L'hostal a meitats del 1900
L'Antic hostal de cal Masalles fou edificat el 1781 per Magí Masalles, adossat a la muralla i a tocar el portal i torre de Sant Francesc. Es trobava situat a peus del camí ral que comunicava Tarragona amb Saragossa. En aquell moment ja existien dos hostals més a Montblanc: el que es trobava davant de l'església de Sant Miquel i el situat en l'antic hospital de Sant Bartomeu.
Curiosament l'escriptura de propietat diu que l'hostal es troba al costat del "Portal de Tarragona" (hauria de dir "Portal de Sant Francesc") fent referència expresa al camí ral que procedent de Tarragona entrava al interior de la vila enmurallada i sortía per l'altra portal, que l'hi deien de Saragossa.
Sis anys abans d'obrir l'hostal de cal Masalles, l'any 1775, un taverner de Blancafort va comprar 456 lliures d'aiguardent a la companyia Sunyer de Reus. Es deia Josep Masalles, feia de pagès i comerciava amb aiguardent, i és molt probable que fos el pare del Magí Masalles.
El menjador
El 1786 l’ajuntament de Montblanc obligava a l’arrendatari d'un hostal a disposar de dues cases (una a dins i l’altre fora de la muralla) amb dos llits a cadascuna d'elles. Al segle XVIII els particulars no podien admetre forasters a casa seva a canvi d'una retribució, excepte els dies del mercat setmanal.
En aquest context històric va obrir l'hostal de Cal Masalles, que ho va fer sense el permís de l'oficial de la Inquisició. Aquest fet va provocar un contenciós amb "l'autoritat", que va acabar uns anys després quan va desaparèixer la Inquisició.
Interior de la torre
La propietat de l'hostal va anar passant als hereus fins a un total de quatre generacions. A partir de la cinquena generació l'hostal es converteix en casa particular fins arribar a l'actual vuitena generació :
1a generació) MAGÍ MASALLES i M. Angels Miquel
El despatx del veterinari
2a generació) JAUME MASALLES MIQUEL i Pelegrina Andreu Bach (com a curiositat dir que els capítols matrimonials es van fer a l'hostal "La Caña" dels Omells de Na Gaia)
L'hereu era el Jaume Masalles, però hem trobat que com a mínim tenia dos germans més :
En Joan Masalles i Miquel, comerciant de Tarragona que va néixer a Montblanc el 17 de març del 1782, arribà a ser un home ric ja que a la seva mort deixà nou cases, onze solars, un hostal i sis jornals i mig de vinya i terra campa a Tarragona; una casa i dotze jornals i mig a Montblanc; així com 22.000 duros en la companyia que formava amb el seu gendre Joan Canellas i Gallissà, 80.000 lliures en crèdits al seu favor, 22.000 duros en empreses marítimes i 2.000 duros en accions bancàries. El Joan Masalles no era l'hereu, i per això no acabem d'entendre perquè en la seva l'herència hi figura l'hostal (o potser es refereix a un altra hostal situat a Tarragona capital).
El Josep Bonaventura Masalles i Miquel fou comerciant i devia anar a viure a Tarragona on cofundà l'any 1844 la companyia minera «Agrícola Marina» amb l'objecte d'explotar la mina de plom la «Carlona» al terme de la Selva del Camp. Home benestant pogué donar a la seva filla Àngels, amb motiu de les seves noces amb l'adroguer tarragoní Pau Aymat, vint-i-cinc jornals de terra i dues cases a Constantí.
Taula del menjador
3a generació) JAUME MASALLES ANDREU i Josefa Pedrol Pedrol.
4a generació) RAMON MASALLES PEDROL i M. Concepció Camps Vinyals.
En aquesta època trobem a Joan Masalles, que potser era germà o parent pròxim de l'hereu Ramon Masalles, que va arribar a ser alcalde de la Vila de Montblanc del 17 de juny de 1855 al 3 d'agost de 1856. Cessà el dia 3 d’agost de 1856 amb tot el seu Ajuntament, per disposició de l’autoritat militar.
Sabem que, en una data no determinada, uns terrisers de Miravet amb els seus animals de càrrega transportaven gerres fins a l'hostal del Masalles per vendre-les a Montblanc.
Els últims hostalers
5a generació) JAUME MASALLES CAMPS, casat amb Enriqueta Marsal Mercé de Barcelona, exerceix de Veterinari i l'hostal es converteix en casa. Jaume era fill de Ramon i Concepció, i va nèixer a Montblanc el 1876 i es va jubilar l'any 1948.
En aquesta època una part dels baixos de la casa es dediquen a ferreria, segons una llei que deia que el veterinari tenía el dret per habilitar un local per ferrar les cavalleríes. També en aquests temps, s'ensorra una part de la teulada en una forta nevada i per reparar-ho, el Jaume Masalles es ven una part dels baixos de la casa, que els compradors fan servir per vaqueria (a on tenen vacas i venen llet). En les quadres s'instala un taller de cotxes i servei de taxis abans de la guerra civil i, quan esclata, les tropes confisquen els cotxes. Després, aquest lloc es lloga per instalar-hi una fàbrica de gaseoses i sifons, que encara funciona en l'actualitat, amb el nom de "Carbòniques Miracle". Actualment el garatge ocupa l'espai on abans hi havia la ferrería.
El Jaume tenia un germà, Josep Masalles Camps, que també fou veterinari, manescal i poeta. Va anar a viure a Ripollet fins que a l’agost del 1907 passa a ser veterinari de l’Espluga de Francolí. El 1914 va publicar el volum "Poesies i cantars". Fou col•laborador del setmanari "La Nova Conca" i President del Monte-Pio del Santíssim Sagrament (1911-1914). Va morir a l’Espluga de Francolí el 18 de novembre de 1920.
L'hostal al 2005 amb la torre reconstruida
6a generació) JAUME MASALLES MARSAL i Isabel Ferré de Pedro.
7a generació) JAUME MASALLES FERRÉ i Roser Torres León i Maties Masalles Ferré i Eugénia Llivina Laso.
8a generació) DÍDAC MASALLES TORRES
Segons un decret franquista del 1953 es va declarar que les muralles de Montblanc eren "Patrimonio Histórico Nacional" y autoritzàven l'expropiació de les construccions adossades. Avui per sort encara no s'ha exectutat l'expropiació de la casa i de moment no s'ha enderrocat la casa que fou l'antic "hostal de cal Masalles".
Hostal i torres de la muralla
La torre de Sant Francesc, originària del segle XIV, encara es manté adossada a la casa que un dia fou hostal, i forma part d'un conjunt de 25 torres de defensa. Es creu que havien existit 31 torres, tot i que segueix sent un misteri saber amb exactitud quantes n'hi havia.
I el portal de Sant Francesc no tingué la mateixa sort que la torre i l'hostal, i finalment fou enderrocat. El nom li venia per l'Església i Convent de Sant Francesc que es troben situats a escassos metres. El convent de Sant Francesc de Montblanc fou ubicat fora muralles, a principis del segle XIII, al costat del camí ral (en l'illa actual formada pels carrers de la Muralla de Sant Francesc, Major, Manuel Ribé i Mare Verdruna). De l'antic convent sols queda l'església on segons la tradició Sant Francesc d'Assís va sojornar a Montblanc els anys 1211 i 1214.
FONTS CONSULTADES:
(1) Grau Pujol, Josep M.T.- Hostals i fondes a Montblanc (s.XVIII-XX)- http://www.esplugaentitats.oasi.org/niv3.php?id=361
(2) Rovira i Gómez, Salvador-J. - Els béns agraris de l'església a la Conca de Barberà i la seva desamortització (1835-1845), p. 186-187
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/viewFile/15363/102548
(3) Enciclopèdia catalana
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0424080
(4) Recinte Enmurallat de Montblanc
http://ca.wikipedia.org/wiki/Recinte_emmurallat_de_Montblanc
(5) Convent de Sant Francesc de Montblanc
http://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Francesc_de_Montblanc
(6) http://www.martilhuma.cat/diccionari.php?abc=m
(7) http://www.cossetania.com/tasts/lesplugasetmanaris.pdf
(8) Puig i Tàrrech, Roser - Els proveidors d'aiguardent de la Conca de Barberà a la companyia Sunyer de Reus (collita 1774-1775) http://www.carrutxa.cat/biblioteca/ftp/aiguardent.pdf
Informació original i fotos : Jaume Masalles Ferré. Autor text corregit i ampliat: Carles Fígols
.
