dilluns, 6 de juny de 2016

Fonda cal Casaca (Organyà)


Antigament la casa es coneixia per cal Castellà. Un jove d'aquella casa, en Josep Rocamora Espar, era probablement un afrancesat. "L'any 1821 en Josep Rocamora Espar va tornar a aparèixer per Organyà amb una peça de roba gens habitual: una casaca, segurament reciclada de l'exèrcit napoleònic. Aquest hauria estat l'origen de Cal Casaca.". Almenys hi havia dos afrancesats al poble d'Organyà: un de cal castellà i un altre de cal català. (1)

L'any 1855, Isabel II sancionà la llei de desamortització civil i eclesiàstica proposada per Pascual Madoz i aiixò va fer que sortissin a la venda els béns comunals. A Organyà els béns municipals es van posar a la venda, és a dir, l'hostal i el molí de l'oli. L'any següent les dues finques van ser adjudicades a onze propietaris, entre els quals figura el "mesonero" Josep Rocamora Morer. Sembla probable que a Cal Casaca es dediquessin, des de molt abans, a l'hostaleria. 

Josep Rocamora poc a poc va anar comprant les deu onzenes parts de l'hostal que posseïen els altres compradors. El 1870 tot l'immoble ja era seu.



La nit del 1 de setembre de 1905 s'hi va hostatjar el viatger i historiador Joaquim Miret i Sans, descobridor de les Homilies d'Organyà : 

"Viernes 1º setiembre: Salimos en tartana particular, que cuesta por tres asientos y equipaje 10 pesetas, á las 5 y media de la mañana, y llegamos á Orgañá á las 8, hospedándonos en la Fonda de Can Casaca. Visitamos al parroco ó economo D. Buenaventura Riba y Dallarés, pbro., andorrano. Inspeccionamos los numerosos pergaminos del archivo de la antigua colegiata, en los que abundan los de la familia señorial de Caboet. Saco fotografias de la iglesia y calles del pueblo rodeado de gran gentio. (2)

L'any 1923 s'hi van allotjar membres del Centre Excursionista de Catalunya : "Per Organyà passen els autòmníbus postals de Calaf a La Seu, havent-hi a més servei diari de carruatges amb aquesta última ciutat. Compta amb estacions telegràfica i telefònica i administració de Correus. La urbanització está en conjunt ben atesa í la íl•luminació pública és eléctrica. A l'entrada de la vila per la banda del sud, es troba, junt a la carretera, la ben arreglada font de l'Apotecari, d'aigua ríquíssíma. Entre les diferents cases on pot trobar-se en tot temps bon acolliment, es la més recomenable l'antiga fonda de Casaca, on trobarà a més l'excursionista, auto-taxi, carruatges í cavalleries per on convinga". (3)

Antigament en l'època de la fira gairebé totes les famílies del poble donaven menjar i allotjament als forasters que emplenaven la vila. Més tard nomès ho podien fer els establiments autoritzats. Per la fira era molt popular el menú de la casa: "Hi havia només tres plats a escollir : conill guisat, bacallà i pollastre. Es podia demanar un plat o mig. L'acompanyament d'aquests plats, ja fos sencer o mig plat, aleshores era lliure. La gent podia menjar-ne tant com volgués: bolets, mongeta, amanida, patates fregides, pa, vi, postres ...".

Situat a mig camí de la Seu i Oliana, cal Casaca gaudí durant molts anys d'una ubicació estratègica per als viatgers. "Des de sempre vam tenir una connexió molt estreta amb Cal Víctor d'Oliana. Les quatre hores que separaven les dues fondes facilitaven que molts viatgers que esmorzaven en un lloc dinessin a l'altre. De fet, eren els dos hostals que es recomanaven mútuament".

"Superades les gorges, la vall obria les cames i la tardor s'apoderava del paisatge. Els arbres mostraven orgullosos els colors grocs, els ocres i els vermells de foc acabats d'estrenar. S'albiraven casetes de pedra arraïmades, amoroses, contra els campanars de les esglésies. A Organyà vam parar a dinar a l'hostal de can Casaca. L'establiment era ple com un ou i feia una pudor intensa d'oli ranci i de tabac de picadura. Pastors, marxants i traginers se saludaventustant-se fortament l'esquena i fent-se gestos amistosos. La cridadissa de les converses s'enredava amb els sorolls dels cullerots, les cassoles, els astos i els estalvis procedents de la cuina. M'atordia el brogit de tanta gent desconeguda i sense adonar-me'n m'estrenyia contra els altres membres de la família, com les casetes als campanars, cercant la seguretat de la seva companyia. Al mateix temps, però, em sentia atrapada pel magnetisme d'aquells rostres colrats per la intempèrie; dels gestos i de les mirades indiferents amb què ens contemplaven als senyors que anàvem de viatge. La gent que passa la vida pels camins tenen els ulls nets i un posat peculiar que recorda els espais amples i lliures.
Des de la taula del costat, un traginer de Tremp que pujava vi de la Conca cap a la vall de Cabó ens explicava una història de Santa Fe, l'ermita encinglerada que hi ha a l'esquena de la vila.
—Si alguna vegada hi pugen —es diria a nosaltres amb respecte—, demanin a l'ermità que els ensenyi la serp farcida de palla que es guarda a l'armari de la sagristia. És de dimensions tan colosals que fa feredat de veure. Més gran que les dels boscos d'Amèrica. És el serpent que va temptar Eva amb una poma el dia del pecat original.
—Què era aquí a prop el paradís terrenal? —va demanar el meu germà Guillem amb els ulls esbalandrats.
—Sí, noi, entre la vila d'Organyà i la de Cabó, més o menys cap a la font de la Bordonera —va precisar amb indolència aquell home mentre feia baixar, a força de pa, una botifarra negra de dimensions també considerables. (4)



El 1975 va tancar definitivament l'establiment. Amadeu Rocamora Mir és descendent de la nissaga i alhora és un estudiós apassionat de la història local i, molt especialment de la història de cal Casaca.


FONTS CONSULTADES :

(1) Marcel Fité. Hostals de Tresponts avall. Dossier Fondes, Hostals i Tavernes. p. 52-53. Revista Cadí Pedraforca. Núm. 20. Any 2016
(2) Philip D.Rasico. Joaquim Miret i Sans. Viatges i Recerques per terres pirinenques
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/rasico.htm
(3) Salvador Filella - Sota l'Esguard del Cadí - Butlletí del CEC nº 344, setembre de 1923
https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1923m9v33n344.pdf
(4) Joan Peruga (1954)
http://www.xtec.cat/~evicioso/alturgel/cami.htm
Jordi Casamajor. Gravats Rupestres. Ca l'Amadeu del Casaca d'Organyà
http://jordicasamajor.nirudia.com/14990

Foto 1. Cedida per Can Pere Badia. La Fonda de cal Casaca a la dreta de la imatge
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=812059762262783&set=p.812059762262783&type=3&theater
Foto 2. Cal Casaca. Rètols. Picasaweb
https://picasaweb.google.com/104348000425229974671/OrganyaLleida#5254865993470450466
Foto 3. Hotel de cal Casaca. Cedida per Can Pere Badia
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=812060972262662&set=p.812060972262662&type=3&theater

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada