situat "en la bladeria vella, davant lo Pes del rey"; afrontava amb l'hostal d'en Pere Aleró (ACL, Capbreu dels censos de Sant Llorenç, núm. 96) (1)




(1) Abusos comesos a Lleida per Peire de Lobeira : Estudi històric de Jordi Bolós. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 2017. p. 42,43,45

dilluns, 3 de juny de 2019

Hostal de Joan Sala (Girona)

Antic hostal de Girona documentat a principis del s. XVI. Era situat aprop de la Cort Reial.

1519 gener, 21. Girona. Cessió de censal otorgada per Joan Bofill, botiguer de Girona, a favor de Francesc Escolà, d’un censal de 37 sous de pensió i 37 lliures de preu, en pagament dels diners que li quedaven per pagar a l’esmentat Francesc Escolà per raó d’uns préstecs. L’atorgant tenia el censal per compra del seu curador a Caterina, donzella, filla del difunt Pere Ferrer, cellerer de Girona (1508). Per assegurar el pagament de les pensions, Caterina va obligar un alberg situat a la Cort Reial. A orient, afronta amb l’alberg que fou de Berenguer Ferrer Sassala, difunt de Girona; a migdia, amb l’hostal de Joan Sala, paraire; a occident, amb el carrer de l’esmentada Cort Reial, i a cerç, amb un carreró sense pas. Ara el pagaven Narcís Sureda, cirurgià de Girona, i la seva esposa Joana perquè l’havien obligat quan van comprar l’esmentat alberg el 8 de juliol de 1512. (1)


(1) Catàleg de pergamins del fons de l'Ajuntament de Girona (1144-1862). Volum II. Arxiu Municipal de Girona. Fundació Noguera. 2005. p. 925
https://www.fundacionoguera.com/libros/cataleg_pergamins_Gir_II.pdf

Hostal del Perill (Girona)

Antic hostal del Mercadal de Girona, documentat el segle XVII.

1634, abril, 7. Girona. Venda atorgada per Isabel de Ribes i de Malarç, vídua de Pere Pau de Ribes i de Terrades, donzell domiciliat aleshores a Palamós, i Pere Pau de Ribes, Felip de Ribes i Maria de Ribes, germans, fills dels esmentats cònjuges, a favor d’Antoni Lledó, sabater de Girona, d’una casa que tenien en lliure i franc alou al Mercadal de Girona davant del molí de Baix. A orient, afronta amb una altra casa dels venedors; a migdia, amb el carrer; a occident, amb l’honor dels hereus de Magí Solà, difunt giponer de Girona, anomenat l’hostal del Perill, i a cerç, amb la casa dels venedors. La tenien per donació del seu pare (Joan Guinau, notari públic de Tossa, 2 de setembre de 1626). El preu és de 120 lliures barceloneses. (1)



(1) Catàleg de pergamins del fons de l'Ajuntament de Girona (1144-1862). Volum III. Arxiu Municipal de Girona. Fundació Noguera. 2005. p. 1669
https://www.fundacionoguera.com/libros/cataleg_pergamins_Gir_III.pdf

Hostal Margarida (Gurb)

Antic hostal del terme de Gurb.

1931. 24 de març. Noticia publicada al diari la Vanguardia :

"Hace unos días que en el gallinero del «Hostal Margárida», del término de Gurb, penetraron ladrones, violentando para ello la puerta y llevándose 35 gallinas y un gallo. Cerca del sitio indicado fueron observadas huellas de un auto, que se supone fue utilizado por los autores del hecho para escapar rápidamente y llevarse las aves". (1)



(1) Hemeroteca de la Vanguardia
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/10/09/pagina-34/33168982/pdf.html