dimecres, 30 de desembre de 2009

Hostal cal teixidor (Aguilar de Segarra)


Antic hostal del camí ral de Manresa a Calaf, que es trobava a les afores del poble de Castellar (municipi d'Aguilar de Segarra), prop de la confluència de la riera de Grevalosa amb la riera de Rajadell.

La Roser Parcerisas i Colomer ens dóna informació de l'hostal en el seu llibre "Memòria d'Aguilar de Segarra". Al segle XVI la casa es coneixia com a mas de Sarbos :

Pel gener de 1524 al mas de Sarbos (avui cal Teixidor) s'hi estableix un home anomenat Joan Monfort amb la seva família. Tindran les terres que són pròpies d'aquest mas: La Plana damunt la qual hi ha la casa, les Trioles, la Feixa Roja i Còdol de Berga, una vinya a la Coma Jussana, la peça del mas de les Eres, la Mallola i un hort amb dret a regar els dimecres i els dissabtes.
Per tot això els Monfort hauran de pagar de cens al Senyor de Castellar 10 sous i 6 diners de quèstia, una mitgera de civada, 6 punyeres de blat per la Mare de Déu d'Agost i 3 gallines i un quarter d'oli per la festa de Nadal (...)
A 1579 a Sarbos hi viu Gaspar Monfort i la seva dona Elisabet que a l'abril bategen una filla (...)
Els Monfort es van quedar al mas de Sarbos i a partir del segle XVII els trobem que fan de teixidors. Aquesta activitat va fer que amb el temps el mas Sarbos fos anomenat Cal Teixidor i que en els registres i documents per no confondre aquests amb d'altres Monfort, se'ls posés l'afegit "àlies Teixidor".


Cal Teixidor figura en el cadastre de les cases de Castellar del 1716, on diu que la casa confronta a ponent amb la riera i el propietari és Salvador Monfort. La casa és molt petita i consisteix en mitja saleta i se troba en un aposento. Te un valor 16 lliures.


Durant la divuitena centúria l'antic mas Sarbos es renovarà totalment. Tal com hem vist amb el cadastre, el 1716 era una casa molt petita. A finals del segle XVIII ja gairebé devia ser com ara perquè totes les llindes porten aquesta data: 1728, 1738, 1777 i 1788. Al pou, 1790.
Els teixidors van prosperar teixint i fent d'hostalers vora el camí ral. A la casa hi ha molt moviment de gent. Els qui hi treballen: mossos, minyones, matalots, algun teixidor. Els passants: traginers, comerciants i soldats.
Het aquí el què cobraven les minyones i els mossos de Cal Teixidor la darrera dècada de mil set-cents :

"A 8 d'abril de 1790. Comença l'any la Francisca Vall per minyona per lo preu de 6 lliures l'any i la meitat de l'estrensilla que traurà dels passejants i no res més. Li he pagada la soldada de l'any passat dit dia posant-hi 8 pessetes que em devia son pare i les he cobrades de la soldada de la Francisca i havem quedat iguals fins lo dia dalt dit".
(...) L'estrensilla era la propina que els passejants o traginers que passaven per l'hostal pagaven a les minyones i els mossos en reconeixement dels serveis rebuts. (...) El 1794 trobem una altra minyona, Maria-Teresa Pich (...) Els dies de festa els mossos també treballaven. Les festes de Sant Roc, els Reis o Carnava devien ser molt concorregudes.
En Josep Montfort, l'amo de Cal Teixidor, sabia d'escriure i ens ha deixat molts escrits que donen testimoni de com era el Castellar de l'època (...)
(2)

L'hostal de Cal Teixidor donava servei als traginers que passaven pel camí ral i devia tractar-se d'un establiment important com ho demostra la relació de menjar i estris que es van endur els francesos durant l'ocupació de vuit hores que van fer d'Aguilar de Segarra. Amb l'arribada de les tropes els teixidors, tal com va fer tot el poble, van deixar-ho tot i va fugir cap al bosc. La tropa invasora mentrestant es va donar al pillatge. En tornar a casa, Josep Monfort fa una relació detallada de tot el perjudici que li han donat les tropes (...) :

"Vuy dilluns que és dia 5 del mes de Novembre de l'any 1810 a les 8 hores del matí vingué un exèrcit de francesos de la part de Calaf en número de dotze mil segons veierem, que consta de 1600 cavalls i lo demés d'infanteria ab molts bagatges. Arribaren en esta de Castellar i hi acamparen i varen fer la dinada i a nosaltres en esta casa de Can Teixidor nos engegaren lo vi de la tina i de les bótes en tomen 50 càrregues, i 30 quartans d'ordi, 3 quartans de favons, 3 feneques de sal, 50 parells de culleres i forquilles de llautó, una manta tota nova, 6 flassades, 30 llençols, moltes camises d'homes i de dona, 3 parells de sabates, i unes sivelles de plata son valor 3 ll.,2 gambetos, un geleco blau (armilla) amb la botonada de plata, botons reixats, dos bots de vi de potes, 2 paelles d'aram, 3 perols, 4 marmites, 6 sacs, la mesura del vi, la mesura de l'oli, 2 xocolateres, 2 peces de bri de 40 canes cada una, 3 cabassos, 3 destrals, nos espatllaren lo rellotge, nos espatllaren 4 matalassos, nos espatllaren totes les caixes, 2 roves d'aiguardent, 2 roves de bacallà, 4 rajoles de xocolata, 300 arengades i 14 roves de pa, tots los porrons, plats, gots i demés coses del servei de la casa, nos mataren 4 gats, 65 gallines i 4 galls, i robaren una barretina, 6 càntirs, molts porrons de vidre blanc, moltes xicres i el llibre del bon cristià. Entraren a l'església de Castellar i la robaren. Tota la gent fugiren".

Castellar va formar municipi uns quants decennis amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers, i poc després del 1840 s’uní a Aguilar de Segarra. En el cens de 1857 d'aquest municipi, hi figura la casa de Cal Teixidor, amb Isidro Montfort i Prat de Castellar com a cap de la casa, casat amb Antònia Duocastella de Sant Mateu del Bages, que vivien amb la mare i els fills del matrimoni. En aquest cens també hi figura la "Ferreria Teixidor" on hi vivia Esteve Trull i Prat de 47 anys.

Joan Vendrell i Torrents (1899-1997) explica que feia de traginer i feia servir el carro del Teixidor. El Teixidor volia que li busqués feina pel carro. Passada la guerra europea cada veramador ja cobrava sis pessetes cada dia. Amb el carro me'n donaven dotze. De les dotze, vuit eren per mi i quatre pel Teixidor.


Fonts consultades :


http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0015966
Parcerisas i Colomer, Roser - Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. 2000
Redó Salvador, Martí - Capítol : Els orígens i una mica més. Hostals i Tavernes. Llibre : Menjar, beure i dormir. Aproximació històrica i contemporània a l'hostaleria del Bages, p.27-28
http://www.elcardener.com/Art_i_cultura/Patrimoni_i_monuments.htm?id=36&pl=8
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001145
http://www.aguilardesegarra.cat/www.aguilardesegarra.cat/HISTORIA.html
Foto  : Hostal cal Teixidor. Fina Duocastella
Mapa: Icc.cat

.

1 comentari:

  1. la meva avia es deia MONTSERRAT MONFORT MASSANA i era de cal
    fuster de Castellar , peró no se si era familia de Cal Teixidor

    ResponElimina