divendres, 19 de febrer de 2010

Hostal de can Barré - Hostal de la Polla (Aiguafreda)


L'antic hostal de la polla es troba situat entre la població d'Aiguafreda i l'antiga colònia de la Llobeta, a llevant de la carretera de Ribes en direcció a Vic. Antigament la casa s'havia anomenat "can Barré" i es trobava a peu del camí ral.

"Hostal de la Polla, a tocar del camí real a les afores de la població, és un edifici ara a la deriva, que encara mig aguanta el vent i la pluja, i un dia d'aquests s'ha acabat. Interior de fusta deteriorada on hi ha un rètol que diu 1817, potser l'any que el varen obrir, el cert és que un mapa de 1857 ja parla de la dedicació gastronòmica de l'indret.
(...) M'acosto a veure les pedres velles de l'hostal de la Polla i a pensar històries de traginers i guàrdies civils, de viatjants de betes i fils de Sabadell, i de la senyora Pepita que va passar a peu per aquí i anava a Mataró, però venia de Vic, i aquesta història és certa. I de la tartana que duia els forasters a les cases que hi ha més amunt, a la colònia de la Llobeta, enllà del poble, on era descampat, enmig de conreus i amb el riu a cinc minuts. Ara aquest indret, la colònia, és un monument al temps." (1)

L'antiga parròquia del terme es trobava aigua amunt del torrent de Martinet, al lloc conegut actualment per Aiguafreda de Dalt. Fou fundada per l'abadessa Emma, filla del compte Guifré el Pelós i consagrada l'any 898 amb el nom de Sant Martí del Congost. Destaca el comunidor obert als quatre vents i format per un petit altar o padró amb una creu de ferro. El relotge de sol situat sobre la façana ens recorda que: "Jo sense sol i tu sense fe, no valem res".

L'actual Aiguafreda, coneguda també com Aiguafreda de Baix, va néixer al voltant d'una ferreria a mitjans del segle XVI, i aquest petit nucli de cases fou conegut com el barri de les ferreries. I és que a la riera del Congost i sobretot en la confluència amb la riera de l'Avencó ja feia temps que s'hi havien establert diversos molins i fargues. Al llarg del segle XVI i del principi del XVII s’hi van edificar una carnisseria i un grup de cases i el 1622 ja hi habitaven 15 famílies. El 1675 ja hi consta una esglesia dedicada a la Immaculada Concepció i mentre aquest nucli anava creixent, l'antic poble de Sant Martí del Congost s'anava deshabitant.

La carretera es va construïr l'any 1824 i prop de l'hostal de la Polla, aquesta seguia paral.lela a l'antic camí ral que anava en direcció a Vic. El 1877 fou erigida en parròquia l’església de Santa Maria d’Aiguafreda, construïda sobre la capella de la Concepció, fet que provocà la pèrdua de categoria de la primitiva església de Sant Martí del Congost.

L'any 1900 Aiguafreda tenia 450 habitants i pocs anys després la Colònia la Llobeta ja era un lloc de vacances per la burgesia de Barcelona. El 1920 es va descobrir una cova sota l'església d'Aiguafreda de Dalt, posiblement es tractés d'una cova eremítica o una cripta, on s'hi ha trobat una necròpolis amb 4 tombes excavades a la roca.

L'any 1924 el topògraf Juan Llull, per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya va realitzar els mapes de la minutes del municipi d'Aiguafreda, on hi figura l'hostal i el 1931 el fotògraf i excursionista membre del CEC, Antoni Gallardo i Garriga,  va fer una foto de la façana per l'estudi de la Masia Catalana.

Joan Parareda, veí d'Aiguafreda, ens explica les seves vivències i els records que giren al voltant de l'hostal, en els anys posteriors a la guerra civil:

"Pel què fa a la carretera, recordo molt bé el pas dels carros que, procedents del Maresme i del Vallès, pujaven els divendres per anar al mercat de Vic. Els carros eren estirats per dos o tres cavalls o mules, i conduits per un carreter mig endormiscat, fet que aprofitàvem la canalla per penjar-nos al darrera del carro durant un breu recorregut fins que el carreter deia:
Casum la canalla si baixo...
També recordo el pas dels ramats d'ovelles quan, arribada la tardor, baixaven de la muntanya cap al Vallès, i a la primavera, tot just acabat l'hivern, anaven cap a les pastures del Ripollès (...)

Encara ara em sembla veure per aquell capdemunt de carretera, els peixaters Rafel i més tard en Pedro, amb el seus carros d'una sola roda i dos braços, pregonant i venent la seva mercaderia, que no era més que dues o tres caixes de peix. Recordo el pas tranquil dels carros traginant com el de Can Xaus, el del Hostal de la polla, el de Can Teixidor, o el pas de la tartana de Can Valeri portant estiuejants cap a la Llobeta des de l’estació. Tots ells eren tirats per cavalls, que tot i que malgrat potser embrutaven més amb els seu fems que la gent recollia per l’horta, contaminaven menys que el autos d'ara (...)

A la dècada dels quaranta, temps de post guerra, de cartilles de racionament i de maquis, recordo com si fos ara un petit destacament de soldats instal·lats a l’Hostal de la Polla, amb els seus carros, cavalls i amb una espècie de cuina amb rodes on cuinaven els seus queviures. Recordo haver-me acostat a aquest lloc més d'una vegada. Un any, aquests soldats, juntament amb gent del poble, van organitzar, amb cavalls i carros, la cavalcada dels Reis de l'Orient, la primera de la que jo tinc record (...)"



FONTS CONSULTADES :

(1) Francesc Costa Oller. Congost, un viatge cultural i històric. Per camins històrics III. Mataró 2015, p.
http://www.aiguafreda.cat/turisme-i-natura/rutes-d-interes/passejem-per-les-cases-dels-nostres-avantpassats
Gallardo i Garriga, Antoni - Vista General de l'Hostal de la Polla, amb gent i bicicleta - Fons Masia Catalana - Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya - MDC

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/afcecemc&CISOPTR=1888&CISOBOX=1&REC=15
 Joan Parareda- Pregó de la Festa Major d'Aiguafreda 2008
http://www.aiguafreda.cat/fitxer/2106/Festa%20Major%202008%20-%20Joan%20Parareda.pdf
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001309
http://www.aiguafreda.cat/turisme-i-natura/rutes-d-interes/descobrim-aiguafreda-dedalt-i-els-entorn
http://www.aiguafreda.cat/fitxer/2088/ESTUDI%20HIST%D2RIC-I.pdf
http://www.aiguafreda.cat/fitxer/2090/ESTUDI%20HIST%D2RIC-II.pdf
http://www.elcesc.org/butlletins/2010/2010_03_CESC-Web.pdf

Mapa : ICC.cat

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada