Pàgines

dijous, 24 de novembre del 2016

Cal Pusquies (Berga)


Antic hostal que es trobava al costat del portal de Santa Magdalena de Berga (antic Portal de Cerdanya), al peu de l'antic camí de Berga a Bagà. Més tard l'establiment nomès oferia el servei de bar.


El 1905 l'excursionista César August Torras va escriure sobre els allotjaments de Berga :“FONDES: Bergadana o de Queralt, Sant Antoni, Orient. POSADES: del Solcasa Sora, ca la Toneta, can Ribot, can Pusquies. Preus d’hostatges, 4 y 5 pessetes diaries en les fondes; 3 y 4 en els hostals” (1) 

El Peret

Antigament els pastors i els seus ramats tenien dret a returada a la plaça de cal Pusquies. 

Abans d'arribar a l'establiment hi havia ca la Maria i cal Magí, i passat el portal a la baixada hi havia la botiga de comestibles del Dario Amiel (diuen que repartia la fruita amb un tricicle), i també hi havia la fàbrica de fideus de cal To. 

Al carrer Buixadé els últims negocis que restaben oberts van ser : ca la Tecla, el Forn Sant Roc, ca la MªÀngels, cal Gorgues, cal Casafont i cal Pusquies. 

Portal de Santa Magdalena. Foto Huch

La coca i la barreja de cal Pusquies era una de les fites de la festa dels Elois, una festa molt antiga de Berga organitzada pel gremi de traginers.

"Avituallament endolcit de xocolata desfeta amb coca i porrons de moscatell per al banderer, el timbaler i els genets abans de l'espargiment de l'aigua beneïda a la plaça de Sant Pere i caixa de ressonància de la marxa reial o l'himne del canal. Corredisses per arribar a temps a la fàbrica i xerrades al voltant de la font; sortoses ombres perseguides a l'estiu d'un castanyer tallat i replantat; i recés de pau en el més amunt del capdamunt de la vila.
Entrada furtiva i camí franc dels maquis en el seu retorn des del refugi de les muntanyes, olor enfarinat de la fàbrica de fideus de cal To, espiera de la portalada eixamplada a finestra en la prolongació de cal Pusquies, i imatges borroses dels estables dels saletes i del forn de ceràmica de cala Bonica ara ja convertides en records." (5)


A cal Pusquies també hi finalitza l'enterrament de la sardina, que és l'últim acte del Carnestostes.



FONTS CONSULTADES :

(1) César August Torras. El Bergadà. Col.lecció Pirineu Català. Vol. 5. 1905, p. 37
(2) Inventari de Camins Ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà. 2007
http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cadi_moixero/coneixeu_nos/centre_de_documentacio/fons_documental/estudis/memoria_final__def2_.pdf
(3) Climent Vilella. Lluís Cosp i el Cau d'Art. Erol ? 1988
www.raco.cat/index.php/Erol/article/download/171255/250314
(4) Els secrets de Berga
https://sommacus.wordpress.com/2011/02/25/els-secrets-de-berga/ 
(5) Carles Cortina Riu. La plaça de Santa Magdalena. Diari Regió 7. 1 de febrer de 2013
http://www.regio7.cat/opinio/2013/02/01/placa-santa-magdalena/223528.html

FOTOS
Josep Tarrés Tarrés. Facebook. Grup "No ets de Berga si no .... "
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10206423508520959&set=g.345277665628783&type=1&theater 
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10206421550472009&set=g.345277665628783&type=1&theater
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10206421546431908&set=g.345277665628783&type=1&theater

2 comentaris:

  1. No tot el que es diu es veritat hi han moltes coses barricades.
    Si ha existed tot el que es diu pero el que va ser casa meva CALA ROSALIA era la.PLaceta del Om. I no el carrer Buxade.

    ResponElimina
  2. barreixades no barricades

    ResponElimina