dimecres, 5 de setembre de 2012

Hostal cal Tampanada (Gósol)


L'antic hostal cal Tampanada es troba situat al bell mig de la Plaça del poble de Gósol. El dia 23 i 24 de juliol de l'any 1903 membres del Centre Excursionista de Catalunya, acompanyats del guia Esteve Campmajor, van allotjar-se a l'hostal, que en aquella època era propietat de Josep Fontdevila. El dia 24 els excursionistes van pujar al Pedraforca arribant a la fonda a punt per sopar :

"L' hostaler en Tampanada, ja'ns tenia preparat un gran sopar. El guia, l'Esteve Campmajor, sopà ab nosaltres. Es un bon guia, valent, seré y molt atent. En Tampanada també mereix mencionar-lo. Tot sopant se planejaren els itineraris que cada hu de nosaltres volia fer. Se va resoldre que en Bartomeu Mitjans, en Joaquim Casas- Carbó, en Joseph Armangué, els fills d'en Torras, en Miret y en Bombach atravessarien la serra de Cadí pel coll de Tancalaporta, baixarien a Bellver, anirien a Puigcerdà, y desde allí serres enllà cap a Camprodon.
En César A. Torras, ab en Joseph Deu, en Marian Figueres, 
l'Elies Barberà (que'l trobàrem a Gòsol) y en Serra, se quedarien a Gósol pera pujar a la serra de Cadí a visitar la font del Cristall, les Tres Canaletes y la famosa canal Baridana.
En Juli Vintró y jo (Pere Pagès), montanyes avall, seguírem les aigües cap a 
Sant Llorenç dels Piteus o de Morunys, Solsona, Cardona y Barcelona.
Passàrem part de la vetlla a la plaça, fent tertulia ab els gosolenchs, y abans d'anar a dormir ens despedirem tots mutualment, perquè al dia segücnt, a punta d'auba, cadascú tiraria pel seu cantó,

La primavera de l'any 1906 un jove pintor de 25 anys va arribar al petit poble Gósol i es va hostatjar a cal Tampanada. Era Pablo Picasso, famòs pintor que viatjava amb la seva companya Fernande Olivier (1881-1966) -model francesa que en realitat es deia Amélie Lang-.



El dia abans d'anar a Gósol, Picasso, Fernande Olivier i l'amic Ramon Reventós s'havien reunit al bar el Guayaba de Barcelona per planificar el viatge, tal i com es pot veure en una foto feta per Joan Vidal Ventosa.


La matinada del diumenge 27 van viatjar en tren des de Barcelona fins a Guardiola de Berguedà. Allà van contractar un traginer i unes mules, per continuar pel camí ral fins a Gósol. Anys més tard la Fernande va descriure les sensacions d'aquell tram del viatge :

"Per arribar-hi calia fer un recorregut de vàries hores dalt d’una mula, per corriols envoltats, d’un costat, d’una paret vertical de roca que et massacrava mans i genolls, mentre de l’altre costat un precipici pregon ens obligava a tancar els ulls per vèncer el vertigen. Aquells precipicis no inquietaven les mules el més mínim, prudents, i de les que hom es podia fiar. En un moment precís vaig notar com s’afluixaven les cingles de la sella i em vaig esmunyir perillosament cap enrere. Sortosament, el traginer, un cop alertat, vingué a recol.locar la sella, la mula i a mi".

Viatjaven amb poca roba, un cavallet per pintar i unes caixes de fusta farcides d'olis i pincells. Després de 7 o 8 hores seguint el camí ral des de Guardiola de Berguedà, van arribar al vespre a Gósol. Aquella nit ja es trobaven instal.lats a la fonda, i sabem que van tindre temps de veure el ball que tots els diumenges es cel.lebrava a la plaça. Dos dies després van escriure una carta al seu amic Guillaume Apollinaire.

Picasso gaudia de les vetllades vora la llar de foc de l'hostal, de les converses amb l'hostaler berguedà Josep Fontdevila i amb els passavolants que s'hi allotjaven. També fou testimoni de les partides de cartes on hi participaven pagesos, pastors, traginers i contrabandistes, tots ells eren gent de muntanya amb forta personalitat, però de caràcter noble i cor sincer. També ell jugava a cartes amb el vell Tampanada i amb el de cal Benet.

El 21 o 22 de juny Picasso i la Fernande escriuen (segurament des de l'habitació de l'hostal) una nova carta a l'amic Guillaume Apollinaire, i l'acompanyant del pintor va deixar-hi reflexions interessants, com per exemple que en aquell poble li feien menjar "rates de cua llarga" i que no li agradava gens el paisatge

Picasso es trobava allunyat dels cercles culturals i artístics que solia freqüentar i del ritme frenètic de París. A Gòsol va trobar la tranquilitat i la serenor que buscava feia temps, per iniciar un periode de desbloqueig, d'experimentació i de canvis profunds en la seva obra artística. L'estada a Gósol va marcar un abans i un després en l'obra del genial pintor, i amb els anys es coneixeria com l'etapa ocre o el protocubisme.

Josep Fontdevila

Tot i les diferències entre els personatges, Picasso va fer molta amistat amb l'avi de la fonda, l'hostaler Josep Fontdevila "el Tampanada", que aleshores tenia 91 anys. L'hostaler berguedà va ser font d'inspiració pel pintor, ja que va fer molts dibuixos i un famòs quadre exposat al Museu Metropolitan de Nova York. Fontdevila, és sens dubte un dels hostalers més famosos de la història.

 



Dibuixos deJosep Fontdevila, propietari de l'hostal de cal Tampanada

Picasso portava sempre amb ell una petita llibreta anomenada "Carnet Català" on anotava i dibuixava tot allò que li veia que li cridava l’atenció, i aquestes anotacions servien per començar a treballar els quadres . Des del balcó de l'habitació de la fonda (situat al pis superior esquerra) va pintar el quadre "les cases de Gósol",  una obra precursora del cubisme, un moviment pictóric que encara no s'havia inventat.

Pels volts del 10 d'agost, Picasso i la Fernande van marxar de Gósol en direcció a Paris, creuant pel pas dels Gosolans. A les mules hi portaven les teles enrotllades amb les pintures que Picasso va pintar durant la breu estada a Gósol.



El resultat d'aquell breu però intens estiu es va reflectir en un quadre que va pintar l'any següent a Paris titulat "Les senyoretes d'Avignon", una obra que va revolucionar la pintura del segle XX i va obrir les portes a un estil i una nova manera de concebre l'art.



El museu Picasso del poble i la casa encara dempeus de l'antic hostal cal Tampanada recorden al visitant, l'estada que va fer el pintor malagueny al petit poble berguedà de Gósol l'estiu de 1906.

LA FAMILIA FONTDEVILA

L'avi Josep Fontdevila sabem que va tenir un fill, Pau Fontdevila, que es va casar amb Petra Caminal. Aquest matrimoni va tenir (almenys) 2 fills: el Josep i la Sabina. 

El nét Josep Fontdevila Caminal va marxar a l'Argentina, a la zona de Tucumán. Alli es va casar amb Francisca Reinés Capó Mayorquina i van tenir una filla: la Dora Fontdevila de Diaz. Els descendents d'aquesta branca familiar dels Fontdevila actualment viuen a Santiago de Chile.

La Sabina Fontdevila Caminal va viure a la Seu d'Urgell i es va casar amb Fernando Salas, i sembla que els descendents d'aquesta parella encara hi viuen.


FONTS CONSULTADES :

Pere Pagès Rueda - Excursió al Ripollès, y Alts Bergadà  i Cardoner - Butlletí del CEC - 1904 - p.38
http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1904m10v14n117.pdf 
L'estada a Gósol
http://gosol.ddl.net/gosol.php?lg=1&n=C000000&tit=PICASSO
Begonya Montraveta Navarro - L'Època dels Ocres a Gósol
http://gosol.ddl.net/gosol.php?lg=1&n=C050000&tit=Els%20Ocres%20de%20G%F3sol
Camí de Picasso
http://www.altbergueda.com/ca/pl43/id561/Senderisme/Travesses/cami-de-picasso.htm
Portrait of Fernande Olivier
http://www.worcesterart.org/Exhibitions/Past/master_picasso.html
Josep Fontdevila
http://www.metmuseum.org/exhibitions/view?exhibitionId=%7bD3697518-1FB3-4396-9AA0-6CA4B85AD3C0%7d&oid=210006295&pg=7&rpp=20&pos=139&ft=*
Onze setmanes a cal Tampanada amb la seva companya Fernande Olivier
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2773/onze-setmanes-cal-tampanada-seva-companya-fernande-olivier/213034.html
Anton Not - Centenari de l'estada de Picasso a Gósol
http://www.lleidatur.com/pic/pdf/aralleida31/picasso.pdf
Gósol, el kilómetro cero de la modernidad picassiana
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/gosol-kilometro-cero-modernidad-picassiana-1138414
Mn. Ballarín - El Picasso a Gósol - El Xàfec de Vancouver -2005
http://www.casalcatala.ca/upload/file/36_Dec05.pdf
Merce Vidal - PICASSO I L’ARCAISME MEDITERRÀ -EL SUBSTRAT DE GOSOL EL 1906
http://www.raco.cat/index.php/Materia/article/viewFile/83230/112451
Joan Ganyet Solé- Picasso Íntim
http://raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/244925/344242

Foto- Joan Vidal i Ventosa- Museu Picasso de Barcelona-Fernande Olivier, Pablo Picasso y Ramon Reventós en 1906 en El Guayaba
Genís Precioso- Panoramio-Foto cal Tampanada
http://www.panoramio.com/photo/7424079

3 comentaris:

  1. Hola soc la Magda Alsina i Sant, filla de Joan Alsina i Salvans, neta de Angeleta Salvans i Bonet, la meva Avia,per part del meu estimat Pare, i a la vegada aquesta, Germana de LLuîs Salvans i Bonet, que és una de les dues úniques persones que poden trovar.se a l'enrregistrament de la Gran Enciclopedia Catalana.
    La Meva Avia, Angeleta Salvans, vá portar als seus tres Fills, Angela, MªTeresa, i Joan (el Pare) , a estiujar a Cal Tampanada.., molts estius feliços, i és d'aquí on vá sorgir una amistat sincera i de molts i molts anys. Puc asseguar.ho jo mateixa Magda Alsina i Sant, doncs fins i tot jo , he pogut degustar, els bons i últims cuinats que van fer a la Fonda. I només , perque s'estimaven al Meu Pare com si fos fill seu, aixó sempre m'ho explicava el Papa. Hem deia.., Magda si mai vas a Cal Tampanada, digali a la Pepa, qui ets.., La Filla del Joan Alsina, i de segur que mai, mai et faltará rés.., t'ho asseguro.., deia el meu Pare. I així era. S'estimaven molt i molt.
    Fins i tot, van acudir al meu Avi, per que els ajudes a l'hora de verificar els dibuixos del Sr. Pablo, com deien a Cal Tampanada. i l'Avi Alsina , crec recordar, que els và guardar els dibuixos a la Caixa del Banc , que en aquell temps n'era el Director. Fins que varen aconseguir que la Paloma.., uf .., n'hi ha un munt d'histories de Cal Tampanada estimat...!!! Carles.., m'has tocat la fibra sensible..!!.

    ResponElimina
  2. Hola Magda, primer de tot gràcies per compartir aquestes informacions que formen part dels teus records familiars. Cal Tampanada és, sens dubte, un establiment especial, únic, amb una història irrepetible al darrera. Llàstima que encara passi tant desapercebut pel visitant. Quantes històries -mai escrites- hi deu haver de l'antic hostal de cal Tampanada ...

    ResponElimina
  3. Carles, felicitats per la feina de recopilació i documentació que realitzes. Segur que ha de ser una feinada!

    ResponElimina