dilluns, 14 de novembre de 2016

Fonda de Sant Antoni (Berga)


Antiga fonda de la plaça de les fonts núm. 4 de Berga. Cap a la segona meitat del segle XIX el forner de Casserres Antoni Costa Clerch (?-17/08/1936) i la seva dona Maria Subirana Ventosa (?-Barcelona 21/01/1931), van comprar la fonda de Sant Antoni després de vendre la carnisseria que tenien a la Colònia Guixaró. (1)

L'Antoni Costa Clerch era fill d'Antoni Costa Fígols, forner de Casserres i de la Maria Clerch Ferrer. El seu avi patern es deia Manel Costa Tarrés, vivia a Montclar i feia de traginer.

14 de juliol de 1894 es publica la següent noticia al diari el Bergadan : "FORASTEROS. Siguen llegando los coches de las dos empresas; unos para quedarse aqui en las fondas de España, de S. Antonio, del Centro, antigua del Sol, de casa Sora, etc. etc, y otros para irse ´a los proximos pueblos ´o al mas lejano de S. Lorenzo de Morunys, cuyas aguas sulfurosas son tan acreditadas". (2)

El 18 d'agost d'aquell any a la fonda de Sant Antoni s'hi va allotjar l'inspector provincial de sanitat :“El digno Inspector de Sanidad de la provincia Dr. D. Federico Castells... llego este ilustre funcionario facultativo el 14 con el tren de la tarde, convoco inmediatamente a la Junta de Sociedad Municipal... terminada la Junta se dedico a visitar el Hospital y otros establecimientos de beneficiencia hasta las 9 de la noche en que se retiró a la fonda de San Antonio donde se hospedaba ,... y un afeccion inesperada retuvo en cama al Dr. Castells hasta las 12... (3)

L'any 1889 l'excursionista Arhtur Osona publica una guia excursionista on fa referència a la Posada de Sant Antoni. (4). El 1905 César August Torras del Centre Excursionista de Catalunya escriu que a Berga hi ha la Fonda Bergadana o de Queralt, la Fonda Sant Antoni i la d'Orient. I de posades hi havia la del Sol, casa Sora, ca la Toneta, can Ribot i can Pusquies. Preus d'hostatge, 4 i 5 pessetes diaries en les fondes i 3 i 4 en els hostals.

Arxiu Huch


Arxiu Huch

El 1916 la fonda figura a la Guia de Berga y su comarca y del Real Santuario de Queralt. El 1919 es publica un anunci en el llibret de les Festes de Corpus :

Fonda de San Antonio
de Antonio Costa
Plaza de la Fuentes Nuevas, 4. Berga
Espaciosas y ventiladas habitaciones. Servicio esmerado
Gran terraza que domina el magnífico panorama de la comarca


A la Fonda de Sant Antoni hi van crèixer els 9 fills de l'Antoni Costa i la Maria Subirana :
  • Manuel Costa Subirana (1890-1976), l'hereu 
  • Dolors Costa Subirana casada amb Josep Botet Monter (?-1937)
  • Joan Costa Subirana
  • Antònia Costa Subirana
  • Antoni Costa Subirana 
  • Josep Costa Subirana
  • Francesc Costa Subirana (1892-?) 
  • Carme Costa Subirana
  • Ramon Costa Subirana

Arxiu Joan Elias Costa

El Manuel Costa Subirana (1890-1976), fill hereu de l'Antoni Costa i la Maria Subirana, va marxar a Vic per obrir l'Hotel Colón al Passeig. S'havia casat amb Maria Loyola Codina (?-1989) i la parella van tenir dos fills : la Rosa i l'Antoni Costa Loyola, conegut com el "nen del Colón", qui anys més tard obriria el bar Snack de la plaça major de Vic.(5)


Pastisseria y Granja Costa (Manresa)

Un altre fill de la fonda, l'Antoni Costa Subirana, casat amb Maria Trias Matalongre de Terrassa, va anar a viure a Manresa. L'any 1920 feia de dependent a la confiteria La Confianza al carrer Sant Miquel núm. 28, un establiment històric amb més de 80 anys d'història. Pocs anys després va obrir la Pastisseria i Granja Costa al carrer del Born núm. 28, un establiment molt innovador i conegut per les seves orxates casolanes. També fou sala d'exposicions de pintures i anys més tard es va convertir en l'emblemàtic Bar las Vegas, un negoci de més de 50 anys que encara perviu.

Panaderia Bar Costa. Plaça Viladomat (Cal Curtichs)

L'any 1928 Josep Costa Subirana, fill de la fonda, i la seva dona Maria Codina Cardona van obrir a la Plaça Viladomat de Berga, la Panaderia Bar Costa, al local on abans hi havia la Bauma dels Encantats (1867-1917). Els baixos del local eren coneguts com l'Infern perquè les parets estaven decorats amb cares de dimonis. Anys abans la parella havia regentat una botiga de comestibles al carrer Mossèn Comellas núm.8 de Berga. L'especialitat de la casa era la coca de greixons, el pa i la coca de pasta o de forner. Van tenir 2 fills : La Ramona i la Maria.
La Maria Costa Codina es va casar amb Josep Aspachs Compte que durant més de 50 anys van tenir la Polleria Aspachs del carrer Sant Antoni de Berga.
La Ramona Costa Codina (1927) va continuar el negoci del forn juntament amb el seu marit, el Casimir Elias, i anys més tard ho van traspassar als fills Joan i Ton Elias Costa. Actualment al capdvant del negoci (Forn de Cal Curtichs) hi trobem la quarta generació familiar (besnéts de Josep Costa) (1)

Francesc Costa Subirana (1892-?) quan tenia 18 anys feia de dependent en una botiga del carrer Canal núm.26 de Manresa. Es va casar amb Teresa Martí i van tenir 3 fills : El Manel, l'Antoni (va morir jove d'accident) i la Maria. El Manel Costa Martí (1932-2010) va ser president del Club Esquí Bergudà (C.E.B.) i soci del Moto Club Berguedà. 

Però tornem a l'any 1928. Aquell any Valentí Vallès Parera de Manresa, cobrador de la llum, tenia la seva residència a la fonda St. Antoni. Era amant de la natura i afeccionat a l’esquí i a l’excursionisme, iniciador de l'escoltisme al Bages i fundador l'any 1922 del Centre Excursionista de Montserrat. Un dia el Valentí anà al Centre Catòlic i es trobà amb un grup de 10 o 12 joves de Berga que practicaven l'esport de muntanya i els animà a fundar una associació.

Fou així com el març de 1928 es fundava el Centre Excursionista de Berga (C.E.B.), amb els socis Valentí Vallès, Josep Montañà (president), Lluís Ribera, Francesc Freixa, Ramon Casafont, Joan Santllehí, Salvador Ribera, Josep Santacreu i Faust Tuyet. Més tard s'hi van afegir els minyons de muntanya Josep Badia Alsina, Guitart, Solanes, Vigo, Cabanes, Joan Deu, Gènova, etc. Durant la guerra civil amb l'entrada dels Nacionals el Centre quedà dissolt i el Front de Joventuts ho va requisà tot. En Josep Badia Alsina (soci núm.3) que havia estat l'ànima de l'entitat, un cop passat el conflicte va anar a la Federació i va renovar l'entitat amb el nom de Centre d'Esquí Berguedà (C.E.B), quedant el muntanyisme com a secció de l'esquí. El C.E.B avui té més de 600 socis. (6)


Hotel de San Antonio
Habitaciones con agua corriente
ANTONIO COSTA
Cuarto de baño: Gran terraza : Magnífico panorama
BERGA


El 1929 es publica la Guia de Berga y sus alrededores“Hay un buen número de casas de comida y, además, el hotel de San Antonio, el de Queralt y el de los Hermanos Puig, cuyo precio, por dia, oscila entre nueve y doce pesetas. Cuenta también, entre otros, con el restaurante Llois y el de Ramón Puig” . (pàg.26)

A la plaça de les fonts i molt aprop de la Fonda de Sant Antoni hi paraven els cotxes de la línia Sant Quirzence per anar de Berga a Sant Quirze de Besora.

Prudenci Bertrana

L'estiu de 1931 l'escriptor, pintor i retratista gironí Prudenci Bertrana Comte (Tordera 1867-Barcelona 1941) i la seva filla Aurora Bertrana Salazar (Girona 1899-Berga 1974) van estiuejar a la fonda de Sant Antoni. Prudenci hi va escriure les cròniques de la Veu de Catalunya amb el títol: “Impressions estivals”. Aquell estiu també va fer una exposició a Berga d'una trentena de pintures.

El novembre d'aquell any l'escriptora Aurora Bertrana va publicar el número 167 de la revista barcelonina “D’ací i D’allà” on explicava les vivències viscudes a Berga: “Els matins, em plaïa muntar per un carreró estret, desnivellat (de mal nom “el trenca cames”) que mena a la carretera de Queralt. M’enfilava al castell de sant Ferran, pobre d’arquitectura, però ric de perspectives. A l’esquerra, s’aixeca la serralada de Queralt, amb el seu santuari ensivellat damunt els penya-segats. La carena baixa, en pics agudíssims, fins l’encisera ermita romànica de Sant Pere de Madrona. El món sembla curull de repòs i pau. Sovint muntàvem a Queralt. Un paisatge grandiós ens meravella!. Tornàvem unes hores després, sota els altíssims pins negres, que formen un bosc atapeït i fresc. El caminet giragonsa entre troncs esvelts, polits com pilastres. I ara ací, ara allà, ens aturàvem a les fonts”. (7)



El 1932 Prudenci Bertrana va tornar a fer una altre exposició de pintures a Berga. Per agraïr l'acollida de la ciutat va fer donació d'un dels seus quadres a l'Ajuntament de Berga, que durant anys ha penjat solitari a la paret del despatx dels alcaldes. 


El 1936 va morir l'hostaler Antoni Costa Clerch, amo de la fonda Sant Antoni. Durant la guerra civil Prudenci Bertrana, la seva dona i la seva cunyada no es van allotjar a la Fonda de Sant Antoni, sinó que ho van fer en un pis al costat de l'hotel Picancel de Vilada. Anys més tard la filla, l'escriptora Aurora Bertrana passaria llargues temporades a Berga i també a Vilada, a la masia de les Eres de Guardiolans propietat de la familia Anglerill-Rota. (8)

Hotel San Antonio
de
Ramon Espel
Calefacción, aigua corriente, cuarto de baño
Factura de 24 d'agost de 1947

L'any 1947 la direcció de l'hotel Sant Antoni anava a càrrec de Ramon Espel, qui també regentà l'Hotel del Santuari de Queralt.

Arxiu Teresa Tort Lavilla

Arxiu Teresa Tort Lavilla

Als anys 50 l'hotel Sant Antoni estava regentat pel cuiner Josep Maria Tort i la muller, la Teresa Albertí. La parella havia treballat a l'Hotel Colon de Caldetes. 

Arxiu Teresa Tort Lavilla

Quan va morir el Josep Maria, la Teresa Albertí va anar a portar l'hostal Albertí de Gironella, junt amb el seu nebot i cuiner Josep Maria Berney Albertí. (9)

Foto Deseuras

La plaça de les Fonts era l'entrada de Berga per l'antic Portal de Sallagossa. En aquella plaça hi havia viscut Ramon Vinyes Cluet (1882-1952) batejat com "el sabio catalán" per Gabriel Garcia-Márquez, i el seu germanastre, el dibuixant i col.leccionista Josep Vinyes Sabatés (1904-1995). 

A la plaça hi havia la casa dels Rosal (de la Colònia), el Bar de cal Quintana, la casa del polític i fotògraf Elies Sala Lladó (1891-1973) (Als baixos hi havia la ferreteria de 'Elies Sala, després cal Carreras, i més tard la Sabateria Montserrat), les Setrilles, cal Martí Reial, cal Virrei, cal Ballonga, telèfons, la biblioteca de Berga, la Caixa, el Banesto, i la caserna de la Guardia Civil.


A principis de 1973 quan ja s'havien acabat els Pastorets, l'Agrupació Teatral la Farsa va cel.lebrar un dinar a l'Hotel Sant Antoni on es va acordar fer el Concurs de Garrofes.

Arxiu Pere Sant Monrós

Arxiu Pere Sant Monrós

Arxiu Pere Sant Monrós

El setembre de 1975 es va enderrocar l'hotel St. Antoni per construir-hi un nou bloc d'habitatges.


FONTS CONSULTADES 

(1) Forn can Curtichs. Qui som
http://forncancurtichs.com/qui-som/
(2) El Bergadan, 14 de julio de 1894
(3) El Bergadan, 18 d’agost de 1894. Num 902

(4) Artur Osona. Itinerari del Lluçanès, Pyrineus ...
(5) http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/36975/cap/pota/caliquenyos/al/wifi
(6)Revista L’Erol, estiu 1986- nº16, p.46
Ramon Viladés. Pioners de l'excursionisme a Berga
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/171022/250263
Club d'Esquí Berguedà  (C.E.B). Història
http://www.clubesquibergueda.cat/index.php/club/historia
(7) Daniel Montañà i Josep Rafart. Aurora Bertrana, una dona del segle XX
Ramon Felipó. Santuari de Queralt, p. 28,30
http://www.regio7.cat/blogs/felipo-039-s-newsletter/queralt-i-aurora-bertrana.html
Ramon Felipó. Berga fa inventariar un quadre de Prudenci Bertrana. Regió 7
http://www.regio7.cat/cultures/2015/06/18/berga-inventariar-quadre-prudenci-bertrana/318504.html
(8) Ramon Felipó. La plaça de les Fonts de Berga. Un mal exemple. Diari Regió 7
http://www.regio7.cat/blogs/felipo-039-s-newsletter/la-pla-a-de-les-fonts-de-berga-un-mal-exemple.html
(9) Informació i fotos facilitades per Teresa Tort Lavilla

Ramon Felipó recopila en un llibre postals centenaries de queralt i de Berga. Aquí Berguedà
http://www.aquibergueda.cat/2015/11/19/ramon-felipo-recopila-en-un-llibre-postals-centenaries-de-queralt-i-de-berga/
Ramon Felipó. Ser de Berga. Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/opinio/10657/ser/berga
Antoni M. Alcover. 
http://alcover.iec.cat/informadors_loc.asp?llocs=Berga


3 comentaris:

  1. Moltes Gràcies.
    Nosaltres som els descendents de Manuel Costa, de l'hotel Colon de Vic.
    T'agraïm molt que ens hagis explicat aquesta part de la nostra història familiar.

    ResponElimina
  2. Gràcies a vosaltres per seguir el blog. Dir-vos que tinc preparada la fitxa de l'hotel Colon de Vic, però he trobat poca informació. Si teniu fotos o informació que us interessi divulgar,la podem afegir a l'entrada. Salutacions cordials

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Carles.
      Una de les filles de l'Antonio Costa és historiadora i és qui te més informació de l'hotel Colon.
      Si em truques et passaré el seu contacte.
      El meu telefon és: 609 63 49 96

      Elimina