dilluns, 6 de juny de 2016

Fonda Biayna (Bellver de Cerdanya)


L'antiga Fonda Biayna de Bellver diuen que fou fundada l'any 1820 amb el nom de cal Miquel. La trobem documentada l'any 1846. "En aquella època els hostes eren traginers als que calia vigilar de prop perquè no s'esbatussessin i traguessin alguna navalla..." (1)

1ª generació

El 1867 el pagès Francesc Tuset Aymerich va comprar l'edifici. Era l'avi de l'Enric Tuset Avellanet. La familia es va fer càrrec de l'hostal seguint amb les feines de pagès. 

"Un Tuset es va casar amb una noia que duia per cognom Biayna, la pubilla de can Jan de la Llosa, però és clar, aquest cognom amb el temps es va perdre. De fet, cal Biayna originàriament era la casa on teníem l'estanc i on sempre havia viscut la meva família". 

2ª generació

El fill del Francesc Tuset ja feia una mica de comerciant : llana, mitjons, mantes de pastor ...ho feia portar per mossos pel coll de Pendís cap a Bagà. Va posar botiga, establiment que va donar orígen a l'estanc: "La botiga la va posar el meu avi i hi venia una mica de sucre, de tabaco, sal...". L'avi estava casat amb Francisqueta Rabés i Arís, una dona amb caràcter.

En aquell temps la fonda disposava, a banda de les habitacions d'un cafè on la gent del poble hi anava diàriament i els diumenges era quan s'omplia de pagesos que feien la partida. També "feien àpats per alguna colla de bellverencs".


El 1901 va morir l'avi "un dia que havia anat a mercat amb el cotxe de cavalls, de tornada, sembla que d'un atac de cor. Es va morir i el mateix cavall, que és deia Castany, el va portar fins a casa." Després des de la mort del seu marit la Francisqueta Rabés va agafar les rendes de la casa i del negoci amb mà ferma.

Quatre anys després d'aquest tràgic fet, el 27 d'agost de 1905, l'historiador i viatger Joaquim Miret i Sans va arribar a les 5.15 de la tarda a Bellver i a la nit es va allotjar a la Fonda Biayna. A Puigcerdà s'havia allotjat 3 dies a la Fonda Europa, i havia viatjat amb cotxe fins a Bellver. L'endemà va continuar el viatge amb cavalleries fent parada per esmorzar a l'Hostal Rosell de Martinet i a la Seu d'Urgell va pernoctar a la Fonda Llebreta. (2)


Als anys 20 va arribar el ferrocarril a Puigcerdà. Entre els clients de la fonda hi havia "...el doctor Arruga- un eminent oftalmòleg- o el cònsol de Grècia, entre d'altres. Venien sols, sense famílies, a caçar quatre guatlles, se n'anavaen a llegir al Segre .. a fer contemplació, de fet."

El vehicle on havia mort el besavi conduït pel cavall Castany és el mateix que van fer servir durant molts anys a la fonda per anar a l'estació del tren : "L'àvia enviava el mosso cap a Puigcerdà a buscar els senyors que arribaven de Barcelona". Aquest mateix vehicle "va funcionar com a cotxe funerari! L'Ajuntament el va comprar."


L'any 1927 hi havia molta feina i amb la bona marxa de la botiga van decidir arrendar la fonda a la família Sirvent, és a dir, la minyona Concepció que feia de cuinera i al mosso amb qui estava casada.

El 1931 va néixer Enric Tuset Avellanet. Aquell mateix any els avis van posar la calefacció al menjador que havien fet per als senyors de Barcelona. La fonda va ser una de les primeres cases de Bellver a tenir calefacció. D'aquell menjador però, nomès  se'n conserva una petita part i alguns detalls perquè el seu pare va ampliar la botiga.


"El que sempre s'havia mantingut, fins fa molt poc temps, és la cuina a la part de baix. En aquesta fonda sempre havien hagut de portar els plats cap amunt ..."

A partir dels anys 50 van començar a arribar famílies a la fonda i s'hi estaven uns quinze dies: "Eren fonamentalment, botiguers, gent de Barcelona, famílies petites que venien uns dies a l'estiu". Però també venien molts clients de València que venien cada any a comprar les preuades eugues de la Cerdanya, pollins per portar-los a treballar als arrossars


Durant molts anys els notari venia un dia a la setmana (el dilluns) i al menjador de l'establiment hi establia el seu despatx improvisat on donava fe de moltes operacions de compravenda."Venia el notari Galindo de la Seu d´Urgell, després va venir també el seu fill, fins que al poble un va guanyar una plaça fixa, que només va durar cinc anys".

"A banda del notari, a la fonda també hi havia practicat algun dentista i algún metge ocasional a qui se li reservava una habitació."


3ª generació

L'Enric Tuset no ha gestionat mai l'hostal de forma directa però sempre hi ha estat lligat sentimentalment. Va estar internat en una escola de Mataró i va estudiar el que aleshores en deien "tenedoria de llibres", i després va anar a fer d'aprenent a una botiga de roba al carrer Portaferrissa de Barcelona. Vivia al carrer Muntaner amb el seu tiet Ventura. Quan va tornar a Bellver es va fer càrrec de l'estanc de la fonda.


Després dels Sirvent va passar per diversos arrendadors. A mitjans dels 90 el Jordi Solé Sugranyes va recuperar l'esència de la fonda.


4ª generació

Actualment i des de fa un temps ell fill de l'Enric, Ventura Tuset Montaner (23/05/1971) és al capdavant de la Fonda Biayna.






 FONTS CONSULTADES :

(1) Marc Martinez. De traginers a cònsols. Dossier Fondes, hostals i tavernes. Revista Cadí Pedraforca. Núm 20. p. 48-49Web Fonda Biayna
http://www.fondabiayna.com/
(2) Joaquim Miret i Sans - Cafè i Quilombo: els diaris dels viatges de Joaquim Miret i Sans 1900-1918, p. 77
https://books.google.es/books?id=I2NZS2c-wDMC&pg=PA79&dq=fonda+byana+bellver&hl=ca&sa=X&ei=piTJVOvlO8aBU6LEgPAP&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=fonda%20byana%20bellver&f=false



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada